Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

com qui obre una finestra i deixa que el sol arribi fins a les	obagors	d'una cambra recòndita. Per això fou que Laura, en lloc d'intentar de
de blanquers, d'esparters i corders com qui travessa un món encantat les	obagors	i les sentors humides del qual més aviat eren un estimulant que no pas un
blanques. Feia molt bonic aquella sorprenent florida de lliris dintre l'	obagor	. Vàrem pensar que el poble celebrava una festa. Però tot seguit vàrem
vegades, els Esperits del Cel. Doncs condueix-me a l'	obagor	del teu recer; disposo, per a estar ací, des d'ara fins al
d'aquelles imaginacions caòtiques, mig descloses tot just en les	ubagors	de la ignorància, però que ja es llençaven, ardides i amb totes les veles
les terres alteroses, assiluetant-se en les carenes o blanquejant en l'	obagor	dels flancs, altres afilerats a la ribera del Ter, embrunits amb la
de conreus amb romagueres i arns; àgils camins de pastors i bosquerols, i	obagors	d'eures, llentiscles i castanyers, tot esdevé poc o molt idíl·lic i us
la paret a banda i banda del rellotge i que sembla que se l'escoltin en l'	obagor	de les tardes mandroses d'hivern. El quadro de la dreta té una estampa
de veure davallar l'aigua cristal·lina entre roques i còdols en l'	obagor	de la fronda i d'haver contribuït poc o molt al guany de la jornada. A
No volgué reflexionar més. S'en tornà al llit com el caragol a l'	obagor	d'un marge herbós, quan el sol blaeix la terra. Estava disposat a ésser
vostès... D'ací als plans suaran... Fins llavors la fresca del matí, la	obagor	del fondal, l'amenitat dels llocs amb tanta xerradissa d'ocells i
que eren els barrancs que s'obrien al cor mateix del bosc, d'una	obagor	negrosa que feia endevinar aiguamolls, fonts, baumes d'eura i de molsa,
trons ofegats i les ziga-zagues fulgurants dels llampecs ratllaren l'	obagor	espessa del cel, fins que un matí, després de no poder traure'ns la son
quan això s'esqueia, l'únic ull obert de la senyora Mència, des de l'	obagor	del seu refugi, els espiava aferrissadament, amb esguard ple de sospites
una basarda imponderable, puix al seu darrera es congriava el misteri: l'	obagor	tenebrosa, la cruixidera de mobles, la corrua de fantasmes sense nom i
virolat d'aquestes o les altres flors, resplendent com una flama, sobre l'	obagor	confosa de la pastera rònega que servia de taula de menjar. En altres
que el propòsit, tan decidit, del dia abans, se li havia afollat en les	obagors	del son, com la grossesa de vent d'una dona eixorca. Ella, tan dreturera
volgués creure. Però, de sobte, una pensada feliç s'obrí camí entre les	obagors	retortes del cervell de la Carme. Amb veu ferma, digué tot d'una. —És d'en
en els homes... Y la Mila, estremida per un llarch calfret, revegé, en la	ubagor	gebrada de Pas-de-Llamps, aquella mirada calda, devota, infinida
miraclosa, y a seguit les rialles mofetes del Sant, sacsejant, en la	ubagor	del somni, son ventre repulsiu de dòna grossa... —Oh! may l'havía poguda
sé un llogaret escondit dins el cor de les muntanyes. Entre l'	ubagor	pol·lent del tarongê i l' olivera, sembla una flor
fina. Escadusser, l'alber clapa el vellut de l'olivar i, en l'	obagor	divina, canta l'aigua aromada amb la virtut de la
jo seré notari d'un silenciós poblet enclotat en la vall d'	ubagors	conciroses, tapiat per les montanyes rocoses y cendroses.
tot el blanch del ull, prenían un esverament, una fixesa penosa, una	ubagor	propia dels ensomnis ombrívols. Mes ¿quí n'havía de fer cabal? Un día que
vent era portat. Es vestí de tenebra com d'un vel, l'	obagor	de les aigües per mantell, les nuvolades denses. A la
grans que ens agombolen perquè algun dia recordem l'	obagor	tenebrosa d'un bosquet, o el safareig que ens era un oceà
de l'infant, amoixes, sol mal generós, en les	obagors	del bosc, on dibuixes ròdols de maduixes,
impenetrable i recargolat de les ombres i les closes, de l'obscuritat i l'	obagor	? No hi ha ningú que pugui arribar a saber què s'oculta i què s'amaga sota
que no pas deixar que s'extingeixi tristament, miserablement, en les	obagors	del temple, llòbregues i sinistres, inhòspites i insolidàries. La flama
va crear. 215 Ja hi som: o som o no som. O la llum o l'	obagor	. O dalt del cim o baix de tot. O el silenci o el raig de mots. O
creure que havia sortit el sol, i de sobte se n'anava i em deixava en l'	obagor	. I els savis, si són tan savis, que diguin el que vulguin, que no hi ha
de paüra no clous mai del tot els ulls, amagat entre	obagors	saltes, fuges, mors de por. Com un corc, com la
fos una creença absurda, amb tot, quants cops en l'	obagor	i entre les tantes formes del solei sense goig, quan el desfici