Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

ombra de prejudicis. I projectava, octogenària, una munió de diversions i	obres	, a acomplir dintre un curtíssim termini de quinze anys. Licaó i Cal·listo
fills, dinou dels quals nascuts d'un mateix ventre: el d'Hècuba. A l'	obra	d'Eurípides que porta el nom de la fecunda dona —una admirable creació
a la fúria del mar —vegeu els versos 1259*1265 de l'esmentada	obra	d'Eurípides. S'hi negaria o arribaria nedant a la costa, a escampar-hi
afiblalls. D'altra banda, no m'és permès de consultar en aquest moment l'	obra	fonamental de Frazer. Què es va esdevenir, per exemple, de Kingu, fill de
com els fets es varen produir, almenys tal com ho conta una normativa	obra	avui una mica deixada de banda, gairebé tant com, per exemple, la pintura
rellegiu, no podreu deixar de banda, mentre no l'haureu acabada, la seva	obra	sencera. I tot això, que és molt, guanyareu contra el tedi i l'espessa
ho nego amb la màxima energia. Va ser tan sols un truc perquè una teva	obra	escènica, massa curta, durés, per satisfer les diverses raonables
hi ha llum. —Que lluny arriben sos raigs!— Com la resplendor d'una	obra	bona en aquest món pervers, així brilla en aquesta nit la llum de ma
anà sentint-se més i més vinculat a aquella hisenda, gairebé completament	obra	del seu esforç i que tants consols i tantes satisfaccions havia procurat
efecte, una de les millors companyies del país: es donaven, en general,	obres	clàssiques, i Mila podia escoltar els versos de Lope o de Calderon, en
un d'aquells homes dels quals ha dit un savi que quan no tenen una gran	obra	per a emprendre o un alt honor per a acceptar es passen el temps sense
en ton pare? Tu no has mesurat bé el que vas a fer. Diran que tot és	obra	meva. Pensa què passaria si se n'assabentaven, i el difícil que és
realització!" semblava dir-se. Semblava, en efecte, impossible que una	obra	tan bella hagués sorgit de mans humanes. Era ella: Mila. Tenia a penes
voltes: una perquè la fusta se li badà; una altra, ja gairebé acabada l'	obra	, per culpa d'un braç el gest del qual torbava l'atmosfera de solitud en
un moment. —És admirable, veritat, papà? —Veritablement admirable; és l'	obra	d'un gran artista, ja t'ho he dit. Però no ha sabut endegar les seves
en la seva ànima com un goig i un turment alhora. En ella, en aquesta	obra	, dipositarà tota la nostàlgia, tota la tendresa insatisfeta i el dolor;
profund, de l'alta nit, Tino Costa s'està dempeus davant la seva darrera	obra	, a penes desbastada, que ha d'ésser l'obra de la seva vida: la imatge de
dempeus davant la seva darrera obra, a penes desbastada, que ha d'ésser l'	obra	de la seva vida: la imatge de les seves tristeses, de les seves angoixes,
tal vegada Sileta m'odia i tot". A vegades sospitava que tot no fos	obra	de Quim Bisa; la idea li resultava intolerable, i de primer antuvi fins
mena de joc joiós: una emoció continguda embargava el seu esperit, i l'	obra	semblava anar-se modelant per ella sola, com sota un alè miraculós. Tino
per a trobar-se ell mateix ple d'esbalaïment i de meravella davant l'	obra	de les seves mans, amb el cor palpitant. En canvi, ara el seu treball era
-la així, i el destí, sense que ell ho volgués, l'havia ajudat en la seva	obra	. Però allà al fons, entre aquells fragments, ara es desperta
amb una pedra tan sols per senyal, en la qual hi havia gravat el seu nom,	obra	de l'ancià professor. Mila romangué davant seu en silenci una llarga
actual, seran el dia de demà una realitat quotidiana. En diverses	obres	de Jean Rostand trobem apuntades una gran quantitat de prediccions
pròpia del cas. Amb els seus pensaments, les seves paraules o les seves	obres	, tirans, usurers, hipòcrites, assassins, insolents, disbauxats, ens
