DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
oblidar M 3 oc.
oblidar V 14321 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb oblidar Freqüència total:  14324 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

i mira, doncs, si som assenyats de ser pescadors. Hesíode, però, que no oblidem que era beoci, i a més pagès, i per torna capficat a pledejar contra un
Aquesta era tan contínua, que va desvetllar aviat el recel de Cronos. Oblidant o recordant massa el que havia comès amb el seu pare, Cronos va decidir
dimensions. Mnemosine posseïa una memòria prodigiosa, tant, que no va oblidar mai cap dels noms, més aviat abruptes, dels Cíclops i dels Titans.
ombres dels nous morts, i cobrava a cada una l'òbol del passatge, sense oblidar-se'n de cap. Per què amuntega tants i tants menudalls de plata, encara
a les orelles humanes. Res, però, de més perillós. Qui les escolta oblida deures, família, pàtria, tota rectitud, i corre cap a elles, als prats
no miserable. Treballa a mar, quan la contemplis de debò serena. I no oblidis que, tant si una modesta fortuna t'acompanya com si has de suportar
l'avergonyia i la irritava i, en pensar-hi —i no recordava haver-ho oblidat mai des que era al món—, vomitava flames sense treva. Venia de llinatge
anys i amb la deguda serenor, no hauria comès el suïcidi i hauria anat oblidant, perquè l'única cosa que no s'acaba mai d'esborrar és la pena de la
de la fosca, mentre el sacerdot i l'ajudanta, baixada de l'escambell, oblidaven a l'instant l'episodi, verificaven, per arrelats principis, amb la vista
de deixes. Que ningú no malpensi, però, ni lligui estranys caps: cal no oblidar que el pobre animalet s'alimenta en bona part, si no tan sols,
en cent quinze agilíssims i elegantíssims versos llatins, sense oblidar, en homenatge a la salivera d'altres pedants, l'hemistiqui que obre la
camí. Vas vèncer tots els obstacles i a la fi obtenies, després d'oblidar-te de tot en la pròpia delícia d'una cançó meravellosa, que la teva
que es contessin, del que importava de callar i del que els abellia d'oblidar. Acabada la prova del llit, ella se li havia ofert, submisa i sàviament
de tant seny, de tant discerniment i de tan clar judici, s'apaivagava, i oblidava la veïna, immediata fi —calma i dolça, però, i molt benigna, amb un poble
al nostre gust el món, i tant, vet-ho aquí, etcètera, però tothom oblida les nostres nits sense son, els nostres sacrificis sense límits,
ser les de la pobra Fedra. Si plau a la deessa, que en aquest punt, cal no oblidar-ho, es manté força severa, les gracioses noies em seran propícies,
alàstor, el meu íntim amic, que no per això, quan m'arribi el torn, m'oblidarà. Ocnos Des de les profunditats del temps o de més enllà, el vell
senyora Marigó. "Estranya, oi?" "Avui no hi ha res d'estrany. I he oblidat, a més, la designació del temple on som. I tu desmemorieges. Potser
robar-li l'alegria, i, passat el primer impuls de còlera o de disgust, s'oblidava ràpidament de les ofenses i podia saludar i gairebé estimar els mateixos
transcendir i alimentar les murmuracions, Joan del Santo s'esforçà a oblidar l'incident i féu tot el que pogué per reconciliar-se amb la seva muller,
entrà en un ritme encara més mogut. El vell Candaina semblava haver-se oblidat de tot: dels seus anys, de la seva dona, de son fill, de la casa,
quan serien més grans... Després, amb el passar del temps, anaren oblidant-se de l'ultratge. I això no obstant, ara Quim Bisa, ell mateix
i tindrà alegria, perquè dirà en el seu cor: ""El meu pare no s'ha oblidat de mi"". I em besarà amb aquest pensament. I jo amb aquest gest senzill
professores fingien no pensar en ella, però se'ls veia clar que no podien oblidar-la. Mila havia estat sempre l'alegria i la gala del col·legi; era
un cert esverament per la noia, però guardà silenci. S'havien ja oblidat de l'objecte de llur conversa. Estaven sols amb la nit, amb les
