Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
neoclàssic A 360 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb neoclàssic Freqüència total:  360 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

arts plàstiques. Certament, l'última diferència, si relacionem la pintura neoclàssica amb l'anterior i la posterior, ve donada per la raó: per "le
en la realitat (que fou un procediment de no veure-la enlloc); els neoclàssics, fracassada, o esgotada —la fatiga hi compta—, aquesta darrera provatura,
I és curiós: ni tan sols la Revolució va poder trencar amb els mòduls neoclàssics. Ni Napoleó. Els netejaren de la "rocaille": el rococó era una crosta
i haver aguantat les manipulacions esgotadores de l'art barroc i del neoclàssic, el cos humà concentra en si un màxim de descrèdit —el descrèdit màxim de
però ni tan sols no admeten una remissió estètica (tal com creien els neoclàssics) ni una remissió "característica" (a la manera del XIX pur):
amb el banc de pedra que la segueix de dalt a baix, fins a les escales neoclàssiques que baixen cap al Passeig dels Trinitaris. —Ja hi som! —fa Tomàs, molt
marquesat de Pomerol, estatge actual de la farinera. Una porta de línies neoclàssiques, tanca un estable de vaques; més enllà, rera una façana barroca
i hi evolucionen només per la calçada oriental; per davant del teatre neoclàssic sobre el qual, avui, hi ha un rètol que diu "Cine". I per davant del
Sant Tomàs i al Carme. Palaus, esglésies i castells gòtics, renaixement o neoclàssics; cases senzilles d'indatable arquitectura pagesa, tirant al romànic (com
i refent-la contra les protestes del poble, convertí en una banalitat neoclàssica la imposant construcció normanda del temps deGuillem el Bo
pinedes, horts, safareigs, torrentols eixuts, campanars de quatre caires, neoclàssic de vileta, i la mar, pàtria de tots. Ací, en aquesta mar de Barcelona, a
dominada pel pensament septentrional, que és el gòtic modern disfreçat de neoclàssic, i les figures del pensament català es posen als peus de la influència
s'encavalla en el 1900. L'inconformisme que trencava les normes neoclàssiques, va prendre dues direccions: l'exaltament de la personalitat individual,
hel·lenística, en el de la música del barroc, en el de la tragèdia neoclàssica i en tants d'altres. Les formes i els recursos que utilitzen són per ells
que esdevenen molt pròxims als de la significació. En la tragèdia neoclàssica, per exemple, els arguments preestablerts —vull dir a base d'episodis
de formalització. Aquell qui vol escriure una tragèdia dins del motlle neoclàssic sap prou bé on s'aturen el que pot dir i les maneres com ho podrà dir, i
de Sèneca constitueixen el primer exemple de tragèdia acadèmica o neoclàssica, que després veurem reaparèixer una mica pertot arreu, especialment a
com vitals. En efecte: dels clàssics serà precisament Sèneca, el neoclàssic, l'autor més llegit. La seva influència i la manera peculiar
clàssica francesa no és pas la tragèdia grega, sinó la tragèdia llatina neoclàssica; no són Èsquil i Sòfocles, sinó, a tot estirar, Eurípides i, sobretot,
i, sobretot, Sèneca. La tragèdia francesa és un perfecte exemple d'art neoclàssic: temes manllevats, formalisme ultrat... Els francesos sembla que vulguin,
que hem aplicat als clàssics francesos, tocant al caràcter marcadament neoclàssic del seu art, però en qui la passió no sembla ofegada per la raó com en
en els moments de més avassallament, els clàssics del teatre alemany són neoclàssics d'un classicisme —és a dir, d'una escola autònoma arribada a plenitud—
el Superhome i, amb ell, la gran filosofia alemanya. El més plenament neoclàssic dels tràgics alemanys és Frederic Schiller, que es preocupa
les columnes i els arcs... —Miréu quin aspecte més noble, aqueixa d'estil neo-clássic. —Qué diu la llegenda del pórtic? —"Viu en el present, i accepta
que podríem qualificar de mediterrani, situaríem Joaquim Sunyer, l'època neoclàssica de Josep de Togores —analitzarem després l'obra d'aquests dos pintors—,
