×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb negrenc |
Freqüència total: 179 |
CTILC1 |
tahitians, seguits per les filles de Madame Tu i per la cantatriu | negrenca | . Aquests cants, la lletra dels quals m'era incomprensible, es movien dins | país remot que és el meu país, tan apartat, tan desconegut de la rialla | negrenca | de Borabora, com aquesta rialla era desconeguda per mi i pels meus aires. | vidre, fent companyia a les piques d'aigua beneita, o als grans armaris | negrencs | , coronats d'escuts i plens de roba interior que no s'havia estrenat mai i | Sa silueta era distingida, cobríala de dalt á baix un water-proof | negrench | , y un vel espés de blondas, caygut á mitja cara y entortolligat al coll | que el físic de les parets i torrelles grises, i de l'estany | negrenc | dins el qual es miraven, havía, a la llarga, produit sobre'l moral | de ningú, ja que els séus ulls estaven voltats d'un pronunciat cèrcol | negrenc | ; sos llavis restaven sense color; ses galtes morenetes queien amb | l'esquena i el pit; el ventre el té blanquinós, ratllat de gris; i la cua | negrenca | amb taquetes blanques. El seu bec és curtet i negre, i les potes menudes | però per allò que nosaltres entràvem en aquella casa empostissada i | negrenca | era per la llesca de pa bru que la pobra dona ens donava, que trobàvem | repara es cèrcol de sa mosquitera. No repares sa mosquitera tirada, allò | negrenc | que tot just s'afigura? Ara s'Infant dorm i sa Verge feineja per sa casa | són d'un color torrat, després dels incendis anyals; hi ha soques | negrenques | , fulles grogues i cendra per terra. En conjunt, els antílops, que són la | els cocodrils són grossos, i hom els veu de lluny, com a llargues coses | negrenques | , immòbils damunt les platges o les roques. Els indígenes tenen suma | apartant d'allí tot el bestiar piguellat i clapat: tot el bestiar | negrenc | entre les ovelles i el clapat o piguellat entre les cabres. I això serà | la meva paga: Tot ço qui no sia piguellat o clapat entre el cabrall i | negrenc | entre el llanar, furt sia en mi. —Fet, diu Labàn. Tant de bo sia com | piguellades i clapades —tot ço qui tenía quelcom de blanc— i tot el | negrenc | del llanar. I ho donà a mà dels séus fills. I posà camí de tres dies | separar els anyells i posava la cara del bestiar devés el virat i tot el | negrenc | del bestiar de Labàn. I es tenía ell el séu remat apart i no el tenía amb | com endiamantats de gebre; ara blanquinosos, com coberts de neu; ara | negrencs | , com xops de pluja; ara enrogits, com inflamats pel sol... Confesso | vent de la terra ha inflat com un cor. El vent ratllava el mar de rauxes | negrenques | i xiuxejava a la nostra orella. A l'horitzó, ple de soledat, d'una rojor | jugadors, molt delicat dels peus, i havia de portar unes botines de tela | negrenca | , amb un forat per deixar pas a l'ull de poll. Carrau tenia un petit | un somni secret: Aigua Blava. Sa Tuna és molt arrecerada. Té una qualitat | negrenca | i opaca. Els pins són espessos. Les cases hi tenen una gràcia pueril | us transporta a alguna vila anglesa colonial. Els llargs carrers —pols | negrenca | o fang de plom—, amb les parets baixes dels magatzems, tenen una | A la dreta, es fa una depressió que arriba fins a un barranc de roques | negrenques | . Si per la depressió es fa algun replà, hi ha un hort amb unes cols | El matrimoni Llorenç vénen de fer una passejada. Ell és petit i | negrenc | . Ella és alta, grossa i blanca. —De passeig, senyor Llorenç? —Sí, senyor | tendra i d'avets obscurs, picada de cases minúscules, sobre la sorra | negrenca | i l'aiguamoix adormit. Les cascades, els torrents, les rieres i els | vent de la terra ha inflat com un cor. El vent ratllava l'aigua de ratxes | negrenques | , xiuxejava en els bossells, a les drisses. A l'horitzó, ple de soledat, | jugadors, molt delicat dels peus, i havia de portar unes botines de tela | negrenca | , amb un forat per deixar pas a un ull de poll intempestiu i recalcitrant. | al seu costat vingué un altre monstre, aquest damunt l'aigua, tot ell | negrenc | , cent vegades més gros que els tres pescadors i la barca junts. Els homes | de dos dies. No eren gitanos de carretera, tot i que la majoria eren | negrencs | i amb una flor d'ull tan oberta com aquests faraons de pega, que, | fumats i de sobte aparegueren una infinitat de persones amb plaques | negrenques | a les mans, mirant aclucant els ulls amb una expressió taujana i | que no sigui un puma —va afegir En Lau, donant una llambregada a la massa | negrenca | de l'herbei, però sense alçar el cap d'arran de l'aigua. Només la | a sortir del cingle. Quin sospir varen fer en veure des de dalt, la massa | negrenca | de l'aigua, ací i allà esmaltada per una lluïsor fugitiva! La cova on | veierem com totes les abelles s'eren aplegades en un sol raïm, viu i | negrenc | , i com, una darrera l'altra, totes anaven entrant en una clivella de | de préssec, albercoc, ametlla), enc en groguenc, blavenc, | negrenc | (derivats de groc, blau, negre), eda en roureda, pineda, | gorra de barqueta; portant en la una mà gaiato, pintat de groc a ganyades | negrenques | i en l'altra un grapat de papeletes del loto. Raboseta | l'ambient canvia. Arbres, arbres, després de tant d'atapeïment de rajola | negrenca | . Empenyo una porteta baixa, de fusta, i entro en un d'aquests recers | Cadaqués s'emmiralla —en dies de calma— sobre l'aigua morta, planxada, | negrenca | , amb una precisió obsessionant. Però aquest encantament, un instant ple | forma d'estrella regular— és la part considerada comestible, sinó la part | negrenca | té també molt de sabor. Es mengen, generalment, crues, amb una gota de | que en alguns punts de la costa es diuen someres. La somera és un peixet | negrenc | , rodó, una mica més gros que un duro de plata, de moltes espines, pla. És | Quatre posts verdoses insinuant una proa s'alçaven de la sorra | negrenca | . Cap interès. El cicerone digué: "Per aquí passen cada any els | de la seva cua que giravoltava, i es posà contra el vidre. Tenia el pèl | negrenc | i dividit en flocs punxeguts com el de les rates que arrosseguen els | ab les vores molt vermelles; lo ventre s'infla i fa mal, la diarrea se fa | negrenca | , molt pudenta: la febre es continua, lo pols arriba de 100 a | les femelles són quelcom més grosses que els mascles. Les antenes són | negrenques | , les quatre ales són de color cendrós i el parell de davant en sa part | dels caràcters racials o puresa de sang; solament sabem que tots són | negrencs | amb zones platejades. Com se sap, Espanya es pot dir que és la pàtria | el tallat presenten arrels, més que no pas blanc-esgroguissades, de color | negrenc | amb escorça en part descomposta, hauran d'ésser descartades, car es | carnós, però contingut, i al bigoti natural que l'acompanyava; un bigoti | negrenc | , molt de l'època, lleugerament militar, com tants bigotis d'aquell temps | a l'activitat. Així m'imaginava el ceguet del violí, tancant-se en una | negrenca | i deshabitada golfa i penjant-se de cap per avall d'una biga del sostre, | seva tartana, que considerava superior a la nostra, perquè era d'aquelles | negrenques | , massisses i enxarolades; i el cavallet, que els anava molt fi, el | la Colometa, que era soltera i vivia amb ells, simpàtica, menuda, | negrenca | i treballadora, i la Tereseta, que era casada amb Melcior Saladrigues. | que vivien sota la influència del seu feixuc copalta folrat d'hule | negrenc | , i dels dos dits de "pernod", que picaven al taulell de la | Altemps. Sigui Altemps o Montserrato, recordo perfectament la | negrenca | grandesa i la desolació del pati i de l'escala d'aquell palau barroc i la | segon acte, vaig inventar-me un mal de cap i vaig fugir d'aquell baríton | negrenc | que volia ser el dimoni i per a mi constituïa una llauna insuportable. |
|