×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb obliterar |
Freqüència total: 27 |
CTILC1 |
ultrapassada, però que és encara la del sentit comú, no podia fer més que | obliterar | la puixança lògica i el dinamisme de la noció d'espècie, ja que, sota | s'aboleixen en virtut del mateix moviment que, a l'altre cap del reixat, | oblitera | els noms dels vius. El sistema nominal dels tiwi, al qual hem fet | als amagatalls més profunds, el desús —segons el meu punt de vista— haurà | obliterat | més o menys els seus ulls, i la selecció natural haurà efectuat sovint | antiquíssimes haguessin estat totalment arrasades per la denudació, o | obliterades | per l'acció metamòrfica, només hauríem de trobar petites restes de les | antic, presumptament representat en molts embrions, no ha estat pas | obliterat | , ni perquè les variacions successives en un curs llarg de modificació | únicament fou possible quant amb l'assepsia i antissepsia pogueren | obliterar | se les arteries i vasos sagnants per medi de materials reabsorvibles | d'ateroma, de les lesions vasculars d'infiltració, de l'aortitis | obliterant | , amb disminució del calibre vascular i merma considerable de | la regió de les artèries coronàries, l'obertura de les quals | oblitera | o estenosa, en tot lo que afecta a l'àrea suprasigmoidal, la que marca el | de grans esclerosis de les artèries estomacals, amb plaques ateromatoses, | obliterant | l'orifici del tronc celíac, en antics malalts d'angina abdominis, | social ascendent; col·lectiva quan la rigidesa de tals estructures | oblitera | la primera solució. L'augment del volum d'ascensió de gent d'estrats més | célules fusiformes. Llurs parets adquireixen tal gruix que á vegades s' | oblitera | la cavitat central, quedant completament macises. Solen juntarse per | Maur prosseguia en el camí de la mort de l'amor mort sense defallença i | obliterava | lamentablement els besos secrets dels cignes. La conseqüència immediata | per tant, que hom pogués qüestionar; al mateix temps, en haver quedat | obliterades | totes les distàncies envers allò real, el mateix concepte de consciència | de les manifestacions i els elements que utilitzava el poble i els | obliterà | afavorint la simbologia de la religió catòlica. És a dir, si bé | però, han canviat les coses. Les armes nuclears, per exemple, han | obliterat | la guerra tradicional, car la «guerra nuclear» és la mateixa negació del | que «la supremacia de la funció poètica sobre la funció referencial no | oblitera | la referència (la denotació), sinó que la converteix en ambigua; a un | tant dels artistes com de les seves audiències, amb l'objectiu d' | obliterar | o desintegrar ambdues categories dins una síntesi dialèctica que les | a les aigües del Besòs, el Gabriel no en sabia, de necessitats pròpies, | obliterades | pels requeriments d'una mare tancada en una sistemàtica i cega tirania. | que valoren les seves aventures. Shakespeare tenia l'art suprema d' | obliterar | -se en les dues dotzenes d'obres que va escriure; el lector o l'espectador | l'autor o autora, com Shakespeare o potser Jane Austen, sembla haver-se | obliterat | ? Cervantes és l'altre extrem, i Stendhal i Thomas Mann també, però cap | ha assassinat Poloni, ha conduït Ofèlia a la bogeria i al suïcidi i ha | obliterat | despreocupadament el pobre Rosencrantz i el pobre Guildenstern, el seu | la mateixa manera que Jonàs se sent traït per Déu pare, que es va negar a | obliterar | Nínive. Perseguit per uns blancs, l'Home Invisible entra dins una | El pensament heretat i actual, doncs, és ple d'insensateses, que és bo d' | obliterar | , perquè, comptat i debatut, "la filosofia és una lluita contra | desig de laconisme, d'eficàcia expressiva i de concentració pot arribar a | obliterar | oracions o baules argumentals senceres. María Zambrano lligava la creació | al món són, gairebé sempre, borroses, algunes lletres hi apareixen | obliterades | mentre d'altres es perden en la inefabilitat. Tanmateix, la poesia copsa | havia acabat segellat bo i viu dins un sarcòfag), van acabar simplement | obliterades | , perquè en opinió del Comissariat de Supervisors de Sa Majestat la figura | La imatge de la democràcia «fallida» és també una imatge franquista, que | oblitera | o fins i tot condemna els avenços que podrien assentar una imatge |
|