DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
negació F 1539 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb negació Freqüència total:  1539 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

viu l'última fase de la crisi que iniciaren el Renaixement i la Reforma: negació de l'autoritat espiritual, anarquia, culte de la força. Diu que l'error
és el mateix. —No —el contradiu ell—. O sí, en la mesura que una negació admet distintes interpretacions. Perquè és això, l'heu basada en una
admet distintes interpretacions. Perquè és això, l'heu basada en una negació. L'altre riu blanament, frena per col·locar-se darrera l'últim vehicle de
la porta de sortida. —És una contradicció en termes. No es pot crear amb negacions. —Exacte. Per això tot és fals. Es tracta, doncs, d'una falsa creació,
una cosa feta per Castella. Aquest exclusivisme mental, tan obtús com la negació nostrada en considerar africana qualsevol cosa que rau més enllà de
Minotaure, fins el més humil d'una senzilla administració municipal. La negació de tot govern, de qualsevol fórmula de relacions jurídiques, d'un
Fou seguint aquesta darrera petja que l'obrerisme s'encaminaria cap a la negació de la idea d'Estat, l'acció directa i la revolució social messiànica. Les
subversives catalanes, la justificació històrica del tot o res, la negació de l'ideal de compromís i pacte dictat pel seny col·lectiu. Les rauxes,
d'un cert biaix, la mesura és, doncs, una limitació, una exclusió, una negació decidida i, per consegüent, un empetitiment. Però, en empetitir les
Una mica de tot". D'ací que la mesura, expressió, per una banda, de la negació i de l'empetitiment, sigui, per l'altra, manifestació de l'engrandiment i
i l'abandó del seu ésser. Però absolutament errònia si entenem la negació a intervenir en la proporció en què una intervenció és humanament
en què res no és veritablement eliminat, ja que l'eliminació implica negació, i ací no es nega, sinó que simplement s'aparta, es posa, per dir-ho
i pot ésser reveladora, és a dir, pot ésser una tendència a la negació o una tendència al descobriment de la veritat. La ironia deformadora és
català, i és replicat per petits comentaris orquestrals significant la negació. A l'aparèixer l'àguila, el tema del castell es transforma en modo major
que l'art abstracte tracta d'arribar a l'absolut plàstic. Certament, una negació tan orgullosa —anava a escriure: tan rancuniosa— de la realitat, aquesta
el primer que la rebutja, el primer que la nega. Aquesta tan rabiosa negació de la realitat, si l'examinem des del punt de mira cultural, ens el fa
, després de l'assaig, m'ha donat la raó; rient m'ha dit: "Ets la negació de l'escena!" És evident. Diu que, per a ésser un bon actor, cal en
admira l'orgullós, no és humil. I no ho és perquè admira allò que és la negació de la humilitat. És un orgullós impotent. Però el vanitós no és un
incorporat un autònim—, mentre que el necrònim es redueix a una negació de la relació altra sense fer referència a un si mateix. No hi ha, doncs,
Un dolor malsà, destructor, una malenconia mòrbida i àrida, unes idees de negació i de mort envaïren lentament i porfidiosament la meva ànima. Sense
aquest plaer, l'excitava, m'hi complaïa. Totes les meves idees eren de negació. Negació de tot. No em feia il·lusió l'amor, ni la riquesa. No envejava
plaer, l'excitava, m'hi complaïa. Totes les meves idees eren de negació. Negació de tot. No em feia il·lusió l'amor, ni la riquesa. No envejava res ni
que han rebut de la família—, la constatació de nul·litat, sovint de negació, seria terrible. El pitjor enemic dels nostres homes és l'absència de
cor de cent o més veus. Però l'emoció no és real, sinó teatral, que és la negació de la veritat. Ho creuen ells mateixos, que s'hi commouen; però no és
tot això t'han ensenyat els camins. Però això no fóra altra cosa que negació si amb la claror freda de l'alba no haguessis reprès l'entusiasme,
aguantar seriosament la seva defensa. Darwin. —Ara m'explico la negació de les nostres doctrines. Morgan. —No. Recordeu que us he dit
com els gustos, com l'esperit. La producció estancada a un nivell és la negació del progrés. Ruskin. —Doncs, si no estabilitzeu, ¿la
en la simplicitat monista d'Haeckel. Resolts? No; es concretaven a una negació grollera, i prou. I quan la paraula enigma està a punt de
Crist catalá, Crist de dolor, la pobre faç, com negació de la bellesa de la vida, tú que ets el fill del
d'amor i d'odi, bèsties, batzacs, idil·lis, creences polítiques, negacions, dubtes, afirmacions, impostos..." Això era un anunci, vint anys abans,
que se'ns anuncia com a imminent, o almenys com a projecte, serà la negació de l'escassesa material, i aquesta expectativa resulta ja tan
Però ara parlàvem dels "anacoretes". Ells, d'entrada, s'aferren a una negació taxativa: tiren per un altre cantó. No volen "consumir". Millor dit: no
una batalla naval demà o no hi haurà una batalla naval demà", com la negació d'una conjunció "No és veritat que hi haurà una batalla naval demà i que
que el sistema és inconsistent. Un senyal no comporta necessàriament la negació del senyal, però cal que tal negació no sigui implicada per un altre
senyal no comporta necessàriament la negació del senyal, però cal que tal negació no sigui implicada per un altre senyal idèntic. Expressions com "Hi
de la vida política local del XIX i del XX, eren la negació de qualsevol "normalitat" democràtica. No seria admissible d'explicar
no es pot tenir res, sense veure que entre la ciència de l'essència i la negació de la ciència, hi ha el que en podríem dir la ciència de les relacions,
perquè demostrant fins on arribava el seu geni, no feia cap cas de les negacions que les ciències particulars feien a la fe, que eren les negacions que
de les negacions que les ciències particulars feien a la fe, que eren les negacions que Averrois senyalava, sinó que Ramón Llull, considerava amb molta raó
que és el que sembla a primera vista, està fonamentat en el desig de la negació com ja ho va reconèixer Sócrates quan va dir que les ciències
cartesiana, si és que es pot considerar positiva l'afirmació d'una negació com la que representa la filosofia de la voluntat, que no és res més que
la que representa la filosofia de la voluntat, que no és res més que la negació de la raó i que malgrat aquesta condició negativa, nosaltres sostenim que
pensament que l'ocupa. I si el segle XVII va aguantar aquesta negació que flamejava al cor de França com si la voluntat fos una flama que
perquè és una afirmació que deixa traslluir les flames del foc de la negació que tot ho crema, de la mateixa manera que a les rajoles i gerres de
de la voluntat, que molts s'han pensat i han dit que era la negació de la raó pura i que si a primer obir pot semblar cert perquè mitjançant
els hi obrissin les portes del món de la voluntat, o sia del món de la negació, i es van tirar a sobre de la crítica kantiana fent-si a mossegades i
estétiques de la filosofía catalana Com que fòra de la reacció contra la negació que la Filosofia Septentrional fa de l'Ética clàssica l'escola jurídica
o sigui un afany de negar-la, que arriba fins allí on pot, perquè la negació absoluta de la realitat és impossible i per això nosaltres, els catalans,
causa de que no s'hagués arribat a la creació d'aquest superhome era la negació de la voluntat i que de consegüent el que s'havia de combatre a sang i a
i que de consegüent el que s'havia de combatre a sang i a foc era aquesta negació que és la moral, destruint-la costés el que costés perquè la salvació del

  Pàgina 1 (de 31) 50 següents »