Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
no AII 1 oc.
no AV 955890 oc.
no M 349 oc.
no PFX 1 oc.
no SIG 1 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb no Freqüència total:  956242 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

mar tan antic. Senzill proemi d'Arístocles "Em dic Arístocles, però no sóc, és evident, Plató", va començar el vell. "Encara que no sàpiguen
però no sóc, és evident, Plató", va començar el vell. "Encara que no sàpiguen si algú m'escolta, em manen de parlar. Qui m'ho ordena i em
encarcarada, per sostenir la decadent bellesa, que el provecte admirador no li ha arribat a la que somnia, il·lús, suavíssima pell. Però és d'una
altre feinós encanteri. Persisteix, doncs, en aquesta afecció, que no se li esvanirà fins que li tanquin per sempre els ulls. Molts pedagogs
Molts pedagogs han procurat de dissuadir-lo i l'han amonestat perquè no continuï, perquè s'adoni d'un cop que la finestra només és verda. Però el
s'adoni d'un cop que la finestra només és verda. Però el titellaire, que no ha entrebancat ni entrebancarà mai el camí de ningú, vol aclarir el que
del país i del món. En sortir d'escena, us previnc amb recança que jo no seré l'únic que s'encarregarà de conversar amb vosaltres. I sense
us recordo, perquè el tema em ve com l'anell al dit, que Apol·lo no corba i tiba el seu arc a totes hores." Els orígens "Tot plegat, el que
i mira, doncs, si som assenyats de ser pescadors. Hesíode, però, que no oblidem que era beoci, i a més pagès, i per torna capficat a pledejar
mescla i d'altres posteriors i sovint incestuoses, unes mescles que no entenc ni poc ni molt, va ser lentament creada, diuen, una munió d'altres
va precedir el Caos i li va imposar la seva essència, que és la Llei. No hi ha res per damunt o al marge de la Llei o de les lleis, fixa-t'hi
que la intel·ligència i la veu acaten i emmudeixen. Només t'afegiré, i no improviso el precepte, que tots som esclaus de la llei, perquè puguem ser
com la gallina després de pondre l'ou. Uranos Gea, sola o en companyia, no parava d'engendrar i parir, tal com li esqueia. Com que l'erudició és
per les estrelles. Gea, que, per la seva intrínseca naturalesa, no es podia estar de res, es va unir aviat, en invencible incest, amb
el poder. Res més estimat que el poder, pels déus i pels homes. Ningú no l'abandona mai de grat, i Uranos no en va ser una excepció. Es va negar
poder, pels déus i pels homes. Ningú no l'abandona mai de grat, i Uranos no en va ser una excepció. Es va negar de sobte a multiplicar més l'estirp
ardit de la mare, es va escapar dels singulars aliments un de sol, Zeus. No parlarem de la seva infantesa ni de com va madurar, fins que va poder
i miraculosos trastorns digestius, palingenèsics o recomponedors. Tampoc no sabem bé si el vell va ser precipitat al Tàrtar o si Zeus el va confinar
segur que varen remugar i fins protestar del seu respectiu lot i de les no dictades sinó tàcites regles. Tanmateix, no els era lícit o possible
seu respectiu lot i de les no dictades sinó tàcites regles. Tanmateix, no els era lícit o possible d'heure el llamp i el tro i es varen sotmetre.
