Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

una fardassa tova i enorme; tot ell fet de farina a mig pastar, i d'una	obesitat	tan truculenta, que amb prou feines se li endevinen una punta de nas
pur. El seu pes exacte fa cent trenta-nou quilos. No és que sigui d'una	obesitat	monstruosa, però resulta que la carn de Poroi és més densa que la carn de
exerceix una mena de tutela sobre els seus clients. Té el bonhumor de l'	obesitat	i les seves paraules brollen acompassadament, sense estridències, com
tenia una compensació, en adonar-se de la seva figura alta i plena, sense	obesitats	infamants; del lleu prognatisme que se li marcava al maxil·lar, que ell
i devota. Leocàdia, encara que mai havia estat bella, i una prematura	obesitat	la va privar, ja en les èpoques de soltera, d'aquell excitant especial
de tota mena: noies cal·lipígies, xicots apol·linis, papàs i mamàs d'	obesitat	variable, epidermis peludes fins a la semblança simiesca, nens panxuts.
dirigí la seva germana de llet, al trobar-se lliure de dormir entre les	obessitats	de la dida i la seva noia gran, o en el catre, amb sentors d'ungüent, d'
alts com a Sants Paus; altres panxuts, que arrossegaven per terra llur	obesitat	; nois que saltaven i rebien clatellades; dones de rostre lluent que
color dels pantalons força beguda pel sol. Una mica panxudet, no pas per	obesitat	: s'ho porta el passar tantes hores a cavall. No fa cap alta prominència
d'un pare i una mare quasi tan amples com alts, grossos sense flonjors ni	obesitat	, i frescos i pomposos encara als cinquanta anys. Tots tres eren rossos i
del component exaltat: la son o el desvetllament, la tendència a l'	obesitat	(síndrome adiposogenital) o a la caquèxia (síndrome de Simmonds),
museta, museu, músic, nasal, nàusea, nosa, nosaltres o nosatres,	obesitat	, paisà, paisatge, paràsit, palesar, paradisíac, pausa, pesar, pisar,
de perseguir com la llavor de totes les malalties de la nutrició.	Obesitat	, gota, artritisme, etc.. Quan arreu del món es menjava un o dos plats per
a mi com si hagués nascut així, gran, i amb una certa predisposició a l'	obesitat	...— Va somriure. Sonaren tres batallades que ompliren la nit d'una
grassosa per dèficit de catabolisme, aumenta de pes i pot arribar a l'	obesitat	. Hidrats de carbó. Els hidrats de carbó són compostos ternaris en
i en les distrofies per retard de nutrició, uricemia, artritisme,	obesitat	). Si l'àigua és insuficient, la grassa orgànica disminueix, operant-se,
matèries foses, posant-se àigua en llibertat: és la base de la cura de l'	obesitat	pel mètode de Oertel; en general, una deshidratació accentuada és
cardiovascular, tetània general; en els règims de restricció de líquids (	obesitat	, dispèpsia atònica, enteritis greus i rebels), per a evitar aquestes
i dels tòxics d'origen exogen. Pende adjudica a la cortical molts casos d'	obesitat	i no precisament per hipofunció. La injecció intravenosa d'extrets totals
d'hiperepinèfria col·locant en primer lloc l'exuberància nutritiva i l'	obesitat	, que contrasta amb l'amagriment típic dels malalts d'hipofunció
timus, retard de desenvolupament genital, una tendència notabilíssima a l'	obesitat	i, en les femelles prenyades, abort. Schaefer creu que aquella
que és una manifestació de l'acromegàlia pura, es transforma aquí en una	obesitat	, que envaeix tot el còs però que es localitza sobre tot als òrgans
El metabolisme basal dóna xifres baixes, el malalt té tendència a l'	obesitat	; acostuma a presentar manifestacions típiques de diàtesi úrica i en la
es masculinitza o resta inalterada; algunes vegades es presenta una gran	obesitat	, però també es consignen casos d'enflaquiment; les mamelles es tornen
del psiquisme i canvis en el metabolisme, generalment amb tendència a l'	obesitat	, però també algunes vegades cap a l'aflaquiment. Marañón recolza en
