×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb neguitejar |
Freqüència total: 405 |
CTILC1 |
et mous tant, avui? Si és com cada dia, exactament igual que cada dia. Et | neguiteges | pel que parlen i disputen aquests senyors? I deixa'ls estar, no te'ls | gent de casa m'anaven comunicant tot el que feien els soldats. El que ens | neguitejava | més és que s'havien amagat a la mina que travessa el turó sis presoners | establiment i no he sentit ni una gota d'aprensió. El qui a Tahití es | neguiteja | a causa de la lepra és igual que aquell senyor que no surt mai de casa | cossos. Però en els cossos no hi pensava massa, ni la | neguitejava | que una mà fos una bestiola suplicant: els animals no | com contes de fades, amb nans i gegants. Mai no et | neguitegis | per menjar i vestir ¿que no veus els lliris | dolorós; però, passat, passat! Merceneta. En Víctor es | neguitejava | en tanta manera... Rosa. Aviat es neguiteja, ell! M'hagués | En Víctor es neguitejava en tanta manera... Rosa. Aviat es | neguiteja | , ell! M'hagués cregut a mi; un cataplasma per l'histèric en la boca del | No hi ha remei, no hi ha remei! Merceneta. No t'has de | neguitejar | , sents, Ernestina? Procura posar-te ben valenta. Ernestina. | Jovita, la calma i l'eixopluc! Tinc un reumàtic en aquesta cuixa que em | neguiteja | . Jovita Jo un neguit al cor. Perot I aquest hostal, té | en el qual havia deixat Antoni Mates. I al punt que Frederic començava a | neguitejar | -se, Guillem va trucar a la porta de casa seva, i ràpidament entre els dos | les dents perquè han conquistat un "fregall de cuina". Jo començava a | neguitejar | -me d'aquest estat i a penedir-me d'haver tret la criada de casa el | irritació d'aquell pare que, tot estimant amb deliri els seus fills, es | neguiteja | de no veure'ls més personals, més intel·ligents o més decidits. El nostre | pensaments. —T'he fet esperar molt; aquest notari no acabava mai... T'has | neguitejat | ? Realment m'havia esperat tanta estona? Si havia estat com un sospir... | i per primera vegada comprenc que és un tuberculós. El sento tossir. Es | neguiteja | . Diu que és estúpid treballar tot el dia com una bèstia bruta per tres | li. Ell ha sabut, després de mort, parlar-li; ella, no, i es | neguiteja | per fer-ho. Va per aixecar-se obeint a un fantàstic impuls, però es | de dolor dintre el llit, era la primera vegada que ho veia el lloro, i es | neguitejava | ... Volia cridar: "Canavaro! Canavaro!", però la veu no li passava de la | vingut a buscar i espera en un racó que acabem la nostra feina, i no es | neguiteja | . El meu cervell s'apaivagà en veure una imatge tan amable de la mort. | destruïts (llevat d'alguns casos rars) per les mosques, però en són | neguitejats | incessantment, i llur força en resulta reduïda, en la mesura que són més | aspra, dura, i difícil en matèria, sobretot, de llengua i cultura. | Neguiteja | el tema de la llengua i de la cultura. I tots hi som sensibles. | manera que l'ha incorporada al llenguatge. Fa una mica ens referíem a com | neguiteja | l'olor corporal en les seves diferents variants. Ara adonem-nos com | res més que els seus desviaments. En fer remarcar la inquietud que la | neguiteja | i absorbeix, no ho havem fet amb el desig de menysprear-la, sinó amb una | continu darrera les draperíes, —que donava a tot plegat una oiosa i | neguitejant | animació. Dins d'estades com aquestes, dins una cambra nuvial com | bonior, com la fressa llunyana de la mar en dia de llevantada forta, | neguiteja | qui té el pa de tot l'any a cel obert, al camp, a l'olivar i a | descansar-me del que tinc al pensament de dies, tant el que m'hi pesa i | neguiteja | —coses mig pensades i no ben aclarides, que la ignorància és un descans, | temps refresca i una glaçada tardana pot corgelar el fruit tot just nuat. | Neguiteja | 't després per la saó que es va acabant i no es veuen enlloc senyals de | semblant nostre. Perque, poden ser més que