×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb noia |
Freqüència total: 16267 |
CTILC1 |
esforç un somriure, perquè l'harmonia no durarà. Ara veiem d'esquena la | noia | , nua, gairebé com sempre, perquè no té temps de vestir-se. S'està | estúpid, d'emprovar-me cada vegada el casc." Persèfone "Quan de | noia | se't varen endur de sobte al regne de les ombres, la meva desesperació va | se'n cansaven una mica i dissimulaven, discretes, algun badall. Quan les | noies | visitaven el gran científic, duien tanmateix amb elles, com un sedant | et trairan, si els convé. Només perquè cal, procura de casar-te amb una | noia | que t'agradi i mira, que és un meravellós esforç, d'estimar-la tota la | i mira, que és un meravellós esforç, d'estimar-la tota la vida. Una | noia | bonica, dolça, submisa, callada i neta. Desitjo que la Ker et trigui, | defugir les follies que t'inspiri Ate, ni que es valgui de la veu de la | noia | que triïs. Dedica't a la feina, menja i dorm el que estrictament et | d'una altra víctima a toriscar. Dafne És un arbre que s'està canviant en | noia | o és una noia que s'està transformant en arbre? La darrera és —tal vegada | a toriscar. Dafne És un arbre que s'està canviant en noia o és una | noia | que s'està transformant en arbre? La darrera és —tal vegada no caldria | dos eficaços. Segueixen curses i súpliques d'amor, que són desateses. La | noia | , quan es veu molt de prop perseguida, demana, potser perquè la fatiga la | i algun llessamí, el curs irregular de l'Alfeu. Zeus es va enamorar de la | noia | —ja no ens n'estranyem—, i la nimfa, no pas insensible a l'amor, deixava | perquè res no li alterava la gana de gos. Andròmeda La magnífica | noia | , que havia fullejat una pila de llibres, encara que d'una manera | la basarda dels ullals i dels serpents de plàstic. Quines noses, pobra | noia | ! I tot per guanyar-se amb mals tractes la fam de la vida. Perquè el pinxo | m'ho ben prometo. Sogres, cunyades conques, dides, fills, cuineres, | noies | , esclaus, mossos, criats, majordoms, lacais, ministres, porters, | senzilla d'amor i d'infortuni, en el qual intervenen un noi i una | noia | veïns que s'estimen i es volen casar, uns pares incomprensius que s'hi | va aprendre de cor l'única assignatura que li importava, i el noi i la | noia | es varen casar. Aleshores decidien de provar l'aventura de l'escenari. | una memòria meravellosa i mantenir al dia una prodigiosa informació. Les | noies | , de retorn al repòs del prat i a l'ombra dels arbres, estan sempre | plaer estètic que ens dóna la contemplació d'aquesta esplèndida figura de | noia | , tota sencera. Només gosaríem aconsellar que no accentués l'esforç. Si el | la nostra enveja, com ho suportaríem? Per sort, no som immortals. En la | noia | , que ho és, la memòria de cada dia s'esvaneix amb ell. Un feble batre | prosseguia l'experimentada dona. "No et faci por, filla meva. Totes, de | noies | , hem somniat aquest moment. I el temíem, val a dir-ho. És clar que | solta. És el meu executor la dona, o el cosí, o la captiva? Aquesta, pobra | noia | , d'un nom d'imprecisa ortografia. Pobra, pobra, pobres tots ells. Guia, a | no se m'exigeixi més. I Crisòtemis, Laòdice o Ifianassa, les estimades | noies | , callen, submises, dòcils, i en el fons del fons m'aproven. I de sobte, | comprovava l'arrogant matrona, amb un eficaç allunyament escènic. La | noia | i el noi, tots dos, li queien al damunt amb les eines amanides. "No em | amnistia la matrona. "Fereix, fereix!", decidia la ira de la | noia | , una ira llargament covada. Els cops, administrats amb poca traça, sense | Pulcre Trompel·li. "Ja les domarem: ara, a la feina", instava la | noia | . "Amb el puntal del meu braç, venta-li una doble ració del premi." " | ell, ni el pare que l'havia engendrat", recitava