Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

el mal pot derivar en definitiu, endanyat en la pròpia persistència. Els	obrers	que manipulen màquines horrísones, parcialment immunitzats contra
esperar un ajut efectiu del proletariat mundial perquè, encara que els	obrers	del món tenen una solidaritat doctrinal amb la Revolució espanyola, per
recullen diners; prenen el sol els coloms, alguns infants amb mainadera,	obrers	, milicians. Dos enormes retrats —vermell i negre— de Lenin i Stalin
però alhora intensificar la Revolució; que, després del triomf, els	obrers	espanyols aniran a alliberar el proletariat de França, d'Anglaterra...
de morts, amb flors, corones, un gran cor de flors blanques. La multitud (	obrers	, milicians, noies) anava sense banderes ni música. Abans de passar el
enviaria els avions a fer una destrossa a Itàlia i a Alemanya!". Però un	obrer	ferroviari, que seia al seu costat —boina, ulls clars— li diu amb ironia:
Químiques van anar al seu despatx per recollir dos jornals dels	obrers	i la meitat del capital de la casa (per adquirir armes, deien). Doncs bé:
Deien que a la Generalitat hay muchos traidores i que els	obrers	han d'actuar per llur compte si es vol guanyar la guerra. 23
d'abans, però ara ocupats per milicians, no pas per joves burgesos. I un	obrer	castellà comentava: Hemos caído en todos los defectos que
més avançada industrialment, Catalunya, on caldria esperar en la massa	obrera	una ideologia comunista, hi ha una opinió anarquista, la
Hither (antologia de Walter de la Mare). Al tren, uns	obrers	(o camperols) comentaven la situació amb un company de viatge, un
quinze o vint noies amb aire de modistes o dependentes, més enllà algun	obrer	i burgesos evidents. Ningú no aplaudeix el discurs ni coreja la
si duren una mica més, la guerra s'acaba per col·lapse. Fàbriques sense	obrers	, oficines buides, botigues tancades. Un altre amic que ha vingut avui, en
Pel dia, infants i vells, les dones que raonen, l'	obrer	desembolica un paper de diari i es menja feroçment, ple de
una visió de barris desmarxats i monstruosos, una mica com les barriades	obreres	del meu país. Si hi ha dues coses que s'assemblen són la tristesa de
construcció moderna d'estil funcional —hospitals, sanatoris, colònies	obreres	—, ja sigui per la seva vulgar disposició entre pla i muntanya, Fort de
Martinica, per exemple, hi ha negre que va vestit com un senyor, o com un	obrer	, només que amb calces i camisa, i sembla que faci un esforç per aparentar
. Mr. Catule odia, a més a més, les dones, els gats, els gossos, els	obrers	i els negres. Tot aquest personal, creu que s'ha de tractar a coup de
l'ús del pareu a Papeete. El pareu es considerava immoral. En canvi, els	obrers	poden anar amb el cos nu i unes calces horribles que arriben del Japó i
a la classe dels prohoms. Fins a la constitució del proletariat	obrer	, ha reeixit en la comesa de bloquejar l'aparició d'un règim de castes a
refer l'itinerari social de llurs avantpassats en aquesta forma: pagès-	obrer	-menestral-empresari? Ben segur que serien moltes. Aquest clima ha permès
ni en un diploma universitari ni en una promoció burocràtica. Ensems, els	obrers	catalans, abans de la immigració massiva dels meridionals peninsulars,
ha esmorteït la força de la topada entre les dues classes en pugna. Els	obrers	en el món feinejant de Catalunya. Trobem l'obrer modern a Catalunya a
classes en pugna. Els obrers en el món feinejant de Catalunya. Trobem l'	obrer	modern a Catalunya a mitjan segle XVIII, llavors que
valls i corredors fluvials de la muntanya prepirinenca. No era encara l'	obrer	proletari. D'una banda, en les zones interiors que començaven a
fàbrica i conreu de l'hortet—, llevat del nucli barceloní, on la classe	obrera	es constituí en el ram del cotó, de la mitgeria, de la construcció i de
manera, amb qualque afegitó d'immigrants francesos, que generalment eren	obrers	qualificats, aparegué el proletari català. Dir proletari és dir massa en
és dir massa en referir-nos a finals del segle XVIII. L'	obrer	d'aquell temps, és ben cert, començà a sofrir molt aviat les
mentalitat de ressentiment. Una nova onada de prosperitat, i el mateix	obrer	podia establir-se pel seu compte i encara figurar entre els nou vinguts
de finals del segle XVIII resumeix les virtuts de l'	obrer	català paradigmàtic. O sigui aquell que de la pagesia recollí el sentit
l'esperit feinejador, la manya i l'ambició d'enlairar-se. D'exemples d'	obrers	d'aquesta mena en trobem a cada revolt del segle XIX, els quals
provocà ací les mateixes conseqüències que arreu: endogalament de l'	obrer	a la fàbrica en condicions econòmiques, socials i humanes d'extrema
la servitud en què caigueren llavors els homes del camp transformats en	obrers	industrials, sobretot els manobres i ajudants, les dones i els nens, la
Tots els documents que avui posseïm sobre l'evolució de la mentalitat	obrera	al nostre país palesen que l'esperit de disconformitat social
tindrà encara en les seves mans molts recursos per a fer sirgar l'	obrer	, sobretot la pràctica d'una política de sous alts en els moments
per part de certs elements de la burgesia progressiva envers llurs	obrers	, que es palesa en la construcció de cases barates i en mesures de
Però ni això fou general ni tampoc ho fou l'actitud resignada dels	obrers	respecte a llurs amos des de 1855. Algun ressort havia petat. I
la massissa invasió murciana de 1927-1929, fou el deixeble de l'	obrer	català. Deixeble en l'ordre de la mentalitat del treball, amb les
que comportava l'estructuració de les relacions de treball a Catalunya. L'	obrer	català ha dirigit el moviment obrerista a Catalunya, tant en el seu
societat que els envolta. Hem d'ésser conscients del paper que exercí l'	obrer	català des de l'enduriment de 1855, com a element de
que una de les valors més concretes que romanen en aquest país és l'	obrer	qualificat de vila, obert, emprenedor, traçut, que encara avui continua
l'art de guanyar-se bé la vida. De la faceta antiautoritarista de l'	obrer	català, me n'ocuparé en un capítol posterior. És un fenomen de
altra hauria estat, sens dubte, l'eficàcia constructora del sindicalisme	obrer	a Catalunya. El sindicalisme català s'orientava, per tendència natural,
Històricament és comprovada l'acció desorientadora de les masses	obreres	que menaren una burgesia esporuguida i unes autoritats militars dutes més
fins als nostres dies, llevat d'algunes clarianes, les societats	obreres	visqueren en la clandestinitat, i llurs dirigents foren exposats cada dia
Damunt la cresta de l'onada social per on ininterrompudament menestrals,	obrers	i pagesos desembocaven cap a la burgesia d'afers, es pogué recollir
i el poble. Fins ara hem parlat d'uns nivells socials concrets: pagesos,	obrers	, menestrals, burgesos i prohoms. En referir-nos-hi, no hem fet cap esment
socials. ¿Què deia l'Església davant els cinc, els deu, els trenta mil	obrers	que en cinquanta anys presentava la creixent indústria de Barcelona i
preocupada per la qüestió més problemàtica del temps: les reivindicacions	obreres	en el camp social, polític i ideològic. No podem asseverar que el
es revelà sense esdevenidor, els uns anaren cap a la captura del moviment	obrer	per a la catalanitat (i en aquest sentit s'aconseguiren alguns progressos

Pàgina 1 (de 206)

50 següents