×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb només |
Freqüència total: 94299 |
CTILC1 |
| amonestat perquè no continuï, perquè s'adoni d'un cop que la finestra | només | és verda. Però el titellaire, que no ha entrebancat ni entrebancarà mai | | sobre de la meva raó, que la intel·ligència i la veu acaten i emmudeixen. | Només | t'afegiré, i no improviso el precepte, que tots som esclaus de la llei, | | del grejol, la rosa, la consolva, la viola boscana, el jacint, el narcís. | Només | els asfòdels t'agraden. Filla, jo he d'acomplir moltes lleis i molts | | "Vés amb compte amb el martell, que tinc les mans delicades", advertia, | només | amb el pensament, el Tità al seu amic botxí. "El foc que vas robar te | | llei, el teu particular i alhora comú destí. Com a pare, impreco | només | , amb les llàgrimes als ulls, Zeus, si es vol mostrar misericordiós, que | | d'alguns, fidels i pocs, i encara així et trairan, si els convé. | Només | perquè cal, procura de casar-te amb una noia que t'agradi i mira, que és | | lliures, en l'etern, immutable espai infinit. Cavalls "Encara que ets | només | un pescador, veig que t'agraden els gossos i els cavalls", va dir | | la suposició correcta, i no ens en podem alegrar ni entristir. Assistim, | només | com a espectadors desinteressats, a la metamorfosi. Al seu començament hi | | en total contradicció amb la contalla mítica, que la nimfa constituïa | només | un epítet d'Àrtemis, la deessa d'una obsessiva, eterna, incòmoda | | ella és massa intel·ligent per sentir-se enemiga dels vencedors. Admet | només | circumstancials adversaris, pobres nàufrags, com ella mateixa, en | | li va recordar l'oncle Nicolau Mutsu-Hito. "En segon lloc, perquè | només | prediu desgràcies, i a qui interessen, si no es poden evitar?", | | —segons la dita infal·lible d'un meu amic molt docte—, recordo que, | només | uns tres mil sis-cents anys abans d'aquesta nostra hora més que avançada, | | "Vinc, vinc de seguida, un moment", va contestar el jove. "Deixa | només | que m'acabi d'arreglar la corbata." "Aquest noi no hi és tot", va | | casar, uns pares incomprensius que s'hi oposen no sabem per què —potser | només | per representar un tradicional paper de pares—, un honest envà amb una | | morts. El seu complexíssim instrument ha estat pare de tot, tal vegada | només | que per esdevenir pare del no-res. Ha presidit el nostre estúpid | | dóna la contemplació d'aquesta esplèndida figura de noia, tota sencera. | Només | gosaríem aconsellar que no accentués l'esforç. Si el peu dret, que li ha | | obstinat que siguis, ni en els mapes alemanys més minuciosos. Qui sap, | només | , si l'has d'entreveure, boirosa, molt de tard en tard, en el fons i més | | cloem aquí la nostra informació. Dracs i serpents "Aquí on som, compte | només | amb els escurçons. L'avís a part, serpents i dracs en realitat es | | m'he de moure a atraure'ls amb els meus encanteris. Asseguda en l'ombra, | només | el seu record m'il·luminarà. Llops, porcs, homes? Eh, tant se val! Tan | | ferirà amb l'espasa esgarrifosament les mans, totes dues o ni que malmeti | només | l'esquerra. I no ens caldria sinó això." El to i les paraules de | | avui catifes brodades amb massa riquesa, un privilegi que pertany | només | als déus. La mesura restablerta a un preu avinent, m'endinso en l'ombra | | m'aclarirà, o no, si Nèmesis em va pondre, o Leda, o si aquesta va ser | només | una mainadera? Al meu origen hi ha tanmateix, per un cantó o un altre, | | d'afermar el demà dels néts. Per a nosaltres, ni un tast d'engruna, res: | només | compten els néts. Sí, ho endevinen, perspicaços, la foto del meu. Tendre, | | quan érem joves i sense aquests maldecaps, amb dies i dies sencers | només | per a nosaltres, amb llargs anys per analitzar amb calma caràcters i | | passadissos i acomplir la gesta, perquè de cabdell a cabdill hi ha | només | , al nostre llenguatge, la diferència simple d'una