DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
nina F 3273 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb nina Freqüència total:  3273 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

els únics que potser havien seguit emmirallant la foscor de les seves nines, en les òrbites d'un noi, absolutament dissemblant de la gent que el
amb un interès especialíssim, acaronar-la com si fos una nina. La memòria ho és tot per a mi. Gràcies a ella visc encara pendent del
tenia disset anys —no va morir de part com vostè insinuava, no tengué cap nina, tampoc no es casà— un dia de mar forta. Se n'anava a Barcelona a
fum ran de murada... Capvespres al passeig amb nins de marineres blaves i nines amb flocs als tirabuixons jugant al diàbolo... Capvespres rere els vidres
com seda, assegudes a la sala de muñecas... Capvespres de quan era nina. Capvespres només, com si de les vint-i-quatre hores del dia tan sols en
de violetes al seu pas. Ta mare és de viatge, li digueren. —Tornarà? —Ses nines no fan preguntes, ses nines són bones al·lotes. Va fer-se gran amb el
és de viatge, li digueren. —Tornarà? —Ses nines no fan preguntes, ses nines són bones al·lotes. Va fer-se gran amb el retrat de sa mare sobre la
sobre la tauleta de nit, vora la pica d'aigua beneïda —"aigua de Roma, nineta, beneïda pel Papa"— veient com les mans li anaven creixent sense poder
de vegades ha intentat endur-se d'un parc, agafada per la mà, qualque nina amb l'excusa de comprar-li una joguina, però de seguida ha desistit del
enrere. I com si et contemplessis en un mirall miraculós et veieres, nina encara, amb els cabells amollats sobre l'esquena, amb un vestit blau de
només el ritme de les veus mal compassades dels qui els feien rotllana. —Nineta, no miris, o sí, mira-ho bé. Aquest desgavell és el món... Ta mare
es comptes? Cinquanta anys justs. Els vaig fer la setmana passada. I de nina, me cregui, no en tenia ni una, de rua, una cara ben xalesta i estirada...
i em posà de teta. Vaig estar a una casa de senyors on guardava una nina que havia nascut abans de temps i era un poc entabanada. Un dia la vaig
d'amagat en es carruatge perquè cap veïnat no la veiés. Quan morí sa nina, es senyors, que no en tenien d'altra, ja no em necessitaren. A més a més
Però passà el que passà i mos posaren sa llengo damunt, en es barri. Sa nina va néixer morta de tant de rentar sense aturar, de tant de copejar es meu
sa separació, sinó que li donaren tota sa raó a ell i sa tutela de sa nina perquè ja havia complert set anys. Com que em consideraren culpable, no
Però enyorava sa meva filla. Malgrat els jutges, judicis i sentències, sa nina volia viure amb mi i no amb son pare. Fou molt dur, sobretot al principi,
l'amor. De tant en tant, cloïa la parpella i em tornava a servir tota la nina, vidriosa, humida, amb una punta de lleganya; era com aquells ulls
que la que sol haver-hi en la negror mansa i homogènia d'aquestes grans nines dilatades dels xicots tahitians. Timi era catòlic com la seva mare i es
la farien servir per a posar-la dalt d'una capsa de música, com aquelles nines de l'any de la picor, que saludaven i es miraven al mirall. Perquè Madame
nois com dues criatures escalivades pel sol i dues noies que semblen unes nines de cel·luloide que masteguen goma tot dient: "/Oh, yes\!" amb
pretensiosa i viciosa, podrida de literatura, amb aires de nina de seda i exigències de favorita. Ell és un mig algerí, xerraire,
no ho hauria pogut ni somniar! Aleshores encara m'agradava gronxar una nina d'amagat, amb tot i que em sentia viure i créixer. Estimava tant les
sabudes, tan closes dintre l'ordre d'aquestes llises nines, les diferents postures dels meus peus a la dansa!
