Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
necessitat A 337 oc.
necessitat F 19155 oc.
necessitat M 110 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb necessitat Freqüència total:  19602 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

varen adonar de seguida que estaven subjectes, tots, sense excepció, a la necessitat i a la mort. I que els seus destins, mentre alenaven, durant una curta i
meva mare, les meves ales cobreixen i inclouen tot l'univers, excepte la Necessitat i, fora del cosmos, distint, senyorejant-lo, un misteriós acte pur,
a la seva obligada viduïtat, tota la seva tendresa, tota la seva necessitat d'afectes, s'havia anat concentrant en Mila i l'esdevenidor d'ella havia
la noia en tingués l'edat; li parlà dels pares, que es feien vells; de la necessitat de portar una jove a la casa; li parlà, en fi, de la seva il·lusió de
pur, incontaminat, que era un perenne anhel de la seva ànima, gairebé una necessitat. Tino Costa només sabia que aquí no es trobava en el seu centre, que a la
tot, havia deixat passar l'hora en què solia veure-la, i ara sentia una necessitat imperiosa, irresistible, de trobar-se amb ella. Dret a la finestra, Tino
estremir; un alè fred travessà la seva ànima; el desig de veure-la, la necessitat, es féu més ardent, obsessionant. Es deturà novament davant la casa, bo i
seu germanastre vivia lliure d'inquietuds i de maldecaps. Tenia poques necessitats, i si demanava quelcom al seu germanastre, o bé al seu nebot o a la seva
per ell una debilitat— el feia invitar, només de tant en tant, i quan la necessitat el constrenyia, es deixava caure a casa del seu germanastre. Candaina
de tots aquests beneficis; no fos cas que Ell, que vetlla sobre tots els necessitats d'aquest món, us enviés un càstig. Jo no he vingut pas aquí a rentar els
prenia força la virtut. Ell li hauria parlat encara —ja ho sabia— de la necessitat, dels fins superiors, a què tot ha d'ésser sotmès i sacrificat, així com
ja arrabassar-los ni malmetre'ls l'alegria; no podia envilir-los amb cap necessitat oprobiosa; no podia ja enlletgir-los amb una vellesa de llàgrimes,
a menjar, a passejar, i després tornàvem al pis. Passàvem angúnies i necessitats; però ella estava contenta, i mai no he vist alegria com la d'ella quan
tot en mans d'un conegut i de la vella criada, i es parlava ja de la necessitat de vendre unes terres. Sileta, encara una nena, entre la doble
aquest record havia determinat una debilitació en la seva severitat, una necessitat d'acostar-se a sa filla. Tota la nit s'havia manifestat en ella —encara
llargament. El padrí s'hi oposava. —Una vegada ell fora, no hi veig la necessitat. Però Joan del Santo estava decidit. Allò li aniria bé. Seria una mena de
duresa i la falta de fe del seu temps. ¿Estarien sepultats en qualsevol necessitat oprobiosa, plorant en silenci pel sofriment dels homes i per llurs
sempre, sense entusiasme, esperonat pel desig, i també per no sabia quina necessitat de companyia, de tendresa; però a l'ànima portava ja la sensació
més o menys insistents, més o menys desvergonyides, segons el grau de necessitat a què havien arribat. Després tornaven a llur nínxol, a esperar. Una nit,
per fi, realitzat: Mila havia perdut el camí i caminava extraviada. La necessitat d'amagar-se, per por que poguessin trobar-la quan sortissin al seu
vacil·lant entre el seu desig de prosseguir i aquella irresistible necessitat de descansar que l'abatia. De sobte, molt a vora seu sentí una veu que li
era increbantable. Manuel del Santo li parlà de l'estat de Mila i de la necessitat d'endur-se-la de seguida d'allí. Amb el pretext de l'emoció que li podia
o de rebel·lia: només tristesa, nostàlgia, fàstig de tot, i aquella atroç necessitat de descans, com si hagués estat caminant durant segles i segles. Per fi,
o s'ajusta a la vulgaritat conjugal, regida pels interessos o per la necessitat. Els "grans enamorats", els "enamorats", es criaven en les altes
