Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

del pensament o de les seves innombrables disfresses. Després, perquè els	necis	acostumen a mossegar, si no com un ós, almenys com un gos. Erato Filla,
que es confegiran després en el paper, segons unes rares però	nècies	lleis de pacients, inintel·ligibles, dolentes, corcades, efímeres
teva llengua en closes, amb freqüència falsament sòlides, incompletes i	nècies	tàvegues de l'expressió. Amb el mot que entenguis, sàpigues que l'obscur
del més petit subterfugi, una sofrença intel·lectual contínua—, la	nècia	, brillant, glaçada riquesa, avorrible i aplicada al dany, d'unes ales
enllà de falsos profetes i de rares culpes i del vell	neci	emmalaltit pels versos disciplinats, com aquests d'ara, amb
un ris espès i fort que li queia pel front. Era un bell animal, però tan	neci	que mai no arribà a sospitar els sentiments de la senyora, d'una
les procacitats" (reduplico l'apariat), dirà algun	neci	. No t'esveris, Heleneta, ni cal que esperis a ser
ho comprens?) com ets real, com vius en tu. Plorar	Neci	, per què voldries aprendre de plorar? Ella encara
l'instant, de plorar què en trauries? Si et sent,	neci	, riurà. I avui sabies riure, però el riure, plombat
et llisca aigua endins, per instants. Capbussa't,	neci	. Via. Nas i orelles amb sang, cobra el riure. Si es
al cap dels anys i d'obstinada fe, qui li va fer present el que ell, com	neci	, anava creant ja quan era fals. Un averany ens
Únic abstret del propi mal, per una estona bo com un	neci	, desarmat d'enveja, d'enemistat, engany, venjança i odi.
intel·ligent —com era ell, és clar— no pot arribar a res seriós; només un	neci	pot arribar a ser quelcom. En Dostoiewski, aquest ésser ressentit i
que fa al temor de cadascun de nosaltres. Perquè cal que temi, si no és	neci	, el qui no sap ni pot donar raó que ella sigui immortal. Em penso, Cebes,
i fins que les recompenses, que és fer-los esdevenir millors. Els	necis	llegeixen un llibre i no l'entenen; els esperits mediocres creuen
que se li assemblen. Hi ha tant d'enginy a enriquir-se per un llibre	neci	com niciesa a comprar-lo; és ignorar el gust del poble no arriscar de
coses hi ha al món que fan riure extraordinariament: l'una, un home	neci	vanitós i l'altra, una dòna que es creu poguer ésser intel·lectual". I
Malfiem-nos dels personatges que entre els iguals són tinguts per	necis	i entre els inferiors són respectats per savis. Refús No accepto les
la punta del vel que amagava una tan sacra divinitat irrevelable. I els	necis	i els crítics, en suma, els incrèduls en aqueixa religió del
idea: "Catalunya arruïnada. Catalunya alliberada!..." ¿Pensava com un	neci	o havia ensopegat amb una gran veritat?... "El català no es resigna a la
i l'adrecen als altres com un gran insult. En conseqüència, com que són	necis	del tot, però volen semblar uns savis i uns Tales, ¿no estem en perfecte
que els ha esgotat gradualment l'esperit i la saba vital? Els meus	necis	, per contra, són grassonets i lluents, amb bona pelledura, tal com els
que li dóna el malnom de "beneit", en els termes següents: "Més	neci	que l'Empastifat." Li posaren aquest nom perquè els pagesos quan anaven
una dona vol que la considerin assenyada, no aconsegueix res més que ser	nècia	dos cops: fóra ben igual menar un bou a la palestra malgrat, com diu
malgrat que es vesteixi de porpra", la dona és sempre dona, això és,	nècia	, es posi la màscara que es posi. Però tampoc crec que el llinatge de les
o inviten algun paràsit ridícul per tal que amb ironies mofetes, això és,	nècies	, trenqui el silenci i la tristesa de la reunió. ¿A què treu cap, en
