Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

per l'origen sinó que tallen l'eix de les y en un "	node	", és a dir, un vèrtex de la quadrícula: respecte a O
decimonònics. Hom ha de sobreentendre el procés explicatiu a partir d'uns	nodes	, i suplir així amb la dinàmica de la imaginació l'estatisme del material
tornejades, no hi manquen els additius de fullatge tallat al peu i en el	node	superior; els travessos de contorn del seient, amb trets-de-camp,
disseny propagat d'antuvi els petges davanters tenien a la part alta un	node	o prominència que escarnia els contornejats del Lluís XV o del
féu ús per a mesurar la distància de la terra al sol, i va determinar el	node	, l'apogeu, l'equació del centre i la inclinació de l'òrbita de la lluna.
I ara afegirem que els punts en què ambdues òrbites es creuen, anomenats	nodes	, formen una línia, anomenada nodal, que té la particularitat de
moment en què la línia nodal es dirigeix al Sol, la Lluna és en un dels	nodes	, s'esdevé l'eclipsi, que serà de Sol o de Lluna segons la situació
Lluna és menor que el del Sol; en els parcials la Lluna és més lluny del	node	i no arriba a tapar tot el Sol. Quan hi ha eclipsi total només desapareix
figures d'interferència. Apareixen "realitats" noves. D'una banda uns "	nodes	" o punts en equilibri que, en el cervell, constituiran els conceptes
intermèdies vibrant amb més o menys amplitud, segons llur proximitat als	nodes	, que en el cervell constituiran la predicació o funció lògica
de pensar. En la forma tècnica es donen unes idees bàsiques fixes, uns "	nodes	" fonamentals i es tracta de dosificar la connexió de noves informacions,
l'estabilitat de les idees bàsiques preestablertes. És un sistema de "	nodes	" fixos. La forma tècnica treballa normalment per acumulació amb anàlisis
preestablertes. En la forma figurativa no hi ha idees bàsiques fixes o	nodes	fonamentals. En cada situació el conjunt pren lliurement, sense
en cada moment calgui canviar tots els punts fixos. És un sistema de "	nodes	" canviants. La forma figurativa treballa sempre remodelant el mateix
cerebral" del parlament, des del govern o des de l'oposició, uns	nodes	fixos, una constel·lació d'estels fixos que constitueixen el programa
històric de la realitat, no inventar-se'l. Cal mantenir ben flexibles els	nodes	o punts fixos de l'"escorça cerebral" científico-política. I, al
de privilegiats en la pantalla política socialitzada amb els seus	nodes	o punts fixos i els seus ventres o oscil·lacions, les seves constants
extrapolant els valors corresponents a l'espai que es troba entre els	nodes	. Malgrat que aquesta estratègia redueix el nombre d'operacions, es
mitjanes dels àtoms en un medi rígid, a condició que corresponguin als	nodes	d'una xarxa geomètrica, tal com passa en un cristall. Si no, si no hi ha
àtoms estan ordenats: ocupen posicions que es repeteixen regularment als	nodes	d'una xarxa geomètrica. La unitat de repetició més petita en volum
de la xarxa (és a dir, poder ser destinatari d'un missatge), cada	node	(és a dir, cada servidor) ha de poder ser identificat de manera unívoca.
interessant per als usuaris ubicats a municipis on no hi hagi un	node	de connexió directe als proveïdors d'accés a Internet. Des d'un ordinador
capacitat d'emmagatzematge local, destinats exclusivament al seu ús com a	nodes	intel·ligents de les autopistes de la informació (Net
interconnectats. Els elements que formen part de la xarxa s'anomenen	nodes	i les connexions entre aquests elements s'anomenen arcs. De fet, aquest
Seguint aquest model, l'estructura bàsica d'un hipertext és un conjunt de	nodes	i les interrelacions entre aquests nodes, més el concepte d'ancoratge,
d'un hipertext és un conjunt de nodes i les interrelacions entre aquests	nodes	, més el concepte d'ancoratge, que és específic dels hipertextos. Tenim,
hipertextos. Tenim, doncs, els següents components d'un hipertext:	Nodes	Els nodes són les unitats bàsiques de l'hipertext. Poden ser parts d'un
Tenim, doncs, els següents components d'un hipertext: Nodes Els	nodes	són les unitats bàsiques de l'hipertext. Poden ser parts d'un document,
com articles, informes o imatges. La forma i les dimensions dels	nodes	són arbitràries, depenen exclusivament de les característiques pròpies de
d'estructurar-lo. De fet, en alguns hipertextos, cada paràgraf és un	node	, com ja s'ha suggerit, mentre que, en altres, ho és cada capítol. A més
ha suggerit, mentre que, en altres, ho és cada capítol. A més a més, els	nodes	no han de ser necessàriament homogenis, ni en la seva forma ni en el seu
ni en el seu contingut. El criteri d'estructuració d'un hipertext en	nodes	pot respondre a motivacions físiques, per exemple, tota la informació que
físiques, per exemple, tota la informació que cap en una pantalla és un	node	; o conceptuals, per exemple, cada tema és un node, etc. A despit de la
en una pantalla és un node; o conceptuals, per exemple, cada tema és un	node	, etc. A despit de la seva diversitat, els nodes responen a dos grans
exemple, cada tema és un node, etc. A despit de la seva diversitat, els	nodes	responen a dos grans models: el model estructurat i el model textual. En
grans models: el model estructurat i el model textual. En el primer, cada	node	té una estructura repetitiva, la mateixa per a cada node, amb un
el primer, cada node té una estructura repetitiva, la mateixa per a cada	node	, amb un contingut diferent. L'exemple més conegut seria una enciclopèdia.
L'exemple més conegut seria una enciclopèdia. Cada article és un	node	i cada article té la mateixa estructura: un camp pel títol de l'article,
Enllaços Els enllaços o lligams serveixen per interconnectar els	nodes	i solen ser bidireccionals, és a dir, sol ser possible desfer la relació.
il·lustrar el concepte de lligams suposant un hipertext que contingui els	nodes	: A, B, C...
Z amb una sèrie de lligams bidireccionals entre el	node	A i el B, i des d'aquest al node
entre el node A i el B, i des d'aquest al	node	C, i així successivament fins a l'últim node, cosa que
d'aquest al node C, i així successivament fins a l'últim	node	, cosa que permet recórrer seqüencialment tot l'hipertext en les dues
es basa en la possibilitat que hi hagi lligams entre, per exemple, el	node	A i el node H, o entre el node
que hi hagi lligams entre, per exemple, el node A i el	node	H, o entre el node M i el node
el node A i el node H, o entre el	node	M i el node C, etc., sempre que aquests
i el node H, o entre el node M i el	node	C, etc., sempre que aquests nodes estiguin vinculats
M i el node C, etc., sempre que aquests	nodes	estiguin vinculats lògicament per algun motiu. Una primera vinculació
de lligams importants inclou els que serveixen per activar tots els	nodes	d'un hipertext semànticament similars. D'aquesta manera, un sistema de
manera, un sistema de lligams pot servir per relacionar tots els	nodes	d'un microtext o d'un macrotext que tractin sobre el mateix tema. Sense

Pàgina 1 (de 5)

50 següents