Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

no l'abandona mai de grat, i Uranos no en va ser una excepció. Es va	negar	de sobte a multiplicar més l'estirp i, incontinent a pesar del seu
els versos 1259*1265 de l'esmentada obra d'Eurípides. S'hi	negaria	o arribaria nedant a la costa, a escampar-hi una patètica llegenda i un
"El vers, convocats i concurrents col·legues, peca d'ambigu, qui gosaria	negar	-ho?", perorava la professora indígena Aurembiaix Sorabis. I recitava amb
Sóc viuda, prou que ho saben, i el meu enyorat absent em va deixar, no ho	negaré	, arreglada i, a més, senyora i majora. Tanmateix, una casa sense home, i a
sol et fondrà de seguida el gruix de la substància, cauràs al mar i t'hi	negaràs	, perquè em serà impossible d'auxiliar-te. Temo que hem nascut més de
que arreu transportava. Pel que fa al noi, el vaig engendrar, no ho	nego	, però no l'he tractat gaire i no l'aprecio gens. I examinant-lo de prop,
sota l'esclafadora pesantor del seu fredíssim domini intel·lectual, i em	nega	també la caritat de concedir-me un refugi en la mentida molt elaborada
em pot guanyar ni combatre. Que jo vaig lluitar amb Hipòlit? Mentida, ho	nego	amb la màxima energia. Va ser tan sols un truc perquè una teva obra
noble i d'expressió adusta, d'una austera virtut, a qui la vida havia	negat	tota felicitat: la tragèdia del seu matrimoni era encara viva a la
seriosament amb el vell Costa. Quan, per fi, ho intentà, el vell es	negà	a rebre'l; no volgué sentir parlar d'ell i extremà més la vigilància
li diu allò de la bosseta. Candaina es posà roig com un tomàquet i	negà	. Rafael li diu: ""M'hi jugaria que encara la portes."" Ell es torba
que encara la portes."" Ell es torba, es posa encara més vermell;	nega	. Rafael crida: ""La porta! La porta! Que es desembotoni."" Ell s'
me, pegar-me àdhuc; pots retirar-te a casa teva per no veure'm; pots	negar	-me l'amistat; tenir-me una nit a la teva porta cridant-te —una nit
per a l'èxit definitiu del seu propòsit, persistir en la seva actitud,	negar	-se a veure-la, enviar-li a dir que no hi anés, que ell no
guix, i una o dues en marbre... —Has estat malalt, Tino Costa; no ho pots	negar	. —Res; cosa dels nervis. Necessitava canviar d'aires; ara em posaré bé.
trobar més enllà. Provarà. Encara queda una mica de dia... Els peus es	neguen	a portar-la; els genolls se li flecten, però farà encara un esforç per
arrabassar-ho tot. I amb tot, no es decideix: es diria que els peus es	neguen	a obeir-li la voluntat. Però, per què no hi pot anar? Les seves
que sí... Però, Mila... —Vull demanar-te una cosa, padrí. No m'has	negat	mai res en ma vida; no em neguis tampoc aquesta. És com si t'ho demanés
demanar-te una cosa, padrí. No m'has negat mai res en ma vida; no em	neguis	tampoc aquesta. És com si t'ho demanés en les ànsies de la mort. Tot el
ànsies de la mort. Tot el que has fet per mi quedaria com res si ara em	neguessis	això que et demano; si no haguessis fet res i em concedies això, tota
l'afecte que sento per tu quedarien per això sol justificats... No m'ho	neguis	. Tu ets amic de mossèn Anselm; ho ets també del batlle, i tot el que et
tenies per a Mila. No et faré nosa; no et molestaré... Ell no s'hi pogué	negar	; accedí que l'acompanyés. S'acomiadaren del germà, content de veure'ls
sento gaire simpatia per la figura de Bonaparte: ara bé, ningú no podrà	negar	-li uns dots genials de polític, d'estrateg, d'aventurer. Les
a ser sinuosa, vergonyant, carregada de distinguos i de cauteles. No	nega	amb un no rotund, i les seves reticències ens deixen en una total
abandonat a l'impuls de la còlera. I, en el fons, seria una temeritat	negar	que realment és així. Tota indignació suposa, més o menys en potència, un
