Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Martí, a la tarda. D'una clariana dels núvols grisos sortien raigs de sol	oblics	, a la manera de Gustau Doré. Molta ginesta florida. Flors morat pàl·lid,
Avets a estudiar alemany (l'he reprès fa quatre dies) i he vist el vel	oblic	de la neu cap al Puigmal i altres indrets pirinencs: els núvols feien
s'allarguen sota les parets de la fira, l'últim rastre de llum és un raig	oblic	i pàl·lid que frega sense força els murs dels magatzems tancats de
camp sembrat, ondulat sobre els suaus turons, que amagaven i omplien d'	obliqua	llum de posta els rectangles de vinya i de blat ros, i d'altes i
i sola. El cotxe marxa lentament, deixant a banda i banda la desfilada	obliqua	de les soques blanques; el breu núvol dels fars en la boira. Al tombant
una semblança negativa (metàfora). Finalment, cal afegir dos eixos	oblics	, ja que els noms donats als ocells i al bestiar estan formats per préstec
el seu vol precipitat, directe cap avall, i seguí una ruta	obliqua	dins de l'aire puríssim i marmori per entre estels
Escipió, l'excelsitud de Roma. Amb un trajecte	oblic	de bell antuvi, com qui buscant accés tem d'interrompre,
des de Serralleona; tan ferotge, de Llevant i Ponent,	oblic	, es llança l'Eurus i es llança el Zèfir, amb llur fressa
per la fúria dels vents, amb rude encontre, el llamp	oblic	van fer sorgir tot d'una, (el llamp, que encén, baixant la seva
es dispersaren tumultuosament. Amb un moviment segur —caute,	oblicu	— lentament i encongint-me —vaig esmunyir-me fòra de l'estreta del
deixà escapar un crit i prompte dues llàgrimes se li eixiren pels ullets	oblics	. —A! Vetaquí el secret; tu estàs enamorat! —Sí, enamorat, enamorat. I
les espitlleres en l'altura; rebufen les poternes esventrades; l'aresta	obliqua	dels baluards vibra amb aspre xiuladissa, com en mig d'un tràngol, la
dones de rostre lluent que mastegaven regalèssia; comerciants de mirada	oblíqua	; joves silenciosos i vells gais i xerraires. Alguns mostraven una
rinxolat com una cabellera, és cobert de blanca escuma. Una corrua d'ones	obliqües	, agitades, es cargolen, s'estrompassen i vénen remoroses a desfer-se als
i, abocats al mar, enfonsem l'esguard dintre l'aigua verdosa. Els raigs	oblics	del sol fereixen les roques submarines, amb un esclat policromat. La
núvols. En Cassanella, amb els seus ulls petits, linials, atavellats i	oblics	, feia el mateix efecte que si es mogués i parlés en un estat d'hipnotisme
A les portes de les tavernes hi havia sempre algun obrer jove, figura	oblíqua	, amb el vestit blau planxat, la gorra de gran visera una mica de cantó,
remor monòtona. De vegades el vent arremolinava la pluja, queien ratxes	obliqües	a terra i les gotes feien unes grosses bombolles. Vaig tornar enrera. A
que hi ha a l'horitzó, sota el cel baix, es veu de vegades una vela	obliqua	i morta o la fumerola llarga d'un vapor obscur. La costa del Sund no és
la faixa d'avets, sota un cel dolç, d'atzur pàl·lid, tocats per una llum	obliqua	, la coloraina de pobles de fusta, arrapats a la terra esquiva. Pobles de
desconeguda en els nostres climes. Durant hores i hores veieu els raigs	oblics	fixant a terra les ombres immòbils. Teniu la sensació que el temps s'ha
dolç esguard de la nostra gent. I les dues cares japoneses, amb sos ulls	oblicus	consideraven la lluna fent via pel cel de la nit. Prop de la vora, la
el japonès poeta esdevingué pres d'una forta inquietud; sos petits ulls	oblicus	semblaven corcar-se per un intens sofriment interior. —Ah, ve't aquí el
A les portes de les tavernes hi havia sempre algun obrer jove, figura	obliqua	, amb el vestit blau planxat, la gorra de gran visera una mica de cantó,
viuen primer sota l'escorça i després fan galeries força penetrants,	obliqües	i de secció el·líptica. (Vegi's fig. 21, B.) Quan són
passa pel filtre b, on es troba amb un disc que té dos forats	oblics	c pels quals s'introdueix i penetra a la cambra d, on
de les branques de la perera i d'altres fruiters 81 Galeries	obliqües	, de secció el·líptica al tronc, produïdes per una eruga gran i fosca. Els
de les branques de la perera i d'altres fruiters 81 Galeries	obliqües	, de secció el·líptica al tronc, produïdes per una eruga gran i fosca. Els
de les branques de la perera i d'altres fruiters 81 Galeries	obliqües	i de secció el·líptica al tronc, produïdes per una eruga gran i fosca.
