×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb notar |
Freqüència total: 8388 |
CTILC1 |
i aleshores ni tu no pots apropar-t'hi, perquè gruny i et planta cara. | Nota | els canvis del vent i del temps. Si assenyala tempesta, ens estem de | prendre també un aspecte palmípede", transigia Pulcre. "En el dibuix no | noto | que ho encarrilessin així ni hi endevino cap provatura ni vestigi | davant aquella experiència octogenària. "La seva mirada és trista. El | noto | preocupat", prosseguia, després d'una curta pausa, la interlocutora. | ser així amb excés castigada. Amb roba, va perdre força encant, ho vaig | notar | . No devia estar acostumada al joc dels llums i dels matisos. Per a tot | nua. Bé m'haurien pogut vestir, que els queixals del drac no haurien de | notar | la nosa d'uns quants afiblalls. D'altra banda, no m'és permès de | "El Mal", continuava Pulcre, en un diàleg de sords, "és, com ho va | notar | sant Tomàs, un cert bé." Un silenci es va dreçar davant aquella vetusta | pas que no en té cap motiu", va somriure Pulcre. "Però he de fer-li | notar | que és un monarca poderós, encara que ple de dissort." "Valga'm Déu!", | timba, tampoc. Altrament, mort a Lavínia, si és a la tàvega, ni ho haurà | notat | . O tal vegada sí, perquè hi guanyarà en pau i fins en fresca. Hi | trucà. Només ara sentí que la seva mà tremolava lleugerament i tal vegada | notà | una lleu flaquesa als genolls. Va transcórrer un brevíssim moment. A dalt | fill al braç. Totes les cadires eren ocupades, ja que, sens dubte perquè | notessin | menys la seva presència, hi havia anat quan tots ja eren a la plaça. | en ell un estat d'indecisió, de neguit, respecte a Mila; estat que ella | notava | molt bé, i se n'inquietava —fins i tot el retenia d'anar-la a veure amb | arribat el seu defensor. Candi, tal vegada amb una sospita, car havia ja | notat | quelcom d'estrany, aixecà el seu got amb ells, i begué. Una ganyota | a malgrat seu, es commovia. El padrí, preocupat amb la seva idea, no li | notà | l'emoció. Continuà en el mateix to: —Ja he dit a Candaina... —i tornava al | la bosseta al pit, sota la samarra. Candaina s'aixecà i, sigui com sigui, | notà | que alguna cosa el pessigollejava allí dintre: en tragué la bosseta. Féu | que hi anem també? La intenció del padrí era clara, i Mila no deixà de | notar | -ho. Sens dubte ho tenien parlat amb la mare. Qui sap si després, amb | També l'ancià, ja des de la seva fugida amb la noia —Tino Costa ho havia | notat | clarament—, s'havia sentit separat d'ell; però a partir de la confessió | Maria Àgueda anà adonant-se de com ell s'aflaquia i perdia el color; | notà | que els ulls se li enfonsaven en el rostre, circumdats de fosques | altra ocasió Tiago rondar la casa, la tancada i opressora atmosfera que | notava | al seu entorn, i allò d'incert i amenaçador que semblava flotar-hi. A | li feia mal i sentí una coïssor de foc sobre el front. Es palpà i | notà | als seus dits el contacte calent i viscós de la sang. S'incorporà; estava | més. Però a la nit, en companyia dels seus deixebles, ningú no hauria | notat | el menor canvi en la seva expressió. A Santa Maria dels Monts la vida | sentia l'ànima més plena de pietat. En el to de la veu de Mila havia ja | notat | quelcom estrany, i havia descobert que aquella que tenia al davant era | i havia descobert que aquella que tenia al davant era gairebé una nena; | notà | també que les seves maneres no eren les d'una dona vulgar. Ella | continuava amb la idea de què ell l'estava esperant. El padrí no deixà de | notar | -ho, i sentí que en la seva ànima renaixia la inquietud per Mila. —No, no | excitació; l'acompanya, de manera habitual, la riallada o la rialleta. | Notem | que l'amor literari, la literatura sobre això que anomenem amor, és, | El 31 de desembre, que vaig ser a Barcelona, l'amic F. em feia | notar | l'esvaïment de la vibració revolucionària dels primers temps de la | i suau. Al vespre, cap a les vuit, el masover ens ha cridat per fer-nos | notar | una estranya resplendor vermella que hi havia al cel, cap al Nord, sobre | gent d'una mateixa família, que menja a la mateixa taula." La Cèlia feia | notar | avui que aquesta falta de queviures ens torna egoistes, envejosos, | una cridòria formidable. Diu que han entrat sense lluita. A Viladrau es | nota | una sorda efervescència. El Valent, un traginer xerraire i radical, ha | després d'una breu reflexió—. És clar que n'hi ha tants que ni es | nota | , si són encara sense numerar. —Sense numerar? —Sí. Els numeren tots, hi ha | de pallús! —Com saps que em pots dir de tu? —pregunta ell. —Se't | nota | d'una hora lluny. Només amb la facilitat amb què hi anaves a caure... Per | eixarrancant-se-li als genolls—. N'hi ha que no ho poden amagar, se'ls | nota | en altres coses, però aquest, tan vermellet de cara... —Sí, no ho solen | de passar l'altre pontet del canal, fet de troncs mal ajustats, quan | notà | alguna cosa que li cridà l'atenció. El pare estava ajupit dintre de | fangosa, i la perxa amb què la movia surava al costat, abandonada. No es | notava | el menor senyal de violència i tot semblava indicar que es tractava d'un | veia esforçar-se per igualar les altres, perquè no l'acomiadessin: se li | notava | la fatiga i semblava a la vora de posar-se a plorar. Aquell dia, s'havien | mals tractaments quan decidí d'actuar d'una altra manera, sense fer-se | notar | , intentant passar desapercebuda, prenent carrers estrets, poc transitats | Jo estava tan trista i tenia tanta por que em vaig posar a plorar. | Notava | sa roba xopa i m'agafà fred. Només pensava en aquella feta i en ses | sense aturar, de tant de copejar es meu ventre, faixat perquè no es | notàs | tant s'embalum, contra ses piques... Era molt blanca i rossa. Pareixia un | es pensi; ses dones comencen a anar de cap a caiguda i és llavors quan se | nota | millor sa diferència entre una que és guapa vertaderament i una altra que | Disgusts m'ha costat, me cregui! Un vespre, tornant a ca nostra, vaig | notar | que un homo em seguia... Cametes me valguen, vaig començar a córrer i ell | i aquí no respira una rata sense permís. És negra nit, però no ho | noteu | . Tota la maquinària del Canal sembla un anunci lluminós. Comença la feina | dia i ens tenyia d'insomni la suor neguitosa de les nits. Tot això vàrem | notar | que s'atenuava i s'orejava en el punt d'abandonar l'espectacle lluminós | —replicà el marquès, i subreptíciament li acaricià una mà: tots ho | notaren | . Ja sabia ell el que feia. N'Aina recità /La camperola\, el | an es de /Bé hem dinat\ per fer-los sa punyeta; faré | notar | des de sa premsa que som noltros, es conservadors castellanistes, qui han | titubeja, cohibit per la presència de Júlia.)] Júlia. [( | Notant | la vacil·lació.)] No quedis, home, no quedis! Víctor. | bé, però... entenem-nos: amb una depressió moral intensa, que mai havia | notat | . Això la predisposa a recaure. No m'explico el per què aquesta vegada | arrossega un poc la cadira. El soroll fa girar el cap a la Merceneta, que | nota | la seva presència.)] Merceneta. [(Anant a trobar a | dues. Així que s'han endinsat en la cambra, Víctor surt de la seva. Es | nota | que s'ha vestit precipitadament, posant-se el gec damunt la samarreta. | es repenjaven i s'ajudaven per donar aquell sentit, que ja hem fet | notar | que era una mica absurd, però que tenia els seus punts de grandesa. Però | sentiment tendre, noble, d'aire infantil, perquè Guillem com s'ha de fer | notar | no era precisament una "mala persona" en el sentit estricte de la | Pere Ranalies, que fins aleshores havia pasturat esplèndidament, va | notar | en el moment de les negociacions de Dorotea amb Guillem de Lloberola, una |
|