per consegüent, suposava haver de sotmetre-s'hi. I és el que Erasme es	negà	a fer. No es decantava ni pels uns ni pels altres, ja que als uns i als
d'Erasme, prové d'això: que els intel·lectuals contemporanis, com ell, es	neguen	a la servitud implícita en tot engagement, i, com ell també,
el paral·lel pot observar-se sense gaire esforç. Quan l'intel·lectual es	nega	a "comprometre's" —a "enrolar-se"—, no ho fa per eximir-
no serà, potser, massa espectacular, i l'individu que el sofreix es	negarà	a confessar-lo i a reconèixer-lo. Però l'atròfia, o com vulguem dir-ho
ha viscut el perdó a través de la concepció cristiana. No podrem	negar	, doncs, que, en certa manera, la propensió a perdonar s'hagi debilitat en
és el tipus que fracassa. L'apunt té una certa gràcia, i no pot pas	negar	-se que és bastant correcte. Trobo, però, que potser també és insuficient.
responen a una voluntat satírica. Però ningú no sabria	negar	-los la gràcia excitant. Ni menys encara als
matrimoni. Com l'adulteri i com el divorci. No crec que sigui possible de	negar	-ho. Dic "conseqüència", no perquè el pressuposi, sinó perquè
en les glorioses subtileses psicològiques de Proust. No, no podem	negar	que l'home ha demostrat aptituds sensacionals: s'ha enginyat filosofies
obtenir la majoria parlamentària gràcies a la violència i al frau. Azaña	negà	que el poble espanyol es bati pel Comunisme. Dicen que nos batimos
otro y técnicamente menos eficaz. Azaña és un liberal típic i es	nega	a reconèixer la gran crisi de la democràcia espanyola. Sembla creure en
els van exigir que lliuressin immediatament les armes, però ells s'hi	neguen	dient: "Si de cas, ja les farem servir nosaltres". A la tarda anem a
al tradicional messianisme de l'ànima russa. Cert: el socialisme començà	negant	les pàtries i en l'únic país on s'ha instaurat un règim aproximadament
quan fou assassinat davant el local del Sindicat d'Espectacles. "S'ha	negat	a posar-los en llibertat i pretén d'exigir-los la signatura prèvia de
Guerra, Marina, Aire, i Municions). Naturalment, els comunistes han	negat	llur col·laboració, i també el Partit Socialista. Els partits estan,
del Vayo, aquest matí, en un discurs que ha pronunciat a Albacete,	negava	la caiguda de Bilbao. Diu que és contrari a la mediació i que
publiquen, amb grans titulars, la caiguda de Terol. Al vespre, però, és	negada	pels franquistes: ells asseguren que continua la resistència. Hi ha
per la Societat de Nacions. Vaig al poble bastant esperançat (no he de	negar	-ho). Mirava el cel benigne de setembre, decorat amb nuvolets de nacre, i
reptat— no trobo just que vós us permeteu d'utilitzar la paraula, si me'n	negueu	el dret. —Mai no ho he fet. Podem parlar amb perfecta adequació de
pregunta al noi: —Me'n donaràs una còpia? Però l'infant, que li somriu,	nega	amb el cap. —Per què? —s'admira ell. El noi agafa un altre full de
per dos homes d'uniforme. —Molt bé —fa—. Aquesta vegada no ho podreu	negar	, us he vist. —Què, heu vist? —intenta de guanyar temps l'ordenança, que
perquè vós disposeu d'aquesta altra possibilitat que a l'instrument se li	nega	. I la utilitzeu, l'escolliu... —Només dia per altre —li recorda el jutge.
No us pot protegir en tot allò que la contradiu, perquè aleshores es	negaria	a ella mateixa. —La contradiu que les nostres dones puguin procrear, per
jutge. Ell es gira amb un moviment brusc. —Ho has entès, doncs? —No —	nega	l'home. Riuen tots, àdhuc la filla, i ell pregunta: —On? Ella l'agafa
al lavabo, m'ha semblat més gran —proposa ell, però la mestressa s'hi	nega	: —Ara ja els hem dit que esperaríem al recambró. Si no ens hi troben, pot

Pàgina 1 (de 218)

50 següents