Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

fins que va poder lluitar amb Cronos, el va guanyar, el va encadenar i va	obligar	-lo a retornar, plens de vida, tots els petits déus englotits. O Cronos
però l'afecte reprovador dels altres, que no s'hi jugaven res, et va	obligar	a emprendre a contracor el basardós camí. Vas vèncer tots els obstacles i
desvetllar-la abans d'hora i perquè entenem que la nostra comesa no ens	obliga	més enllà d'un somriure, d'un somriure discret. Ícar "Cal que ens
li pregà que ballés amb ell; a la qual cosa ella accedí somrient. El vell	obligà	son fill a agafar de nou l'acordió i, a les seves notes, ballà amb la
Després sabérem que sa mare aquell dia li va pegar; volgué, a més a més,	obligar	-la a tornar al col·legi —ja sabeu el caràcter de Munda del Roso— i que
A penes se'n va ell, la sogra la despulla dels seus rics vestits, l'	obliga	a cobrir-se amb pobres robes camperoles i l'envia a guardar porcs al
dia guarda els porcs al camp i li donen per a menjar pa d'ordi; de nit l'	obliguen	a dormir a terra, vora la pedra de la llar, com la trista Ventafocs. Però
pessigollejava allí dintre: en tragué la bosseta. Féu venir la criada i l'	obligà	a declarar-li què significava allò. La criada li ho explicà. Armà un
la fi compadit d'ella posant límit a les seves sofrences; tal vegada no l'	obligaria	ja més a veure'l com en aquella nit d'angoixa en què se n'anà amb la
d'enfadar-se, i quan ve borratxo... L'empentejà de bell nou tot	obligant	-la a callar. En l'obscuritat l'abraçà i, enllaçats tots dos, pujaren
continuaven tirant-li des de lluny. Una altra pedra li fregà el front i l'	obligà	a flectar els genolls... Llavors, ja entre les ombres de la mort que
per nosaltres mateixos com pel proïsme en qüestió. La convivència ens	obliga	a suportar —a perdonar: a tolerar— els dits i els fets del veí: la
de persones honorables. Solament l'amenaça dels delictes d'opinió ens	obliga	a pensar-hi de tant en tant, i encara! Avui, en molts països, la
La vocació nacionalista, prou que la tenim: l'adversitat ens hi empeny i	obliga	. Ara bé: és una vocació que no arribem a satisfer. Com els frares del
armes, adopta el nacionalisme, pren consciència de la revolta social, i	obliga	els seus dominadors —els besnéts dels qui inventaren la noció del bon
els homes que van de 7 a 9 pels llocs cèntrics són	obligats	a afegir-se als qui fan la instrucció militar. Són multituds compactes,
que hi ha al poble explicaven que van haver de fugir de Vélez Málaga	obligades	pels milicians derrotats. L'aviació enemiga va metrallar els fugitius de
del fet que Txecoslovàquia hagi rebut un ultimàtum dels seus amics	obligant	-la a acceptar la desmembració. 25 setembre. Vaig al
per les eines que li carreguen els braços, car la falta d'espai els ha	obligat	a prescindir de la tauleta amb potes rodades que ara deu estar arraconada
—crida el doctor. Entre la gentada es produeix una mena de remolí que	obliga	tothom a canviar de posicions, els altres dos cirurgians són arrossegats
canvia el bolígraf a l'esquerra i inicia una rúbrica entortolligada que	obliga	l'infermer administratiu a girar la safata. Els dos homes, transfigurats
l'ha sentit, el fita amb un esguard encès, però ell li sosté la mirada, l'	obliga	a cedir, a acalar els ulls, i aleshores el segueix taula operatòria
qualitat que no reunia l'inculpat..." La tercera veu, que l'interromp, l'	obliga	a aixecar el cap. —Potser no sigui el moment més apropiat de llegir
i el pit li rebota contra l'estómac amb un cop bla però fort que l'	obliga	a replegar-se. —Què passa? El guàrdia ha obert la porta, es dreça amb la
assistís a la triple intervenció en compliment, em van dir, del deure que	obliga	tots els ciutadans a presenciar pel cap baix una vegada a la vida tots