lletra, i els | | i implacable caça. Llatzèria pura, impressionant imprecació que gairebé | només | per ella viu i andareja, Edip en fulmina contra els seus dos fills | | del llinatge em va lliurar, ho admeto, però el fil conductor em servia | només | a mi, no a ella, i per això la vaig abandonar de pressa dins el seu | | concedir-me un refugi en la mentida molt elaborada d'un trist somni, que | només | jo, renunciant al seu ajut, a molestar-lo, teixia o provava d'anar | | n'alegro. Comprova, doncs, que sóc capaç d'algun sentiment, ni que sigui | només | d'ordre estètic", es mig excusava i mig es consolava el geni, a bon | | de seguida la seva arribada. Tino Costa s'avançà cap a la porta i trucà. | Només | ara sentí que la seva mà tremolava lleugerament i tal vegada notà una | | reien ja tot dissimulant. Tino Costa aleshores sortia poc pel poble; però | només | amb allò, a penes si, durant molts dies, s'atreví ningú a ofendre Candi. | | què no calles quan ell s'enfada, i no esperes que se li esvaeixi la ira? | Només | amb això seríeu feliços. Quan et faci un retret no contestis. Si és | | que l'hereu de Candaina l'havia mirada amb ull amable." Però Tiago | només | vivia per Mila i només en ella tenia el pensament. El vell, per la seva | | l'havia mirada amb ull amable." Però Tiago només vivia per Mila i | només | en ella tenia el pensament. El vell, per la seva banda, estava trastocat | | Jo m'hi hauria llançat al damunt agafant-me a les banyes —us ho juro— | només | perquè ella ho veiés, perquè pensés sempre en mi, que l'havia salvada. I | | Greu, imposat de la seva importància, a penes desplegava els llavis, i | només | ell servà sempre el seu comport fins al final enmig del general desordre. | | el vell Candaina no podia veure ni en pintura. Se'l veia poc per la casa: | només | en alguna festa o solemnitat, en què se'l convidava per pur compromís. Si | | la rialla brollés dels seus llavis ni durant la més còmica plagasitat. | Només | ell es mantenia apartat de la gatzara general, com un déu, en un | | la certesa que, com el dia abans, ella seria a la porta esperant-lo; que | només | hi aniria per ell. I al darrer moment Tino Costa no es pogué contenir: | | sens dubte —també ell— per la seva última fugida, havia acudit a veure'l | només | el dia abans, i la seva visita a Tino Costa li havia deixat més tristesa | | això, tanmateix, cal aprendre-ho per sofriment i per experiència, perquè | només | amb aquesta condició fructifica en les ànimes. Sempre imaginem que ací | | deixeble incrèdul sobre la nafra, i sofrir la tristesa de la desil·lusió: | només | aleshores sabem comprendre que darrera les coses no hi ha res i que tot | | en el nostre esperit. Som com les campanes de Sens de la llegenda, que | només | sonaven bé al poble on sonaren la primera vegada: quan les treien d'allí | | mi, Déu no ho ha volgut. Faci's la seva voluntat. Ara, com el profeta, | només | li demano una cosa: que, si més no, hi hagi pau i veritat en els meus dies | | era un perenne anhel de la seva ànima, gairebé una necessitat. Tino Costa | només | sabia que aquí no es trobava en el seu centre, que a la seva ànima li | | en una total desemparança. De tot allò que el bon vell li havia dit | només | una cosa persistia en la seva ànima amb ferma persistència, i era la | | no hi ha més! Veurem com acabarà. Pobra Mila! —Per a acabar d'adobar-ho | només | faltava la seva fugida amb aquella perduda. Qui sap de qui era filla! | | I, després, la ferma decisió amb què ella, Catarineta, responia. I era | només | una nena: una nena, però tenia el seu amor esperant-la a la plaça. —Si | | esperen les nits en què l'alegre ronda s'aturarà sota els seus balcons... | Només | tu no esperes ja ningú... L'escoltava? No l'escoltava? La vella callà i | | que romangués una estona més al seu costat, encara que fos sense parlar, | només | sentint la seva companyia! Com hauria desitjat que no la deixés sola en |
|