DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
noblesa F 2558 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb noblesa Freqüència total:  2558 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

a l'ombra, la resplendor, que vull perdurable, de la meva innocent i alta noblesa." Hipòlit "Ben mirat, què m'importa Fedra?", es desinteressava el no
els seus ulls es reflectien la bondat inalterable de la seva ànima i la noblesa dels seus sentiments, com en un llac tranquil es reflecteix la llum d'un
de Fresnes resideix en una altra qüestió. No. Ningú no discutirà la noblesa d'una remissió de penes: més gran com més vergonyosa sigui la categoria
errant, "desfacer entuertos" i tota la resta. La noblesa dels propòsits podia pecar, alguna vegada, d'inoportuna: en el fons, els
pel cristianisme. L'home cristià afegeix, a la seva executòria de noblesa purament "natural", el timbre de ser "temple de l'Esperit Sant". Sant
tota manera, i en general, no és freqüent que la venjança vagi unida a la noblesa. Aquest és un hàndicap que tenen els dèbils —físics o econòmics—: que mai
estètic revelen certs documents medievals! Els marges, la lletra, tot té noblesa i equilibri. A la tarda vaig al Pujolar. Tornant veig l'admirable posta
eren una d'aquestes famílies rurals pertanyents a una mena de petita noblesa. No és difícil trobar documents on figuren, amb el títol de Cavaller, els
Padrós com també se l'anomena, barrejat amb altres noms d'alta i bèl·lica noblesa. La intervenció en la vida pública de l'hereu Cavaller no pot ser més
immobles, cosa que ens fa conèixer que, si bé els Campdepadrós eren de noblesa no gaire brillant, eren, en canvi, uns rics hisendats. A la llista de les
el seu aire de desolació, d'arbitrarietat, però, cal convenir-hi, de noblesa. Una torre esvelta i senyora, un fris d'arcs aplanats que corresponien a
car no tenien cap significat comú les paraules: bellesa o veritat o noblesa o perfecció, si cada un d'ells les usava. I si bé Jeroni Campdepadrós i
que és el llenguatge es queda en la petita gent de pagès i en la noblesa. Cal convenir que la noblesa feia segles i segles que s'escolava, i a
es queda en la petita gent de pagès i en la noblesa. Cal convenir que la noblesa feia segles i segles que s'escolava, i a partir de la garbellada de
de la noblesa." Moltes coses es dissimulaven en aquests temps. Noblesa i marxants jugaven sense consciència del risc del joc, amb aquestes noves
del ban— s'estenia per la ciutat. Els marxants, els fabricants, fins la noblesa no semblava adonar-se'n. Els saraus duraven fins a la matinada, es
de Lormel és la filla d'uns taverners de Lió, ella afirma que és d'antiga noblesa camperola i que ha perdut pares, marit i fills en el Terror. El grup que
tenim amics tu i jo? N'estàs segur? És dir, tu potser sí, perquè la teva noblesa crea noblesa del no-res, d'aquest no-res que és l'esperit dels nostres
tu i jo? N'estàs segur? És dir, tu potser sí, perquè la teva noblesa crea noblesa del no-res, d'aquest no-res que és l'esperit dels nostres compatricis.
de gala i tothom ha de convenir que fa molt goig. Els bons barcelonins, noblesa i alta burgesia, procuren mostrar-se educats i fer un bon paper com a
al propi llit de Jeroni. La gran dama era emparentada amb la vella noblesa de terra ferma, la seva família s'havia sublevat contra els Ducs i havia
picor, i no tenien cap de les gràcies dels cants polinesis ni gens de la noblesa del litúrgic cant pla. Però els escassíssims catòlics de Borabora els
demogràfic i l'encarcarament de les explotacions agràries en mans de la noblesa i els monestirs. D'aquesta manera, amb qualque afegitó d'immigrants
de Catalunya comportà una sagnia ininterrompuda en el cos de la nostra noblesa. Els uns moriren a l'Àfrica, a Sicília i a Sardenya —terra sarda, regada
violenta entre els senyors i els pagesos; l'equilibri social entre la noblesa desaparegué en el remolí de les ambicions que feren pujar la fortuna dels
dels donzells i cavallers. Aquest fenomen prefigurà l'esdevenidor de la noblesa catalana sota la Monarquia hispànica del segle XVI. Els qui
medieval catalana s'organitzà empesa per la temença i el recel envers la noblesa. Un sol mot resum la seva psicologia d'aquells moments: garanties.