irreprotxablement la | noia | . "Trista de mi", cloïa a la moderna, sense punt admiratiu, la matrona. | sentenciava, una mica a la babalà, el pagès que figurava marit de la | noia | . "Una donassa, llàstima que me la prenguin. Xopa de sang i tan | en el seu llit de nuvi?", ploriquejava, astuta, el crim enllestit, la | noia | , el cap maquinant paranys a l'innocent futur. "Per avui, prou. Demà, a | "Senyor Calixtu", cridava fort, però amb acurada pronúncia, la | noia | . "Què?", s'aturava amb recel l'Estengre. "Com li he de repetir que | Minos, Pasífae, Androgeu, aquella desgràcia del Minotaure i les dues | noies | , Ariadna i Fedra. Deixaré de banda els altres i em limitaré a meditar | en aquest punt, cal no oblidar-ho, es manté força severa, les gracioses | noies | em seran propícies, tothora al meu abast. I hi ha, si no, altres mil | no la impressionava. Deien, els qui la van conèixer, que era una | noia | més aviat alta, prima; el seu cutis era blanc i delicat. Tenia, deien, | força de seguretats que imposava i la col·locava per damunt de les altres | noies | , com si pertanyés a una altra raça. La vella Càndia del Noro, que la | endreçada i diligent. A la tarda, acabats els quefers de la casa, la | noia | , mentre el temps li ho permetia, s'asseia vora el balcó a brodar. Ho feia | la casa i apressar el casament. Un dia Tiago, amb l'ajut del padrí de la | noia | , pogué, per fi, decidir-la que baixés amb ell a fer una visita a les | del porxo ombrejat per la vella parra. Els serví la més graciosa de les | noies | : la més jove, i una atmosfera de camperola senzillesa i d'alegria presidí | tots els possibles per, amb els seus consells, inclinar la voluntat de la | noia | envers aquell desig general. Mila finalment acceptà i semblà fins i tot | que ell pensava que en aquell casament radicava el futur benestar de la | noia | . Aquells dies totes les mirades estaven posades en Mila: les amigues li | a la corrida —la gran afició del padrí—. Potser per un moment la | noia | es deixà impressionar per la llum i l'esplendor de la festa, per la | quan va a la plaça, quan va a la plaça, totes les | noies | diuen: Mireu qui passa, mireu qui passa. Mireu qui | Mireu qui passa, mireu qui passa. Mireu qui passa, | noies | , mireu qui passa, i el vell de can Borraina, | de Candaina l'anà a veure com cada nit, la mare de Mila li digué que la | noia | s'havia trobat malament i que era ja al llit. VI /Donna, se pur tal | i el propòsit que alimentava de fer d'ella la seva esposa així que la | noia | en tingués l'edat; li parlà dels pares, que es feien vells; de la | filla, personalment, no l'havia ja coneguda: quan ell arribà al poble la | noia | s'havia casat feia poc i se n'havia anat a viure amb el seu marit en un | de solfeig i de violí. En aquesta activitat l'ajudava aleshores la | noia | , encara que, donada l'afició a la música que regnava a Santa Maria, | dir-se que en aquells dies l'ancià era gairebé feliç, i moltes nits —la | noia | al clavicordi i ell amb el violí— se'ls sentia tocar fins a altes hores. | nit reflexionava una vegada més sobre el seu destí; pensava en aquella | noia | , la veia dreta davant la porta de la seva casa, tota ella oferta com en | dones. Mila del Santo ja no es vol casar. Hi havia, això no obstant, una | noia | que no s'estranyava del fet, i aquesta era Matilde la del Guarda. —De què | la varen penjar en un clau prop del balcó. "Estàvem en això —continuà la | noia | — quan entrà Mila. Acudí allí atreta pel xivarri que movien entorn de la | Maria en veure-la entrar, no la vulgueu saber. Algunes de les | noies | deixaren els llocs i s'acostaren a saludar-la amb llàgrimes als ulls; | i convertida en dona, després d'haver conegut Tino Costa, pensava en la | noia | d'aquella història, en la Catarineta de la vella cançó. En la seva |
|