Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
noia F 15480 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb noia Freqüència total:  15480 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

esforç un somriure, perquè l'harmonia no durarà. Ara veiem d'esquena la noia, nua, gairebé com sempre, perquè no té temps de vestir-se. S'està
estúpid, d'emprovar-me cada vegada el casc." Persèfone "Quan de noia se't varen endur de sobte al regne de les ombres, la meva desesperació va
se'n cansaven una mica i dissimulaven, discretes, algun badall. Quan les noies visitaven el gran científic, duien tanmateix amb elles, com un sedant
et trairan, si els convé. Només perquè cal, procura de casar-te amb una noia que t'agradi i mira, que és un meravellós esforç, d'estimar-la tota la
i mira, que és un meravellós esforç, d'estimar-la tota la vida. Una noia bonica, dolça, submisa, callada i neta. Desitjo que la Ker et trigui,
defugir les follies que t'inspiri Ate, ni que es valgui de la veu de la noia que triïs. Dedica't a la feina, menja i dorm el que estrictament et
d'una altra víctima a toriscar. Dafne És un arbre que s'està canviant en noia o és una noia que s'està transformant en arbre? La darrera és —tal vegada
a toriscar. Dafne És un arbre que s'està canviant en noia o és una noia que s'està transformant en arbre? La darrera és —tal vegada no caldria
dos eficaços. Segueixen curses i súpliques d'amor, que són desateses. La noia, quan es veu molt de prop perseguida, demana, potser perquè la fatiga la
i algun llessamí, el curs irregular de l'Alfeu. Zeus es va enamorar de la noia —ja no ens n'estranyem—, i la nimfa, no pas insensible a l'amor, deixava
perquè res no li alterava la gana de gos. Andròmeda La magnífica noia, que havia fullejat una pila de llibres, encara que d'una manera
la basarda dels ullals i dels serpents de plàstic. Quines noses, pobra noia! I tot per guanyar-se amb mals tractes la fam de la vida. Perquè el pinxo
m'ho ben prometo. Sogres, cunyades conques, dides, fills, cuineres, noies, esclaus, mossos, criats, majordoms, lacais, ministres, porters,
senzilla d'amor i d'infortuni, en el qual intervenen un noi i una noia veïns que s'estimen i es volen casar, uns pares incomprensius que s'hi
va aprendre de cor l'única assignatura que li importava, i el noi i la noia es varen casar. Aleshores decidien de provar l'aventura de l'escenari.
una memòria meravellosa i mantenir al dia una prodigiosa informació. Les noies, de retorn al repòs del prat i a l'ombra dels arbres, estan sempre
plaer estètic que ens dóna la contemplació d'aquesta esplèndida figura de noia, tota sencera. Només gosaríem aconsellar que no accentués l'esforç. Si el
la nostra enveja, com ho suportaríem? Per sort, no som immortals. En la noia, que ho és, la memòria de cada dia s'esvaneix amb ell. Un feble batre
prosseguia l'experimentada dona. "No et faci por, filla meva. Totes, de noies, hem somniat aquest moment. I el temíem, val a dir-ho. És clar que
solta. És el meu executor la dona, o el cosí, o la captiva? Aquesta, pobra noia, d'un nom d'imprecisa ortografia. Pobra, pobra, pobres tots ells. Guia, a
no se m'exigeixi més. I Crisòtemis, Laòdice o Ifianassa, les estimades noies, callen, submises, dòcils, i en el fons del fons m'aproven. I de sobte,
comprovava l'arrogant matrona, amb un eficaç allunyament escènic. La noia i el noi, tots dos, li queien al damunt amb les eines amanides. "No em
amnistia la matrona. "Fereix, fereix!", decidia la ira de la noia, una ira llargament covada. Els cops, administrats amb poca traça, sense
Pulcre Trompel·li. "Ja les domarem: ara, a la feina", instava la noia. "Amb el puntal del meu braç, venta-li una doble ració del premi." "
ell, ni el pare que l'havia engendrat", recitava irreprotxablement la noia. "Trista de mi", cloïa a la moderna, sense punt admiratiu, la matrona.
