×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb obaga |
Freqüència total: 355 |
CTILC1 |
hores als refugis. Nit clara. Encara se sent un rossinyol al fons de l' | obaga | , però no aquella densa simfonia del maig. Olor de flors i d'herba humida. | Mirambell, amb la seva nena Elisea. Els acompanyo fins al límit de l' | obaga | . A mitja tarda anem a buscar bolets (rossinyols) als castanyers de La | baix, d'uns trenta anys, de mirada viva. M'ha explicat que, en pujar per l' | obaga | de casa l'Herbolari, amb una mica més el maten. "Jo veia perfectament | una flor de sofre que us bull entre les dents, i una | obaga | gelada, vidriera a l'hivern. A les nits de gran vent | dessota el cultiu; solana pedrosa, | obaga | d'ombriu. El poble estén al mig sa llarga sargantana, | al cau dels marges, s'adornen amb roses de marbre. Va, en l' | obaga | de muntanya, la veta vermella dels roures; i al | en un punt assenyalat, cadascú amb el seu botí. I sota un garrofer, a l' | obaga | d'un torrent o dalt d'un tossal fèiem festa grossa tan arrauxats com | i l'or i el xiscle del seu bec em portaven a la memòria la sentor de les | obagues | nadiues. Com estimava el Parc! I de tots els recons, precisament el que | amb força encert el posat abrupte d'un recó de la nostra muntanya amb l' | obaga | i la solana. Jo havia passat moltes hores allí, les pedres i els arbres | dels ocells, i de dins el parc traspuava fins a nosaltres una frescor d' | obaga | , molla de sentors de flors i de fulles en consumpció. Mentre jo absorbia | l'accés; damunt s'enfilen, fins a una insòlita altitud, | obagues | majestuoses, pins i avets i cedres i brancudes | algun erràtic Esperit celeste, prop d'una font o en una densa | obaga | , i en tregui tot de coses que serien esbrinades més | els cabells. III L'hivern havia estat rigorós: tota l' | obaga | de Costaborda estava coberta d'una bona gruixa de neu. Era en ple mes de | arribar a la carena. L'aire era fi, i queia una lleugera nevada. Tota l' | obaga | s'estenia als seus ulls, en aquella hora, com un gran llençol en llit de | mar, que fou seu i ara no podia fruir-ne. —Han passat com el llamp l' | obaga | de les Calvaries. Així es trenquessin la nou del coll! —Ja els tenim | fosc i murri, es senten les sensacions de la muntanya, l'humitat de les | obagues | i l'aire dels cims afinat com un ganivet. En un revolt vegérem uns | el prat on pasturaven les vaques i els vedells, els caminets xirois, l' | obaga | amb la seva font regalada i cal Pobric una casa petita com el puny, des | de greda d'uns tres metres quadrats. Allí s'obria, en el flanc de l' | obaga | gairebé vertical i cobert de fullaraca i d'estellicons de rodell, una | ardit, entretant, probava d'enfilar-se per l'embrollat pendent de l' | obaga | . Però l'espessor dels rebrolls i els entrebancs de les romagueres i | escopeta de damisel·la, l'hereu s'endinsava per la sureda, per les | obagues | , pels llocs menys trepitjats on a voltes, corprès per la misteriosa | els seus somnis eròtics. Tan belles, acollidores i suggestives eren les | obagues | , els rierols, els sotafigueres i les bardisses de qualsevol indret, com | malament les terres, deixava que les cabres pasturessin els tanys de l' | obaga | i les vaques aterressin els plançons dels àlbers de la riera, i la | de suredes espesses i de brugueres i arboçars atapeïts, sense una | obaga | , ni un rierol, ni un camí de carros que pogués oposar-se a la invasió, | solen ésser també el refugi de les perdius alades que el gos no troba. L' | obaga | que baixa de la Plana al Prat és tota ella una bardissa que | s'ho fa dir tres vegades. Que demani, que tots l'ajudarem. Vol molsa? A l' | obaga | del Prat n'hi ha; jo l'aniré a cercar. No té prou suro? Tallarem escorsa | ple de fato i el violí abonyegat a sobre el sarró. Vivia