×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb niu |
Freqüència total: 2772 |
CTILC1 |
el varen convertir en puput. És característica la mala olor del | niu | d'aquesta bestiola, a vessar d'excrements i de tota llei de deixes. Que | la fageda— de Vilarmau. Els rossinyols no canten gaire (és que ja tenen | niu | ), i el cucut canta de tard en tard i no pas llargament. Als marges han | de nit es recullen a la torre. Amb la primavera, les orenetes pengen els | nius | entre els merlets, i tota la torre se sent envoltada de xiscladissa. Més | tot això d'una manera perfecta, i jo conec un subjecte que en sap un | niu | . Aquest fresc és el meu fotògraf, el que em ven els films i me'ls revela | Els boys xinesos, els siu-kopes, són tan apreciats com els | nius | d'orenetes. Els actors i els dansaires s'eduquen per estrafer de la | tahitians, té en tots els raconets de la cara aquells coixins i aquells | nius | de repòs que obeeixen a una humanitat sensible i tèbia; són el punt dolç | Amb Poroi, l'anem a cercar dintre el cau; ell endevina els forats i els | nius | del varo; introdueix en el forat una branqueta llarga de dos pams | confortablement, tirant de la rifeta siciliana, l'interior del país és un | niu | de passions i d'odis. Ningú no el governa, com si aquest desgovern | els germans dirien desaprovant: "Com l'ocell que deixa el | niu | , així l'home que se'n va del seu indret", mentre jo, | i mira: colgat de bafs tendres al pregon del | niu | , com un ou polit febreja un marica, rodona | com si al mig de la meva pau d'abans s'obrís una porteta que tancava un | niu | d'escorpins i els escorpins sortissin a barrejar-se amb la pena i a | El pis estava abandonat. La cuina feia pudor d'escarbats i vaig trobar un | niu | d'ous llarguets de color de caramel, i en Quimet em va dir, busca que | dies, molts covadors estaven abandonats. I els ous, quiets al mig del seu | niu | d'espart, es podrien. Es podrien amb el colomí a dintre, encara a mig | no valien res; que només servien per agafar espart amb el bec i fer | niu | i tot plegat aigua pudent. Tot perquè sí. Tot perquè jo no podia més, amb | i que les rates no els roseguessin, perquè una vegada una rata li va fer | niu | a dintre d'un feix de fregalls i la rata s'havia embrutat en els fregalls | un pit que puja i baixa; la ribera que el talla fa un | niu | de roques blaves. M'estemordeix el ritme d'eixa vida pregona, | de front amb serrats, enrotllant-se com un jaç al | niu | d'una coma blana. D'una blingada d'esquena, fugen com | i vides precioses. En un plec matern de la serra s'ha fet | niu | , i l'home hi viu; la dona canta en eixir el sol, i a | col·loquen llur estel. Les campanes de Llo ballen dins l'aire. | Niu | de coloms, obert a tots els vents, ignorant com s'aviva el briu | Poble El meu poble enmig dels blats, rodó com un | niu | d'aloses, amb una ramessa d'ous pigallats damunt la | les garces en tastaven una mica i prou. Les garces tenien els | nius | en aquell ermot, que aleshores era tot ple de pins negres." "Els homes | de nuviances aidava a despenjar-se el seu marit del | niu | de ses amors, voltat de llances... Mes ara prou daria els jorns | de ferre que el guarneix, ni damunt l'ample pit, | niu | d'harmonies, on la ferventa inspiració glateix, el | baix la finestra mia, fa temps que un rossinyol hi té son | niu | i canta fins que ve la llum del dia. —Oh, sí! És la dolça veu | i espera els estels que van sortint com aucells del | niu | . La lluna ja és en el ple, de dins la mar ha sorgit | febre); instil·lació d'aigua provinent d'un bocí de glaç penjat al | niu | de l'ocell remiz (oirote, malalties dels ulls). Només per | invariablement tal com segueix: els arbres i els ocells que hi fan llur | niu | són de la mateixa meitat; els arbres que creixen a la vora dels rius o | solitaria qu' ella alegrá ben prompte com rossinyol que s' escau á fer | niu | dins d' una gruta. Estava, aquella, situada al carrer de la | demunt lo marbre. La Toneta comparava tot alló ab lo parament del seu | niuhet | y ho trobava molt superior. Ho mirava com una semi-propietat d' en Lluís | cridá al senyor de son cor. Aquest hi volá rabent, com entra l' oronel al | niu | . La cusidora estava cayguda en una cadira, los brassos penjants, son coll | de tos llabis; —exclamá en Lluís ajayentli 'l sedós capet en l' amorós | niu | que formava son bras esquerre, mitj creuhat demunt del cor. —Sí, Toneta | cosas! —acabá per dirse. Y no havent aclucat l' ull, se llevá y torná al | niu | de sos amors, determinada per aixó á deixar ben sentada la seva dignitat. | veya á casa Castellfort, en altras casas, com se veya en son humilíssim | niu | d' orfaneta. Mes, res d' aixó; mitja dotzena justa de cadiras | noya, prén lo caldo, que ja 'm triga petonejar al peladet del nostre | niu | . Té, filla, té, y déixam pendre aquest fartonet. Qué tantas metas! | a l'abeurada, a joca i amb escopeta. De menut havia afollat centenars de | nius | . Havia criat merles, gafarrons, caderneres, verderols i altres ocells que | sinó que també en sabia els costums, el que mengen, i també com fan el | niu | i a quins llocs, on passen l'hivern i on l'estiu, i també on emigren i per | s'enfilava als arbres com un esquirol, s'emportava la fruita, afollava | nius | , caçava cigales, nedava pels torrents i els bassiols; pel vol coneixia | que no hi estava acostumada. Una alegria pueril, d'ocell que salta del | niu | tot no sabent què passarà, agitava el seu cos, la feia taral·lejar i | meva mare. Em semblava que mai més no posseiria llibres, que desfeia un | niu | on els ocells no tornarien a criar, que dispersava una família que no es | copa. Ell s'irrità del meu refús. Em va dir poltró, seminarista, ocell de | niu | i què sé jo més, tot rient. Jo el vaig mirar per primera vegada amb | que tenen les dones entre les cuixes. De facècies d'aquestes en sabia un | niu | i les prodigava, així com els pets, que en feia tot un reguitzell de | "Serà la vergonya de la família." S'escapa d'estudi per anar a afollar | nius | . Feréstec fins a la medul·la. Només vol estar al camp. Sent la | l'acompanyava; car ocells i bèsties eren ja a llurs recers, als | nius | , i als jaços fets d'herba; el rossinyol, però, vetllava; | Allí, en els roquissars, cigonyes i àguiles posen llurs | nius | , o en cedres alterosos. Alguns ocells travessen, solitaris, | anar. S'havia fet fosc. Dos o tres corbs tornaven, de pressa, a llurs | nius | ; les òlibes sortien dels forats dels arbres per menjar; els cargols, les | els mobles ferrenys vora 'l món de civada, i arreplega els | niuets | dels ocells. Quan eri petit ben soviny hí pujava, i el cant de | tots els salits blavencs s'acaten i fressejen, oh | niu | dels meus records! Matí de les muntanyes, matí de farigola, | tots trobarem el que desitgem, tu la userda i el pallat i nosaltres el | niu | de les amors. Aquell Ceret de Vallespir més val que sigui lluny, perquè | al nivell de la taula i avui encara m'impressiona. M'ofereix un veritable | niu | de sorpreses on puc accedir de tota banda. No puc girar els fulls a la | aquesta sort. I les vostres filles, com serà que no les heu tretes del | niu | ? —Per elles faran. Elles no han pas volgut venir. Tot enraonant, el vell |
|