Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

càstig oportú. Alguns pseudopuristes de la juridicitat pogueren o podran	objectar	argúcies capcioses respecte a aqueixa figura de delicte amb efectes
als franquistes." "Però i el Manchester Guardian?" —	objecto	—. "Bé, doncs: tots menys aquests dos." Diu que prepara un llibre sobre
Bèlgica estan tranquils, perquè confien en la seva neutralitat. Jo li he	objectat	que no creia en una guerra europea immediata. Ell deia que a París es té
era una mena d'impressió "mística", el seu paradís. Però Vinyoli	objectava	que això només és un petit sector de l'obra rilkeana, en el temps del
dur tota sencera sota el braç com si fos una serviette... Però —	objecto	— ¿vós creieu que li pot ésser bo aquest fred i aquest vent, a la seva
honrats i mercaders, artistes i menestrals, senyors i pagesos. Se'ns	objectarà	que tal era l'esperit de l'època; però, bo i admetent-ho, podem afirmar
a la Corona d'Aragó, reposa sobre aquest delicat i vital mecanisme. Se'ns	objectarà	que no era una fórmula viable; que aquest conjunt que hem trobat
del divan; però Rosa, púdica, sense deixar d'ésser molt insinuant,	objectà	: —No, Frederic, aquí no... —Per què? —Perquè no... Rosa s'aixecà
del seu germà és una mena d'abús de confiança. Vostè, naturalment, podrà	objectar	-me que no es tracta d'una xifra astronòmica; que la meva casa i la meva
amable com sempre. Antoni Mates li manà que vingués i el pobre noi	objectà	que ja estava a punt de ficar-se al llit. "No hi fa res, vina de
la indecisió dels homes. —Però, ja sabeu que és una cosa repugnant? —va	objectar	Bobby. —Ens ho imaginem! —respongué Teodora. —Ah, si hi voleu anar, anem
al seu vocabulari fora del temps i de l'espai; l'única cosa que	objectava	a aquell esport era que la feia dinar tard o la feia dinar sense la seva
que fou, i que es vol restablir com fou. Parlem del tema Potser se m'	objectarà	que, en aquestes reflexions, estic donant al "tema" una importància
sentirem de la parentela! Serà divertit de debò. —Escolta!... —intenta d'	objectar	Laura mentre Tomàs despenja la maleta i l'abric. Baixen. Els bitllets; la
i dia els telers d'una fàbrica d'arpilleres. —Són coses de l'antigor, —	objecta	Tomàs distretament quan Laura intenta de senyalar-li algun detall que
mai cap fins ara. —Ja ho sé, que no estem ben ensenyats com a Barcelona —	objecta	Teresa, amb una mica de riure nerviós;— però més de quatre voldrien...
horrible. Déu us ha de castigar. —Les maldats són el que Déu castiga —	objecta	Teresa, impassible com una santa Teresa d'altar. —Vull anar-me'n; no
la verdor de les ulleres. —Gràcies a Déu, no he tingut cap debilitat! —	objecta	sense gens més de ganes de plorar ni de prosseguir la confidència. —Si no
també té les seves exigències. —No tinc ningú més, ni vull ningú més —	objecta	Laura amb un recomençament de l'alteració. —Ells m'han dit que jo era la
com a ofensives, el jutge de la batalla, Segismondo Malatesta de Rímini,	objectà	: "les armes divisades per lo defenedor ésser tals que més a crueltat
gorgal", a la qual cosa el seu adversari, Joanot de la Serra,	objecta	que "la celada begina... par ésser divissada per home que la sua
lances e los ferres hajen quatorze palms de largària". Hom podria	objectar	-hi, només, que empra el mot "llança" en el sentit d'"asta",
de mà"; i el seu adversari, Miquel Francesc del Miracle, li	objecta	que són armes massa "defensives, per hon se veu aveu més pensat en
de transe voluntarioso en menos pelegrosa guisa". Joan Fabra li	objecta	que són "armes entre cavallers no acostumades"; i el castellà,
són decretades útils o interessants perquè són, de primer, conegudes. Hom	objectarà	que una ciència semblant no pot ésser gaire eficaç en el pla pràctic.