d'heure el llamp i el tro i es varen sotmetre. Cap dels tres germans no va perdre mai del tot, però, les característiques monstruoses de la seva
per embolicar-se amb ella la resta del cos, com a defensa del fred. No en sofrien pas, sinó que suaven a raig —amb una olor molt agra, és de
repugnància. Després d'acabar-se aquest període, i Cronos ja vençut, res no ens interessa dels Curetes, fins a l'embull de Iò i d'Èpafos i la
tan sols eren. Zeus, al seu torn, temorós d'Hera, per demostrar-li que no s'acovardia, no per amor al fill i a Iò, que tant se li'n donaven, va
. Zeus, al seu torn, temorós d'Hera, per demostrar-li que no s'acovardia, no per amor al fill i a Iò, que tant se li'n donaven, va ordenar la mort dels
de l'Olimp, que és l'habitual dels reis, dels poderosos i d'altres que no ho són tant. Desitjo que els meus amics, si en tinc algun, o els simples
abans que creditors a la gratitud siguin víctimes d'un odi clar i que no es refiïn de cap favor o benifet, complex o senzill, que hagin atorgat,
discontínua, a clapes, trivial, del futur. El cas és que, amb adjectiu o no, la gran Moira no va cedir ni un bri de la seva alta independència i
trivial, del futur. El cas és que, amb adjectiu o no, la gran Moira no va cedir ni un bri de la seva alta independència i està, en últim terme,
manipulat pel seu sagaç interlocutor. Acota el cap davant la Moira, però no perdis el temps a dirigir-li pregàries, perquè la seva sordesa a la veu
sigui de la Nit, sigui de la Necessitat. És corrent per a tothom de no saber del cert qui és el seu pare, però ens és ben singular i fins
que dicta la indiferent immortalitat. Afrodita Urània ens és germana, no sé per quin cantó. Germana? Cosina prima, a penes, i gràcies. És
per quin cantó. Germana? Cosina prima, a penes, i gràcies. És estrangera, no grega, i no ens visita mai. En canvi, nosaltres hem d'assistir, de grat o
Germana? Cosina prima, a penes, i gràcies. És estrangera, no grega, i no ens visita mai. En canvi, nosaltres hem d'assistir, de grat o a la força,
parlant, he barrejat sense solta molts destins. He de tallar fils, no hi ha més remei, i mirar si després ho endreço. Fes-me el favor, Àtropos,
i amb la Pau, aquestes darreres més bonics somnis que realitats. Però no podem formular-li cap retret i no li discutim la seva bona fe. Themis era
més bonics somnis que realitats. Però no podem formular-li cap retret i no li discutim la seva bona fe. Themis era també una mica endevina o
seriosos oficis d'una manera força innòcua, ens afigurem, procurant de no comprometre's ni de perjudicar ni d'atordir ningú, fins que va cedir de
les seves dimensions. Mnemosine posseïa una memòria prodigiosa, tant, que no va oblidar mai cap dels noms, més aviat abruptes, dels Cíclops i dels
la posseeix, si és prompta i tenaç. Enorme auxiliar de la intel·ligència, no se l'ha de confondre amb ella. Hi ha estúpids que reciten de cor els
cor els volums aclaparadors de les llistes telefòniques, per exemple, i no saben distingir en canvi un gos d'un ós. Per això, ofesos els animals amb
l'un o l'altre, o tots dos, els mosseguen, si s'hi posen a tret. No ens acarnissem, però, amb els imbècils. De primer, perquè cal respectar
disfresses. Després, perquè els necis acostumen a mossegar, si no com un ós, almenys com un gos. Erato Filla, com les altres vuit germanes,
en teoria, amb un poder cada cop més i més discutit, la poesia eròtica. No sabem com s'ho fa per acomplir unes comeses tan diverses. El cert és,
s'ho fa per acomplir unes comeses tan diverses. El cert és, però, que mai no s'asseu. Suposem, doncs, que vetlla, que a penes dorm, a causa d'unes
ens sorprenem i reprimim amb esforç un somriure, perquè l'harmonia no durarà. Ara veiem d'esquena la noia, nua, gairebé com sempre, perquè no
no durarà. Ara veiem d'esquena la noia, nua, gairebé com sempre, perquè no té temps de vestir-se. S'està pentinant. Quan acabi, prendrà d'algun racó
i enterbolit per la victòria. "Casem-nos-hi." Ja matrimoni, Metis no cessava d'advertir, amonestar i ensenyar el marit, amb una veueta de
"M'atribola", es va confessar la víctima. "La desaré." Però no trobava on. Després de regirar sense èxit tots els indrets, Zeus es va
cap de Zeus i, arrossegada pel torrent sanguini, Metis. "Quina migranya! No l'aguantaré. Tots els remeis em fallen", es lamentava a crits Zeus. I es

  Pàgina 1 (de 19125) 50 següents »