—raríssims— hi ha símptomes de mixedemisme, metabolisme basal baix i	obesitat	. Quant a les suprarenals, Marañón, suposa que s'hiperactiven durant la
rudimentàries, pèl pubià i axilar absents) i es nota una tendència a l'	obesitat	. Alguns autors consideren la clorosi com una manifestació
místiques, etc.. També ha estat considerada com fenomen hipo-ovàric l'	obesitat	post-nupcial i la gravídica, però aquella suposició és susceptible de
dolors menstruals regularitzen l'aparició de les regles, disminueixen l'	obesitat	i guareixen les psicosis puberals i menstruals. Els segons recolzant-se
per a emplear-lo en els casos en què estigui contraindicada l'operació (	obesitat	, cardiopaties, insuficiència renal). 4rt· en els casos del
amb certa constància entre els antecedents familiars l'estat gotós, l'	obesitat	, diabetes i molt particularment estats arterio-esclerosos i hipertensos,
certs individus, de diverses formes de reumatisme, de la diabetes, de l'	obesitat	, etc., i en general, de tots aquells estats les característiques
Dintre de les malalties de la nutrició pròpiament dites, són l'	obesitat	i la gota les que més sovint es troben agrupades a la litiasi biliar, la
intentava explicar tota la Patologia pel retard nutritiu: l'	obesitat	, la diabetis, la gota, les litiasis renals i biliars, el reumatisme, el
basal baix, individus apàtics, de poc moviment i que tendeixen sovint a l'	obesitat	per més que gairebé mai siguin grans menjadors. Existeixen modificacions
fenòmens neuròtics degeneratius, trastorns distròfics amb tendència a l'	obesitat	injustificada o bé a un amagriment anormal i sense motiu; també acompanya
per retard. Capítol VIII Les grans distròfies. Diabetis.	Obesitat	. Gota D'aquestes tres malalties del metabolisme —les més importants— n'hi
d'una manera adequada i eficaç. Per contra, tot allò que es refereix a l'	obesitat	i a la gota està encara ple d'incertituds. Però hom pot fer l'afirmació
sobre aquest punt, que ja hem tractat amb detall. Altra braditròfia és l'	obesitat	. L'escola de Bouchard la considerava simplement com a expressió
els més pobres en oxigen. Si fos així, caldria buscar la patogènia de l'	obesitat	en deficiències en les combustions de les grasses i també en el mal
que en els fonaments del problema. Per ara, la patogènia exacta de l'	obesitat	encara ens és desconeguda. Provarem, però, de plantejar clarament el
Provarem, però, de plantejar clarament el problema. Assenyalem primer les	obesitats	per sobrenutrició exògena, resultat d'excés alimentari, sobretot si
de manca de consum per insuficient exercici muscular. En aquest cas l'	obesitat	és la conseqüència natural de l'acumulació de reserves grasses procedents
d'una dieta que l'organisme no pot consumir. A la llarga, però, aquestes	obesitats	tendeixen a passar a les de l'altre grup —les endògenes, les essencials—
en hidrats de carboni que exhaureix el pàncreas. També havem de citar les	obesitats	simptomàtiques lligades amb diferents malalties, principalment
d'aquests òrgans es manifesta sovint, entre altres fenòmens, per l'	obesitat	. Però, ultra aquestes formes d'obesitat —l'exògena i la simptomàtica,
entre altres fenòmens, per l'obesitat. Però, ultra aquestes formes d'	obesitat	—l'exògena i la simptomàtica, abdues d'origen ben determinat— cal
per causes encara no sabudes, en casos d'alimentació i vida normals; l'	obesitat	que ha estat denominada constitucional o essencial. No es coneix el
i, no contrastant, la pertorbació nutritiva existeix, ja que s'observa l'	obesitat	independentment de factors exògens. Hi ha, sens dubte, un estat previ de
amb la mateixa vida, alimentació i moviment, hom observi tendència a l'	obesitat	o a la magror segons els casos". Lauter atribueix l'obesitat a

Pàgina 1 (de 5)

50 següents