Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

febres. I vos, oh mar antiga, blanca serra de gel, bé teniu l'	oblidança	de les vostres fondaries! De porpra s'han cobert les cales
per mí, delicia dolça i delectança de grat repós i d'	oblidança	! En el fullám que és tot just nat, i que la pluja ha regalat,
de la sentencia, de la fatiga, i del desmai. Després, la més completa	oblidança	del que seguí: fins a més endavant, i per la més enèrgica aplicació, no
preguntaven: —¿Què ens has portat, del jardí?—, ella respongué: —Aquesta	oblidança	: —"O rossinyol! Aprèn d'estimar com el papalló encès d'amor qui dóna la
poble ni arribà mai a conèixer-se ell mateix, perquè el parlar li duia l'	oblidança	. El penediment Tan poc interessant com aquest home que oblida les coses
i practicada amb grans entusiasmes com era llençada a la més glacial	oblidança	, fins a caure en desús degut sens dubte a anar massa sovint seguida de
ingratitut insensible si haguéssim de permetre que ens dominés aquesta	oblidança	i fredor. ¡Que savi i provident ha estat, doncs, de part de la Iglesia de
pel repòs meu ja bogaré; si m'és difícil l'	oblidança	... noves cançons et cantaré. Ll. Canet i Foix * *
galejan ab dolcesa ses cançons novelles, no pas per endormiscarla en la	oblidança	d' un ensopiment perillós y avilat, sino pera desxondirla y encoratjarla
i cada jorn que passa clamo el teu nom desesperadament? Ni l'	oblidança	m'és deseiximent i soc punit d'haver-te estimat massa
un punt, i d'un alè d'infant és aturada. Mes l'	oblidança	, ni el gran vent esquiu, ni el gebre, angoixa de la fulla
llur delit, restà ignorada —quan el cor se'n vola— per camins d'	oblidança	plens de pau i fer d'aquesta pau ma dolça escola, oh
llessamins de lluna et fan coixí, desig, que tens per núvia l'	oblidança	. Demà l'albada et deixarà, esfullant-se, la rosa de
l'aire, ocells que tornen el salut gentil. Després, la pausa d'	oblidança	muda, a tota amplada dels camins del cel. Després, el
la rima que crida el teu cor és l'eco sonor d'	oblidança	. Enigma de l'oci, somrís avui o demà, ratlla clara,
el nom que t'ompli el cap de plata fosa pel foc de la folla	oblidança	de la tempesta que abrusa el món i m'entra a la sagrera
regni per sempre, i nosaltres posem en fills i en germans	oblidança	de les morts que s'han fet, i que els uns als altres s'estimin
els fets vençuts m'han tret els ulls de l'	oblidança	. Per si amb dolor calgués seguir, prenc a
on eren exhibits abans de desaparèixer per ordre d'antiguitat i d'	oblidances	en alguna de les cambres perdudes on s'arrengueraven cavallers sorruts,
de bategar-li a flor de consciència, es tornaren a enfonsar entre les	oblidances	del saxo tenor. Joanet del Pla no recordava les botes de míster Wilson
l' ombra dels setgles ta cara té abscondida; Dels hòmens l'	oblidança	ta gloria enterbolí; Mas d' ella les petjades mon pensament
que arruixa l'ona, I faig vident —a la pregona Nit d'	oblidances	del recés— El desertor que l'aigua afona. I si la Veu em diu:
doncs satisfés el teu desig, fes que el teu cor oblidi, i l'	oblidança	et serà l'honra fúnebre més pia. Creu el teu cor
encaputxats, en uns hàbits de vergonya. El terror de l'	oblidança	del passat, a l'avior, de primer puntualitza,