Lorenzale, l'admet en el seu taller i malda per fer-li estimar la pintura neoclàssica que estava de moda, freda i convencional, inspirada en temes religiosos,
i fortes. Més tard, arribat a París en 1920, en plena desviació neoclàssica del cubisme, Togores volgué substituir el seu expressionisme d'antany, el
És una part plena de palaus de gust italià de tota mena, renaixentistes, neoclàssics, barrocs. Arquitectura de fórmula, freda, amb detalls que revelen
fou anomenat per Cànova l'"uomo divino". Thorwaldsen feia el neoclàssic amb una perfecció tan considerable que es pot dir que ho feia millor que
patit, com tots els pobles del Nord, de l'entendriment per Itàlia i el neoclàssic. El valor més fort que aquest entendriment ha produït en els pobles
i literàries. Baroja escriu malament, té un estil desfibrat, diuen els neoclàssics. És clar! Tots els escriptors que tendeixen més a la forma que al fons,
xiprers, boix retallat, un roser molt gran que queia davant una façana neoclàssica, era darrera unes reixes. I en Jordi Peia, el Peia petit: —Xiscu, què deu
potser "Un millón de muertos", que quasi totes les senyores neoclàssiques varen comprar, elles no sabran per què. Un jardinet amb una torre, una
i l'Imperi napoleònic adoptaren el neoclassicisme: tot el món fou neoclàssic. Els portantsveu de l'estil foren l'arqueòleg i esteticista alemany
són l'expressió summa de les possibilitats de l'escola o tendència neoclàssica, més enllà de les quals ja no hi ha estil Imperi, ja no hi ha el que hom
sinó més aviat (si per cas és lícit per a tals distincions) l'estil neoclàssic dels italians i de Thorwaldsen, bon xic distanciat del pur estil Imperi
sobre el seu art i sobre la manera de treballar del gran escultor neoclàssic. La estatuària grega, fins la millor, presenta una anomalia en les
insulars seguien la ruta clàssica, mirant-se en els llatins, en els neoclàssics italians i en els parnassians francesos, i lliurats sobretot a la seva
noblesa del sentiment, la seva innata senyoria, el salven d'esdevenir un neoclàssic. La vida apassionada del poeta topà un moment en el seu món interior amb
coses pròpies que convingui aplicar a l'estil que sigui. A les catedrals neoclàssiques, per exemple, podríem posar-hi les aranyes de vidre pròpies del segle
la Plaça de Castella, deixant la magnífica capella, de refinat gust neoclàssic, als Pares Mercenaris. De l'església dedicada al nostre sant en el carrer
els mestres d'obres titulars continuaven emprant la ja eixarreïda recepta neoclàssica; els primers arquitectes restauraven els edificis medievals seguint la
de la Història de l'Art, era natural que hom reaccionés contra l'eixutesa neo-clàssica amb un nou barroquisme. A més, el barroc era el darrer estil més arrelat
placeta Aribau i les portes i reixats. Fontserè, posseïdor d'un criteri neoclàssic molt minso, fou tot seguit desplaçat pel seu auxiliar; primerament per la
que "una literatura impregnada de paganismo (es refereix a la neoclàssica del set-cents, plena de reminiscències mitològiques) era para
la "capella de la marquesa". Fou bastida segons les normes de l'art neoclàssic i oberta sota un gran arc de mig punt entre els altars de Santa Susanna i
del Renaixement italià sobre els escultors del Cinc-cents, i per la dels neoclàssics, també italians, sobre els del Vuit-cents. L'alabastre, en canvi, més
dels frontals i les majestats de l'alt romànic, fins a la decoració mural neoclàssica, la talla ha ocupat el lloc de l'orfebreria i ha imitat amb aplicació el
la mateixa mèdul·la del progressisme, força que va empènyer l'escultura neoclàssica durant mig segle. Però aviat el Romanticisme va ensenyar que l'evasió cap
i primitivismes anomenats llavors etruscs, donen el to a la plàstica neoclàssica. Un dels seus iniciadors, encara tenyit d'academicisme, va ésser Josep

  Pàgina 1 (de 8) 50 següents »