Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
nostre POS 120183 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb nostre Freqüència total:  120183 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

qui és el seu pare, però ens és ben singular i fins vexatori ignorar el nostre origen matern, a tall d'expòsites. I això que coneixem el passat, el
veritat és que l'eterna Moira va descarregar el treball sencer en les nostres espatlles. Jo filo i embullo a vegades els destins, tanmateix sense
el d'Hera amb el Moiragetes i hi vàrem haver d'entonar, amb les nostres veus esquerdades, l'himne de l'himeneu. També el de Peleu amb Tetis i
altra?" "Pare, de primer sóc la teva filla, no la teva dona, i les nostres relacions han de ser per força unes altres. Després, surto del tot
de la perpètua amenaça de la segura fi, de la lúcida coneixença de la nostra radical extinció, la gran massa de pedra dura damunt el cim, amb una tal
sense un bri de repòs per tota l'eternitat. Les Graees "D'ençà del nostre naixement, el nostre aspecte és de velles. La nostra aparença
repòs per tota l'eternitat. Les Graees "D'ençà del nostre naixement, el nostre aspecte és de velles. La nostra aparença repel·leix", va dir Enyo. "I
Graees "D'ençà del nostre naixement, el nostre aspecte és de velles. La nostra aparença repel·leix", va dir Enyo. "I acostumem a estar-nos aquí, en
ajuda a rosegar amb complaent lentitud les delicades menges, perquè la nostra fam insaciable en destriï els mil gustos dels bocins. Ens pertanyen també
i aleshores viatgem i ens entretenim, sobretot quan hi ha tempesta, i el nostre pare, Forkys, alça muntanyes d'ones contra l'espant dels mariners.
i la blancor de l'escuma desvetlla als navegants el terror de la nostra presència. Ens hi endevinen, i preguen, i ben sovint la mar engoleix les
tothora amb profit per al singular rebost sense fons, proveïdor de la nostra gana. Escollim i l'emplenem fins on ens convé i amb calma ens disposem,
amb nosaltres. Dóna-me'ls i t'acompanyarem, agullonat pel fibló de les nostres riotes malignes, àvides de celebrar l'acompliment del teu brusc destí, en
mestre, la lliçó eterna de la mort." Les Gorgones "La transcripció dels nostres noms és un problema", va dir Stheno. "També fóra correcte que em
d'aram. De què ens serveixen les ales d'or, si no és per escampar amb els nostres vols l'esglai i la desolació? Qui ens mira es torna pedra o de pedra.
inventor de l'exclamativa sentència que ens és un sarcasme, perquè les nostres víctimes emmudeixen per sempre, impossibilitades de comentar una
de la derrota, i triaven com a estada el paratge on s'obre, al nostre ponent, l'estret de Sicília. Veïnes d'Escil·la i Caribdis, ignoro el seu
perverses? La maldat és de debò un dels misteris més foscos i tristos del nostre món de tenebror." Tota aquesta tirallonga va mormolar, sense perdre alè,
lluitadors en guerres, sinó que jo, que tu i que tots nosaltres tenim la nostra respectiva Ker. Així ho va regular des de l'eternitat la inexorable
Arístocles l'adolescent Euforió. "Ja saps que hi ha un port, a la nostra illa d'Ítaca, consagrat a ell. Però res no el calma: defuig-lo. És el
fruits i de les collites. I aquí, en el mar Jònic, a Cefal·lènia, a frec nostre, i a Ítaca, mou amb dolcesa les ones, i els peixos se'n refien, i
de qualsevol soroll de passos que s'atansen a pertorbar la calma de la nostra solitud. Joguineja, a terra i a mar, encara que ja no és jove. Persegueix
d'uns simples pescadors. Desem, doncs, els arts i la barca, cridem el nostre modest gos, que empaita ara una última brillantor d'onada, i
a poc a poc, cap al real sopar d'avui, saborosament amanit amb la nostra ben guanyada gana." Maira Ajagut en la fina sorra de la platja, a frec
llum, a adreçar els passos cap a la volta que ens empara. Perquè la nostra esperança no deu ignorar que, sota l'aparença del glaç de la mort, caliu
