×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb negoci |
Freqüència total: 7415 |
CTILC1 |
delle Guglie, va comprendre que no tindria part en aquell clar | negoci | i se n'apartava amb disgust. "Quel che vien de tinche tanche, se ne | als seus assumptes: a veure llurs famílies, a les festes, pels seus | negocis | ; ella anirà pel seu amor. Quin mal li poden fer? Si de cas els | La seva fortuna, bàsicament, està constituïda per immobles, hipoteques, | negocis | , paper de l'Estat. Naturalment, la moneda metàl·lica —de metall noble— es | a defensar-se: a defensar el colonialisme. El colonialisme, en tant que | negoci | , no resultarà fàcil d'extirpar: però, de moment, ja ha reculat. Els | es reuneixen petits grups—. Tots aquests només paguen i presten. El gran | negoci | el fan a primera hora. —Quan he entrat al mercat ja he vist que aquí hi | garantia. No et pensis que ho entengui —riu aleshores—, però deu ser | negoci | perquè gairebé tots els qui s'hi dediquen viuen en grans cases, tenen | disposo de diners —li recorda ell. —Per això pago jo. —No deus fer gaires | negocis | , si sempre ets tan generosa! —Oh, no ho sóc —riu ella, divertida—. | L'èxit de la seva reivindicació, que d'altra banda devia ser un bon | negoci | , va omplir-lo d'orgull tota la vida, i repetia i repetia, sense cansar-se | Pere Grau per aquella casa anava més enllà de la pura satisfacció del bon | negoci | . No deixà pas la seva feina a ciutat, sinó quan no li tocà altre remei | de l'avi, del besavi, una absoluta dedicació quotidiana, amatent, pel | negoci | . Endevina els moments de por dels honestos compradors disposats a pagar | ens havíem traslladat ja al poble veí, on el meu pare tenia el seu | negoci | . Un dia, el pobre coix arribà a casa nostra, al poble nostre, panteixant, | que continuà capficat amb plans de màquines i fàbriques, atrafegat amb | negocis | perquè ni a ella ni als seus germans no els manqués res i tinguessin la | hi ha en tota la Mediterrània. Ara aquest port bull de gangsterisme, de | negocis | i de contranegocis. La guerra del nostre país està esmolant aquí moltes | d'aquesta població (més de quatre-cents mil habitants), malgrat els | negocis | i l'afluència de gent de tota casta, Alger té la tristesa i la vulgaritat | A París remenava la cua en el món de les antiguitats, però aquests | negocis | ara van malament. A la Polinèsia pensa viure la vida natural, fer-se una | sense pèl, d'ulls estirats i de somriure humil, s'amaguen darrera els | negocis | més forts i donen la cara en els negocis més petits, de guany | humil, s'amaguen darrera els negocis més forts i donen la cara en els | negocis | més petits, de guany insignificant. Ells mantenen aquests carretonets en | pels llavis. Una demostració de la manera de filtrar-se i d'entendre els | negocis | , pròpia dels xinesos, és aquesta modestíssima anècdota. Abans-d'ahir vaig | meva admiració per la manera fina i subtil que gasten els xinesos en el | negoci | . L'anècdota, tan vulgar, de la roba rentada i planxada explica amb un | el qual cada dia passa amb el carretó a vendre queviures i a fer el | negoci | , i es posa en contacte amb l'indígena per donar-li una mica de vi o | Papeete, té un somriure per a tothom i sempre es queixa afirmant que els | negocis | no rutllen. En la fauna de "Chez Rivnac" hi ha de tot, però a mi em fa | que la necessitat obliga a posar-hi una mica d'aigua entremig. El | negoci | del bar que acaben d'obrir es veu, però, que els anima i els dóna unes | no importa què. Però aquests dos grups polítics es posen d'acord per al | negoci | i per mesurar les competències que es puguin fer mútuament. Tothom que | és amable; el sobrecàrrec xinès és dels menys ofensius i tracta el | negoci | amb una mica de delicadesa. El capità de la "Denise", mig americà mig | vaig comprendre per què a la francesa de Lió li anaven tan malament els | negocis | a Raiatea. Vaig veure