germana, car pertot es mostra ardida com jo? De fet, ¿hi ha res de més	neci	que vanar-se o gallardejar? Però, d'altra banda, l'insatisfet, podrà fer
mortals, en efecte, què es fa que no sigui ple de follia? Tot és fet pels	necis	i per als necis. I a l'individu que volgués importunar a tothom, jo li
què es fa que no sigui ple de follia? Tot és fet pels necis i per als	necis	. I a l'individu que volgués importunar a tothom, jo li aconsellaria que,
compri el seu favor amb obsequis, percaci els aplaudiments de tants	necis	, li agradi sentir-se aclamat, es faci passejar en triomf talment una
la set de glòria? Amb tants esforços i tantes suors, uns homes verament	necis	van creure que es guanyarien la fama —no sé quina, perquè no pot haver-hi
ja per vergonya ja per timidesa de caràcter no té ni mica d'empenta, o al	neci	, a qui ni la vergonya —que li manca— ni el perill —que no sap apreciar—
en els llibres dels antics, dels quals aprèn només argúcies verbals. El	neci	, afrontant les coses i perillant-hi de prop, adquireix, si no m'enganyo,
això ho va veure molt clar Homer, malgrat ésser cec, quan digué: "El	neci	només coneix els fets." En efecte, són dos els principals obstacles
semblar a tothom un boig i un delirós? Doncs tal com no hi ha res de més	neci	que una saviesa importuna, tampoc hi ha res de més desassenyat que un
no preferiria un home qualsevol, pres a l'atzar, d'entre la multitud dels	necis	que, tot i ésser-ho també ell, pogués manar o obeir a d'altres insensats,
de més feliç que aquesta mena d'homes a qui la gent anomenen imbecils,	necis	, fats i bledes, noms a parer meu bellíssims? De bones a primeres pot
boca d'un savi, fóra objecte de pena capital; si, en canvi, ha sortit d'un	neci	, diverteix increïblement. De fet, la veritat, si no s'hi barreja cap
els jugadors al nostre col·legi. De tota manera, és un espectacle ben	neci	i ridícul veure com alguns hi tenen tanta passió que, només de sentir la
Així doncs, no hi ha gens de diferència entre els sensats i els	necis	o bé, si n'hi ha, és molt millor la condició dels darrers. En primer lloc
acolorides, que sovint perjudiquen el culte car, grollers com són, els	necis	veneren, en comptes dels sants, les figures. Llavors ens passa com als
tant. Déu immortal!, quin teatre, quin garbuix més bigarrat el dels	necis	! A voltes fins jo mateixa m'assec als rengles dels déus dels poetes. L'un
pesta n'arrossega i anihila milers de milers. XLIX. Fóra ben	nècia	jo mateixa, però, i digna de provocar les més grans riallades de Demòcrit
una gran enemiga dels savis i, per contra, procura tota mena de béns als	necis	àdhuc quan dormen? Tothom coneix Timoteu, de bella anomenada, i el
, la fam, la misèria, i viuen en l'oblit, l'obscuritat, el menyspreu; els	necis	, al contrari, guanyen diners a cabassats, participen al govern de la
les noies, les protagonistes d'aquesta obra, es donen de tot cor als	necis	; en canvi, temen el savi com a un escorpí, i el defugen. En resum, qui
pobles? En fi, ¿voleu elogi més absolut que el de Ciceró quan diu: "De	necis	tot n'és ple"? Ningú no ignora, en efecte, que el bé millor de tots és
explícit quan declara al capítol X: "Tot mortal ha esdevingut	neci	per la seva pròpia saviesa." Atribueix la saviesa només a Déu, i deixa
doncs, plenament el celebrat elogi de Ciceró que suara esmentàvem: "De	necis	, tot n'és ple." Al seu torn, les assenyades paraules de l'Esclesiàstic:
VII: "El cor dels savis és a la casa del dol; el cor dels	necis	és a la casa de la festa." Per això no s'acontentà d'aprofundir la

Pàgina 1 (de 7)

50 següents