no deu ignorar que, sota l'aparença del glaç de la mort, caliu de la nostra tristesa, ets immortal i ens ets amic. I un dia, tal vegada molt llunyà,
contribuir a la ruïna de Troia, et parlaré d'uns quants cavalls dels nostres mites. Esmentaré en primer lloc els que integren la quadriga d'Hèlios
del seu amo. En recordaria de molts d'altres, però cal que duguis el nostre, útil i modest, al bany, avui i mentre duri el càlid estiu, en aquestes
a terres planeres que vaig visitar de jove, molt més espaioses que la nostra Ítaca, on campen cabres per roques i a frec de penya-segats. La nostra
la nostra Ítaca, on campen cabres per roques i a frec de penya-segats. La nostra illa, aspra i impròpia per a l'equitació, tal com ja ho va advertir, en
ben diverses veus contaran potser al seu torn vells i eterns mites del nostre poble. Em sembla humà, doncs, que vagi penetrant, com a comiat, almenys
"Quines aberracions!", el va interrompre la meva àvia. "No sé com Nostre Senyor permetia o permet aquestes coses." "Que Déu el faci bo",
millor, Marsyas: qui ens aclarirà d'un cop, i quan, en rosalbacavà, els nostres dubtes sobre aquestes enutjoses subtileses?— era un jove frigi que estava
tant, de veure i escoltar els seus auguris, mentre volen i cuclegen a la nostra dreta o a la nostra esquerra: uns presagis que, sense creure'ls gens, ens
els seus auguris, mentre volen i cuclegen a la nostra dreta o a la nostra esquerra: uns presagis que, sense creure'ls gens, ens fan somriure amb un
ara la citació no venia a tomb", la va renyar l'amiga. "Magdalena, a les nostres altures", va somriure la meva àvia, "cap diferència no hem de
llaurar, com el pobre conreador d'un camp ben humil. Perquè aquesta vida nostra, sovint tan dura i amarga, és l'únic fràgil suport de la breu misèria de
de Troia, en el vers 421, s'exclama: "I jo, privada dels nostres cinquanta fills!" L'amor conjugal i maternal d'Hècuba era, doncs,
les is i ens renyarà si ens hem equivocat, un tros o una mica, en les nostres fàcils citacions. Cassandra "Se'm va concedir el do profètic, però ningú
esfereïa més", recordava, senyant-se badalls i recuperant, contra el nostre descuit i la nostra involuntària descortesia, el nom de pila, inseparable
recordava, senyant-se badalls i recuperant, contra el nostre descuit i la nostra involuntària descortesia, el nom de pila, inseparable del de família, la
docte—, recordo que, només uns tres mil sis-cents anys abans d'aquesta nostra hora més que avançada, un gran artista, per a nosaltres sense nom, va
la vella senyora. "I no comprenc per què m'amoïno tant per ell, quan el nostre parentiu és força llunyà." I es va dirigir al seu dormitori, es va
de tantes desassenyades desgràcies. I, per damunt de tot, el record del nostre llunyà coneixement de la llegenda, contada, si no ens descomptem, en cent
consell de guerra li hauria resultat potser més benigna. No afegirem al nostre comentari el risc d'unes altres suposicions. Podeu saber com els fets es
tot, tal vegada només que per esdevenir pare del no-res. Ha presidit el nostre estúpid aprenentatge, tan llarg i tan penós, per manipular a la fi el
i així tota la renglera de clarors, d'una pau perfecta. Un cop vençuda la nostra enveja, com ho suportaríem? Per sort, no som immortals. En la noia, que
punxegudes i a les banyes? De les darreres, molts senyors correctes de la nostra coneixença en traginen. I ningú no hi té res a dir, si no és en veu baixa.
però, el teatre, i aquesta eterna invenció ja el justifica prou als nostres ulls escèptics, encara que ni de lluny no arribi ni a un terç d'un quart
embull tan xaró i tan fàcil, que per una elemental vergonya cloem aquí la nostra informació. Dracs i serpents "Aquí on som, compte només amb els

  Pàgina 1 (de 2404) 50 següents »