Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de la dona i, per sobre de les ulleres, examina un estrany filament	negrós	que després, amb un gest irat, projecta contra la paret. Darrera els
al tou de la cama i lentament, procurant d'evitar les masses sòlides i	negroses	que sobreneden el toll, avança cap a la galleda que reposa entre el
que era catxalot i no balena— va remenar als nostres ulls la seva mola	negrosa	. La manera amable de conduir-se amb nosaltres l'Oceà Pacífic ens anima
sap on. El camió trinxava materialment i embrutava amb una mena de sèu	negrós	totes les venes liles i totes les artèries blaves d'aquell paisatge fresc
una trentena de metres de la fusta del wharf una mena de triangle	negrós	que evolucionava, el qual és molt possible que no fos res, però jo en
L'home prossegueix, sense escoltar-la, adreçant el puny clos a la massa	negrosa	de la ciutat. —Vull que els enlluernis. Així sabran que he triat la dona
quedà més que un esquelet esllanguit, cobert d'una mica de carn flàccida,	negrosa	, els ulls envidriats. Laura es reclogué en el seu dolor com dins una
qual se li esmussaran els fiblons més aguts. Tot d'arrugues minúscules,	negroses	, li frunzeixen les vores dels ulls; fa veure que es distreu amb la
fugiren de l'acostament d'aquella dona senyalada pel dimoni. Els homes,	negrosos	, palplantats als marges amb la fanga o els arpiots al puny, la mà posada
museu gloriós; fulleja pergamins; escruta indrets inquietants de retaules	negrosos	de vellúria amb la lupa als dits; va i ve amb la sotana que li curteja, i
dins d'una gamma freda molt definida: siena torrat, bistre, verds	negrosos	—amb algunes ratlles ran de terra, de verd tendre—, i una claror molt
fou llançat a un pou del pati. El tercer que el mestre comprà era tot	negrós	i tenia una ànima de ferro. Ell ens va dir que si aquest desaparegués ens
Al fons, a l'hora capvespral, es retallaven les muntanyes d'un color verd	negrós	, i a primer terme es doblegaven els xiprers sota l'aire ventós i plujós.
teixos. Per aquell costat la volta de l'arcada desapareixia sota l'eura	negrosa	que s'enfilava pel mur i el guarnia tot fins a guanyar el cim de la
tot de sobte: Pam! pam! pam! uns trucs eixordaven aquell tros de suburbi	negrós	, en aquella hora de quietud. No calia preguntar qui era. Jo em llevava,
El llavi inferior, moradenc, li penjava com un tros de carn morta i	negrosa	. Tenia l'aire d'un home acabat. A mitja escala havia de reposar. Parlava
amb altres nois, una dona alçava la mortalla i vaig veure un rostre	negrós	... Fou tal la meva esgarrifança, que vaig fugir. Els altres nois van
s'aixecava al llindar del bosc. El fred, la boira, la neu, les boscúries	negroses	, les llegendes del Nord, tot això s'adeia amb el meu esperit ombrívol.