a la | ubaga | , en una barraca feta de troncs i fang prop de la pila, i a les nits | roques, la fresca hi era regalada. Era una tendror de font, una verdor d' | obaga | . Quan li semblà que havia caminat prou pel llit profund del riu, enfilà | al Turbón. Aquell mas, centre d'una rica i extensíssima propietat d' | obagues | , prats i terres de pa, heretada del meu pare, es troba a unes deu llegües | del molí de Güell ens aturàrem a dinar a l'espona d'una formosíssima | obaga | de pinavets, sota un sol primaveral; i mentre nosaltres apariàvem la | i mentre nosaltres apariàvem la minestra, el Dimoni s'entaforà per l' | obaga | a l'objecte de cercar una mica de llenya i veure, de passada, si trobava | collir-los! Dinàrem a corre-cuita; no ens hauríem mogut pas mai d'aquella | obaga | pròvida i meravellosa. Qui més engrescat estava era En Quintana. —Si ho | Maria amb les cançons de la tarda de Pasqua... Maria amb la frescor de l' | obaga | a la font d'en "Burgà" que cantava sobre les pedres... Maria pels | la presència. Lladren, bramen, pidolen. El sol no acaba d'escalfar. A les | obagues | , les branques dels arbres degoten. El pagès aguanta fort amb el | i el morat —l'avet, la neu, la pedra nua—, que fan tan dramàtica l' | obaga | . No es veuen els pics, sinó la costeruda però pacífica solana, que sembla | quedat aïllats; feia dos dies que no menjàvem ni bevíem. Ocupàvem l' | obaga | d'una muntanyola, a cobert dels focs; tots els accessos estaven enfilats | —Preferia la pastora fugitiva del príncep lúbric. —La pastora fugí per | obagues | plenes d'esbarzers, tres dies, pels corriols dels senglars, davant dels | blau, violentament pur, sense fullaraca de flames o de vida, pujava per | obagues | i per solanes de les parets i dels pilars quadrats que separaven les | a ple aire d'un ambient plaent i reconfortant, bé fos perdent-se en l' | obaga | dels boscos que cobrien els flancs de les muntanyes i assaciar-se amb | però, segurament, no era solament la desaparició de la impressionant | obaga | allò que pretenia, sinó més aviat el producte que obtindria de la fusta | i els carrerons típics i en els delitosos indrets situats a solell o a l' | obaga | . En un temps que les distàncies comptaven, el territori de Sant Martí | de conreus amb romegueres i arns; camins de pastors i bosquerols, i | obagues | d'eures, llentiscles i castanyers; tot hi és, més o menys idíl·lic, | situació, posseeixen un clima propi, força distint del general (solells, | obagues | , fondalades humides, etc.), i en aquests indrets s'originen penetracions, | les fulles es vagin desfent, i abonen així la terra. Per torrenteres i | obagues | creixen plantes que són apropiades per a aquests llocs, com les molses i | d'aquestes darreres plantes, aprofitant les reconades més frescals de les | obagues | o les vores humides de les riberes, aconsegueixen mantenir-se airosament | en aquesta manifestació d'agermanament, i d'una manera especial en les | obagues | més frescals. 5a· Associació: Diplotaxis erucoides i Amaranthus | boscos bastant esclarissats d'aspecte no gaire puixant. En algunes | obagues | de les rodalies, que reuneixen condicions per al bon desenvolupament de | Font del Ferro, situat en el terme de Castellolí: es tracta d'una extensa | obaga | de pins que ve compresa, grosso modo, dintre d'un triangle els | el que correspon al d'un senzill arbust amb pretensions d'arbret. En les | obagues | frescals (p. e. a Porquerisses, Sta. Coloma de Queralt, Rubió, Orpí, | i nimfes que l'enronden tot ballant al so de la flauta campestre, a l' | obaga | dels boscos. Si tenia un caràcter agradable i encisador, no podia pas | canònics, les patates aixafades amb cols i l'olor de pi de les nostres | obagues | i els raïms collits a la vinya i el vi bo amb panses i figues seques, el |
|