Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

esforç un somriure, perquè l'harmonia no durarà. Ara veiem d'esquena la	noia	, nua, gairebé com sempre, perquè no té temps de vestir-se. S'està
estúpid, d'emprovar-me cada vegada el casc." Persèfone "Quan de	noia	se't varen endur de sobte al regne de les ombres, la meva desesperació va
se'n cansaven una mica i dissimulaven, discretes, algun badall. Quan les	noies	visitaven el gran científic, duien tanmateix amb elles, com un sedant
et trairan, si els convé. Només perquè cal, procura de casar-te amb una	noia	que t'agradi i mira, que és un meravellós esforç, d'estimar-la tota la
i mira, que és un meravellós esforç, d'estimar-la tota la vida. Una	noia	bonica, dolça, submisa, callada i neta. Desitjo que la Ker et trigui,
defugir les follies que t'inspiri Ate, ni que es valgui de la veu de la	noia	que triïs. Dedica't a la feina, menja i dorm el que estrictament et
d'una altra víctima a toriscar. Dafne És un arbre que s'està canviant en	noia	o és una noia que s'està transformant en arbre? La darrera és —tal vegada
a toriscar. Dafne És un arbre que s'està canviant en noia o és una	noia	que s'està transformant en arbre? La darrera és —tal vegada no caldria
dos eficaços. Segueixen curses i súpliques d'amor, que són desateses. La	noia	, quan es veu molt de prop perseguida, demana, potser perquè la fatiga la
i algun llessamí, el curs irregular de l'Alfeu. Zeus es va enamorar de la	noia	—ja no ens n'estranyem—, i la nimfa, no pas insensible a l'amor, deixava
perquè res no li alterava la gana de gos. Andròmeda La magnífica	noia	, que havia fullejat una pila de llibres, encara que d'una manera
la basarda dels ullals i dels serpents de plàstic. Quines noses, pobra	noia	! I tot per guanyar-se amb mals tractes la fam de la vida. Perquè el pinxo
m'ho ben prometo. Sogres, cunyades conques, dides, fills, cuineres,	noies	, esclaus, mossos, criats, majordoms, lacais, ministres, porters,
senzilla d'amor i d'infortuni, en el qual intervenen un noi i una	noia	veïns que s'estimen i es volen casar, uns pares incomprensius que s'hi
va aprendre de cor l'única assignatura que li importava, i el noi i la	noia	es varen casar. Aleshores decidien de provar l'aventura de l'escenari.
una memòria meravellosa i mantenir al dia una prodigiosa informació. Les	noies	, de retorn al repòs del prat i a l'ombra dels arbres, estan sempre
plaer estètic que ens dóna la contemplació d'aquesta esplèndida figura de	noia	, tota sencera. Només gosaríem aconsellar que no accentués l'esforç. Si el
la nostra enveja, com ho suportaríem? Per sort, no som immortals. En la	noia	, que ho és, la memòria de cada dia s'esvaneix amb ell. Un feble batre
prosseguia l'experimentada dona. "No et faci por, filla meva. Totes, de	noies	, hem somniat aquest moment. I el temíem, val a dir-ho. És clar que
solta. És el meu executor la dona, o el cosí, o la captiva? Aquesta, pobra	noia	, d'un nom d'imprecisa ortografia. Pobra, pobra, pobres tots ells. Guia, a
no se m'exigeixi més. I Crisòtemis, Laòdice o Ifianassa, les estimades	noies	, callen, submises, dòcils, i en el fons del fons m'aproven. I de sobte,
comprovava l'arrogant matrona, amb un eficaç allunyament escènic. La	noia	i el noi, tots dos, li queien al damunt amb les eines amanides. "No em
amnistia la matrona. "Fereix, fereix!", decidia la ira de la	noia	, una ira llargament covada. Els cops, administrats amb poca traça, sense
Pulcre Trompel·li. "Ja les domarem: ara, a la feina", instava la	noia	. "Amb el puntal del meu braç, venta-li una doble ració del premi." "
ell, ni el pare que l'havia engendrat", recitava irreprotxablement la	noia	. "Trista de mi", cloïa a la moderna, sense punt admiratiu, la matrona.
