DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
obeir V 4112 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb obeir Freqüència total:  4112 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

un cop cada any i encara amb ocasió d'alguna cacera. Juraren, doncs, obeir-lo en tot i complir les seves ordres, com súbdits fidels a llur senyor.
per impulsos tan oposats, sense que ell pogués destriar quin havia d'obeir? ¿Que potser quan se n'anava del poble hauria sabut dir-se a si mateix
se n'anava del poble hauria sabut dir-se a si mateix quin secret impuls obeïa? ¿Havia sabut mai quin anhel el cridava lluny d'allí i d'una manera tan
que la serventa els sentís—; s'assegué i la féu seure davant seu. Ella obeí tremolant. Antoni Costa li parlà del seu antic promès i li preguntà si
una resolució tan terrible, tan irrevocable, que ella no pogué sinó obeir. Quan s'hagué despullat, ell agafà una corda que tenia preparada, plegada
massa menut encara. Torna a casa amb ta tia. Un altre dia ja vindràs. Obeeix: això és cosa d'homes. Tino Costa no respongué, no es mogué d'allí:
I la hi posà sobre les espatlles. Mila cercà en va la seva mirada. Obeí dòcil i en silenci. Tino Costa s'assegué al seu costat. No digué res.
afectuosa, però l'oncle necessitava encabir-hi la seva sentència. Tiago obeí. Tampoc no hi havia motiu per a que ell i Quim per aquell lamentable
persona. He de dir-li coses que només jo les hi puc dir. —Ara has d'obeir-me, Mila. Jo estic disposat a fer el que t'he dit: a portar-te
a Santa Maria i anar a trobar ell. Ara sé on està. Però abans has d'obeir-me. M'escoltes, Mila? Mila el mirà amb el seu aire distret, en el qual
anterior. Ell prosseguí; ara com si parlés amb una nena: —Ara has d'obeir el teu padrí. Com estàs encara molt feble, descansaràs aquí fins que
-ho tot. I amb tot, no es decideix: es diria que els peus es neguen a obeir-li la voluntat. Però, per què no hi pot anar? Les seves intencions són
poder social que li confereix; l'estalvi sistemàtic, mesquí i tot, pot obeir i ben sovint obeeix a un simple esperit de previsió; certs tipus
li confereix; l'estalvi sistemàtic, mesquí i tot, pot obeir i ben sovint obeeix a un simple esperit de previsió; certs tipus d'empresa capitalista, en
ens demana quan hem de realitzar alguna d'aquestes accions, no solament obeeixen a una pulcra deferència envers la gent que ens envolta: són, així mateix,
en els no-viciosos? Els no-viciosos creuen que sí: en el fons, però, obeeixen a un moviment espontani d'autodefensa social. El vici, el pecat, és un
a Almudévar, es van trobar que les municions no s'engegaven. La gent no obeïa. Quan es tractava d'enviar-los a primera línia contestaven: "No!". "Ni
a les seves ordres un grup de 70 homes, i molts d'ells no l'obeïen. Fastiguejat d'aquella indisciplina, va dir que estava malalt, i el van
Ningú no s'explica els mòbils concrets de la crisi. Potser obeeix la pressió de Rússia, que vol, decididament, donar la batalla als
el Tribunal de Alta Traición\ (16 novembre 1938). ¿A què obeeixen aquestes declaracions de qui fou President del Parlament de Catalunya?
d'això. Per la meva banda, estic disposat a concedir-vos tres punts si obeïu sense històries i tanqueu l'aigua. —Jo també —diu la veu afemellada—.
