Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

viu l'última fase de la crisi que iniciaren el Renaixement i la Reforma:	negació	de l'autoritat espiritual, anarquia, culte de la força. Diu que l'error
és el mateix. —No —el contradiu ell—. O sí, en la mesura que una	negació	admet distintes interpretacions. Perquè és això, l'heu basada en una
admet distintes interpretacions. Perquè és això, l'heu basada en una	negació	. L'altre riu blanament, frena per col·locar-se darrera l'últim vehicle de
la porta de sortida. —És una contradicció en termes. No es pot crear amb	negacions	. —Exacte. Per això tot és fals. Es tracta, doncs, d'una falsa creació,
una cosa feta per Castella. Aquest exclusivisme mental, tan obtús com la	negació	nostrada en considerar africana qualsevol cosa que rau més enllà de
Minotaure, fins el més humil d'una senzilla administració municipal. La	negació	de tot govern, de qualsevol fórmula de relacions jurídiques, d'un
Fou seguint aquesta darrera petja que l'obrerisme s'encaminaria cap a la	negació	de la idea d'Estat, l'acció directa i la revolució social messiànica. Les
subversives catalanes, la justificació històrica del tot o res, la	negació	de l'ideal de compromís i pacte dictat pel seny col·lectiu. Les rauxes,
d'un cert biaix, la mesura és, doncs, una limitació, una exclusió, una	negació	decidida i, per consegüent, un empetitiment. Però, en empetitir les
Una mica de tot". D'ací que la mesura, expressió, per una banda, de la	negació	i de l'empetitiment, sigui, per l'altra, manifestació de l'engrandiment i
i l'abandó del seu ésser. Però absolutament errònia si entenem la	negació	a intervenir en la proporció en què una intervenció és humanament
en què res no és veritablement eliminat, ja que l'eliminació implica	negació	, i ací no es nega, sinó que simplement s'aparta, es posa, per dir-ho
i pot ésser reveladora, és a dir, pot ésser una tendència a la	negació	o una tendència al descobriment de la veritat. La ironia deformadora és
català, i és replicat per petits comentaris orquestrals significant la	negació	. A l'aparèixer l'àguila, el tema del castell es transforma en modo major
que l'art abstracte tracta d'arribar a l'absolut plàstic. Certament, una	negació	tan orgullosa —anava a escriure: tan rancuniosa— de la realitat, aquesta
el primer que la rebutja, el primer que la nega. Aquesta tan rabiosa	negació	de la realitat, si l'examinem des del punt de mira cultural, ens el fa
, després de l'assaig, m'ha donat la raó; rient m'ha dit: "Ets la	negació	de l'escena!" És evident. Diu que, per a ésser un bon actor, cal en
admira l'orgullós, no és humil. I no ho és perquè admira allò que és la	negació	de la humilitat. És un orgullós impotent. Però el vanitós no és un
incorporat un autònim—, mentre que el necrònim es redueix a una	negació	de la relació altra sense fer referència a un si mateix. No hi ha, doncs,
Un dolor malsà, destructor, una malenconia mòrbida i àrida, unes idees de	negació	i de mort envaïren lentament i porfidiosament la meva ànima. Sense
aquest plaer, l'excitava, m'hi complaïa. Totes les meves idees eren de	negació	. Negació de tot. No em feia il·lusió l'amor, ni la riquesa. No envejava
plaer, l'excitava, m'hi complaïa. Totes les meves idees eren de negació.	Negació	de tot. No em feia il·lusió l'amor, ni la riquesa. No envejava res ni
que han rebut de la família—, la constatació de nul·litat, sovint de	negació	, seria terrible. El pitjor enemic dels nostres homes és l'absència de
cor de cent o més veus. Però l'emoció no és real, sinó teatral, que és la	negació	de la veritat. Ho creuen ells mateixos, que s'hi commouen; però no és
tot això t'han ensenyat els camins. Però això no fóra altra cosa que	negació	si amb la claror freda de l'alba no haguessis reprès l'entusiasme,
