×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb nuar |
Freqüència total: 388 |
CTILC1 |
| amb barbes i bigotis, un nas força recte i uns ulls molt bonics. I s'ha | nuat | tan rebé de braços i de cames, que ni el meu susceptible pudor no pot | | i sucaven melindros en el seu canònic gaudi, però l'eficient Sorabis els | nuava | bitllo-bitllo l'espiritual bocí en afegir sense pausa la versió de | | se li ha mudat. Ara es cobreix sempre el cap amb un mocador negre, que es | nua | sota la barbeta, molt tirat sobre el rostre. El seu cos s'ha empetitit i | | porta a la mà les espardenyes; s'ha posat el vell vestit d'Arcisa i s'ha | nuat | el seu mocador al cap. Després resa la seva darrera oració. Mila es | | llustrós, havia crescut massa, i es buclava a les puntes. L'hauria pogut | nuar | , si hagués volgut, amb una cueta al clatell, com molta gent del camp, en | | tragué de la faixa, atropelladament, tremolós, amb grans presses, i se'l | nuà | entorn del coll, damunt de la ferida. Però al cap d'un instant el sentí | | Pigada les havia deixades; se n'havia entrat a casa i tornava a sortir, | nuant | -se el mocador del cap. —Me'n vaig a vore-la —digué a les dones | | Mr. R., home fi, escèptic, reaccionari, correctíssim i normalíssim, se li | nuà | una mica la gola, i, si la nit no hagués estat impenetrable, em penso que | | Encara no coneixem amb detall el desenvolupament de la intriga, que | nuà | els principals caps de l'intervencionisme català a favor de l'arxiduc a | | d'una cosa com aquesta —va fer Emili Borràs— un no sap què dir; se't | nua | la gola, et sents tan avergonyit, que et vénen ganes de plorar... —Estàs | | pobra, han contribuït a la decoració de la casa Terra Negra, a còpia de | nuar | quilòmetres de fils: milers d'hores en què les noies, dins les sales | | ?: d'aquell pecat terrible que, sols amb l'horror de pensar-hi, la veu es | nuava | a la gola de Teresa: de la Teresa, òrfena d'amor, amb sols el record d'un | | ciris oferts en holocaust a la divinitat cruel, impassible. I la xarxa es | nuà | , subtil, de tertúlia a tertúlia, de les sagristies al casino. Els llums | | i l'extensió dels comaratges fomentats per ella mateixa, i que es | nuaven | de tertúlia a tertúlia, a Comarquinal, com una xarxa subtil, que a l'hora | | de cada dia, més restringida per obra de la cunyada i dels altres que li | nuen | la xarxa entorn. Esperar Tots Sants; menjar les llaminadures que li posen | | de la moneda", mentre que l'indígena és un acabalador lògic: torna a | nuar | els fils sense repòs, replega incansablement sobre si mateixos tots els | | pe'l singlot y per un panteig cada moment més sensible. La compassió | nuhava | 'l coll de quants la voltavan altre cop. La dida y la Madrona ploravan á | | nosa que servei. Comprenia que certes coses, una vegada rompudes, no es | nuen | més; si havia tolerat les meves negligències, era perquè les havia | | les entranyes. Quan era petit i em trobava sol, se'm | nuava | el cor d'esglai i de dol i m'esfereïen visions estranyes. | | de la templa dreta, que l'aire li havia esbullat, es posà l'abric i es | nuà | la bufanda de seda adquirida a la tarda. Va encendre un cigar i s'adreçà | | lliures, però de les d'or, no pas de paper, que no enlluernen la vista; | nua | -les en un mocador i envia-les per Mimitó a la vídua. Ensenya-li el que | | Tot seguit els ulls se'm posaren a degotar com fonts, la gola se'm va | nuar | , no podia engolir! M'aixeco, pago, me'n vaig. I jo, que rares vegades | | un vespre d'amagat. —Sí, Diamandula —li vaig respondre, i la gola se'm | nuava | d'amargor. Aquesta història m'havia fet molta pena, i per això, en sentir | | que encara viu, redimoni! —Vell carronya! —remugà la tia Malamadènia, | nuant | -se de nou el mocador del cap—. ¿D'on redimonis ens ha vingut a parar aquí | | ; la camisa, estripada. —Es mor... es mor... —em deia, i se'm | nuava | la gola. L'home, l'infortunat, ha aixecat