els temps i les circumstàncies canviessin, que declinés el poder de la noblesa, que les posicions privilegiades es transformessin en barreres
tants diners i tanta sang. El complex d'inferioritat davant la noblesa es traduí, tan bell punt minvà la influència de l'oligarquia feudal, en
de classe. Per eixugar el dèficit d'inferioritat de bressol respecte a la noblesa, els ciutadans honrats maldaren per aconseguir una equiparació legal.
mediterrànies. Excomunicats, aquells sobirans estigueren a mercè de la noblesa i de la clerecia. I encara que no els mancà l'ajut patriòtic de l'una i
la preocupació cultural passa a les mans dels laics, de la petita noblesa que projectarà l'Acadèmia dels Desconfiats i tot seguit la Reial Acadèmia
per la desamortització dels seus béns, els quals foren comprats per la noblesa, els terratinents i la burgesia; despullada d'homes que verament la
classes socials justificaven llurs privilegis en la reialesa. Monarquia, noblesa i burgesia havien crescut plegades i la glòria d'aquella era la dels
per a una relativa intervenció en la vida pública, foren confiats a la noblesa de segona categoria, provinciana i limitada d'horitzons, que veia amb els
l'ala d'un mateix front revolucionari social, dirigit contra la noblesa i la burgesia; precisament, l'ala pactista de la inquietud política
que l'impuls revolucionari prengué de nou a Catalunya. No existia ací una noblesa il·lustrada, captivada pel filosofisme a la francesa, ni la burgesia
que les cases amb les entrades estretes són "cases mossones", que la noblesa de Palma és la primera del món i que la família Montcada és la primera
lloc desconfiaria de Na Remei. Aquesta gent és beneita. Es referia a la noblesa. Ella no ho era i tenia molts de doblers. La Remei entrà dient: —Si ho
L'/Ateneo\ havia començat la seva vida valentament, ple de noblesa viril i d'ingenuïtat, però l'ambient l'havia anat afeblint, com una noia
Obdúlia, la gran dama mallorquina, flor de la nostra noblesa a l'ensems garbosa i fina. La moribunda protestà: —No, no
com en català diem, "les coses a mig fer". I, en darrera instància, la noblesa que ha adquirit el treball a Catalunya no és sinó la noblesa superior
la noblesa que ha adquirit el treball a Catalunya no és sinó la noblesa superior d'aquesta mateixa continuïtat. Però si la continuïtat es revela
que tenen un final disgustat i pobre, sense una reacció que li doni certa noblesa tràgica o, si més no, una vivacitat escandalosa o pintoresca. Don Tomàs
la vídua Xuclà, presidia un altre grup, en el qual hi havia exemplars de noblesa rància. Aquesta noblesa, en general, vestia d'una manera més apagada, i
un altre grup, en el qual hi havia exemplars de noblesa rància. Aquesta noblesa, en general, vestia d'una manera més apagada, i no feia tant ús dels
manera més apagada, i no feia tant ús dels instituts de bellesa com la noblesa de títol més fresc. Algunes d'aquestes dames eren positivament horribles
en les xarangues militars, la baixa vanitat dels botiguers i de la petita noblesa. Moltes persones que mai no havien estat res, que la seva sòrdida
amb un estuc dolent, d'una blancor de morta. La Marquesa pertanyia a la noblesa més autèntica del país. S'afirmava que era persona d'influència decisiva
; tenia un criteri bo o dolent, s'arrapava a l'ascetisme, a la moral, a la noblesa, a les fulles dominicals o al que fos; i entre sotanes i clatellades feia

  Pàgina 1 (de 52) 50 següents »