del llatí i l'oblit del cristianisme han significat també l'oblit per a l'	obra	del Rotterdamès, que tenia les seves arrels en la vigència de l'un i en
de puntualitzar. Sens dubte, ell hauria preferit dedicar-se a una	obra	major, en comptes de replicar a frares ergotistes, i hauria preferit
Interès Un amic em sorprèn embarcat en la lectura d'una espessa	obra	medieval. Atònit, em pregunta: —I això, t'interessa realment? Posa una
defuig el contacte amb els llibres recents. Qualsevol autor, qualsevol	obra	, que no vinguin avalats per una pàtina, si més no, de lustres, són
tots distingim clarament el que és "arqueologia" i el que no ho és. Una	obra	literària de fa cinc, deu, vint o més segles, pot conservar, més o menys
instància, és també passat "nostre", passat d'"avui". Acudim a l'	obra	literària a la recerca de noves o millors dades, d'opinions, de coratge,
La música, diuen, és un art "abstracte" —una arquitectura de sons—; les	obres	plàstiques poden, així mateix, i sense gaire violència del seu sentit
lloc. Els adolescents, i sobretot els infants, que van i vénen per les	obres	d'imaginació, solen pecar d'adults, de massa adults en les seves paraules
la moral professional de l'home de lletres. Sempre, sens dubte, l'	obra	literària ha estat o ha tendit a ser "creació personal", treball
laic. El poeta, el narrador, el filòsof, ja no es limiten a fer "una"	obra	—que sovint podia circular com anònima, vàlida per ella mateixa—, sinó
com anònima, vàlida per ella mateixa—, sinó que aspiren a fer la "seva"	obra	: una obra que porti l'empremta singularíssima del seu autor, inconfusible
vàlida per ella mateixa—, sinó que aspiren a fer la "seva" obra: una	obra	que porti l'empremta singularíssima del seu autor, inconfusible amb
porti l'empremta singularíssima del seu autor, inconfusible amb qualsevol	obra	de qualsevol altre autor. L'aspiració a l'"originalitat" s'accentuarà
del públic. Depèn d'un públic extens i difús, que té accés a la seva	obra	per mediació de la compra i de la lectura. I els seus ingressos —part
sovint literalment en llargs passatges, i ho encastava en la seva pròpia	obra	, amb la major naturalitat i, és clar, sense citar-ne la procedència. Els
petita gloriola o per defensar i escampar una doctrina. El fi de la seva	obra	no era —com vol de la seva l'escriptor d'avui— "expressar-se" ell mateix
la destinava. És indiscutible que, proposant-se això, el fet de plagiar l'	obra	d'altri mancava d'importància, i fins i tot, de vegades, semblava
de més a més— don Miguel de Unamuno en l'exègesi que va escriure a l'	obra	de Cervantes. Però don Quixot té, d'entrada, aquest punt al seu favor: la
Epistres, si lascives?" Lascives no, totes aquestes	obres	, a jutjar per les notícies que en resten, fan pensar que esquivaven la
fa riure aquest lector i qualsevol altre lector. No conec cap	obra	pornogràfica, de pornografia franca, que arribi a escapar del tot a
dels manuals d'iniciació, d'educació conjugal, d'higiene, i de les	obres	de divulgació psicològica, no hi ha dubte que aquesta mena de textos han
i solament en 1928 —si no m'erro— Gallimard llança l'	obra	comercialment. Tot això són reticències a liquidar, extremitud d'un
el sexe, en ells, tampoc no es fa tan obsequiosament patent com en les	obres	d'un Joyce, d'un Lawrence, d'un Miller. Hi queda cenyit al terme just que
una tal abundància de llibres tipus ars amandi. Totes aquelles	obres	que, abans, hem evocat en un passatge de Montaigne, tenen avui rèpliques
no dubtarà a apel·lar a la contundència subsegüent: de paraula o d'	obra	. La venjança, en canvi, és el recurs del dèbil. El fort repel·leix

Pàgina 1 (de 1155)

50 següents