d'altres... El talla una gran riallada que corre de cabina en cabina, que	obliga	a retorçar-se l'home de la veu afemellada, ara ja totalment cordat, el
. —No ho sé —replica ell—. Els heu escampat, els heu corromput, els heu	obligat	a amagar-se... Calla, perquè un gran silenci ha succeït les rialles i els
per una remor sorda que augmenta ràpidament de volum, un glu-glu que	obliga	a girar els ulls de tots els qui són fora de les cabines cap als forats
a la galeria, com si algú hagués colpejat els barrots de la barana, els	obliga	tots a girar-se cap a fora, on poden veure un individu corpulent que
dos el segueixen cap a l'habitació petita, on hi ha un gran armari que	obliga	a saltar per damunt del catre estret per arribar a la tauleta de nit. La
li adreça una mirada agraïda mentre ell prem més el canell de la noia i l'	obliga	a avançar cap a la sortida. —Apa, tu, perduda! —la insulta amb una veu
engega l'ascensoret que arranca amb una sacsejada violenta que gairebé l'	obliga	a ajupir-se contra el terra. —I els troben? —pregunta—. Vull dir els
continuï essent —acaba en el precís moment que un gran terrabastall els	obliga	a alçar els ulls cap al cim de la muntanya d'ossos. L'home deu haver fet
—De què? —Dels parlaments. Les clàusules del meu contracte no m'	obliguen	a escoltar-los. —Caldrà pensar a modificar-les —replica la noia—. Obriu.
que obre els ulls i mormola: —Eh?... —Ràpid, ràpid! —repeteix ell,	obligant	-les a aixecar-se de terra. La de l'escopinada, que sembla haver-se
un breu badall d'ombra contra un vestíbul-corredor de color taronja que l'	obliga	a cloure transitòriament els ulls. Després l'empeny amb deliberació, treu
i peu enfora, abans de girar-se amb una expressió estranyada que els	obliga	a avançar abans no tingui temps de dir: —Mireu... El vell i el xicot
de l'altra habitació, que torna a atansar-se, va dient: —...tot això ens	obliga	a una consciència de perfeccionament aguditzada, ja que tots els nostres
expressió altiva, projecta les espatlles enrera amb un gest sobtat que l'	obliga	a avançar el pit contra la tela de la xambra que espetega. Ell mira el
no l'ha acusada. Cal que hi hagi una delació, de primer, i la llei no m'	obliga	a delatar. —Pot fer-ho un altre. Quina seria aleshores la vostra actitud?
sota els ulls distrets dels venedors, pugen cap a la banda dels moneders,	obligats	per un gros camió-grua que descarrega àncores de nau, avancen per
que amb l'ordre han reprès a llur entorn, del sol que els va torrant i	obliga	els homes a treure's les americanes i les dones a descordar-se les
sort. Jo he de venir-hi per força. Cada setmana. —Vols dir que t'hi	obliguen	? —pregunta ell, interessat. —Ens hi obliguen a totes, no ho sabies? —No
setmana. —Vols dir que t'hi obliguen? —pregunta ell, interessat. —Ens hi	obliguen	a totes, no ho sabies? —No. Qui vols dir, totes? —Les meuques —
heu deixades, les noies? —Són a la cua dels moneders. Un policia ens ha	obligat	a posar-nos-hi, però jo m'he pogut escapar. L'home el mira, reprovador
—No totes són tu, aquí. Entesos? Ell assenteix, però diu: —No em poden	obligar	. Sóc un client. La xicota sembla reflexionar un instant, com si la
llapis que li deixa el seu company, escriu quelcom molt complicat que l'	obliga	a obrir la boca, d'on penja una llengua curta, ampla, protegida per una
tombat cap a la noia que sembla abstreta en tot de pensaments que l'	obliguen	a moure els dits d'una mà com si comptés quelcom. Li examina el rostre,
no n'hi ha gaires —explica ella inclinant-se una mica endavant i	obligant	-lo a seguir el moviment. Ell la recull per sota, empresonant-se sota el
pressió de la mà i els dits freguen la inflor del llarg clítoris, que l'	obliga	a exclamar amb els ulls badats: —Ets!... No ho acaba de dir perquè les

Pàgina 1 (de 192)

50 següents