aguantar seriosament la seva defensa. Darwin. —Ara m'explico la	negació	de les nostres doctrines. Morgan. —No. Recordeu que us he dit
com els gustos, com l'esperit. La producció estancada a un nivell és la	negació	del progrés. Ruskin. —Doncs, si no estabilitzeu, ¿la
en la simplicitat monista d'Haeckel. Resolts? No; es concretaven a una	negació	grollera, i prou. I quan la paraula enigma està a punt de
Crist catalá, Crist de dolor, la pobre faç, com	negació	de la bellesa de la vida, tú que ets el fill del
d'amor i d'odi, bèsties, batzacs, idil·lis, creences polítiques,	negacions	, dubtes, afirmacions, impostos..." Això era un anunci, vint anys abans,
que se'ns anuncia com a imminent, o almenys com a projecte, serà la	negació	de l'escassesa material, i aquesta expectativa resulta ja tan
Però ara parlàvem dels "anacoretes". Ells, d'entrada, s'aferren a una	negació	taxativa: tiren per un altre cantó. No volen "consumir". Millor dit: no
una batalla naval demà o no hi haurà una batalla naval demà", com la	negació	d'una conjunció "No és veritat que hi haurà una batalla naval demà i que
que el sistema és inconsistent. Un senyal no comporta necessàriament la	negació	del senyal, però cal que tal negació no sigui implicada per un altre
senyal no comporta necessàriament la negació del senyal, però cal que tal	negació	no sigui implicada per un altre senyal idèntic. Expressions com "Hi
de la vida política local del XIX i del XX, eren la	negació	de qualsevol "normalitat" democràtica. No seria admissible d'explicar
no es pot tenir res, sense veure que entre la ciència de l'essència i la	negació	de la ciència, hi ha el que en podríem dir la ciència de les relacions,
perquè demostrant fins on arribava el seu geni, no feia cap cas de les	negacions	que les ciències particulars feien a la fe, que eren les negacions que
de les negacions que les ciències particulars feien a la fe, que eren les	negacions	que Averrois senyalava, sinó que Ramón Llull, considerava amb molta raó
que és el que sembla a primera vista, està fonamentat en el desig de la	negació	com ja ho va reconèixer Sócrates quan va dir que les ciències
cartesiana, si és que es pot considerar positiva l'afirmació d'una	negació	com la que representa la filosofia de la voluntat, que no és res més que
la que representa la filosofia de la voluntat, que no és res més que la	negació	de la raó i que malgrat aquesta condició negativa, nosaltres sostenim que
pensament que l'ocupa. I si el segle XVII va aguantar aquesta	negació	que flamejava al cor de França com si la voluntat fos una flama que
perquè és una afirmació que deixa traslluir les flames del foc de la	negació	que tot ho crema, de la mateixa manera que a les rajoles i gerres de
de la voluntat, que molts s'han pensat i han dit que era la	negació	de la raó pura i que si a primer obir pot semblar cert perquè mitjançant
els hi obrissin les portes del món de la voluntat, o sia del món de la	negació	, i es van tirar a sobre de la crítica kantiana fent-si a mossegades i
estétiques de la filosofía catalana Com que fòra de la reacció contra la	negació	que la Filosofia Septentrional fa de l'Ética clàssica l'escola jurídica
o sigui un afany de negar-la, que arriba fins allí on pot, perquè la	negació	absoluta de la realitat és impossible i per això nosaltres, els catalans,
causa de que no s'hagués arribat a la creació d'aquest superhome era la	negació	de la voluntat i que de consegüent el que s'havia de combatre a sang i a
i que de consegüent el que s'havia de combatre a sang i a foc era aquesta	negació	que és la moral, destruint-la costés el que costés perquè la salvació del

Pàgina 1 (de 31)

50 següents