DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
nosaltres M 77 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb nosaltres Freqüència total:  77 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

de persones, de senyals de vida, de la presència del jo, del tu, del nosaltres, de la meva comunitat, els Països Catalans, que tant estimo, de les
franc: tinc els c... plens de tots nosaltres plegats! Aquest nosaltres demostra fins a quin punt Figueras era comprensiu i tolerant. 15
és l'experiència de la segona persona. El tu, i en ell el nosaltres, precedeix el jo, o almenys l'acompanya. És en la natura
no importa qui, intercanviable. El món de l'Hom no constitueix ni un nosaltres ni un tot. No està lligat a tal o tal altra forma social; és, en
guerres internes. Tendeixen a formar un tot que hi corroeix el nosaltres. No resten obertes a la persona sinó solament quan són absorbides per
l'"altri", però que seria més precís de designar com a problema del "nosaltres". No es tracta d'un simple joc de mots, sinó d'un dels punts de partida
sinó del "costat del subjecte" del coneixement i de l'acció. El "nosaltres" esdevé, doncs, la realitat fonamental en relació amb la qual el "jo"
, i jo i tu, no és pas el mateix." És a dir; només existeix el nosaltres on hi ha una comunitat autèntica. Ara: en l'empresa que pretén d'ésser
de la persona en el "tot" social i històric (en el "tot" d'un "nosaltres") caldrà tenir cura de no oblidar aquesta /maxima affinitas ad
persona) que no pot resultar exclòs, en endavant, del cercle del "nosaltres" sinó, al contrari, inclòs en ell: ja que és una mediació
tot aquest vostre Parenostre. I si a això afegiu la descoberta del "nosaltres", haureu redescobert el vostre Parenostre. Oidà! L'ús, potser més
—els promesos en el nostre cas— es converteix, de cop i volta, en el "nosaltres", unitat meravellosa, semblant a la que hi ha entre el Pare i el Fill,
Sartre centrat en el jo o en un "nosaltres", "però condemnant aquest nosaltres a ésser tan sols un jo en segona potència, ell mateix hermèticament clos
sols un jo en segona potència, ell mateix hermèticament clos a d'altres nosaltres" (/La pensée sauvage\, p. 341). Només que per a Sartre
sols—; el moviment és l'afirmació col·lectiva d'un "nosaltres". L'agressivitat de la banda és constant perquè és l'única manera
Aquest indispensable alliberament per relació al "jo" i al "nosaltres" exigeix àdhuc un esforç intel·lectual i moral considerable, i suposa
a fortiori el mateix, car la descentralització del "jo" i del "nosaltres" o de llurs símbols i de llurs territoris, es troba contrarrestada per
existents. Cada cop que nosaltres ens alliberem del "jo" o d'algun "nosaltres" restringit en favor d'una causa col·lectiva que no ens sembla suscitar
intel·lectual col·lectiva. Des de la perspectiva d'aquest "nosaltres" universalitzat, mal definit, estèril, vençut, impotent —la indefinició
correctament desde la confessió d'esterilitat i d'impotència d'un nosaltres restringit i sobrevalorat en el seu protagonisme. Cal situar-los en una
en els centres de cultura d'Europa serà per l'esforç que haurem fet nosaltres per a elevar la nostra llengua al nivell de les llengües més cultes del
individual— la fase anomenada comunitària o de l'establiment del Nosaltres és relativament precoç, situant-se en general sobre la segona infància,
diferents del contacte humà: respectivament, la fase comunitària o del Nosaltres i la fase de comunió o de l'intercanvi Jo-Tu. Des del punt de vista
"altres" és una forma d'afirmar sovint i inconscientment que hi ha un nosaltres. Si aqueixa afirmació és tranquil·la, normal, pur reconeixement de les