cames nervioses, nues fins a genoll, dibuixen corbes, angles rectes i	obliqües	en l'espai, i els peus piquen i puntegen, freguen i refreguen la roba,
nou amic d'aventura, jove, jueu i servicial. El sol era ja baix i l'ombra	obliqua	dels migrats datilers es projectava a través del camí, mentre el gran
El sol, anant a la posta, llançava dins el temple una darrera mirada	obliqua	per la claraboia multicolor. El temple era ple d'or i de sang i de
blancs que cobreixen totalment el tub, amb corona molt desenvolupada i	obliqua	(tant més obliqua com més perifèrica és la flor), més llarga que el tub,
totalment el tub, amb corona molt desenvolupada i obliqua (tant més	obliqua	com més perifèrica és la flor), més llarga que el tub, amb 20-32
pobles darrerament esmentats. Aquesta faixa de vents forts és lleument	oblíqua	amb relació a la costa, en la qual sol entrar pels volts de l'Estany
el fan mitja i lletja. b) Els adjectius	oblic	, inic, propinc, ventríloc, fan el femení obliqua, iniqua,
Els adjectius oblic, inic, propinc, ventríloc, fan el femení	obliqua	, iniqua, propinqua, ventríloqua. c) Els mots esdrúixols
cada antena està proveïda d'un colze, una espècie de branca o tronc	oblic	que forma amb ella un angle de ©; i l'altre extrem de la branca
exterior dels colzes o perxes accessòries susdites. En aqueixes perxes	obliqües	es muntaven unes veles triangulars suplementàries, de manera que el molí
algunes de les veles. En l'altre antic molí de sis antenes amb branques	obliqües	accessòries, del tipus del d'Inca de què s'ha fet esment, sis
triangulars més petites eren muntats, anàlogament, a les susdites perxes	obliqües	i al rest. Veles triangulars semblants presenten uns altres molins
girar el capell amb l'arbre i l'antenada, per l'acció d'una robusta biga	obliqua	exterior a la torre, fixada a la cua de l'arbre, al congreny de damunt i
els molins de la Manxa i de Portugal, amb l'ajuda d'una biga exterior i	obliqua	a la torre, la qual acciona sobre l'extrem posterior del susdit arbre o
a dos vessants, gira accionada per la seva part posterior amb un parpal	oblic	, que li fa de timó. En uns altres molins, la torre, més alta i amb coberta
damunt murs baixos, i amb coberta díedre de dos vessants plans i molt	oblics	. Els murs laterals solen ser molt baixos, car mai no passen de
biga tirant de la façana, els quals arriben fins a les costelles o bigues	obliqües	de l'encavallada. A la base del timpà, el mur d'atoves és limitat per la
sobresortints als costats dels murs fronterers. Els cavalls o bigues	obliqües	, anomenats costelles o cabirons estan sovint reforçats amb
una mica més amunt, i aleshores un tros del tou de les costelles	obliqües	queda al descobert a l'interior de la barraca, puix que el trespol de la
bigues o tirants horitzontals, que les uneixen a les costelles o bigues	obliqües	de l'envelat. Aquests trencatous de l'andana estaven units

Pàgina 1 (de 10)

50 següents