Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

la seduïa i la va fecundar." "No entenc com varen resoldre el	nus	del problema", esmentava, crítica, la senyora Magdalena Blasi. "Es diu
avança i truca a la porta. Ho fa, de primer, molt suaument, amb els	nusos	dels dits, i espera. Dins el pit es sent bategar el cor com un repicar de
remor. "Que estrany!", murmurà, cada vegada més alarmat. Trucà amb els	nusos	a la porta; ningú no contestà. Ja envaït per la por i trasbalsat, anà a
té també preparada, Mila subjectarà la corda per un extrem amb un fort	nus	; farà un llaç a l'altre extrem; pujarà a la cadira, i ja estarà. Tot tan
és que estic molt malalta... Només una mica... El temps de fer aquest	nus	... Ai, aquesta corda!... Déu meu! Només una mica... Una mica... Ara
a reconèixer que, en última instància, tot és tècnica: fer un	nus	, encendre foc fregant dues estelles o filar amb filosa, tant com la feina
immediatament la mà: —Aquí, aquí! Ell ho aprofita per a afluixar-se el	nus	de la corbata mentre la veu segura d'ella mateixa, immutable a despit del
una altra, prop de la qual el caporal ordena: —Al... to! La tusta amb els	nusets	dels dits, l'empeny sense esperar resposta i diu: —El primer! Un home
amb les cames encreuades, recolzat al pedrís, amb un farcell de quatre	nusos	al costat, els cabells recollits dins un ret de color blau i un gec de
cap aquella idea; cada cop que veia l'arbre li venia suor; se li feia un	nus	a l'estómac. El vell arribà a fer la volta per darrera, per no passar-hi a
on encara va servir l'arbre. Agafà una corda, baixà al jardí, va fer-se un	nus	al coll i es penjà... ¿on diries que es va penjar? Doncs en una de les
amb la corda comprada aquell matí per lligar l'herba, s'havia fet un	nus	entorn del coll i s'havia penjat a la figuera. A l'hora en què la seva
N'han passat, d'anys, des de llavors. Deià, juliol del 1976. Es	nus	, es buit No se pensi que no li ho vull contar. És que no me surt. No
a dir ni quan dorm, però vostè ja ho sap, que no dorm. Aquest pes, aquest	nus	que tenc en es ventrell en té tota sa culpa. Jo abans era una dona fenera
Però ara res no em fa delit ni ganes. I me cregui, és aquest pes, aquest	nus	que m'atura fins i tot s'alè. Es menjar, vostè ho sap, no em passa.
cercar cada suara. I ja ho veu, llavors, venga feina, no en tenia cap, de	nus	a s'estómago. I no com ara que no tenc res a fer més que mirar com
som moltes compartint el mateix cel ras... Me sent buida, només aquest	nus	omplint-me es forat de s'estómago, deshabitada com si per dedins
ningú no trobi estrany si jo qualque estona tenc ganes de desfer aquest	nus	, d'omplir aquest buit amb un tassó de llexiu. Deià, agost del
Deixaràs de comptar les síl·labes, de fer-te el	nus	de la corbata: seràs un poble, caminant entre una
de la masia llunyana—. Ben cert que al cap de dues o tres generacions els	nusos	s'han afluixat entre les dues branques de la família. Però de l'ajut
l'empresa aragonesa de Ramon Berenguer IV, envia legats per desfer els	nusos	del testament d'Alfons el Bataller, proclama l'extensió de la jurisdicció
d'altres processos històrics que converteixen el Compromís de Casp en	nus	cabdal de la vida política de la Corona d'Aragó, es pot assegurar que per
l'explicació de les principals cares de la mentalitat catalana. El	nus	del problema psicològic català. Del seny a l'arrauxament, de la mesura al
seva mare a veure un advocat: eren molts dits a toquejar aquell	nus	que el senyor Andreu provava de desfer. Conduint ell
/Amèlia\ No? /Maria\ Gastava poc. Després, portava un	nus	escanyolit. [(Assenyalant la corbata.)] No era un xicot del dia.