que era una mestressa d'hotel de bona fe, una | els diners de la vainilla, el cinema a Borabora es pot considerar un | negoci | gras i sanejat. Màgia Abans a Borabora, segons m'han dit, les danses eren | dels segles XVI i XVII. La despersonalització del | negoci | —això que l'amo vagi per una banda i el diner per una altra, que l'afer | banca, dels transports i de les indústries més poderoses. Tan bon punt un | negoci | prospera —es diu—, els socis, en lloc de cercar nous ajuts per a | caps, tants barrets", no és absolutament vàlid en el món català dels | negocis | , ni tampoc, com anem a veure, en el camp de la psicologia col·lectiva. Si | durant una o dues generacions. Si els afers responien, es liquidava el | negoci | , es comprava una propietat senyorial, i el nou cavaller entrava a la | Sols fumen, i fumen bo, els que saben agençar-se un sobre-sou o fan | negocis | segurs amb els diners dels altres i amb les espatlles ben guardades. | esperin, que hi vaig de seguida. [(La senyora Rosa va a obrir.)] Un | negoci | urgent, Ernestina. El marquès de Vilamajor m'abassega; ja em dispensaràs. | . —T'has tornat boig, li vaig dir, és un senyor que només pensa en el seu | negoci | ! Sents? Em vaig enfadar tant que les galtes em cremaven. Em va agafar pel | paper); tantes parelles, tantes cries, tantes veces, tant d'espart... | negoci | rodó. He de dir que els coloms van trigar tres o quatre dies a saber | trapa, i li va venir un rodament de cap. —Potser sí, que en Quimet hi fa | negoci | ... Quan va veure el sofre a dins dels abeuradors va dir que de sofre | Enriqueta deia que tot allò era fora de mida, que li havien fet malbé el | negoci | . Tot a passeig. I a veure què passaria amb el que tenia al banc. Es va | les que treballaven amb mi a l'ajuntament i després s'ho venien i feien | negoci | . Amb prou feines si podia comprar per menjar, perquè gairebé no tenia | de la botiga i del que calia comprar i de la manera que havien de dur el | negoci | , de vegades els deixava sols o entrava i sortia del menjador, endreçant, | del pudor i de la bèstia. Frederic, sexualment, havia fet un mal | negoci | . Maria Carreres era una d'aquelles fisiologies insensibles i poc | i algun matrimoni, diguem-ne morganàtic, es convertí en un bon | negoci | per a determinades famílies. Altres tingueren la sort d'una feliç | una manca d'intel·ligència evident, don Tomàs de Lloberola feia pèssims | negocis | , pensant-se que lligava gossos amb llonganisses, i després, com a | es tornaren negres. Frederic pel seu cantó es va voler salvar; intentà un | negoci | , li picaren els dits en dues o tres jugades, i en una de més forta que | Algú havia afirmat que Dorotea tenia un pis llogat per a la solució de | negocis | molt peculiars; això no s'havia acabat de posar mai en clar, però era | d'arrencar un queixal, preguntà a Guillem: —Sembla que graneges? —Sí, un | negociet | , petit, poca cosa. Tres bitlletets; són blaus, d'una blavor pàl·lida de | puros; m'interessa no sols per tu, sinó per mi, i pel papà, i pels meus | negocis | particulars. —En fi, Guillem, estàs de broma, jo t'asseguro que Antoni | suposar la "persona" que m'ho ha dit és una persona interessada en el | negoci | i els noms se'ls ha callat. Jo tinc fama de bocamoll... Però, m'ha jurat | costella un divendres de quaresma. Després del fracàs dels seus darrers | negocis | , s'havia desvergonyit una mica més amb la seva consciència, fins a | i en els ports antillans. Va ésser un home de sort. Després canvià el | negoci | de la pell de cafè, pel cafè autèntic, va tenir càrrecs del govern a les | records de l'antic ofici de la família i records de la navegació, dels | negocis | i els costums de l'avi. Les hores de mandra de Conxa Pujol dintre les | Conxa Pujol, la tenia mig oblidada, enfangat dintre l'opulència dels seus | negocis | , i Conxa en aquesta època adolescent no gastava altre censor que Madame |
|