carn grassa amb mongetes i molt de suc, tot repugnant. Tot era igualment	negrós	dintre el plat fosc de llauna. No vaig sentir pena, tristesa, ni res de
de camamilla. Ara tenia els ulls com injectats de sang, dins un cercle	negrós	. Cridava que es moriria allí mateix. Blasfemava. Estava afilat. El nas,
es veu la pluja, no es veu caure una gota. Però els rails, el pedruscall	negrós	de la via, els ferros dels vagons aturats a l'estació són com molls de
m'allargaven el got ple. Entorn dels gerros, dels vasos, damunt la fusta	negrosa	de la taula, hi havia rodones apegaloses de vi, rodones d'avui, d'ahir,
mantell humit de la boira, tot era enaiguat, fred, descolorit. Les soques	negroses	dels arbres regalimaven, de les branques penjaven randes de líquens, la
les teulades vermelles, les soques dels arbres i de les parres, tot era	negrós	i patinat de pluja, tot com flonjo i sense arestes, tendre i suau. Abans
Les dones portaven els plats ja plens de sopa, i, junt amb els plats,	negrosos	coberts, per a cadascú, que els hostes agafaven de mans de les serventes
un plat de carn amb suc i patates. No era dolent, però de veure-ho tot tan	negrós	em feia una certa aprensió, i era que recordava el sopar fastigós de
els trauria, un per cadascun, en veure'm ple de fàstic davant els estris	negrosos	d'alguna piaule miserable. Tot plegat em va fer més gràcia que
una infinitat de ponts, a tu que t'agraden tant; les cases són de pedra,	negroses	; hi ha botigues tan bones com a París, i els botiguers són tan badocs,
tot dintre una atmosfera de polsim de carbó, de boira i d'humitat, tot	negrós	. Vaig tenir la sensació que s'havia acabat el camp. Una estona després
amunt encara, un temple massís i feixuc amb el marc d'una serra de verdor	negrosa	a l'entorn. Tot ho veig meravellat. Tinc la sensació de trobar-me al cor
formós, jove, magnífic, que ofereix un contrast sorprenent. Té la cara	negrosa	, insignificant, i el cos rosat, blanc, transparent, d'una suavitat
després de tants dies de carretera. Trepitgem un fangueig llisquent,	negrós	. ¿Qui ho diu, que la humitat i la boira són lletges? Les botigues, els
per als barrils (reserves en un rumor de guerra), els grans	negrosos	, amb súbites lluors, inflamen l'aire; així esclatà,
d'experiència, però els jorns que varen seguir varen ésser d'un color tan	negrós	, que's necessitava el dò de viure que havia tingut ja des del breçol per
poca, i ginesteres sense suc, i roques recremades, i alzinots rebollits i	negrosos	. I damunt d'una roca pelada, un gran jardí amb arbres i flors i un
rieral que anguilejant pels fons de l'estreta vall, corría a llepar el	negrós	basament de Campujol, tot salpicat de pampellugosa mica, me despertava ab
emblanquinat de tot just, petjar la grava del terraplè o el fangueig	negrós	de la cuneta. El noi de Moré era un obstacle al delit de la joiosa
l'aspecte del paisatge. Al fons parets encrostades, velles parets	negroses	com tàpies de caserna; el mateix mur, que sembla de fortalesa militar,
amargament de l'estat social i de la baixa dels canvis. La llum és	negrosa	, tràgica, el camp visual estret, repercuteixen xocs enormes, estridències
rius i torrents; i el roquerol, que és una oreneta menuda, tota	negrosa	, i només es troba en els llocs de muntanya i a les masies apartades. La
està dibuixada amb pinzellades, que són de color castany, de color	negrós	i de color blanc brut; damunt els ulls té unes celles blanques molt
turó que el torrent volta bo i fressós; el caseriu de la farga antiga i	negrosa	; els escassos camps conreats d'hortalissa arrenglerada; tot navega mig
serem eternalment? En acostar-nos-hi, atrets deliciosament, recordàvem la	negrosa	silueta del bon rector, castigat, pel crim d'estimar massa la seva
saber.\ Però quins contrastos hi havia allí, dintre d'aquella cambra	negrosa	! Mentre les noies, en les seves cançons, parlaven de sedes i d'anells,
en què ja no és possible avançar sense esvair prèviament les boires	negroses	que enfosqueixen el camí. I aleshores es produeix el fet sospirat. El cel
i la flaire i el palp d'aquesta raça! La pedra de l'altar colgui cendra	negrosa	, El peu blanc de la pluja que hi vingui a fer camí; i
deixà ni un xiquet d'ombra en la plana, ara una ombra	negrosa	ens segueix i retornem a la balma. Hi ha en la calma
s'assegué damunt un tronc d'arbre cobert de molsa i tombat damunt l'aigua	negrosa	. Tots els que vivien a l'aiguamoll estaven desperts al seu voltant, car
ambulant. I havia de tenir un pes escruixidor. Prou ho senyalaven les	negroses	lluentors de ferro que les rodes deixaven marcades ací i allà de
d'ésser tractat. La tonalitat apagada del conjunt, la coloració	negrosa	tirant a sutge, el revol d'un pinzell que ací i allà va dipositant

Pàgina 1 (de 10)

50 següents