×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb negació |
Freqüència total: 1539 |
CTILC1 |
viu l'última fase de la crisi que iniciaren el Renaixement i la Reforma: | negació | de l'autoritat espiritual, anarquia, culte de la força. Diu que l'error | és el mateix. —No —el contradiu ell—. O sí, en la mesura que una | negació | admet distintes interpretacions. Perquè és això, l'heu basada en una | admet distintes interpretacions. Perquè és això, l'heu basada en una | negació | . L'altre riu blanament, frena per col·locar-se darrera l'últim vehicle de | la porta de sortida. —És una contradicció en termes. No es pot crear amb | negacions | . —Exacte. Per això tot és fals. Es tracta, doncs, d'una falsa creació, | una cosa feta per Castella. Aquest exclusivisme mental, tan obtús com la | negació | nostrada en considerar africana qualsevol cosa que rau més enllà de | Minotaure, fins el més humil d'una senzilla administració municipal. La | negació | de tot govern, de qualsevol fórmula de relacions jurídiques, d'un | Fou seguint aquesta darrera petja que l'obrerisme s'encaminaria cap a la | negació | de la idea d'Estat, l'acció directa i la revolució social messiànica. Les | subversives catalanes, la justificació històrica del tot o res, la | negació | de l'ideal de compromís i pacte dictat pel seny col·lectiu. Les rauxes, | d'un cert biaix, la mesura és, doncs, una limitació, una exclusió, una | negació | decidida i, per consegüent, un empetitiment. Però, en empetitir les | Una mica de tot". D'ací que la mesura, expressió, per una banda, de la | negació | i de l'empetitiment, sigui, per l'altra, manifestació de l'engrandiment i | i l'abandó del seu ésser. Però absolutament errònia si entenem la | negació | a intervenir en la proporció en què una intervenció és humanament | en què res no és veritablement eliminat, ja que l'eliminació implica | negació | , i ací no es nega, sinó que simplement s'aparta, es posa, per dir-ho | i pot ésser reveladora, és a dir, pot ésser una tendència a la | negació | o una tendència al descobriment de la veritat. La ironia deformadora és | català, i és replicat per petits comentaris orquestrals significant la | negació | . A l'aparèixer l'àguila, el tema del castell es transforma en modo major | que l'art abstracte tracta d'arribar a l'absolut plàstic. Certament, una | negació | tan orgullosa —anava a escriure: tan rancuniosa— de la realitat, aquesta | el primer que la rebutja, el primer que la nega. Aquesta tan rabiosa | negació | de la realitat, si l'examinem des del punt de mira cultural, ens el fa | , després de l'assaig, m'ha donat la raó; rient m'ha dit: "Ets la | negació | de l'escena!" És evident. Diu que, per a ésser un bon actor, cal en | admira l'orgullós, no és humil. I no ho és perquè admira allò que és la | negació | de la humilitat. És un orgullós impotent. Però el vanitós no és un | incorporat un autònim—, mentre que el necrònim es redueix a una | negació | de la relació altra sense fer referència a un si mateix. No hi ha, doncs, | Un dolor malsà, destructor, una malenconia mòrbida i àrida, unes idees de | negació | i de mort envaïren lentament i porfidiosament la meva ànima. Sense | aquest plaer, l'excitava, m'hi complaïa. Totes les meves idees eren de | negació | . Negació de tot. No em feia il·lusió l'amor, ni la riquesa. No envejava | plaer, l'excitava, m'hi complaïa. Totes les meves idees eren de negació. | Negació | de tot. No em feia il·lusió l'amor, ni la riquesa. No envejava res ni | que han rebut de la família—, la constatació de nul·litat, sovint de | negació | , seria terrible. El pitjor enemic dels nostres homes és l'absència de | cor de cent o més veus. Però l'emoció no és real, sinó teatral, que és la | negació | de la veritat. Ho creuen ells mateixos, que s'hi commouen; però no és | tot això t'han ensenyat els camins. Però això no