Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Però entre la neu, en el món gris i blanc, canta una mallerenga. És una	nevada	primaveral. Sembla que els ocells coneguin que, fosa la darrera túnica
d'alguna masia antiga. Al fons, el Pirineu blanc i blau: és la primera	nevada	forta. Pugem en una carreta de bous, entre ginesteres; els cims eren
immòbil, una calma com de paisatge pintat. Es veu que hi fa una gran	nevada	. El cel sobre el Matagalls també és gris, gris. Tradueixo W. Pater.
W. Pater. 16 febrer. Aquesta nit ha nevat molt: una	nevada	com ací encara no n'havíem vista cap. Durant el dia hi torna; però a
fresc i gran so d'arbres i voleiadissa de flors de perera, com una alegre	nevada	a ple sol. Al matí he anat al poble. Uns carrabiners, a l'aguait al camí
i també cap al Nord. Fa pocs dies registrava al dietari una joiosa	nevada	de flors de perera, i ara tornem a veure la neu autèntica de l'hivern,
i fa un fred extraordinari. Diu que ha nevat al Montseny —la primera	nevada	d'enguany—, però no es veu gens, perquè hi ha un embolcall de núvols.
vingut a veure al Noguer. És un espectacle molt més bonic que la neu; una	nevada	esborra el perfil de les coses, ho submergeix tot en la gran monotonia
al contemplar la vasta solitud. I, dins el fred d'hivern i la	nevada	, sentiu com vos abrusa el foc d'amor. El pont Entre
el riu, senyorejava l'encontrada; al front tenia la	nevada	i als peus la joia de l'estiu. Lluny del brogit de la ciutat,
amb un devessall d'aigües si convé. A l'hivern, calcula pausadament les	nevades	. Al cap i a la fi, tot sant posat al calendari hi pren el color del dia
baixaven de la soledat i li oferien la llet de les mamelles. Un dia de	nevada	es va morir amb aquesta companyia. La guia dels Pirineus assegura que les
cortal i la família sota els cremallers, sap?... Com és el temps de les	nevades	, hom ascla llenya. I la llenya, amb una serra afilada, es fa d'ella
vint dies d'actuació. Hom recorda, també, alguns anys dolents: el de la	nevada	, aquell altre que el Llobregat es va emportar el pont de Molins de Rei i
Malgrat els núvols que s'arrosseguen damunt les muntanyes, covant la	nevada	de la nit, el panorama triangular de l'illa, dominat a llevant per la
blancor de la terra, damunt la duresa del cel, prenyat de totes les	nevades	possibles, els arbres aixequen les branques nues, en un gest desolat
terres perdudes de la nit, el fred i el silenci, i els Núvols prenyats de	nevades	, i els donà puntualment les seves ordres. I el Vent va desferrar-se com
més que blanc i blau. Un cel blavissim d'estiu, fent destacar una gran	nevada	. Veurieu que, quan passa un carro, ja no se sab si toca a terra. Sembla
l'atmetller, i fins a terra fa de catifa. Els camps, aleshores, són una	nevada	; però són una nevada tebia, una neu que viu i que respira; una neu que
a terra fa de catifa. Els camps, aleshores, són una nevada; però són una	nevada	tebia, una neu que viu i que respira; una neu que abriga els camps, pera
de gastar farina de la emmagatzemada que teníem per pastar, y com que les	nevades	seguíen y aquí dalt no hi podía arribar ànima viventa ni nosaltres podíem
a la faisó que als pardals una pila de boll, en mig d'una implacable	nevada	. Abans de deixar-nos veure, darrera un paller, fèiem la nostra recapta,
camps, en els turons i ermots, en els boscos i els roqueters, la mateixa	nevada	d'esblaimadures us refresca pietosament els pulmons i la vista. Agraïu a
nua dels Irisais, entre els boscos mig despullats a punt de rebre les	nevades	. Es va mirar la cama coixa, va pensar en el Roc, i no li va desitjar cap
fa sentir. L'octubre és traïdorot, i poria sere que dins poc comencessin	nevades	fortes. Fa dies que la broma no deixa el pic de Set-homes: avui se n'és
les muntanyes, semblant esfereir la terra, i tot seguit va començar una	nevada	forta, deixant en poc temps cobert tot el pla. Les bèsties corrien
era tot blanc de cap a cap. El cel era sempre gris, amenaçant amb altra	nevada	, com si sols hagués reposat per deixar temps que la neu es glacés i
nit quan va arribar a la carena. L'aire era fi, i queia una lleugera	nevada	. Tota l'obaga s'estenia als seus ulls, en aquella hora, com un gran
gris i pesant. A terra i pels teulats s'hi veia encara el rastre de la	nevada	de la nit; i a sota mateix de la seva porta va adonar-se, entre la claror
abocat als cingles i avencs, i, sobretot, d'haver aguantat mullenes de	nevades	i tempestes, d'haver aconseguit tantes vegades el despertament del dia
á les cases que feyan la caritat en dias assenyalats; y quan queya alguna	nevadassa	y quedava la gent sense feyna, la pobriçalla havía de anar cap á Sant
i, si més no, sortia a resseguir les vorades del Ter o de l'Onyar. Si la	nevada	era testa, prenia el tren i se n'anava fins a Sils o a l'Empalme.
