Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

, bigotet i una cabellera de les que avui s'estilen. Però fixa-t'hi bé: un	nyicris	. Juraria que prepara un primer llibre de poemes, per arribar a finalista
farà que dormi de seguida com un tronc. —Conyac al noi? —És massa	nyicris	, no és veritat? —Senyor Cosme... —Em recordo de tot, de tot, Elvira...
Si li foto foc, la roba cremarà com una torxa, però ell és un pobre	nyicris	, pell i os, trigarà a fer-se cendra; l'infeliç no té ni una unça de
senyorets. Hi faig sa creu. Tots sou de pastetes. Un bufarut us fa caure.	Nyícaris	! Uix! I se n'anà costa amunt tot decidit, mentrestant que jo, impulsat a
abstret; l'Esteve amb rancúnia. Aquell marrec se li'n duia la Laia?	Nyicris	! La Laia, una serp. No hi aniria més, no hi tornaria... La nit. —
cargols. Els qui no arriben a aquesta quantitat formen el món dels	nyicris	—una mena de llimbs sense foc ni llum, ni brasa ni fum. —Quants en
ha escoltat les investigacions i les recerques del jo, l'anglès	nyicris	i rossenc; l'únic —segons l'oficiós amic notifica al professor— que ja
no fa cap mena de por al públic; el públic es riu d'un toro més aviat	nyicris	, i el torero resulta que tampoc no té por del toro. No s'explica, segons
l'emoció d'ésser contemplat en funcions d'extraterrestre, i el	nyicris	amargat de la seva nyicreria pot reencarnar-se en Obelix. El repertori és
però, seguir. Maria Cristina fa el filferro. Continua essent, però, una	nyicris	. Una vegada un germà intenta iniciar-la en la contorsió. Ella es desmaia.
La Maria li passà una mà per la galta, com la mamà, i li digué: "Pobre	nyicris	..." Tenia la mà dolça i els ulls li brillaven com les estrelletes que
un altre plat. Sí. Els escandinaus mengen molt, molt més que nosaltres,	nyicris	del Mediterrani. El seu clima no té gaire amenitat i l'han d'aguantar. A
rebutjats sempre, sistemàticament i a tot arreu, i he agafat la fama de	nyicris	, cosa que no em desplau en cap moment. Però, de vegades, encara arriba
més negres; més decidit. "És clar, en la seva professió no es pot ser un	nyicris	; se'ls ha de seleccionar, com en el futbol." Tancà els ulls. Meditava.
que em deu dos mesos. Si no té calés, ¿creu que els traurà d'aquests	nyicris	que l'enronden? Pensi també en els veïns i en el bon nom; que una
"Forja". —Suposo que l'ésser desnarit vol dir ésser el més	nyicris	i flac de la germandat i jo ja ho veieu, gràcies al meu desnariment,
i més ràpid de partir a l'altre món. Tu saps que sempre he estat un poc	nyicris	, una persona feble i malaltissa, i crec que a ells tampoc no els ha
però la llum del rostre sembla d'or vell. Per	nyicris	m'arborava tot d'un braçat i la mirada em clava
pochs vianants, y, encara que fent esses, se'n venía cap ençà. —Ay, que	nyíqueris	!— exclamà tota entusiasmada. —Y es del color que jo'm creya. Es de color
son amo mateix. —Pobrissó! se pensa que sóch la seva mestressa! Què vols,	nyíqueris	? què vols?— féu la noya tocant castanyoles ab la mà enlayre. Y'l goç
que no em caso pas cada dia! [(Walter fa el somicó.)] Vols callar,	nyicris	! Us pregunto si em caso gaire sovint, jo! ¿Que potser us molesto gaire
els fums del Bona-sort. Vina· El Bona-sort és cepat i tu ets un	nyicris	! Beu, home! Pren exemple de mi! [(Vinassa omple altra vegada el pot.)
Ermengol: Per què t'he d'amagar res? La puta Beatriu. I un	nyicris	anomenat Albert. Sap una llengua estranya. Ell assegura que és llatí,
ventre, amatents a seguir el bastonot que feia voleiar el seu mestre, un	nyicris	que ell d'un estornut hauria fet anar de nassos per terra. I encara no
I pensar que tot aquell ardat de cusons feien muixoni per molt que l	nyicris	barbotegés, i encara no aixecava l braç tornaven tots a badar la boca com
