DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
negrejar V 106 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb negrejar Freqüència total:  106 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

arbre, els fruits del qual i de la seva estricta família s'emporpren i negregen, en madurar, fins avui, com a memòria perpètua de tantes desassenyades
i fins la mar té una blavô esblaimada. Al pla negreja el verd avellanar i les vinyes ja hi són mig apagades
desolades veié llurs morts desenterrar. Ara dins l'aigua, negrejant, es transparenta el poble en runes; vora del llac
oberta de braços a la mar. L'aire diàfan s'anava embrunint, el port negrejava, l'aigua es tornava vinosa, pampalluguejaven milers de llums. —Aquesta
'l cel es gris, gris com un llosat; tot s'enfosqueeix, la bruma negreja; embarreu les garbes i l'herba del prat. Les fulles del faig ne
vespre em fa tremolar d'esperança. Aviat vindrà el meu amor. Els xiprers negregen i esperen sa vinguda... Dona Guiomar! Guiomar! La vella no haurà pensat a
8-I-42 El cor sota la neu El núvol, que era tot arrugat i negrejava, s'aclareix de sobte i s'allisa. I comencen a davallar les volves de neu,
matí per anar a estudi, fer una hora de camí fins a la vila. A l'hivern negrejava encara la nit, quan venia a cridar-me la minyona. I el fred era viu: la
i damunt, com una gassa teixida de ressol, la finor de la calitja. Negregen els boscos en les més properes, de tant que l'estiu ha enfosquit les
no han perdut aquella forta olor del most i de la brisa. La garrofa negreja en les petites muntanyoles que miren el mar com encisades i tenen la
fins a la Mare-Balena. La Mare-Balena era un illot de tosca que negrejava a unes quantes braces banda allà de la boca del port. La gent gran ne
"Però era lluny encara, lluny! Ses desordenades finestres, tot just negrejaven sobre'l blanch devanter com neumes d'un llibre de chor sobre'l grandiós
En sortir al carrer de la Princesa la pluja s'havia espesseït. Les gotes negrejaven en el seu vestit gris. Esperaria que escampés en un portal. N'hi havia un
xarugues, ventrudes, desplombades; ara pel dessota d'arcs travessers, que negregen dins l'aire-cel; ara per la gola d'un gruixudíssim mur esportellat, que
ple d'esperances i terrors, de llums misterioses en el cel i de passions negrejant a les recolzades del camí. Però l'època en la qual va aturar-se aquest
de palmera, i els negres ens assenyalaren en silenci un objecte que negrejava a baix el riu. El meu germà Ferran li tirà. La cosa no es mogué, ni poc
xarxa caigués estesa i plana damunt de l'aigua en un indret on havia vist negrejar una bandada de peix. Tot seguit estirà la corda que subjectava el rall i
tempesta? Quan es decidí a córrer cap a la feixa de Ferdelús, el camp ja negrejava totalment. Les flames abrivades pel vent van devorar en un instant totes
marina i encenia una flameta a la punta superior d'algunes veles que negrejaven en l'horitzó. Per tot el paisatge passava una tremolor de llum càlida.
un fresseig d'ales vigorós, i es perd al lluny camí de la muntanya que negreja allà dalt... La barraca s'ensulcia. Poc a poc van desprenent-se les
resta lliure de la invasió. Travessem la ratlla. Un grup de gent negreja davant nostre, al mig de la carretera, entre la doble renglera de cases.
