Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

hores als refugis. Nit clara. Encara se sent un rossinyol al fons de l'	obaga	, però no aquella densa simfonia del maig. Olor de flors i d'herba humida.
Mirambell, amb la seva nena Elisea. Els acompanyo fins al límit de l'	obaga	. A mitja tarda anem a buscar bolets (rossinyols) als castanyers de La
baix, d'uns trenta anys, de mirada viva. M'ha explicat que, en pujar per l'	obaga	de casa l'Herbolari, amb una mica més el maten. "Jo veia perfectament
una flor de sofre que us bull entre les dents, i una	obaga	gelada, vidriera a l'hivern. A les nits de gran vent
dessota el cultiu; solana pedrosa,	obaga	d'ombriu. El poble estén al mig sa llarga sargantana,
al cau dels marges, s'adornen amb roses de marbre. Va, en l'	obaga	de muntanya, la veta vermella dels roures; i al
en un punt assenyalat, cadascú amb el seu botí. I sota un garrofer, a l'	obaga	d'un torrent o dalt d'un tossal fèiem festa grossa tan arrauxats com
i l'or i el xiscle del seu bec em portaven a la memòria la sentor de les	obagues	nadiues. Com estimava el Parc! I de tots els recons, precisament el que
amb força encert el posat abrupte d'un recó de la nostra muntanya amb l'	obaga	i la solana. Jo havia passat moltes hores allí, les pedres i els arbres
dels ocells, i de dins el parc traspuava fins a nosaltres una frescor d'	obaga	, molla de sentors de flors i de fulles en consumpció. Mentre jo absorbia
l'accés; damunt s'enfilen, fins a una insòlita altitud,	obagues	majestuoses, pins i avets i cedres i brancudes
algun erràtic Esperit celeste, prop d'una font o en una densa	obaga	, i en tregui tot de coses que serien esbrinades més
els cabells. III L'hivern havia estat rigorós: tota l'	obaga	de Costaborda estava coberta d'una bona gruixa de neu. Era en ple mes de
arribar a la carena. L'aire era fi, i queia una lleugera nevada. Tota l'	obaga	s'estenia als seus ulls, en aquella hora, com un gran llençol en llit de
mar, que fou seu i ara no podia fruir-ne. —Han passat com el llamp l'	obaga	de les Calvaries. Així es trenquessin la nou del coll! —Ja els tenim
fosc i murri, es senten les sensacions de la muntanya, l'humitat de les	obagues	i l'aire dels cims afinat com un ganivet. En un revolt vegérem uns
el prat on pasturaven les vaques i els vedells, els caminets xirois, l'	obaga	amb la seva font regalada i cal Pobric una casa petita com el puny, des
de greda d'uns tres metres quadrats. Allí s'obria, en el flanc de l'	obaga	gairebé vertical i cobert de fullaraca i d'estellicons de rodell, una
ardit, entretant, probava d'enfilar-se per l'embrollat pendent de l'	obaga	. Però l'espessor dels rebrolls i els entrebancs de les romagueres i
escopeta de damisel·la, l'hereu s'endinsava per la sureda, per les	obagues	, pels llocs menys trepitjats on a voltes, corprès per la misteriosa
els seus somnis eròtics. Tan belles, acollidores i suggestives eren les	obagues	, els rierols, els sotafigueres i les bardisses de qualsevol indret, com
malament les terres, deixava que les cabres pasturessin els tanys de l'	obaga	i les vaques aterressin els plançons dels àlbers de la riera, i la
de suredes espesses i de brugueres i arboçars atapeïts, sense una	obaga	, ni un rierol, ni un camí de carros que pogués oposar-se a la invasió,
solen ésser també el refugi de les perdius alades que el gos no troba. L'	obaga	que baixa de la Plana al Prat és tota ella una bardissa que
s'ho fa dir tres vegades. Que demani, que tots l'ajudarem. Vol molsa? A l'	obaga	del Prat n'hi ha; jo l'aniré a cercar. No té prou suro? Tallarem escorsa
ple de fato i el violí abonyegat a sobre el sarró. Vivia a la	ubaga	, en una barraca feta de troncs i fang prop de la pila, i a les nits