sento un. —¡Que baile...! filo que l' ha dat un	nyicris	boca grossa, ls' ulls petits, mes magriscolis qu' un
grua! —Mira quin un! Ha! L'alce i a sobre et podria aguantar a tu,	nyicris	! —No hi ha una xica, xè? No hi ha una xica? No podeu aguantar la
de dona que tinguera el pitram alt i les cuixes dures i rodones, però un	nyicris	davant qualsevol llagrimeta o una simple esgarrapada en la pell: "Sóc de
i Gavarro, i Belda, que tenia més sort que ningú, i això que era un	nyicris	que amb una bufada el tombaves. La Júlia preguntà pels fills. I encara no
totes les humiliacions que m'havia fet patir! Semblava mentida que aquell	nyicris	insuportable fos capaç d'interpretar Debussy amb tanta màgia, amb tanta
haver acudit les serventes, alarmades pel terrabastall i pels xiscles del	nyicris	gomós, eren conseqüència de cap disputa entre el Nelson i el pixatinters
morí al cap d'uns mesos en una clínica de Barcelona. Al nebot, un	nyicris	menjaciris de capital que s'avergonyia de la tia —"messalina impura,
donat ja paraula, y per tant t' hi casarás. Dol· ¡Jo ab aquell	nyicris	! Amb· /Lo dicho\. Tant que ha fet pe 'l Principal y ara haberli
Lluis. ¡Sembla un gall d' indi! Pau. Y vosté, un	nyicris	, un gaitx. [(Enfadat.)] Ros· Vamos, padrí, no s' enfadi; no
eren al castell de proa. Feyen rotllo sentats a terra. Y ell, aquell	nyicris	, els hi feya un meeting, els estabanava com sempre, els hi
sa mare i de tot déu, el Joan va decidir tocar el dos d'aquell poble de	nyicris	. Abans d'anar-se'n, va passar pel ferrer i li encomanà una mangala de
ni el president de l'Acadèmia, ni tan sols aquell actor efeminat i	nyicris	no havien tingut en consideració ni les seves propostes, ni les seves
faves, el va despullar amb quatre estrebades, i en Canello va quedar tan	nyicris	que semblava un pollet banyat i atacat de tremolor de tanta por que
d'allò més bé i aplaudien amb entusiasme tot fent esment de com són de	nyicris	i ridículs els anglesos. Era doctrina pública. Llavors hi hagué
a l'estómac amb la culata de la carrabina, «No ho hauria dit mai, del	nyicris	de pa sucat amb oli, quina mala llet, quina ferotgia», lliguen el
lligant-lo. La cara esgarrifada d'Aristòtil de Torres, la sorruda del	nyicris	, la implacable de l'alcalde i el soroll tou d'una altra estomacada
un grup de guàrdies, acompanyats pel Celestí, el segon agutzil i el	nyicris	dels maneguins, desemboca a borbollons al replà. Porten les armes a punt.
que tanmateix retallo i arxivo, on cedeix a la pitjor tendència, blana i	nyicris	, per al mínim esforç, que caracteritza la nostra època: línies que no són
És massa dolça aquesta àgil mandíbula que t'excita hàbilment,	nyicris	, tothora. D'amor gormanda ja n'era ta mare, i ves les
amb el meu deure, desafiant els elements adversos. —La Jane no és tan	nyicris	com us imagineu —solia dir— i és capaç de resistir una ventada, un xàfec
anirem a llengües de la gent i encara la farem més grossa. Esperem que el	nyicris	, persuadit pel vostre nebot, s'avingui a evitar el desastre. Per acabar,
que parlava de la mare, en Quirze jove se'n reia, em deia emmarat i	nyicris	. —¿I de què més tens por? —insistia en Quirze jove—. Això de les
però com s'ho va muntar amb el del Teatro Portátil, aquell	nyicris	del Godoy, que tot el barri n'anava ple, mentre feien la cosa aquella de
i dones del cap dret...!» Va tornar i... Ai, senyor! Em vaig trobar un	nyicris	. (Cantant:) «Patim, patam, patum, no trepitgeu el Patufet.» Bon
que la guerra va col·locar a un mateix nivell: el primer, malalt i	nyicris	, va emprendre el camí cap a la caixa de recluta; el segon, un dels més

Pàgina 1 (de 2)

50 següents