sentenciava, una mica a la babalà, el pagès que figurava marit de la	noia	. "Una donassa, llàstima que me la prenguin. Xopa de sang i tan
en el seu llit de nuvi?", ploriquejava, astuta, el crim enllestit, la	noia	, el cap maquinant paranys a l'innocent futur. "Per avui, prou. Demà, a
"Senyor Calixtu", cridava fort, però amb acurada pronúncia, la	noia	. "Què?", s'aturava amb recel l'Estengre. "Com li he de repetir que
Minos, Pasífae, Androgeu, aquella desgràcia del Minotaure i les dues	noies	, Ariadna i Fedra. Deixaré de banda els altres i em limitaré a meditar
en aquest punt, cal no oblidar-ho, es manté força severa, les gracioses	noies	em seran propícies, tothora al meu abast. I hi ha, si no, altres mil
no la impressionava. Deien, els qui la van conèixer, que era una	noia	més aviat alta, prima; el seu cutis era blanc i delicat. Tenia, deien,
força de seguretats que imposava i la col·locava per damunt de les altres	noies	, com si pertanyés a una altra raça. La vella Càndia del Noro, que la
endreçada i diligent. A la tarda, acabats els quefers de la casa, la	noia	, mentre el temps li ho permetia, s'asseia vora el balcó a brodar. Ho feia
la casa i apressar el casament. Un dia Tiago, amb l'ajut del padrí de la	noia	, pogué, per fi, decidir-la que baixés amb ell a fer una visita a les
del porxo ombrejat per la vella parra. Els serví la més graciosa de les	noies	: la més jove, i una atmosfera de camperola senzillesa i d'alegria presidí
tots els possibles per, amb els seus consells, inclinar la voluntat de la	noia	envers aquell desig general. Mila finalment acceptà i semblà fins i tot
que ell pensava que en aquell casament radicava el futur benestar de la	noia	. Aquells dies totes les mirades estaven posades en Mila: les amigues li
a la corrida —la gran afició del padrí—. Potser per un moment la	noia	es deixà impressionar per la llum i l'esplendor de la festa, per la
quan va a la plaça, quan va a la plaça, totes les	noies	diuen: Mireu qui passa, mireu qui passa. Mireu qui
Mireu qui passa, mireu qui passa. Mireu qui passa,	noies	, mireu qui passa, i el vell de can Borraina,
de Candaina l'anà a veure com cada nit, la mare de Mila li digué que la	noia	s'havia trobat malament i que era ja al llit. VI /Donna, se pur tal
i el propòsit que alimentava de fer d'ella la seva esposa així que la	noia	en tingués l'edat; li parlà dels pares, que es feien vells; de la
filla, personalment, no l'havia ja coneguda: quan ell arribà al poble la	noia	s'havia casat feia poc i se n'havia anat a viure amb el seu marit en un
de solfeig i de violí. En aquesta activitat l'ajudava aleshores la	noia	, encara que, donada l'afició a la música que regnava a Santa Maria,
dir-se que en aquells dies l'ancià era gairebé feliç, i moltes nits —la	noia	al clavicordi i ell amb el violí— se'ls sentia tocar fins a altes hores.
nit reflexionava una vegada més sobre el seu destí; pensava en aquella	noia	, la veia dreta davant la porta de la seva casa, tota ella oferta com en
dones. Mila del Santo ja no es vol casar. Hi havia, això no obstant, una	noia	que no s'estranyava del fet, i aquesta era Matilde la del Guarda. —De què
la varen penjar en un clau prop del balcó. "Estàvem en això —continuà la	noia	— quan entrà Mila. Acudí allí atreta pel xivarri que movien entorn de la
Maria en veure-la entrar, no la vulgueu saber. Algunes de les	noies	deixaren els llocs i s'acostaren a saludar-la amb llàgrimes als ulls;
i convertida en dona, després d'haver conegut Tino Costa, pensava en la	noia	d'aquella història, en la Catarineta de la vella cançó. En la seva

Pàgina 1 (de 326)

50 següents