no en faig ús) em proposa feta per tu. No sé quin	nus	subtil us lliga, tu i el meu temps i aquelles vides
un pacte d'ombres separades. No em costa de veure que el	nus	és un garbuix de joventuts: la que em recordo i no
de l'instant, el traç d'esma que us estreny aquest	nus	? Ella calca un fantasma. Tu compliques records.
faci penitència; espinyi's, espinyi's! [(Es pica la barbeta amb els	nusos	dels dits. Ernestina revé de la seva cambra així que en Pepe es
dels dits em feien mal de tant estrènyer cordills daurats i de tant fer	nusos	i agafadors. I perquè coneixia la Julieta, que a la nit no li venia de
d'una camisa amb unes mànigues molt llargues, lligades a l'esquena amb un	nus	de mariner. I parlaven de l'esport que li convindria i ell deia que fer
les glans i la taca de tinta al mig, tenia un serrell amb tres rengles de	nusos	. El bufet era de fusta vermellosa, amb marbre rosa i, a sobre del marbre,
amb els dits de l'altra i quan els va tenir ben lligats i fort, amb els	nusos	dels dits que se li feien blancs, va dir que estava molt amoïnat. Que,
campana. I vaig mirar tot allò que seria la meva casa. I se'm va fer un	nus	al coll. Perquè d'ençà que havia dit que sí, m'havien vingut ganes de dir
cel. Penjades a la volta, les campanes ballen com una fulla al	nus	d'un branc, cop damunt la neu, volta en la muntanya,
no poder-se canviar el coll. Malgrat aquest sentiment, Frederic es féu el	nus	de la corbata amb una desmenjada coqueteria. Una altra humiliació li
hi és tot. El jove va seure en un sillonet baix, i es començà a desfer el	nus	de la corbata, i es començà a treure la roba de mica en mica per
de colors clars i unes corbates metàl·liques, amb una agulla d'or al	nus	i una dent —probablement d'una criatura que se li havien begut la sang—
i per fer veure que no hi donem cap importància, procurem confeccionar un	nus	de corbata ben correcte i escrivim uns versos que fan plorar les senyores
nítides entretopen damunt la verdor calenta del billar i els cops de	nusos	de dits assenyalen el moment d'escapçar el tuti subhastat. A dins les
se n'anirien a pujar el coll de l'abric de Pere i potser, de passada, els	nusos	dels dits fregarien aquell mentó aspre, blavós d'afaitat recent. I tota
impaciència que l'oncle Joanet, és el primer que truca a la porta amb els	nusos	dels dits. Ningú no respon, però la segona vegada senten grinyolar un
el vespre del concert; l'excessiva recerca del vestit de Pere; aquell	nus	de corbata, d'home que vol agradar; la mirada de vanitat satisfeta, en
dóna per arreglat? Pósis una mica més decantat lo bolet, home. Y aqueix	nus	de la corbata? Vinga home, vinga, que li faré mellor. No sab presumir...
claras, llampants y de tall extremadament estret, un pomet de flors al	nus	del mantonet d' ilusió, y una cinta cirera vorejant lo monyo y anusada en
tot respallantse ab la mániga 'ls esborronats barrets, y refentse 'l	nús	de las corbatas. —Cá, —exclamá un d' aquestos senyors,— passan unas
Que 'ns casin, eh, Lluís? —Sí, ara, ara! —barbotejava aquest ab lo	nus	á la gola. —Peró, nó perqué Deu tinga d' arrencarme del costat vostre, nó.
t'hi cabran totes les coses. Te'n fas un farcell, enfiles el bastó pel	nus	, i llavors sí, que semblaràs un treballador que busca feina. Ara, saps
sol·lícits enrondaren Fermí. Cosme s'espolsà els pantalons, es reféu el	nus	de la corbata i lentament abandonà l'escola. Al vespre anuncià al seu
el seu fillet)]. —La corbata. Ja és la tercera vegada que et faig el	nus	. [(El raspalla amb la mà.)] Ja està. Vas mudat. Fes bondat i

Pàgina 1 (de 34)

50 següents