Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

per vagabundatge, volia una cosa en un instant, brutalment, i m'	obcecava	. És a dir, que tant em perdia les coses per sentimentalisme com per
una necessitat horrible de fer un crim, com a setze anys m'havia	obcecat	la fúria de destruir-me jo mateix. Un crim gran, digne de la meva
Aquests fan el bé a mitges: la revolució és una forma de fanatisme, que	obcecat	per un objecte ho sacrifica tot per a lograr-lo, àdhuc coses de tant i de
lo que no més ets obligat, estigues segur de que l'interès no deixarà d'	obcecar	-te: faràs poc i probablement menys de la obligació que és molt difícil
l'home de la imatge de Déu, l'obrar del qual és sempre tranquil.	Obceca	la ment fins a no veure el ver ni accedir a les amonestacions dels
la bandera de la Pàtria. I direm més: fins amb aquells dels nostres que,	obcecats	pel repugnant espectacle de la nostra reraguarda, es van passar a
és depurat de les terribles caigudes de l'amor propi a una individualitat	obcecada	per la proximitat de la seva circumstància i l'oblit de la seva
ab coratge: deixem la superbia y la malicia, siam humils y no 'ns	obseque	may l' enveja: visquém com á germans, y si tenim treballs y vida penada
encara no ho veig! Ció Oh!, perquè tu ets així, i a gratcient t'	obceques	. Pregunta-li, si vols, a En Serafí Rafeques. Albert En Rafeques?
tan noble, ha de caure en l'abjecció. És possible que la dèria t'hagi	obcecat	fins a tal punt? James: Ha estat culpa seva, t'ho juro, m'anava
me coneixes. Carolina Tu estás obcecat. Arcadi No més m'	obceco	a estones. Ara mateix, devant d'aquesta moça m'havía obcecat, peró ja
No més m'obceco a estones. Ara mateix, devant d'aquesta moça m'havía	obcecat	, peró ja m'ha passat. Que s'ha cregut aquesta mocosa! Carolina
a les nits el cor de l'ombra. Compàs viladecansià	Obcecat	pel desig de fer vida en el temps cerclo la sang del
medra, si en busca vá de la pedra moderna filosofal.	Obcecats	per la ignoráncia, ó descarats pel cinisme, á la vora
amic! El foc mai no pot augmentar el pes de cap cos. Però Voltaire s'ha	obcecat	amb aquesta idea, i ha invertit quantitats molt considerables a comprar i
segona joventut, quan en disparar-se'm la fam de femella em crispava i m'	obcecava	, mormolava incoherències, i si a la fi no me'n podia tirar cap, em
en sabia res ni creia que fossin altra cosa que imaginacions desviades i	obcecades	? Perquè Malena, en realitat Magdalena Valleriola, era xueta, o sigui,
les vegades que hagi estat? Hi va haver aquella temporada que em vaig	obcecar	a tirar-me una femella nova cada setmana. Per què una dèria com aquesta
com ell, exactament com ell... Pobre Jojo, què us fan, que us torna tan	obcecats	? Jojo: Hi tornarem, i llavors, encara serem més...
quan ja no hi pugui ser entendrem la presència de l'avi. Legítimament	obcecats	per les demandes del fill, el pare dedicarà al seu pare el mateix tracte
proposicions són el que són. La puresa cristal·lina de la lògica havia	obcecat	l'autor del Tractatus. Com més exactament considerava el
a considerar aquell amor i potser a entendre que Aurora s'hagués	obcecat	amb Saturn, que no volia marxar amb ella. Aquí es desgavellava tot. Ell
que mastegui vint vegades cada mossegada de l'entrepà. Tot això m'	obceca	tant que només sento el gaudi del petó quan, mitja hora més tard, el fill
implacable, propiciat pel qui té la Veritat, és l'únic remei contra els	obcecats	. Per si no havia quedat prou clar, repetí la puntada. Com si estigués
més a la veritat que no pas una minoria de coetanis parcials i	obcecats	. Moltes vegades el futur és més just que el present, i això determina el
segons la seua habilitat i coneixença, ja que, al contrari, si hom s'	obceca	a alimentar-se dia rere dia dels records cuits amb aquest llevat amarg,
de solitari i a la recerca obstinat. Cert, hi vivia	obcecat	per una rara quimera, però amb sensació austera
ara us sentireu una mica més sols. Lleó. Faríeu bé de no	obcecar	-vos gaire, encara que en tingueu ganes, sobretot si la vostra obcecació
un dia molt tens, durant el qual ens podrem tornar a sentir especialment	obcecats	i caldrà tenir-ho en compte de manera preventiva. D'acord?
que no és el moment de lluitar, sinó l'hora de demanar perdó? Tant vos ha	obcecat	el diable? Es va fer de bell nou el silenci entre els condemnats i entre
Són dones que no tenen res a veure amb la teva vida, però t'hi	obceques	. Tampoc no m'havies dit que fossis gelosa —la va provocar en Henry. —No