×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb obligació |
Freqüència total: 6201 |
CTILC1 |
no s'asseu. Suposem, doncs, que vetlla, que a penes dorm, a causa d'unes | obligacions | d'una disparitat tan notòria. Clares vegades l'esmentada lírica | em feia l'efecte que era com un tresor que se m'havia confiat amb l' | obligació | de restituir-lo. Quan va arribar l'hora em vaig avançar al compliment. | a sa neboda, fora d'una petita finca que deixava a la seva criada, amb l' | obligació | per a Mila de conservar la vella a la casa i proveir, mentre visqués, al | pel portal: —A ell tant li fa, saps? Però a vegades li sembla que té l' | obligació | d'enfadar-se, i quan ve borratxo... L'empentejà de bell nou tot | Existeix, també, el lector professional: el que llegeix per vocació o per | obligació | , crític o historiador de les lletres, que, per bé que en el fons | La lectura literària s'intercala en el corrent rutinari de les nostres | obligacions | de cada dia com una pausa confortadora, com un parèntesi per recuperar | votar mai. Si el cridaven per anar al front —i no fos casat i "amb | obligacions | "—, fugiria. No es tracta pas d'un filofeixista: però és un exemplar | aquest? —Com voleu que ho sàpiga? N'entren tants cada dia!... —La vostra | obligació | és controlar-los —el repta la veu—. Ara no sabem si el seu lloc era aquí | el vestit i la combinació. —No us estranyi —diu un dels homes—. És la seva | obligació | de secretària. Si anés vestida podria fer trampa, fins i tot sense voler. | , què? —Heu de seguir dret —diu la veu més greu—. L'acusat té l' | obligació | d'estar dret. —I si així i tot m'assec? —Us haurem de retirar els punts | Amb la testa inclinada enrera, pregunta: —Quina negligència? —Teníeu l' | obligació | de saber que la vostra mare era a l'hospital. Tothom, en tot moment, ha | tendeix al desordre, a una entropia espiritual que el professorat té l' | obligació | d'evitar en raó de les seves funcions docents." L'orador descriptiu, una | aixecat, s'encamina a l'arxivador. —Ni que només sigui un. Hi tinc una | obligació | ... El primer que surti —es diu a ell mateix, i estira una carpeta a | us poden costar fins i tot sis setmanes de calabós. Un bon soldat té l' | obligació | d'estar al corrent del que es porta. Per què us penseu que distribuïm | —La llei especifica que tots els ciutadans tenen els mateixos drets i | obligacions | . Entre ells, per tant, el dret de tenir una parada al mercat del rovell. | El cens afecta tots els ciutadans i, partint d'aquesta base, tenim l' | obligació | d'incloure-hi totes les persones reunides en el moment de la nostra | Hi ha molta gent que no en tenen cap, i això no els lliura pas de l' | obligació | d'inscriure's. Feu-me el favor de seure. —Comencem o què? —s'impacienta | ho havíeu d'haver dit. És clar que esteu en el vostre dret, no teniu cap | obligació | d'ajudar-nos. Jo ho havia proposat per acabar més de pressa... —Però no | —l'adverteix l'encarregat—. Us ho dic pel vostre bé. De fet, teniu l' | obligació | de procurar-vos-la i jo, del moment que m'heu estat confiat, el deure de | a la disciplina, que un mani i els altres obeeixin, però tots tenim l' | obligació | de pensar i de posar aquest pensament al servei de la nostra causa. —El | —No sabeu que, segons les lleis vigents, tots els ciutadans tenen l' | obligació | de presenciar els diferents aspectes i possibilitats que ofereix | On? Ahir no n'hi havia cap. —Deuen haver-lo posat avui. No tenen cap | obligació | d'avisar —diu severament el més alt. —No, això no. I nosaltres hem de | se n'anava el mestre li deixava tot un pot ple de plomes trempades i l' | obligació | d'usar-les totes en llargues pàgines de còpia. A l'hivern sopaven a les | de boda? Jeroni havia meditat bé la seva posició d'home casat, amb unes | obligacions | que no podria de cap manera eludir? Les preguntes eren doblement | però se'n dugueren les poques alaques de ma mare. —O no sabíeu que era | obligació | d'entregar s'or?