×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb obrar |
Freqüència total: 3686 |
CTILC1 |
tots, aclaparada, acabà per dir-los que ho deixava tot a llurs mans, que | obressin | com els semblés millor. I com els veiés il·lusionats amb la idea que la | entre els primers, i així va ésser. I això no obstant, aquesta vegada | obrà | més arrossegat per l'aurèola que l'envoltava que per natural impuls: en | no podia, era cert, eternitzar-se. Havia de decidir alguna cosa, | obrar | ... Així Tino Costa va anar reflexionant, nit darrera nit, i a poc a poc | preocupat davant la conducta de la seva fillola, per la seva manera d' | obrar | , per les seves paraules. Un dia àdhuc féu part a mossèn Anselm de les | féu una pausa, i, veient que ell no contestava, afegí encara: —No vas | obrar | rectament deixant-la; ignoro els motius que et portaren a fer-ho; siguin | sobre la seva conducta respecte a ella; li digué que tal vegada no havia | obrat | com calia en declarar-li els seus sentiments i que moltes vegades només | tot allò que et vaig dir: no sabia el que em deia... Comprenc que vaig | obrar | malament... Però, és que tenia un disgust!... Saps? Manuel del Santo es | vençut. No obstant això, es dominà, i li parlà gairebé amb duresa: —Vas | obrar | com un marrec sense enteniment, Candaina, reconeix-ho. ¿Et creus potser | dels "protagonistes". Els reis, els cabdills, les oligarquies, | obren | en la història a impulsos d'una pressió exterior a ells mateixos, encara | com a instrument "delictiu". Ell és un jerarca militar o polític que | obra | "impunement" des del seu càrrec. I obra, de més a més, fora del seu | jerarca militar o polític que obra "impunement" des del seu càrrec. I | obra | , de més a més, fora del seu Estat o contra minories ètniques | trobes", m'ha dit, "que alguns personatges de Dostoievski parlen i | obren | com si tinguessin més anys dels que el novel·lista els atribueix?" Sens | és una aberració. Només un pragmatisme pro domo els decideix a | obrar | —o a pensar— en aquests termes. La gravetat del cas, en conseqüència, no | fallar. La seva intel·ligència, la seva rectitud, la seva finor d'esperit | obraran | el miracle. L'han produït ja i un altre aire més clar i més net es | tossuda actitud de tots ells, una nova realitat amb la seva capacitat d' | obrar | , de crear, de destruir s'introduïa en el conflicte plantejat i anul·lava | i àdhuc fora d'allí. Tots l'obeïen i la respectaven. En els seus actes | obrava | sempre amb completa naturalitat, de tal manera que, si algú la n'hagués | confosa i estranyada. La vella Pigada no s'aturava mai en els seus actes; | obrava | als dictats del seu cor i no es preocupava a pensar si allò que feia era | una pena de mort —digué el sacerdot—, però Jesucrist, Senyor Nostre, pot | obrar | un miracle. Aquestes paraules foren seguides d'un instant de silenci, com | Na Remei: —Vossa Mercè veurà, Dona Obdulieta, com Déu Nostre Senyor | obra | la gràcia... L'hi he demanat amb tanta de fe... I canviant de to: —He | Jesús, Jesús! No facis judicis temeraris, Júlia! De totes maneres has | obrat | perfectament exposant-me els teus dubtes. Pensa mal i encertaràs. Ai, sí! | Dr· Riera. [(Doblegant les entrecelles.)] I vostè creu | obrar | en consciència donant-se per entès? La seva conducta no aferma la | seva pròpia limitació. Seguir les empremtes que ha deixat la mesura en l' | obrar | , en el sentir i en el pensar del català seria, sens dubte, una tasca | constant de totes les coses, defuig tota definició. Sobretot, en l' | obrar | del català. No seré indiscret si dic que el català té una irreprimible | Dorotea Palau?... Aleshores, quina seguretat?... —No, Dorotea Palau ha | obrat | amb una bona fe absoluta, li juro. El millor, cregui'm, li dic pel seu bé | gran aclaparament, malgrat el seu ànim anorreat i desconcertat, va creure | obrar | amb prudència, demanant a Frederic que "cremés la carta". La | que li feia. Si s'hagués tractat d'una altra mena d'home, Bobby hauria | obrat | d'una manera freda, indiferent i fins elegant i tot; però eren els | més en forma que de costum. Guillem va dir: —Està bé, vostè mateix! Jo | obraré | com me sembli! El Baró, davant de la cara decidida del noi, va proposar | res d'això, —perquè aquests vicis quan són acusats en el pare, de vegades | obren | com a reactiu en els fills mateixos per fer-los repulsius els vicis— sinó | deixant-me enganyar. També hi ha estones que penso tot el contrari, i que | obrava | molt santament, perquè vivint sola com he viscut i amb una gran | Ja sé que molts m'han trobat grotesca, ridícula i pretensiosa; però jo, | obrant | d'aquesta manera, he salvat la meva vida de l'avorriment, i de passada, | El P. Mainou se l'escoltà i li digué amb tot l'aplom que Déu havia | obrat | un miracle per convertir-lo. Ferran es trasbalsà, va fer una confessió | potser de moment la més eficaç. Després el temps i la reflexió, | obren | de calmants, de cauteris lents i insensibles que cicatritzen el que | conjunt. Si, en un principi, podríem dir, són només els sentits els que | obren | sobre la manera del pintor, després hi intervé igualment la | eren familiars, de nom, així com les fustes més rares i flairoses per a | obrar | mobles i pipes i bastons per a senyors de debò. Dante, Goethe, Napoleó, | masoveres, tot parlant de malalties del bestiar, de miracles i de cures | obrades | per persones afavorides d'un do celestial, adreçaven mirades tímides i | intens, però una mica feixuc. No era penediment, perquè Teresa creia que | obrava | amb justícia, més bé, una queixa de disconformitat contra la tasca | d'altres anomenaren capmall. El batut, no res menys, podia ésser ricament | obrat | amb fils d'or i de seda, com figura en un document de Jaume II, del | Però sempre d'una manera relativa; és a dir, amb una actuació que | obra | "en relació" amb el cas concret plantejat i amb el terme mitjà dels | un obstacle. I avui, el bricoleur continua essent aquell qui | obra | amb les seves mans utilitzant mitjans apartats en comparació dels de | dues empreses còmplices, tot i que no hagin nascut al mateix instant, que | obren | de connivència per prolongar, mitjançant deformacions complementàries, un | com a subjecte i l'oblidadís com a objecte. El perdedor o l'oblidadís no | obra | damunt les coses, les coses obren damunt d'ell..." (Beattie, pàg. | a objecte. El perdedor o l'oblidadís no obra damunt les coses, les coses | obren | damunt d'ell..." (Beattie, pàg. 104 i n. 5.) Per molt | los assistents. Hi hagué un moment en que ja tots perderen lo seny, ningú | obrava | per rahó; una obstinació instintiva, exaltada per la resistencia, com la | la Toneta sabés despéndres del nen! La primera píndola comensava á | obrar | satisfactoriament: la malalta reposava, sa respiració era més regular. | estigué mitj' hora á persuadirse de que la seva confidenta no pensava ni | obrava | com ella presumía. Notantli 'l metje certa inflor en las extremitats, | —Ja veyeu com cal esser cego d' enteniment pera negar qu' avuy se 'ns | obra | nova vida, Madrona. Deu premía lo meu penediment d' ahir. Veuréu com d' | d' aquella mare. Un sentiment de fonda tendresa, aquell goig qu' | obra | dols pas á las llágrimas, invadí tots los esperits; lo confessor, tothom | res a veure amb la vida de les persones grans i que, en general, tothom | obrava | segons el seu gust i la seva conveniència, i tot sovint en contra dels | Vaig llegir llibres del farmacèutic, àvid de saber la forma d' | obrar | de cada metzina. Les d'efecte més ràpid m'esborronaven deliciosament en | L'endemà els tornava al seu lloc. També volia saber els noms i la forma d' | obrar | dels contraverins adients en cada cas d'emmetzinament. Trobava |
|