feia més vistents l'armilla i la cadena. Sota el nas, corbat i robust, hi negrejava artificialment un bigoti aristocràtic de puntes refilades i erectes. Ell
el glaç amb passes d'home que camina d'esma. Les soques dels verns negrejaven d'humitat. La xiuladissa distreta amb què Genís amorosia la tasca
de mitja horeta, y ja feya cinch quartassos que caminavan quan vegeren negrejar el campanaret del poble dalt del turó verdelós: d'aleshores fins a trobar
faldar de la xemeneya espurnejava un grapat de caliu, y vora'l caliu negrejava quelcòm: potser una olla. Clavada de ses quatre potes aixenquellades en
que és la dolça França. Al darrera d'Atila, hi anava una sinistra i negrejant neulia de sis cents mil ferotges combatents. El "flagell del món", com
la polseguera. Eren camells. Els bous es començaren a veure poc després, negrejant en la blancor de la pols. Ara venien tres ases. Tot seguit, cabres i
caps per damunt de la pols i tornaven a ser engolits per ella. Dessota negrejaven els bous. Els de pèl rogenc lluïen un instant com llampecs entre la
la terra hi havia borra de cafè i unes closques d'ou. Enmig del corral, negrejava el fogó de ferro, amb molta cendra. Vaig entrar al lavabo. No en tenia
d'ordres seques que ningú no sent, un formiguer talment aquell camp que negrejava i que en Bernadet fill de rei va travessar cercant l'amor de les tres
cases d'Olot i la seva rodalia volcànica, si no han estat arrebossades, negregen a causa de l'ús de les toves i de la greda que hom fa servir de sorra per
ulls dels ases i dels porcs, son cap comença a enrogir-se-li, les plomes a negrejar-li, i la veu se li aclareix. Alegreu-vos de tantes prosperitats". Com l'
la guerra a l'arbre (Penedès central, Priorat, Rosselló). En canvi, negregen sobre les argiles roig-groguenques de la clapa olivarera de Tortosa, que
massís dels Ports per la Terra Alta i remuntant la Ribera de l'Ebre, com negregen també, però bo i alternant amb les cepades, al Camp, al Vallès Occidental
separar, enfortim el què ens agermana. El cap del general Moragas ja no negreja penjat al Portal Nou, l'Estàtua del Conseller en Cap Rafael de Casanova
y substantius que's vulla. Axí podem pintar "l'esbart de corbs negrejant sobre la neu que blanqueja." Axí'l venerable Milà pogué escriure:
negra, no está del tot en consonancia ab los efectes del estrago, puig si negreija al fruyt l' asseca, per més que s' ha vingut creyent que 'l pudría. En
gran llestesa les solades del rich fruyt que al entorn de les soques feya negrejar la terra. La gentil cançó, que la colla d' axerides pagesetes entonava,
no assolides de l'aigua. Quietes formigues negregen als ossos que aquest vell sol
juganers, quan hi ha xifolls en els tristos carrers! Cases negregen de tant que ha plogut. —Ella és més rosa de tanta rosada!—
tanta rosada!— diuen les cases amb ira i traüt. Cases negregen de tant que ha plogut. Cauen les fulles, tan lasses de plô! —Ai
No veu el gran carrer que el dia banya ni el carreró tot negrejant encar, ni l'aclarir-se lleu de la muntanya, ni el vel
més dolç era que el raig dels astres, i més pur; li negrejaven les trunyelles, que al cap-d'avall feien anelles;
que li blavegen i claregen: no com els vostres, qui negregen i, quan mirant-me belluguegen, un taçó de vi cuit em
de sobte, amb ira, s'empentegen, i dins l'arena ja negregen cinc bouetons d'ulls qui espiregen, com travessant el
es sent cruixir i qui blanqueja!... Passa el joncar que enllà negreja, estatge dels mosquits!... De res no fa cabal!... Membrant
pinar s'obrin les pinyes al bat del sol agostenc; ja negreja per les vinyes qualque aixingló primerenc. Vendrà el temps de
qualque sola decrèpita sivina on s'aturen el corb i l'esparver. Negreja al lluny bestiar gros, i eguina, movent l'esquella en l'ampla
La visió s'és fosa. A la sobtada crida de l'Àngelus, negregen el sostre i la paret i les campanes, molles encara de verdet.
tot és pregon i més pregon, quiet i més quiet, —i no distant negreja la por, i et torba el somiar dels ulls. Les noies

  Pàgina 1 (de 3) 50 següents »