roques, la fresca hi era regalada. Era una tendror de font, una verdor d'	obaga	. Quan li semblà que havia caminat prou pel llit profund del riu, enfilà
al Turbón. Aquell mas, centre d'una rica i extensíssima propietat d'	obagues	, prats i terres de pa, heretada del meu pare, es troba a unes deu llegües
del molí de Güell ens aturàrem a dinar a l'espona d'una formosíssima	obaga	de pinavets, sota un sol primaveral; i mentre nosaltres apariàvem la
i mentre nosaltres apariàvem la minestra, el Dimoni s'entaforà per l'	obaga	a l'objecte de cercar una mica de llenya i veure, de passada, si trobava
collir-los! Dinàrem a corre-cuita; no ens hauríem mogut pas mai d'aquella	obaga	pròvida i meravellosa. Qui més engrescat estava era En Quintana. —Si ho
Maria amb les cançons de la tarda de Pasqua... Maria amb la frescor de l'	obaga	a la font d'en "Burgà" que cantava sobre les pedres... Maria pels
la presència. Lladren, bramen, pidolen. El sol no acaba d'escalfar. A les	obagues	, les branques dels arbres degoten. El pagès aguanta fort amb el
i el morat —l'avet, la neu, la pedra nua—, que fan tan dramàtica l'	obaga	. No es veuen els pics, sinó la costeruda però pacífica solana, que sembla
quedat aïllats; feia dos dies que no menjàvem ni bevíem. Ocupàvem l'	obaga	d'una muntanyola, a cobert dels focs; tots els accessos estaven enfilats
—Preferia la pastora fugitiva del príncep lúbric. —La pastora fugí per	obagues	plenes d'esbarzers, tres dies, pels corriols dels senglars, davant dels
blau, violentament pur, sense fullaraca de flames o de vida, pujava per	obagues	i per solanes de les parets i dels pilars quadrats que separaven les
a ple aire d'un ambient plaent i reconfortant, bé fos perdent-se en l'	obaga	dels boscos que cobrien els flancs de les muntanyes i assaciar-se amb
però, segurament, no era solament la desaparició de la impressionant	obaga	allò que pretenia, sinó més aviat el producte que obtindria de la fusta
i els carrerons típics i en els delitosos indrets situats a solell o a l'	obaga	. En un temps que les distàncies comptaven, el territori de Sant Martí
de conreus amb romegueres i arns; camins de pastors i bosquerols, i	obagues	d'eures, llentiscles i castanyers; tot hi és, més o menys idíl·lic,
situació, posseeixen un clima propi, força distint del general (solells,	obagues	, fondalades humides, etc.), i en aquests indrets s'originen penetracions,
les fulles es vagin desfent, i abonen així la terra. Per torrenteres i	obagues	creixen plantes que són apropiades per a aquests llocs, com les molses i
d'aquestes darreres plantes, aprofitant les reconades més frescals de les	obagues	o les vores humides de les riberes, aconsegueixen mantenir-se airosament
en aquesta manifestació d'agermanament, i d'una manera especial en les	obagues	més frescals. 5a· Associació: Diplotaxis erucoides i Amaranthus
boscos bastant esclarissats d'aspecte no gaire puixant. En algunes	obagues	de les rodalies, que reuneixen condicions per al bon desenvolupament de
Font del Ferro, situat en el terme de Castellolí: es tracta d'una extensa	obaga	de pins que ve compresa, grosso modo, dintre d'un triangle els
el que correspon al d'un senzill arbust amb pretensions d'arbret. En les	obagues	frescals (p. e. a Porquerisses, Sta. Coloma de Queralt, Rubió, Orpí,
i nimfes que l'enronden tot ballant al so de la flauta campestre, a l'	obaga	dels boscos. Si tenia un caràcter agradable i encisador, no podia pas
canònics, les patates aixafades amb cols i l'olor de pi de les nostres	obagues	i els raïms collits a la vinya i el vi bo amb panses i figues seques, el

Pàgina 1 (de 8)

50 següents