significa que hi ha alguna cosa d'anormal en la relació d'aqueix "nosaltres" amb tota possible classe d'"altres". Així, si la constatació que els
exacta del seu valor en actes i presència. Sentien que llur nosaltres tenia un sentit exclusiu que es referia únicament a ells quatre i depenia
un diagnòstic. Sergi va fer un posat d'escepticisme. —Nosaltres som un nosaltres? —es va fer la ingènua Anna. —Em penso que sí. I no sé per què
pressa, com un xiulet ràpid i decreixent. —Vosaltres dos sí que sou un "nosaltres", teniu la mateixa edat —ens va assenyalar l'Àlvar, a Sergi i a mi,
—Som diferents —va concloure amb un somriure. —No devem ser un "nosaltres", que deia l'Anna. Sergi es va alçar de les cadires de pagament i vam
dia. —Al cap i a la fi ens hem quedat sols, oi? Potser som un "nosaltres" de veritat... —va afegir, continuant la conversa de tota la nit. Jo
en la forma i manera que segueix. capítol ix Per a nosaltres Jonathan, que no sabem què són les preocupacions ni la necessitat, que
hi ha el menjador. Després de deixar les motxilles als dormitoris —amb nosaltres mig hostal ja és ple— baixem l'escala i sortim a fora, a seure en unes
a ser possible, que sovint no ho és) i passar així a formar part del nosaltres: naturalitzar-se, ...o pot ser un candidat permanent a
no s'ho cregui, que les coses mai no van ser així. Del jo al nosaltres La tristesa, que mai enganya, m'havia enganyat.
del nostre ésser. No hi pot naufragar cap jo, el terme final ha de ser un nosaltres ple. Creença cristiana en la supervivència La mort per a un
alteritat entesa tant des del punt de vista pròpiament humà (del jo al nosaltres) com des del punt de vista transcendent. i. L'esperit
d'actuar en nom de la nostra satisfacció, la satisfacció d'un nosaltres que exclou un tercer exterior a hom mateix, un nosaltres definitivament
d'un nosaltres que exclou un tercer exterior a hom mateix, un nosaltres definitivament limitat a la pròpia particularitat. La postmodernitat
que acreditava un model ontològic i polític que anava «del jo al nosaltres». Per a perdre aquest nosaltres modern, la postmodernitat ha
i polític que anava «del jo al nosaltres». Per a perdre aquest nosaltres modern, la postmodernitat ha d'esdevenir antimitologitzant, ha
amb l'home i que gaudeix creant. Certament la sexualitat amorosa crea un nosaltres, origina un nou nucli comunitari, expressa la dimensió social inseparable
en la seva fidelitat a una Aliança que, per haver partit de Déu, és per a nosaltres irreversible. Després de l'adoració del vedell d'or, Moisès intercedeix
del jo al jo —el món del desig i de la recerca de sentit— i del jo al nosaltres —el de la recerca del reconeixement. Sense cap mena de religió, només el
i polític que esborren la consciència d'una identitat social, d'un nosaltres, que constitueix un factor dinàmic per al progrés en altres àmbits
que al capdavall pot ser el més definitori —el sentiment reclamat d'un nosaltres—, sembla jugar fins ara el paper del fantasma de l'òpera, ja que tothom
de suport a la pròpia idea d'una autonomia, o de representació d'un nosaltres compartit des de les comarques del Maestrat fins al Baix Segura que
condicions estables. Aquest principi sols formula el que de fet és per a nosaltres interessant en els processos tant físics com anímics. (Encara que això va
portar la trama cap al saber; a l'únic saber verdader que pot ser per a nosaltres digne d'aquest nom. Què, si no això, demana Sòcrates, el sapient que sap
i polític que esborren la consciència d'una identitat social, d'un nosaltres, que constitueix un factor dinàmic per al progrés en altres ordres
l'escull de l'abstracció (la reducció total de les singularitats en un Nosaltres tan ideal com irreal) i el de la hipòstasi (sublimació de la

  Pàgina 1 (de 2) 50 següents »