Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i mira, doncs, si som assenyats de ser pescadors. Hesíode, però, que no	oblidem	que era beoci, i a més pagès, i per torna capficat a pledejar contra un
Aquesta era tan contínua, que va desvetllar aviat el recel de Cronos.	Oblidant	o recordant massa el que havia comès amb el seu pare, Cronos va decidir
dimensions. Mnemosine posseïa una memòria prodigiosa, tant, que no va	oblidar	mai cap dels noms, més aviat abruptes, dels Cíclops i dels Titans.
ombres dels nous morts, i cobrava a cada una l'òbol del passatge, sense	oblidar	-se'n de cap. Per què amuntega tants i tants menudalls de plata, encara
a les orelles humanes. Res, però, de més perillós. Qui les escolta	oblida	deures, família, pàtria, tota rectitud, i corre cap a elles, als prats
no miserable. Treballa a mar, quan la contemplis de debò serena. I no	oblidis	que, tant si una modesta fortuna t'acompanya com si has de suportar
l'avergonyia i la irritava i, en pensar-hi —i no recordava haver-ho	oblidat	mai des que era al món—, vomitava flames sense treva. Venia de llinatge
anys i amb la deguda serenor, no hauria comès el suïcidi i hauria anat	oblidant	, perquè l'única cosa que no s'acaba mai d'esborrar és la pena de la
de la fosca, mentre el sacerdot i l'ajudanta, baixada de l'escambell,	oblidaven	a l'instant l'episodi, verificaven, per arrelats principis, amb la vista
de deixes. Que ningú no malpensi, però, ni lligui estranys caps: cal no	oblidar	que el pobre animalet s'alimenta en bona part, si no tan sols,
en cent quinze agilíssims i elegantíssims versos llatins, sense	oblidar	, en homenatge a la salivera d'altres pedants, l'hemistiqui que obre la
camí. Vas vèncer tots els obstacles i a la fi obtenies, després d'	oblidar	-te de tot en la pròpia delícia d'una cançó meravellosa, que la teva
que es contessin, del que importava de callar i del que els abellia d'	oblidar	. Acabada la prova del llit, ella se li havia ofert, submisa i sàviament
de tant seny, de tant discerniment i de tan clar judici, s'apaivagava, i	oblidava	la veïna, immediata fi —calma i dolça, però, i molt benigna, amb un poble
al nostre gust el món, i tant, vet-ho aquí, etcètera, però tothom	oblida	les nostres nits sense son, els nostres sacrificis sense límits,
ser les de la pobra Fedra. Si plau a la deessa, que en aquest punt, cal no	oblidar	-ho, es manté força severa, les gracioses noies em seran propícies,
alàstor, el meu íntim amic, que no per això, quan m'arribi el torn, m'	oblidarà	. Ocnos Des de les profunditats del temps o de més enllà, el vell
senyora Marigó. "Estranya, oi?" "Avui no hi ha res d'estrany. I he	oblidat	, a més, la designació del temple on som. I tu desmemorieges. Potser
robar-li l'alegria, i, passat el primer impuls de còlera o de disgust, s'	oblidava	ràpidament de les ofenses i podia saludar i gairebé estimar els mateixos
transcendir i alimentar les murmuracions, Joan del Santo s'esforçà a	oblidar	l'incident i féu tot el que pogué per reconciliar-se amb la seva muller,
entrà en un ritme encara més mogut. El vell Candaina semblava haver-se	oblidat	de tot: dels seus anys, de la seva dona, de son fill, de la casa,
quan serien més grans... Després, amb el passar del temps, anaren	oblidant	-se de l'ultratge. I això no obstant, ara Quim Bisa, ell mateix
i tindrà alegria, perquè dirà en el seu cor: ""El meu pare no s'ha	oblidat	de mi"". I em besarà amb aquest pensament. I jo amb aquest gest senzill
professores fingien no pensar en ella, però se'ls veia clar que no podien	oblidar	-la. Mila havia estat sempre l'alegria i la gala del col·legi; era
un cert esverament per la noia, però guardà silenci. S'havien ja	oblidat	de l'objecte de llur conversa. Estaven sols amb la nit, amb les