no reten culte." (Elkin 2a, pàg. 180.) Elkin	objecta	, doncs, a la descripció de Spencer i Gillen que la hipòtesi d'un cicle
que en la seva relació amb aquest altre que es defineix per ell. Hom pot	objectar	que, en aquest exemple, els dos termes es construeixen paral·lelament
una raó humana que té les seves raons i que l'home no coneix. I si se'ns	objecta	que és així només per al subjecte que la interioritza a partir de la
no pot donar compte de si mateixa ni de la raó analítica. Se'ns pot	objectar	que aquesta ampliació és il·lusòria, perquè s'acompanya sempre d'un pas
que el pensament dit primitiu era un pensament quantificat. Se'ns pot	objectar	que subsisteix una diferència capital entre el pensament dels primitius i
per a l'endemà mateix, si convé. —Sempre que hi hagi vapor aquell dia —	objectà	un d'ells. —Si podeu, aviseu-nos dos o tres dies abans. —Em sembla
i en conyac n'hauria tingut per a deu dones..., se m'acudeix d'	objectar	. Però no dic res. M'agrada que Josep em prengui per altre. I això, això de
les unes de les altres principalment en aquests caràcters. Hom pot	objectar	que el principi de selecció ha estat reduït a una pràctica metòdica des
En el cas d'un arbre gegantí cobert de flors innombrables, hom pot	objectar	que el pol·len pot ésser transportat rares vegades d'arbre a arbre, i
fòssils d'aitals lligams de connexió infinitament nombrosos, hom pot	objectar	que no pot haver-hi hagut temps suficient per a una quantitat tan gran de
primerenca, en uns grups tant distints com els d'ara. Alguns autors han	objectat	que cap espècie o cap grup d'espècies extingits fossin considerats
és molt més imperfecte que no creuen la majoria dels geòlegs. Hom no pot	objectar	que no hi ha hagut temps suficient per a qualsevol magnitud de canvi
absoluta, l'agressivitat i el pacifisme, doctrines i suïcidis... M'	objectareu	que, ficar en el mateix sac el hippy i el neo-nazi, l'estudiant conscient
i de les motos, el pedaleig es presenta com una solució vàlida. I no val	objectar	-hi que la bicicleta, en aquest context, té l'únic designi d'una
motius per a reflexionar sobre la condició de la cardina. Hom em pot	objectar	que ni el centpeus ni les cardines no saben què fan —cosa que no sol
o capricioses, respecte a la direcció o l'"orientació". Hom podria	objectar	que res d'això no té gaire cosa a veure amb els llenguatges, perquè no es
d'exhaurir totes les cintes magnetofòniques disponibles. Hom podria	objectar	que mentre el llenguatge humà és "articulat", els "llenguatges"
. No és menys difícil —de fet, impossible— deixar de ser-ho. Hom em podrà	objectar	que la majoria de les coses que he dit són inútils, perquè no hi ha cap
"classificar, "observar", "inferir", "calcular", "provar", "	objectar	", etc., és obvi que aquestes operacions es practiquen també en
que diria Muntaner. Uns catalans descolorits i invertebrats, podria	objectar	-hi algú. Torno a subratllar que el nom de "catalans", amb la seva
sòlid de doctrina, hàbil en l'argumentació, llest. No vacil·lava a "	objectar	" en pamflets d'aspra virulència a bisbes i cardenals col·laboracionistes
a quedar consumides enterament pel foc o la podridura. Veges, doncs, què	objectarem	a aquest argument, si hom opina que l'ànima és una barreja d'elements
En canvi, que l'ànima no sigui més resistent i durable que el cos, com	objecta	Símmias, no hi estic d'acord, perquè em sembla que en totes aquestes
ni tampoc l'escalfor que hi ha en el foc. "¿Però què impedeix —podria	objectar	algú— que el senar, encara que no es torni parell quan se li acosta el
com sempre, en Reventós. —"Permeti'm d'observar el senyor Director,	objectava	cerimoniós el Cap de Secció, que és el tècnic de Finances qui ha de venir

Pàgina 1 (de 13)

50 següents