DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
negre A 16606 oc.
negre M 3554 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb negre Freqüència total:  20160 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

reproduïa Cronos, el berenar i altres monstruoses i tètriques escenes negres, després de somniar-los, implacable, la seva raó. Els Curetes Pel que
Euforió, quan aquest encetava l'angoixa de l'adolescència. "Les verges negres, engendrades per la Nit, serventes d'Hades, van i vénen entre els
es canta que una llengua, tallada en la seva última rel, damunt la terra negra tremola, murmura i, com acostuma d'agitar-se la cua d'un serpent mutilat,
jo em comportaré amb dignitat, botxí i reu alhora de la forçosa pena, negres bucs estel·lars endins, en acatar les seqüeles de les normes o dels
de braços, amb fatiga, un munt de terra i l'estendré sobre el cadàver nu, negre de sang, esbocinat i fètid, el cos que em repugna i em repel·leix, el de
la pobra mitja bèstia es va emportar, en un vaixell de funestes veles negres, la que li havia, enlluernada per l'amor, prestat en l'acció memorable un
alta, prima; el seu cutis era blanc i delicat. Tenia, deien, els ulls negres, i negres, també, els cabells. Afegien, encara, que tal volta no era
prima; el seu cutis era blanc i delicat. Tenia, deien, els ulls negres, i negres, també, els cabells. Afegien, encara, que tal volta no era massa bella,
Allà dintre, davant d'ells, es descobria ja la vacada, amb els lloms negres o vermells de les vaques destacant entre la verdor dels càrritxos. Els
fina, que el seu rostre era blanc i delicat, que tenia els ulls grossos, negres i expressius; que el seu cos era esvelt i flexible, i que tota ella era
perdonar-la, i quan pensava en Tino Costa sentia que la sang li bullia i negres idees li passaven pel pensament. L'odiava; l'odiava com tot el poble i,
que semblava flotar-hi. A Mila li semblava com si haguessin estès una negra cortina entre ella i el seu destí, i com si darrera la negra cortina
estès una negra cortina entre ella i el seu destí, i com si darrera la negra cortina tramessin no sabia quins paranys contra el seu cor. Mila sabia ja
ajuntar-se per formar al seu entorn una atmosfera sufocant, prenyada de negres presagis, dintre l'atmosfera física d'aquella nit feixuga d'amenaces de
Els llampecs es succeïen sense interrupció i descobrien perfils de negres cúmuls sobre un fons de núvols més blancs. Silenciosament, en el misteri,
de la porta, dreta com una estàtua, embolcallada amb els seus vestits negres, que quedaven confosos amb l'ombra i en els quals només es destacava el
era allí, dreta, cobrint l'entrada amb la seva figura prima, vestida de negre, es dreçava quasi fantasmal en la tenebra. Ell deixà escapar la pedra de
i àdhuc de terror. Davant d'ella, Tino Costa veia obertes les més negres possibilitats, i quan la dispesera li digué que no havia volgut saber res
ara necessito com mai la protecció divina: m'assetgen pensaments negres; pateixo d'insomnis i tinc malsons. Potser a mi i tot em convindria
es deturà davant el taüt; estava tan blanc com el mort estès dintre la negra caixa, contrets els músculs de les faccions, amb els llavis ressecs i els
apartar els ulls del mort. Estava estès davant d'ell, rígid, dintre el negre taüt excessivament ample per al seu cos. Sobre la taula, vora el capçal,
Prop del ciri es veia un Crist de vori clavat en una gran creu negra. Del cadàver es desprenia no se sabia quin mut horror, que el tètric
més colpidor. Candi tenia el rostre cobert de taques d'un morat quasi negre, inflat i tan desfigurat, que amb prou feines aconseguia descobrir en el
sense veure res. Després hi havia sa mare, dreta davant d'ell, vestida de negre, amb els ulls eixuts en el rostre sense color... "Tino, fill meu." Hi
