DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
nen A 37 oc.
nen M 14465 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb nen Freqüència total:  14502 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

que devora tota la carn humana que abasta, amb preferència la dels nens, que són espantats, de generació en generació, per dides i per serventes,
prenia per darrer cop, amb un llarg esguard, la mida de la curta xolla. "Nen, et pronostico, en el més afortunat dels casos, un destí de xarxada, quan
Les cases on vivien estaven molt prop l'una de l'altra. Era fàcil que, de nens, haguessin jugat plegats a la plaça. En tot cas, el contacte havia estat
dels Reis, en preguntar per l'infant, es sent de sobte el plor del nen al bressol. Entre les que més la commovien hi havia també la cançó de
unànimes a predir que el noi no podia tenir una fi santa. L'avi del nen, abans de morir, havia maleït la seva filla i el fruit bastard que
que el seu Tinet —així l'anomenava aleshores— jugava a la replaça amb un nen del veïnat. Era aquest el fill d'un acabalat propietari de Santa Maria,
Maria Àgueda, mai no pogué escatir el que havia succeït entre els dos nens; coses, sens dubte, de marrecs, que en el fons no tenien cap importància.
en arribar a casa ella volgué besar-lo en un tàcit gest de contrició, el nen li apartà la cara. El petit no plorà; tampoc no va queixar-se a sa mare;
ell durant hores i hores entre els embats del seu malson. Ell era un nen petit: es trobava, sense saber com, en un paratge deshabitat, i al costat
a l'hora de menjar, perquè sonaven trets a la vora. Jo feia posar els nens en un angle del menjador, on no hi hagués perill. Pels balcons es veien
l'aigua glaçada. Era un oasi tranquil en un món de tragèdia. Els nens jugaven sota els avets. Passàvem llargues estones damunt l'herba, entre
Però les fulles són menudes. Un vel d'or). 12 abril. Els nens estan millor: l'Albert, sense febre; la Roser ja s'ha llevat. La menuda
juliol. A mitja tarda vaig al Pujolar, amb la Fina i els nens, fins i tot la petita Maria. Núvols foscos cap el Pirineu. Continua la
la casa on vivien. La nena cridava: "Mare, no em vull morir!" i el nen s'amagava entre els matalassos. Plou gairebé tota la tarda, però anem un
a mitja tarda plou molt fort i pedrega. He sortit un instant amb el nen, per buscar moixines. L'herba és rabejada, i el peu s'enfonsa pels
una escena canadenca, una visió de /Maria Chapdelaine\. Quan els nens jugaven, entusiasmats, amb les coses que han dut els Reis, la Maria perd
camions de l'exèrcit i cotxes plens de víctimes. En un cotxe, un nen amb el cap embenat. Una doble renglera de gent contemplava aquella
el foc; en Lari conta anècdotes de quan era a la presó de Girona; els nens juguen a cartes. Tornant, el glaç blanqueja pel camí. 3
falgueres, rosers boscans en flor, grosses margarides. Tornant, renyo els nens, i la Josefina es disgusta i plora. Tots plegats ens impressionem: és que
Motin. Em telefona Maria Solà per dir-me que ens enviarà aliments per als nens. Al cap de poc rebo carta d'en Langdon-Davies dient-me precisament que em
Infantil: llet condensada, cacau, sucre i "Quaker oats". Els nens tindran ara els elements grassos i els hidrocarburs que els falten en la
havent dinat: formatge, llet, arròs, sucre, cacau, xocolata... Els nens estaven contents com el dia de Reis. He escrit a Langdon-Davies i a nou
dies, ve a fer tertúlia a casa la vídua de Bofill i Mates, i els seus nens —Josep, Pau, Montserrat— juguen amb els meus. Hi ha un aldarull
vora la cuina encesa (ara no tenim prou llenya per a l'estufa). Avui els nens d'en Bofill i Mates i els meus es diverteixen i riuen molt en un joc que