entorn de la seva existència | | més rosseja el ví que cada any ha rajat del vell parral que 's | núa | al llindar de la porta. Més jo sus del pedriç per etzar m'he assentat; | | la jovenesa. Ma filla gran, caraencesa sota el mocador de seda que havia | nuat | a la barbeta, desapareixia a estones darrera de les altes flamarades dels | | es resisteixen a ser cantats, expressats. El poeta és l'home que posseeix | nuant | , és el nuador, el qui uneix i lliga allò que tendeix a la repetició | | negativitat, el límit inicial del possible; l'estil és una Necessitat que | nua | l'humor de l'escriptor al seu llenguatge. Allí, hi troba la familiaritat | | de les essències morals o passionals, ha vist clarament que podien | nuar | alguns intercanvis, que el mal podia sortir del bé, que un excés podia | | seu títol al llibre: Dominique és un nom doble: masculí i femení); tot es | nua | , es desenvolupa, es conclou fora de la pell; en el curs de la | | ruïna i mort de bèsties i persones. A l'Aigua, en veure allò, el cor se li | nua | , i maleeix el punt i l'hora que el Vent va fer-la caure en temptació, i | | semblava terrenal criatura, sinó aparició baixada del cel, el cor se li | nuà | de mortal angoixa, les llàgrimes li negaren els ulls i clamà, amb una veu | | petita, lentament, lentament, perquè no els escapi el gran plor que els | nua | la gola. De totes les penes del món, cap de tan mal resignar-s'hi com la | | quietud de la terra. I a cada punt el silenci es va fent més pesant. | Nua | el cor una estranya basarda. Sembla que un bleix poderós sosllevi les | | la fosca del cel sense lluna ni estrelles. S'arrosseguen ran de sòl i es | nuen | i desnuen, com serpents, les males paraules i les males obres. I alt i | | s troben s'arroceguen tant per terra, se retorcen tant les entranyes, se | nuen | tant, se convulsionen tant i tant se revolquen, amb histerisme, que ja no | | Es posà a ell mateix com exemple, però va interrompre's, la veu se li | nuà | a la gorja, van mullar-se-li els ulls i agafant el més esmarrit dels seus | | així segueixo veient-lo, i així, cada vegada que se'm posa al davant se'm | nua | el cor i se'm enterboleixen els ulls." La barbeta del bon auxiliar feia, | | lassa o mal avinguda amb la tonada del músic, s'asseu terra enllà. | Nua | el mocador i en fa una nina, la bressa, l'adorm, la canta, l'afalaga, | | si en Melrosada dóna un pas, està perdut. La proximitat del ridícul, li | nua | la gola. Isabel s'ha donat compte de l'estat d'en Melrosada, i avança | | vers l'indret d'on venía la veu, es trobà amb els de la Joaneta, que es | nuaren | amb una forta abraçada... Fet el bes demanat, la coixeta se n'anà al séu | | en el que hi sentía vibrar el dolor de veure desfet l'últim lligam que la | nuava | a la folla il·lusió de sostenir una continuada correspondencia amb en | | amb veu més tremolosa, com aquell que repassa un tendre record. Després | nuant | disperses memòries, he vingut a compendre que aquella era la cançó que li | | com estava contra tota la raça i comunitat dels homes, sentí que se li | nuava | la gorja i hagué de rependre alè així que contemplà les teulades del | | sabia, mitja llegua lluny. Mowgli s'enfilà com si res a un arbre avinent, | nuà | tres o quatre lianes juntes, i en menys temps del que cal per contar-ho | | Carme, no tarda a descobrir-ne una de nova en l'Agneta? Ara la Carme s'ha | nuat | les trenes d'una altra manera, a tall de corona que tiva el cabell partit | | que sa mainadera el duga a coll. Uix! A cada quatre passos se li | nuen | ses canonades de sa freixura i li fan figa ets tendrumets. És un fàstig | | la mar com podeu... —Ells neden al darrera! —féu el Grifó en un esgarip. — | Nuen | una tombarella en el mar! —cridà la Falsa Tortuga de Mar, amb folls | | per primera vegada sobre la mar. Els pescadors armaren la vela lentament. | Nuaren | a la verga els botafions del gràtil i la hissaren per les currioles de |
|