—No puc més! —i fugí. XI En aquell silenci pregon que porten les	nevades	, esclatà el soroll d'una porta tancada amb violència. Aquella remor deixà
un aspecte més tètric i macabre a aquelles despulles encarcarades per la	nevada	i la mort. En Vadoret romangué parat amb la mirada callada, inexpressiva.
alliberament li havia conferit la mort del seu enemic! —Beneïda sigui la	nevada	que tant he maleït en les caigudes!...— deia esgarrifat en considerar que
lloc sagrat. Li recava abandonar aquell cadàver a les inclemències de la	nevada	i del vent. Si la gent de la pedrera no s'adonava de la seva absència, en
i els tirava enlaire i parlava i reia sol en el silenci pregoníssim de la	nevada	. Llavors s'adonà que li abellia més la pau que la set vindicadora. I
Mai la fosca nocturna no ha apagat unes mirades més dolces, ni cap	nevada	ha pogut rebre una alenada d'alegrança com la que exhalava en Vadoret.
matinada, maternalment satisfet d'haver pogut aclarir després de la	nevada	la terra amb la seva llum freda i argentada. En Vadoret va mirar el quart
vell s'alçaren per veure'l. —¿D'on véns en aquestes hores i amb aquesta	nevada	? —He anat a ressuscitar davant d'en Quel! La vella, esbalaïda d'estupor,
atracallant-lo. —No l'he mort jo! L'ha mort el fred d'aquesta primera	nevada	tan fora de temps! Jo hi he anat per dir-li: Tu, Quel, sóc en
camisa corro a la vostra lludriguera! Quina broma que m'haveu jugat! La	nevada	En Peret es desperta amb les mans creuades al pit. S'asseu al llit, li
la seva familiaritat amb els petits volàtils datava dels temps d'una gran	nevada	que dificultà durant molts dies llur abric i nodriment. Molts queien
masovera Aina Maria Canta. Els ametllers floreixen talment una	nevada	I al lluny es sent dringar l'Ave Maria. Silenci per
bona sorpresa, pel cantó que menys l'esperen. Ens convindria que fes una	nevada	forta, ara. No coneixem gens el mecanisme de la guerra; admirem aquesta
elements servissin els seus designis. Però ens dol que sigui precisa una	nevada	, tot just en el moment que arribem nosaltres. Ja fa prou fred, un fred
general: no us podríeu arreglar de manera que poguéssim prescindir de la	nevada	?" De fet, un general té molts recursos. La conversa s'allarga una mica i
dels anyells. I l'endemà, el miracle ja fou tot un altre. Aquella gran	nevada	cotonosa s'havia trasmudat en una fràgil cristalleria riquíssima que
unes xanques, tot cobert de llençols. Un altre dia, sota una copiosa	nevada	, travessa els carrers a cavall, declamant, exaltat, els seus poemes.
llentrisca? Damunt un redolet, quasi despullat de vegetació, he trobat la	nevada	dels narcisets de garriga, blanques floretes humils d'un perfum

Pàgina 1 (d'11)

50 següents