"enamorat", les necessita "enamorades": només en la mesura d'aquesta necessitat les dones s'equiparen als homes. En la resta de les seves activitats, la
centúries, ningú no s'adonà que, en general, el fet de seure respon a una necessitat de descans, i que aquest descans depèn de la posició del cos. Amb
—els "humanistes"— no saben què fer-hi. Simulen ignorar la necessitat d'una tria. No falta qui, amb un deix de recança, assenyali que la
estat tan evident. No sempre l'intel·lectual s'ha vist en la immediata necessitat d'optar, i de decidir-se entre les faccions combatents que escindeixen la
—el vici impune de Larbaud—, cada lector l'orientarà segons les seves necessitats morals o psicològiques. Els uns —i torno a la simplificació— tractaran de
o els permetia de ser-ho. Un poble excel·lit no sentia la necessitat de ser "nacionista"; un poble frustrat, tampoc. El primer no té res a
i d'una manera sistemàtica. La qüestió, tanmateix, no es centra en la necessitat o no necessitat de l'ordre, en abstracte, com a força cohesiva de la
sistemàtica. La qüestió, tanmateix, no es centra en la necessitat o no necessitat de l'ordre, en abstracte, com a força cohesiva de la societat. És aquest
que les il·lusions espiritualitzadores no poden passar per alt. Les necessitats fisiològiques elementals, diàriament plantejades, insurgides a cada
de l'home. El sexe és porc, en efecte: una porqueria. Però hi ha la necessitat de la procreació, i hi ha la necessitat d'un remedium
una porqueria. Però hi ha la necessitat de la procreació, i hi ha la necessitat d'un remedium concupiscentiae: el matrimoni les satisfarà. És tot
S'aprofita aquest nou contratemps per proclamar una vegada més la necessitat de la disciplina, de l'obediència estricta a les ordres del Govern. Ja fa
sinèrgia de la voluntat humana i la voluntat divina", i proclama la necessitat d'actuar, de preparar-nos. A la tarda anem a collir maduixes al bosc de
que ha cursat les meves cartes demanant ajut per als escriptors catalans necessitats. A la tarda vaig a Cubells. Veig llenques de glaç de prop de tres dits de
—. Ara no. Ja és l'hora. —Quina hora? —El cos té les seves necessitats —declara enigmàticament l'home—. N'hem satisfet unes —i assenyala cap als
a una finalitat estranya uns principis que aspiren a satisfer unes altres necessitats. I quan això ha estat fet, heu hagut de tornar a començar. Com podeu
I aleshores, despitat—: No havia de ser així. Bestialitzen la nostra necessitat de futur. Em pregunto si demà no en sofrirem... Ens hauríem d'estimar
del convent, parcel·la rera parcel·la, a mesura, sens dubte, de les necessitats de compra de captius. Quedaren només a l'entorn de les majestuoses
en aquells anys de silenci s'havia reconegut a si mateix, i una furiosa necessitat de perdurar havia nascut en el seu esperit i en la seva carn
havia nascut en el seu esperit i en la seva carn convalescent, amb una necessitat de vida més alta i més profunda, que s'actualitzava en forma de poemes.
esperit de conquesta que naixia de la seva conscient insuficiència, de la necessitat mai no satisfeta de ser admirat, estimat, elogiat. Erasme no podia
la salvació de l'Univers gràcies a la taumatúrgia de Napoleó, com la necessitat de la conquista de Portugal, com si barrejava novíssimes paraules sobre
ni sabria dir-t'ho. Ella és el meu pitjor enemic. Ho sé sense necessitat de comprovar-ho. Sé que allò que jo sóc li inspira el més profund
Però Carolina no podia sentir la més mínima curiositat, la més mínima necessitat de transformar-se en allò que ella no era, qualsevol cosa que estimés,
pel vell Campdepadrós no hagués estat suficient per subvenir les seves necessitats i fins i tot els seus capricis, Jeroni sabia que podia usar del seu
amo; fora de les escasses sortides a buscar el menjar, o per altres necessitats inexcusables, podien veure Manuel sempre allí: allí menjava, allí dormia

  Pàgina 1 (de 393) 50 següents »