Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

seu entorn, gairebé l'odiava, i la sola presència d'ell li alterava els	nervis	. No obstant, prometé que s'esforçaria. Però Joan del Santo s'oposà
que no es trobava bé. El poc dormir, la tensió a què sotmetia els seus	nervis	en l'esforç d'un treball esgotador; les menjades amb presses; tot això
—Has estat malalt, Tino Costa; no ho pots negar. —Res; cosa dels	nervis	. Necessitava canviar d'aires; ara em posaré bé. Com va el treball?
S'allunyà pressós. Darrera la violència a què havia sotmès els seus	nervis	es sentia tot ell tremolar. Era incapaç de dominar aquella íntima i
excitació que seguia en ell a cada arravatament de violència; els seus	nervis	, destrempats, l'impel·lien a caminar, i a caminar a través dels carrers,
gana, pare. Dolça, tranquil·la, amb aquesta naturalitat que li crispa els	nervis	, que l'exaspera. I ell roman un instant mirant-la, i a la fi acaba per
l'estàtua i la féu miques contra el trespol. Després es sent amb tots els	nervis	desfermats, percebent el batec desigual i desconcertat del seu cor. A poc
que un poc abans l'omplia de terror. Tremola. L'agitació dels seus	nervis	creix: tot el seu ésser sembla debatre's en un violent combat amb ell
de la seva ment enfebrada. Ara no es sentia res. La tensió dels seus	nervis	creixia; li semblava com si tot el seu ésser anés a esclatar, trencades
per la seva respiració agitada, per la violenta excitació dels seus	nervis	desballestats. EL cervell li cremava; la sang quasi li feia mal a les
semblava alçar-se contra ell. El sord tumult de la sang, l'excitació dels	nervis	i el cervell eren per a ell com cors de veus aïrades que el perseguien, i
plora. Tots plegats ens impressionem: és que vivim sobreexcitats, amb els	nervis	tibants. Cap al tard ens arriba un so llunyà de xibeques. 23
novel·la de Dorothy Richardson, mirall d'una època, però mancada de	nervi	dramàtic. A la tarda vaig al Pujolar i a Vilarmau. Els camins semblen
esbossa un gest ample i dolç—... i idíl·lic. —Sacseja un fragment de	nervi	entortolligat que se li ha enganxat als dits—. Vull que ho continuï
d'elements es pot arribar a somniar d'una manera tan intensa. En els meus	nervis	actuals, naturalment que hi juga el contrast de tot el que he deixat
ens havia vestit d'un optimisme fresc, d'una lleugeresa a la sang i als	nervis	, d'una alegria franca als ulls. Havíem baixat encara tròpic avall, érem
meva adolescència, sentia que l'albatros, pura realitat, ploma blanca i	nervi	viu, dipositava en la meva fatigada retina el somni passatger de les
jueus i el comunisme. Aquests dos odis són el motor desesperat dels seus	nervis	; Mr. Catule només té una ambició: el triomf absolut de l'hitlerisme a
ni un crit ni una mosca. La calor del tròpic mata l'electricitat dels	nervis	, i els pulmons respiren amb una gran calma. A més a més, en aquest clima
material i, si fan les delícies de llurs amos, no cal dir que irriten els	nervis	de les persones una mica sensibles. El servilisme d'algun comerciant
el qual ha començat a mastegar un soi-disant filet de bou ple de	nervis	i acompanyat d'un puré de carbassa. Jo —em penso que més pràctic que Mr.
calma, si el cel és enraonat, no hi ha res més dolç ni més de luxe per als	nervis	que aquest viatjar costejant, arrossegat i desinteressat, de les goletes
i la fantasia de la mort que conreaven els vells maoris, sortia en els	nervis	ingenus d'aquella família de Madame Tu, tan polinèsia, malgrat el vestit
l'ànima mesella a les influències de la latitud i no tingués els	nervis	lligats a la roda frenètica del món, d'aquell món sense cocoters i sense