sentenciava, una mica a la babalà, el pagès que figurava marit de la noia. "Una donassa, llàstima que me la prenguin. Xopa de sang i tan
en el seu llit de nuvi?", ploriquejava, astuta, el crim enllestit, la noia, el cap maquinant paranys a l'innocent futur. "Per avui, prou. Demà, a
"Senyor Calixtu", cridava fort, però amb acurada pronúncia, la noia. "Què?", s'aturava amb recel l'Estengre. "Com li he de repetir que
Minos, Pasífae, Androgeu, aquella desgràcia del Minotaure i les dues noies, Ariadna i Fedra. Deixaré de banda els altres i em limitaré a meditar
en aquest punt, cal no oblidar-ho, es manté força severa, les gracioses noies em seran propícies, tothora al meu abast. I hi ha, si no, altres mil
no la impressionava. Deien, els qui la van conèixer, que era una noia més aviat alta, prima; el seu cutis era blanc i delicat. Tenia, deien,
força de seguretats que imposava i la col·locava per damunt de les altres noies, com si pertanyés a una altra raça. La vella Càndia del Noro, que la
endreçada i diligent. A la tarda, acabats els quefers de la casa, la noia, mentre el temps li ho permetia, s'asseia vora el balcó a brodar. Ho feia
la casa i apressar el casament. Un dia Tiago, amb l'ajut del padrí de la noia, pogué, per fi, decidir-la que baixés amb ell a fer una visita a les
del porxo ombrejat per la vella parra. Els serví la més graciosa de les noies: la més jove, i una atmosfera de camperola senzillesa i d'alegria presidí
tots els possibles per, amb els seus consells, inclinar la voluntat de la noia envers aquell desig general. Mila finalment acceptà i semblà fins i tot
que ell pensava que en aquell casament radicava el futur benestar de la noia. Aquells dies totes les mirades estaven posades en Mila: les amigues li
a la corrida —la gran afició del padrí—. Potser per un moment la noia es deixà impressionar per la llum i l'esplendor de la festa, per la
quan va a la plaça, quan va a la plaça, totes les noies diuen: Mireu qui passa, mireu qui passa. Mireu qui
Mireu qui passa, mireu qui passa. Mireu qui passa, noies, mireu qui passa, i el vell de can Borraina,
de Candaina l'anà a veure com cada nit, la mare de Mila li digué que la noia s'havia trobat malament i que era ja al llit. VI /Donna, se pur tal
i el propòsit que alimentava de fer d'ella la seva esposa així que la noia en tingués l'edat; li parlà dels pares, que es feien vells; de la
filla, personalment, no l'havia ja coneguda: quan ell arribà al poble la noia s'havia casat feia poc i se n'havia anat a viure amb el seu marit en un
de solfeig i de violí. En aquesta activitat l'ajudava aleshores la noia, encara que, donada l'afició a la música que regnava a Santa Maria,
dir-se que en aquells dies l'ancià era gairebé feliç, i moltes nits —la noia al clavicordi i ell amb el violí— se'ls sentia tocar fins a altes hores.
nit reflexionava una vegada més sobre el seu destí; pensava en aquella noia, la veia dreta davant la porta de la seva casa, tota ella oferta com en
dones. Mila del Santo ja no es vol casar. Hi havia, això no obstant, una noia que no s'estranyava del fet, i aquesta era Matilde la del Guarda. —De què
la varen penjar en un clau prop del balcó. "Estàvem en això —continuà la noia— quan entrà Mila. Acudí allí atreta pel xivarri que movien entorn de la
Maria en veure-la entrar, no la vulgueu saber. Algunes de les noies deixaren els llocs i s'acostaren a saludar-la amb llàgrimes als ulls;
i convertida en dona, després d'haver conegut Tino Costa, pensava en la noia d'aquella història, en la Catarineta de la vella cançó. En la seva

  Pàgina 1 (de 310) 50 següents »