un miserable la barraca del qual no és lluny d'ací. Però és millor que ho	oblidem	: és una d'aquelles coses, t'ho repeteixo, que un no voldria saber que
recordaria de les seves bondats, però Déu no havia volgut que fos seva. —	Oblida	'm, Tiago, i perdona'm. I s'allunyà bo i deixant-lo allí, al mig
. I s'allunyà bo i deixant-lo allí, al mig del carrer. Però Tiago no podia	oblidar	-la ni perdonar-la, i quan pensava en Tino Costa sentia que la sang li
despertava la vista de l'altre. Ell no va fer-ho. Però Randa mai més no s'	oblidà	del pedrot i de l'estona de por que havia passat. Jaume del Rendi ja
impotent i de furor; sobretot, en una certa ocasió que no havia ja d'	oblidar	mai més i havia de quedar en ell per sempre lligada al record d'aquelles
bon mestre, que un home pugui fer això contra un noi indefens? Jo no ho	oblidaré	mai: puc perdonar-ho tot en la vida; tot ho he perdonat, però aquells que
passats en la seva companyia. Eren festes espirituals que no podria	oblidar	mai perquè mai més no s'havien repetit. El veia amb la seva encesa i
però no féu res, car l'obsessió del seu amor la dominava i la feia	oblidar	de tot. Joan del Santo, per altra banda, se n'anà de seguida a la ribera,
preguntat qui era el meu pare... Mare; tots se'n reien." No; ella no ho	oblidaria	mai: "Mare; qui fou el meu pare? Mare!..." I tenia els ulls posats
mà contra el seu propi fill; li pegà alguns cops, sí; li pegà (no podria	oblidar	-ho mai més) i se l'endugué a casa. No li pegà fort, però, amb
pensava en el seu propi fill. Tino Costa, assegut en una cadira, s'havia	oblidat	ja de Candi i ara considerava la noia amb atenció. Sileta era una doneta
Passaren alguns dies, i el carro romania allí abandonat, gairebé	oblidat	de tothom. Els infants jugaven al seu entorn; hi passaven per sota
viure. Procurarem que no ens vegi ningú. Faci-ho; li ho prego! Mai no ho	oblidaré	. Per fi la vella, contra la seva voluntat, accedí al que li demanava. Li
estava decidit. Allò li aniria bé. Seria una mena de càstig. L'ajudaria a	oblidar	, i mentrestant, s'apaivagarien les murmuracions. El padrí estava aterrat
Amb la marxa d'ella cessaran les murmuracions; el poble no trigarà a	oblidar	-se de Mila i d'ell. Mila, si a Déu plau, no tenint ja esperança de
de bell nou en llur transparència el blau suau del cel de la tardor. S'	oblidaren	els estralls passats, i per les idíl·liques riberes sonaren de bell nou
vora de les tovalles. —Manuel —pronuncià per fi sense aixecar els ulls—:	oblida	tot allò que et vaig dir: no sabia el que em deia... Comprenc que vaig
pot prendre's norma d'ell, però com tots li'n fan cas... Fins jo, quan m'	oblido	de qui és, gairebé em deixo enganyar. Però, el fons, no res. Una cosa
no podrà. Ara ha de preocupar-se d'altres coses. Mila, no obstant, no l'	oblidarà	. "Si Déu em dóna sort, Anselma..." Anselma estarà també adormida: no la
enternidor que li plaïa tant, aquell gest i aquelles paraules, que no pot	oblidar	, que cada dia recorda més vives, de les nits celestials de Santa Maria:
haver-hi aleshores en la vida de Mila. Només solitud, perquè, ¿com podrà	oblidar	-se de l'amor que els uní, de l'amor en què es sent encara cremar per ella
a Santa Maria, porta-la-hi, pare. M'agradarà tant que sàpiga que no l'he	oblidada	! Quant al present, tria d'entre els meus aquell que et sembli millor. —Ho
A Mila, tot li prové del mateix: tot li prové d'ell... A poc a poc anirà	oblidant	... Sí, sí: no pot ésser." I Manuel del Santo se n'anava en busca de sa
ampar de ningú, sense la seva filla, ja vella i privada de tot conhort, s'	oblidà	del seu orgull —potser havia entrellucat també la bondat fonamental
seus darrers temps a penes es movia de missa. Quant a Tiago, havia anat	oblidant	-se de Mila; encara que sense gran entusiasme, buscà a la fi una rica

Pàgina 1 (de 287)

50 següents