fóra altra cosa que | negació | si amb la claror freda de l'alba no haguessis reprès l'entusiasme, | aguantar seriosament la seva defensa. Darwin. —Ara m'explico la | negació | de les nostres doctrines. Morgan. —No. Recordeu que us he dit | com els gustos, com l'esperit. La producció estancada a un nivell és la | negació | del progrés. Ruskin. —Doncs, si no estabilitzeu, ¿la | en la simplicitat monista d'Haeckel. Resolts? No; es concretaven a una | negació | grollera, i prou. I quan la paraula enigma està a punt de | Crist catalá, Crist de dolor, la pobre faç, com | negació | de la bellesa de la vida, tú que ets el fill del | d'amor i d'odi, bèsties, batzacs, idil·lis, creences polítiques, | negacions | , dubtes, afirmacions, impostos..." Això era un anunci, vint anys abans, | que se'ns anuncia com a imminent, o almenys com a projecte, serà la | negació | de l'escassesa material, i aquesta expectativa resulta ja tan | Però ara parlàvem dels "anacoretes". Ells, d'entrada, s'aferren a una | negació | taxativa: tiren per un altre cantó. No volen "consumir". Millor dit: no | una batalla naval demà o no hi haurà una batalla naval demà", com la | negació | d'una conjunció "No és veritat que hi haurà una batalla naval demà i que | que el sistema és inconsistent. Un senyal no comporta necessàriament la | negació | del senyal, però cal que tal negació no sigui implicada per un altre | senyal no comporta necessàriament la negació del senyal, però cal que tal | negació | no sigui implicada per un altre senyal idèntic. Expressions com "Hi | de la vida política local del XIX i del XX, eren la | negació | de qualsevol "normalitat" democràtica. No seria admissible d'explicar | no es pot tenir res, sense veure que entre la ciència de l'essència i la | negació | de la ciència, hi ha el que en podríem dir la ciència de les relacions, | perquè demostrant fins on arribava el seu geni, no feia cap cas de les | negacions | que les ciències particulars feien a la fe, que eren les negacions que | de les negacions que les ciències particulars feien a la fe, que eren les | negacions | que Averrois senyalava, sinó que Ramón Llull, considerava amb molta raó | que és el que sembla a primera vista, està fonamentat en el desig de la | negació | com ja ho va reconèixer Sócrates quan va dir que les ciències | cartesiana, si és que es pot considerar positiva l'afirmació d'una | negació | com la que representa la filosofia de la voluntat, que no és res més que | la que representa la filosofia de la voluntat, que no és res més que la | negació | de la raó i que malgrat aquesta condició negativa, nosaltres sostenim que | pensament que l'ocupa. I si el segle XVII va aguantar aquesta | negació | que flamejava al cor de França com si la voluntat fos una flama que | perquè és una afirmació que deixa traslluir les flames del foc de la | negació | que tot ho crema, de la mateixa manera que a les rajoles i gerres de | de la voluntat, que molts s'han pensat i han dit que era la | negació | de la raó pura i que si a primer obir pot semblar cert perquè mitjançant | els hi obrissin les portes del món de la voluntat, o sia del món de la | negació | , i es van tirar a sobre de la crítica kantiana fent-si a mossegades i | estétiques de la filosofía catalana Com que fòra de la reacció contra la | negació | que la Filosofia Septentrional fa de l'Ética clàssica l'escola jurídica | o sigui un afany de negar-la, que arriba fins allí on pot, perquè la | negació | absoluta de la realitat és impossible i per això nosaltres, els catalans, | causa de que no s'hagués arribat a la creació d'aquest superhome era la | negació | de la voluntat i que de consegüent el que s'havia de combatre a sang i a | i que de consegüent el que s'havia de combatre a sang i a foc era aquesta | negació | que és la moral, destruint-la costés el que costés perquè la salvació del |
|