enrera, amb l'arma entre els dits. —Mans enlaire! —ordena. El policia obeeix a poc a poc, com amb recança, però no sembla amoïnat, la seva expressió
l'esquerra, però la caixa de l'ascensor no hi és i el mecanisme refusa d'obeir el seu comanament quan pitja el botó de pujada. Molt lluny, la terra
i atapeït de papers que sobresurten desordenats. —Seieu —l'invita l'home. Obeeix i s'instal·la d'esquena a la llum, cada vegada més intensa i més blanca a
donar ordres severes i m'he preocupat d'escollir persones que les podien obeir. I no solament per això... Serà un barri tranquil, on no tindrem cap
les profunditats. Invisible ja, crida: —Més avall, la llanterna! La noia obeeix i hi ha un llarg silenci, fins que del fons de tot els arriba un crit
potser dues dotzenes de dutxes. —Despulleu-vos —els mana. Els homes obeeixen, pengen els vestits als ganxos clavats a les parets del vestíbul i
esbufecs continguts que s'escapen de les boques obertes. —Ventre enlaire! Obeeixen encara, girant sobre ells mateixos amb un gest lent i enrampat, i el
la fosca relativa que els envolta. El caporal crida: —Alto! Mitja volta! Obeeixen amb destemptament, renillant com un ramat de cavalls, expulsant
però ell no acut a la crida, prossegueix paret enllà, sempre palpant, obeeix la inclinació de l'angle que sembla tornar-lo cap al centre i que després
No sabia que pertanyíeu al servei... —Només des d'avui —explica ell, obeint la seva indicació i arraulint-se sobre el llit, a frec de la dona, cap a
funció tècnica i les meves opinions no poden interessar. Una funció que obeeix unes regles segons les quals es desenvolupa. No queda marge per a res
de sostenible —precisa el jutge—. Si hi fos, no caldria una llei. —I cal obeir-la? Fins al final, sense reserves? —Sí —diu l'home. —Però vós
Aquí... ordre... —No... —comença ell, però el de l'uniforme el talla: —Obeïu! Aquí, us dic. —Però si jo... L'individu alça l'arma amb una mà,
de seguida! —I en veure que encara es resisteix—: Caporal! —Més val que obeeixis —li xiuxiueja la noia. Ell estira el braç de les urpes que l'empresonen.
d'adonar-vos de la naturalesa d'aquesta creació, en què es basava, a què obeïa, de què se servia per a arribar a ser... —En una concepció diferent de
les altres noies es van replegant en els seients. La xicota comença a obeir sense entusiasme, se subjecta l'extrem de la faldilla i la va remuntant
que s'esperarà amb vostès... —i a l'home—: Entreu, entreu... L'individu obeeix, saluda amb el cap i enfila directament cap a la cadira que queda davant
—gairebé ordena ell, passejant els ulls de l'un a l'altre. L'individu obeeix, rutlla sobre el ventre, seguint la breu inclinació del divan, i
debilitats de l'ocupant. —Encara ens desconcerta —comenta ell. —Ben cert, obeeix unes motivacions que ens costen de comprendre i ha bastit una
És indispensable, de cara a la disciplina, que un mani i els altres obeeixin, però tots tenim l'obligació de pensar i de posar aquest pensament al
vermell salta d'un pis a l'altre, s'apaga per tornar-se a encendre, sense obeir les ordres de l'home que clava el dit al botó corresponent. —L'altra
El vell no havia perdut, però, la seva lucidesa i quan tractava de fer-se obeir, picava amb el braç bo sonors cops a la taula, amb qualsevol eina que li
tenen altre suport que les fràgils espatlles de Cinta. Cinta ordena i ell obeeix: aplica els dits sobre les tecles rebels, aprèn el passepied i la
una festa /au petit Trianon\. Ell no havia de fer més que obeir el metge i la dida, i quedar-se al llit uns quants dies. Cinta ho
Cervera, reflectida o millor dit absorbida per milers de sotanes negres, obeint unes regles no menys absurdes que les regles dels Pitagòrics, potser per
està condemnat sense remissió, però no sap fer altra cosa sinó callar i obeir, i adormir-se de boca terrosa al llit fins que ell la crida perquè canviï
una paraula; si li deien res, si li manaven la cosa més insignificant, obeïa a l'acte, i en silenci, desitjant encara fer més, i sempre com si es
La vella Pigada era estimada per tot el barri i àdhuc fora d'allí. Tots l'obeïen i la respectaven. En els seus actes obrava sempre amb completa
tot retallat i enganxat per unes mans puerils, sense cap mena de lògica, obeint només que a un subconscient estirat pels cabells, que és aquell estat

  Pàgina 1 (de 83) 50 següents »