els dos elements principals del nostre poble. A la muntanya s'ha creat el	nervi	de la mentalitat catalana. No oblidem que fins al segle XIII la
urbana, els patricis o ciutadans honrats. Durant dos segles han estat el	nervi	vital del país i de la monarquia. Són l'ànima de la teoria i de la
revolucionària de febrer de 1461 no seran més que un feix de	nervis	, abocats a la demagògia. Exciten les passions més baixes (com el culte al
Mentre la tramuntana asseca i trempa, el garbí humiteja i desferma els	nervis	, predisposant-los a tota acció delirant. En aquesta visió irònica, hi ha
El que voldràs, i prou. Ja em coneixes. Ets una tralla que em castiga els	nervis	. No m'encenguis la sang que arribo en so de pau i no voldria...
no vull, què? Ja em vols trencar la cara? Xela Ui, quins	nervis	més fins! Clavell T'he dit que en tinc prou d'aquest
Se n'havia cansat, amb raó, perquè ja en duia trenta anys. Els	nervis	de la poetessa, cada dia més magra i més cuita, estaven un poc alterats.
vola qui sap on, més enllà de l'última galàxia. "Són	nervis	, nervis", pensen els poetes i somriuen incòmodes, equívocs
sap on, més enllà de l'última galàxia. "Són nervis,	nervis	", pensen els poetes i somriuen incòmodes, equívocs
Un instant d'aguait i, brusc-excitades com	nervis	, les branques van reïnar sofre de sol hivernal. Dits
de les dents, ben posades a cada forat de geniva. Tenia el coll sense	nervis	. I al nas, que com he dit no era ni massa ample ni massa estret, hi tenia
es formava dintre d'aigua, primer de tot el cor, de mica en mica els	nervis	i les venes i després els ossos rodet. I deia que tenim els ossos de
li feia fiblada al costat contrari, cap a la banda de la cintura. Tinc el	nervi	atacat, deia. Un dia la senyora Enriqueta em va dir que l'havia trobat
calmés i va dir, mirant-me, que tot allò de la guerra li havia fet mal als	nervis	i que per un no-res s'enfilava fins a dalt de tot... però que era veritat
del dia, i vaig dir que ja estava, que tot s'havia acabat, que eren els	nervis	, res, cap perill... I vaig començar a caminar altra vegada, a desfer
normalment. No l'havia cridat ningú, ni l'havia deixondit cap soroll; els	nervis	estaven tips de dormir; havia aprofitat fins a les escorrialles un somni
hauria sofert pronunciades evolucions en el tènue brancatge dels seus	nervis	, i el perfum del cor de Rosa Trènor, hauria estat per a ell com el perfum
les dents amb un excés de secreció de saliva, produït per l'estat de	nervis	, d'una manera molt semblant a la que gasten les hienes quan entre elles
hivernal de Leocàdia, com si intentés revifar-hi l'alegria dels seus	nervis	xuclats. Quan s'ensopegaven tots dos sols a taula i don Tomàs, perquè
un estat de febre, d'embriaguesa o de somni, en un moment de contorsió de	nervis	, de suor, inconfessable; però, és clar, no era possible. Era una pura
i la sensible permanència de tots els records. Perquè la dona té uns	nervis	més passius, té una ànima més receptiva, no es gasta ni es deixa anar
callant aquell secret de cada un dels dos hagués actuat sobre els	nervis	de l'altre, com si allò que havia negat la raó ho hagués delatat
armes, va iniciar un nou atac. El Baró tenia un dia d'aquells amb els	nervis	més en forma que de costum. Guillem va dir: —Està bé, vostè mateix! Jo
especial, el mateix que Isabel; es trobava una punta embrutida, i amb els	nervis	castigats; allò era nou per a elles; era més viu, més pintoresc que les
seves abraçades, aquella emoció que li produïa Conxa, li injectava en els	nervis	totes les vacil·lacions, totes les barroeries d'un inexpert. I allò que,
a aficionar-se a la ràdio, arribà a escoltar amb un cert estovament de	nervis	les discussions comunistes dels mossos. Es passava de vegades tres dies

Pàgina 1 (de 64)

50 següents