un miserable la barraca del qual no és lluny d'ací. Però és millor que ho oblidem: és una d'aquelles coses, t'ho repeteixo, que un no voldria saber que
recordaria de les seves bondats, però Déu no havia volgut que fos seva. —Oblida'm, Tiago, i perdona'm. I s'allunyà bo i deixant-lo allí, al mig
. I s'allunyà bo i deixant-lo allí, al mig del carrer. Però Tiago no podia oblidar-la ni perdonar-la, i quan pensava en Tino Costa sentia que la sang li
despertava la vista de l'altre. Ell no va fer-ho. Però Randa mai més no s'oblidà del pedrot i de l'estona de por que havia passat. Jaume del Rendi ja
impotent i de furor; sobretot, en una certa ocasió que no havia ja d'oblidar mai més i havia de quedar en ell per sempre lligada al record d'aquelles
bon mestre, que un home pugui fer això contra un noi indefens? Jo no ho oblidaré mai: puc perdonar-ho tot en la vida; tot ho he perdonat, però aquells que
passats en la seva companyia. Eren festes espirituals que no podria oblidar mai perquè mai més no s'havien repetit. El veia amb la seva encesa i
però no féu res, car l'obsessió del seu amor la dominava i la feia oblidar de tot. Joan del Santo, per altra banda, se n'anà de seguida a la ribera,
preguntat qui era el meu pare... Mare; tots se'n reien." No; ella no ho oblidaria mai: "Mare; qui fou el meu pare? Mare!..." I tenia els ulls posats
mà contra el seu propi fill; li pegà alguns cops, sí; li pegà (no podria oblidar-ho mai més) i se l'endugué a casa. No li pegà fort, però, amb
pensava en el seu propi fill. Tino Costa, assegut en una cadira, s'havia oblidat ja de Candi i ara considerava la noia amb atenció. Sileta era una doneta
Passaren alguns dies, i el carro romania allí abandonat, gairebé oblidat de tothom. Els infants jugaven al seu entorn; hi passaven per sota
viure. Procurarem que no ens vegi ningú. Faci-ho; li ho prego! Mai no ho oblidaré. Per fi la vella, contra la seva voluntat, accedí al que li demanava. Li
estava decidit. Allò li aniria bé. Seria una mena de càstig. L'ajudaria a oblidar, i mentrestant, s'apaivagarien les murmuracions. El padrí estava aterrat
Amb la marxa d'ella cessaran les murmuracions; el poble no trigarà a oblidar-se de Mila i d'ell. Mila, si a Déu plau, no tenint ja esperança de
de bell nou en llur transparència el blau suau del cel de la tardor. S'oblidaren els estralls passats, i per les idíl·liques riberes sonaren de bell nou
vora de les tovalles. —Manuel —pronuncià per fi sense aixecar els ulls—: oblida tot allò que et vaig dir: no sabia el que em deia... Comprenc que vaig
pot prendre's norma d'ell, però com tots li'n fan cas... Fins jo, quan m'oblido de qui és, gairebé em deixo enganyar. Però, el fons, no res. Una cosa
no podrà. Ara ha de preocupar-se d'altres coses. Mila, no obstant, no l'oblidarà. "Si Déu em dóna sort, Anselma..." Anselma estarà també adormida: no la
enternidor que li plaïa tant, aquell gest i aquelles paraules, que no pot oblidar, que cada dia recorda més vives, de les nits celestials de Santa Maria:
haver-hi aleshores en la vida de Mila. Només solitud, perquè, ¿com podrà oblidar-se de l'amor que els uní, de l'amor en què es sent encara cremar per ella
a Santa Maria, porta-la-hi, pare. M'agradarà tant que sàpiga que no l'he oblidada! Quant al present, tria d'entre els meus aquell que et sembli millor. —Ho
A Mila, tot li prové del mateix: tot li prové d'ell... A poc a poc anirà oblidant... Sí, sí: no pot ésser." I Manuel del Santo se n'anava en busca de sa
ampar de ningú, sense la seva filla, ja vella i privada de tot conhort, s'oblidà del seu orgull —potser havia entrellucat també la bondat fonamental
seus darrers temps a penes es movia de missa. Quant a Tiago, havia anat oblidant-se de Mila; encara que sense gran entusiasme, buscà a la fi una rica

  Pàgina 1 (de 287) 50 següents »