ha començat una gran ofensiva. Nadal de foc i sang. Déu meu! Ahir, els nens cantaven cançons populars vora el pessebre; la Sinda, la cuinera gallega,
casa d'en Ramon Esquerra. Ell és a Salou o al front; la seva muller i els nens, l'àvia malalta, fan molta pena. Vora el gran foc encès, la senyora
que la tragèdia ja no pot durar gaire més. Abans de dinar, els nens, amb gran fe, han resat el "parenostre del tió": .../Ara vénen
pel simbolisme. 6 gener. Dia de Reis. De bon matí els nens ja frisen, ja intenten endevinar el secret del cove cobert amb un drap
gresa. Hi hem entrat amb una espelma i jo portava un pic i una pala. Els nens eren vora meu: la Roser volia donar-me la mà, però la Maria estava
en aquell paisatge de neu i de boscos. Després he anat al poble. Uns nens marcaven el pas a la plaça i cantaven un himne. He fet una visita a casa
ella—. L'entretindré. —I afegeix—: A l'armari de l'habitació del nen hi ha una bata blanca. Torna a sortir cap al llindar mentre ell i la noia
car la criadeta, des del llindar de la porta, diu: —Senyora... Els nens s'han despertat i ploren. —Sí. —I a la noia—: Apa, no els
Sense massa estranyesa, pregunta: —Què hi feu, aquí? Volíeu veure els nens, potser? —No —diu ell—. Ja els has donat de mamar? —Sí,
amb el cel cobert d'estrelles i tornava amb el cel ja estrellat. El nen anava a escola. Marina acompanyava el menut fins al roquissar i tornava
i mirant el terrible desfilar. Les figures eren ara dos infants: un nen i una nena que vivien prop de casa, al poble, quan ella era fadrina. Ella
encara que de mal grat, acabà per conformar-se, si més no, per callar. El nen era de menys edat que la filla de la Sila. La nena el veié amb alegria i
Era com si anessin a jugar, com si els esperés una festa. La mare del nen baixà al carrer a acomiadar-los. Restà dempeus davant la porta,
fantasmes. Helena despertant-se d'un mal somni, envoltada de morts, de nens rajant sang, amb els caps oberts, estesos pels parcs, mutilats per la
M'he ficat dins una cabina per telefonar. Llavors ha estat quan aquell nen del globus ha començat a cridar perquè l'havia deixat anar i pujava,
deixat anar i pujava, pujava cap al cel. No he telefonat. La imatge del nen omplia com un "poster" immens les parets de la cabina, les parets dels
i carrers i tot dintre aquest to, dintre aquest concepte de joguina de nens pobres. De tant en tant, un edifici de ciment, amb pretensions
caps dels districtes de Tahití, els veterans de la darrera guerra, els nens i les nenes de les escoles, els capellans de la missió, una representació
i no s'ha descuidat de fer una festa i els petons reglamentaris als nens i a les nenes de les escoles. Entre algun francès de la colònia he sentit
d'Europa, es veuen cerimònies d'aquesta mena... Mr. F. G.. —I els nens de les escoles! I els capellans tocant la trompa! Jo. —Què voleu!
fer-se remarcar, contenint les llàgrimes tant com pot. La pell d'aquest nen és gairebé negra i contrasta amb el cabell tirant a ros d'Henry i amb la
normalíssim, només es porten a Borabora per anar al cinema. La majoria de nens, però, els veureu després, completament despullats, empaitant els
repetides per cinquanta boquetes, moltes ja esdentegades. Nenes i nens canten les mateixes cançons que sentiu en l'aire platejat de la Normandia
guerre, Frère Jacques...\ A la porta de l'escola hi ha sempre un nen d'un any i mig amb una panxeta de caoba lluent que menja mosquits. En
de vi negre i projecta la seva rialla, que fa tremolar, com una rialla de nen que encara no pot articular cap paraula, o com la rialla exclusiva de
que és modest, tímid, i d'un infantilisme de sucre; va vestit com un nen i sort té de la seva dona, que, encara que només aparenta dinou anys i

  Pàgina 1 (de 291) 50 següents »