— I un caramull de papers i cartes que jo tenia dins es | I enyorava tot el que jo abominava les tardes de diumenge quan, quasi per | obligació | , caminava ran d'en Sergi o, anys més enrere encara, vora els meus pares, | d'ells anaven a Oceania (Tahití, Noves-Hèbrides, Nova-Caledònia) per | obligació | o per esport. Que eren funcionaris, negociants, potser aventurers i algun | com totes les persones que floten dins d'aquest clima, quan no hi són per | obligació | o per engegar la dentadura. A Tahití, des de fa bastants anys, | Els heu convertits en ciutadans francesos, amb dret a votar, amb | obligació | de portar pantalons i barret, de no fornicar en públic, de no menjar carn | de certes pràctiques senyorials el sotmetia cada vegada més a una sèrie d' | obligacions | de dependència, a través de les quals, esvanida l'antiga noció de servei | li conferia la legislació romana. Mentre el pagès complís amb les seves | obligacions | i no abandonés la casa pairal, restava garantit contra tota mesura | mitjançant el qual el propietari intentà de substituir les seves | obligacions | envers el pagès, convertit ja en masover o parcer, per la pràctica d'una | del vassall envers el seu senyor, comprometent-se a servar les seves | obligacions | . I aplicant aquests termes a la complexitat de tota relació social, | en tant que poble que porta un missatge. No aguantem, com seria la nostra | obligació | ; amollem. D'ací que la nostra vida col·lectiva sigui teixida per un | aplicat el càstig amb tot rigor. A ell ja l'he sermonejat. Però tu tens l' | obligació | de vigilar-lo; en aquest cas la teva responsabilitat com a cap de família | misses no són res. Vostè l'hi ha de fer comprendre. Com a sacerdot té | obligació | d'aconsellar ses coses justes. Seguiren conversant llargament. D'una | que és necessari que se faci càrrec que en sa meva herenci hi va s' | obligació | de fer quedar bé sa tieta. Que faci ampliar sa meva fotografia, que està | mai els caràcters. Les reconeixia pel torn domèstic d' | obligacions | que les veia exercir. Cridava els noms (declino de | és teva, et compadeixo. Perquè no tota la culpa és meva, tu estàs en l' | obligació | de compadir-me. Júlia. Filosofies, noi, filosofies! I no m'hi | I en Quimet li va dir que aquella taca ja hi devia ser i que la seva | obligació | era haver dit que hi havia humitat. En Mateu va dir que més valdria anar | i d'alliberar qui vulgui sortir-ne. Per això és un cercle que uneix sense | obligació | i exclou sense càstig; és un moviment on la subordinació no és mai | es considera natural, es considera com una cosa d'ordre biològic, una | obligació | fatal, que es tenen entre ells. En aquests moments de perill, és quan la | pessetes que em deu el seu germà. Però, comprengui també que no tinc cap | obligació | de deixar-me estafar. Jo m'he assabentat de la situació de vostès. Sé | era un càrrec d'absoluta confiança. Tothom sabia que la seva | obligació | era callar i no esverar-se de res. Les parelles que anaven a parar a les | guanyà el cor de la clienta, i com que Antoni Mates s'havia imposat l' | obligació | de no abandonar la dona, Dorotea de passada començà a guanyar el cor del | Maria Lluïsa no li parlava ni remotament de cap compromís, de cap | obligació | , amb prou feines si li parlava d'amor. Maria Lluïsa estava satisfeta; era | Pat s'adonava perfectament del cas de consciència i de la seva | obligació | com a cavaller i com a home, però no deia res, aterrat, esparverat; amb | seus, la independència que s'havia imposat a ella mateixa com la primera | obligació | , no li permetien ajupir-se. A casa seva el mot "deshonra" era l'únic mot | Vull dir que hem de tenir la bona voluntat d'entendre'ns; és la nostra | obligació | , per defensar-nos. —Defensar-nos? —salta ell de seguida. —Vols dir | a conèixer les persones i a respectar el sacrifici de la nostra germana. — | Obligació | hi té, des del moment que s'està a casa meva sense haver hagut de treure |
|