alta i eixuta, amb mans seques i sarmentoses, amb el seu etern mocador negre al cap. Fa molts anys que habita a la masia; tal volta s'hi crià, o potser
l'hivern; els dies de neguit i d'inútil espera han quedat darrera com una negra nit de tortures. Si mira devers allí, Mila ho veu com un pas estret i
poc abans de saber-se a Santa Maria la del seu fill. Ara Sileta vestia de negre per un dol doble. S'havia fet una mica més alta; l'oval delicat de la
mica més alta; l'oval delicat de la seva cara, emmarcada amb el mocador negre, semblava més blanc, i als seus ulls surava una expressió més seriosa i
i fins la veu se li ha mudat. Ara es cobreix sempre el cap amb un mocador negre, que es nua sota la barbeta, molt tirat sobre el rostre. El seu cos s'ha
després, en un esforç dolorós, torna a caminar. Porta el seu mocador negre del cap nuat sota la barbeta i molt tirat sobre el rostre; el seu rostre
seu caminar fatigat, amb el seu vestit vell i esparracat, el seu mocador negre tirat damunt la cara, el seu cos magre i inclinat i el seu petit farcell
li dirien que l'havien ja trobat. Llavors caminava hores i hores; negres pensaments l'assaltaven, malgrat seu amb respecte a la seva filla, i allà
La trobà encara més fina, més delicada i espiritual dins els seus vestits negres, amb més puresa, més llum en les seves faccions. Tal vegada el seu estat
Les cançons de Nadal enguany sonaven en la seva ànima amb ressons de negres presagis. Ara cantava una veu d'home, sola, admirable de to, mentre els
Santa Maria, i fins li semblava que a la vora d'ell —enfonsada també en negra nit— es dibuixaven com masses informes les siluetes borroses dels seus
com un riu desconegut. Les seves aigües corrien desbordades, corrien negres sota el cel negre, en el paisatge inhòspit i despietat; corrien
Les seves aigües corrien desbordades, corrien negres sota el cel negre, en el paisatge inhòspit i despietat; corrien fragoroses amb un sord i
en no se sabia quins gestos desesperats. La vall es clogué, com si una negra cortina s'hagués estès al seu davant sobtadament; una fosca tancada ho
la seva mare, que li semblava que anava a morir. Ella s'endinsava en les negres aigües; les ones bramulaven, xocaven entre elles, es precipitaven
lloc; i ara aixeca el rostre més enlaire encara: l'aixeca vers el cel negre, tancat i sense llum, com en una última súplica, retratat en ell tot el
cases; la majoria ja havien desfogat la pròpia ira; els altres, llurs negres instints: aquells els turmentava un estrany malestar, i llurs passos, en
en un portal, i allí, dissimulada dins la fosca i els seus vestits negres, el seu cor de mare anà assabentant-se punt per punt de la tragèdia a
podria repetir-se dels Mr. Babbit homòlegs, rus, australià o patagó. Els negres que ara s'independitzen no tardaran —anglòfons, francòfons— a
a les "/noches oscuras del alma\" on totes les vaques són negres. Vull que se m'entengui: res, o molt poc d'això, no tenia res a veure
ser bon. I resulta, en conseqüència, que el clàssic clixé del negrito cantussejador i laboriós, de l'hindú savi i adorador de vaques sagrades,
d'unes setmanes d'angoixa, de depressió terrible; després d'aquelles nits negres de la ciutat, amb els llumets de gas tot just visibles al llarg del
enllà de l'octubre, els boscos nus, color de mare de vi, amb les taques negres dels avets, com uns rengles de penitents amb caputxa. Llegia, sobretot,
temps de la guerra. Efectivament: a penes es veu cap mocadoret roig i negre, ni escarapel·les anarquistes, ni milicianes amb granota blava i llavis
infants amb mainadera, obrers, milicians. Dos enormes retrats —vermell i negre— de Lenin i Stalin presideixen la plaça, penjats a la façana de l'Hotel
dibuixen delicadament contra el cel. Contemplo llarga estona les branques negres, els més fins branquillons destacant-se sobre els núvols gris-blau o el

  Pàgina 1 (de 404) 50 següents »