maníes, preocupacions, lo que | neguiteja | tant a tothom? Qué és l'amor propi, la presumpció? Infants que creuen fer | no podia fixar l'atenció. Estava malcontent de mi mateix, i amb això em | neguitejava | . De sobte se'm va posar un pa a la boca del cor, em va envair el rostre | de la seva complicitat i els castigués a tots d'una guisa terrible, la | neguitejava | de tant en tant. Finí per constituir-se un espieta del seu marit, i | d'eternitat. L'esborronava la negació freda, la destrucció absoluta. Es | neguitejava | pensant-hi, ell, home sensual, aferrissat a les coses concretes. Llavors | Són temptacions del dimoni. A ella qui la voldria? És tan lletja! Es | neguiteja | . Tremola. Poc a poc, s'adorm. Es consola, creient que és bella. | lleus molèsties i, per bé que alliberats dels residus del mal, són encara | neguitejats | per les sospites i allarguen, ja ben guarits, el pols al metge, | el mateix dia que havia decidit de cercar-ne! Allò, obscurament, el | neguitejava | una mica. Però, examinat a la llum de l'experiència, el neguit es fonia. | esforç poderós, l'atenció en una altra cosa. Arrupit a la vora del llit, | neguitejat | pel soroll regular de la respiració de Ramona, l'anguniat Arnau cercava | lenta fruïció del pensament era sotraguejada a estones, era sempre | neguitejada | foscament per l'única feta per què Arnau estava de debò avergonyit d'ell | fer acte de presència en aquestes entrevistes de venedor i comprador, es | neguitejava | . Començaven per discutir la quantitat de suro. La vareta d'en Manon amb | cuina més impropis d'un home. Sols d'aquesta guisa la seva mare deixà de | neguitejar | -se, recordant-se, encara, d'estalviar angúnies al marit. I aquesta | "La Blanca" d'ésser aquesta tarda a la cala de Sant Vicenç. Però, no et | neguitegis | ; posaré a la teva disposició el Martí de les Perdius, i així tindràs un | per veure's a la nit. Què faria ara? La conversa amb Tristany l'havia | neguitejat | . No s'havia fet massa il·lusions respecte els seus amics? Sortosament no | atònits davant d'una meravellosa visió paradissial. Què és això...? No us | neguitegeu | . El prodigi tot just ara comença. Aquest poble que ens surt com una | fou el més puntual. Una il·lusió boja, un entusiasme infantívol, l'havien | neguitejat | tot el dia esperant l'hora del sopar. Era encantador de retrobar-se amb | els tramvies pujaven i baixaven, plens de gom a gom, de gent obrera que, | neguitejada | pel constant suar, romania a les plataformes, espitregada o en cos de | fàstic i el meu menyspreu! —cridà Claudi, descompost. —Millor! —féu ella | neguitejant | -se ensems. —Li repeteixo que em perdoni... —Ja està perdonat; però... | molèsties!" Ambdues impressions contradictòries el desconhortaven, el | neguitejaven | ! En havent sopat corregué cap a la dispesa. Es presentaria dient: | No tinc el cap per a res. —Però... per què? —preguntà altra vegada ella, | neguitejant | -se. —Ja li ho he dit! —Bah!... Als ulls de tota persona reflexiva | i els espectres; no els turmenta la por dels desastres imminents, ni els | neguiteja | l'esperança d'una felicitat futura. En conclusió, no els atribolen els | i tu cremes d'impaciència, d'amorosa impaciència, oi? L'Aureli també es | neguiteja | ... En alguna casa la impaciència s'ha tornat desassossec o desesperació, | ja té dona i un fill i qui sap si la Clàudia també espera el seu... No et | neguitegis | , és inútil, el temps no torna mai enrera, per més que surtis i et llencis | un blau... (impossible de trobar l'adjectiu). És un blau que | neguiteja | , fisiològic, extramarí, un blau que només es pot veure a través de les | regirosa. Sentia dins la seva intel·ligència el rastre del malson i es | neguitejava | de veure que ni de nits no podia alliberar-se de la seva obsessió. La son | l'empremta de la darrera convulsió de fred, i aquella positura tràgica | neguitejava | en Vadoret. En aquells instants de pietat es recordava de la devoció |
|