Remei—, s'ha conservat hermosa. As cinquanta anys era encara una nina, una vertadera nina, ¡un bebé! La record quan quedà viuda. Es mort no se
hermosa. As cinquanta anys era encara una nina, una vertadera nina, ¡un bebé! La record quan quedà viuda. Es mort no se la mereixia. Es
tot Ciutat. Diuen que no és jove ni ho ha estat mai, però pareix una nina. Té la veu dolça, llagotera. —mem, Dona Obdúlia, s'aprov aquestes
com tants de cràpules, i Aina Cohen, l'exquisida poetessa, llavors una nina, hi revelà la seva inspiració improvisant gloses el dia del sant de Dona
de la cambra arribava la veu de Na Remei, insinuant i plorosa, com d'una nina petita: —Però, Dona Obdulieta, per l'amor de Déu, ¿ara no prendria dos
can Collera o a can Torresaura. Quan Aina Cohen encara no era més que una nina sàvia, filla d'un botiguer del carrer de la Plateria, Dona Obdúlia
comentava aquella mort i pensava en la viuda, tan atractiva i tan nina (devers els cinquanta anys), que es quedava sola "en plena joventut".
de la Plateria, son pare ja aprofitava les qualitats versificadores de la nina obligant-la a improvisar gloses adulatòries a les parroquianes riques.
importaven. —Fes una besadeta a aquestes senyores —li deia son pare. I la nina, feréstega i fosca, els fregava de mala gana els mocs per les galtes.
Maria Antònia, consirosa, tancava els ulls i recordava que, essent ella nina, la madona duia els infants a la senyoràvia perquè aquesta els beneís
hauria protestat retorcent-se de gust i procurant simular una confusió de nina ben educada. Dona Maria Antònia es limità a dir: —Sí, sa tia era molt
i Bearns; allà, a una illa lluminosa, vora el barri catedralici. De nina, amb la seva mare, viuda de militar, visqué a Palma, a l'arraval de Santa
com la marquesa d'Esquilache de l'arxipèlag. Des de la seva finestra, la nina veia, cap a llevant, la catedral de Mallorca entorn de la qual s'agrupen
Aquells parents del barri de Santa Catalina no li agradaven. Quan la nina començà a mostrar aficions artístiques, la senyora va arrufar el front.
. —¿Jo? Res d'això. ¡No en mancaria d'altra! Tant jo com sa nina podem dur es cap ben alt, encara que no tenguem una entrada amb cotxera
braços del /Círculo\, rimaven pacientment floreta amb nineta i pensaven en els ametllers en flor, les espigoleres de rebocillo
en allò, però en el fons del cor s'entristien pensant que aquelles nines, en créixer quatre dits, desertarien el camí de les tradicions per
la meravella de la pròpia cintura adorable —cintura de setze anys— que la nina ignorava, com tota la resta. Perquè, dins els seus desvarieigs
A darrera hora, Aina Cohen modificà el seu pla i sortí a escena amb una nina de quinze anys, que ella mateixa havia vestit de pagesa, per tenir el
les anques a cops de martell i amb llargues agulles forada ses nines. (L'infant clou els llavis, té rostre de vell.)
front serè, sempre tan blanc, avui el veig, amb cremor de mes nines, un xic morat d'una suor de sang, com si us haguessin
aparadors plens de coses quietes com ara tinters i secants i postals i nines i roba desplegada i pots d'alumini i gèneres de punt... I vam sortir al
'm per la sang a fer-la negra. Perquè en Pere, amb la veu escanyada i les nines dels ulls amb el color entelat que li tremolava, em va dir que li havia
voltar una mica pel carrer Gran mirant aparadors. I l'aparador de les nines a la casa dels hules. Uns quants ximples em van començar a dir coses per
I no li vaig dir que quan havia baixat del tramvia havia anat a mirar les nines a l'aparador de la casa dels hules i que per això el dinar estava
per un entredó fent zigo-zigo. Semblaven fets perquè els portés una nina. El meu pare va dir que, si bé el seu nom estava perdut, volia, si era

  Pàgina 1 (de 66) 50 següents »