Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Hom guanya la seguretat, però perd la llibertat... Hom esdevé un	obsés	de l'agraïment que l'ajuda ha provocat. Això és insuportable. —Però ¿no
pensar, ni pretén reaccionar d'acord amb la nova situació. El pagès és un	obsés	. És ininterrompudament pagès. En la seva vida no hi ha parèntesis, ni és
la transformació de la seva personalitat en cap moment. El pagès és un	obsés	, però —potser preguntarà el lector— és un obsés de què? A mi, em sembla
moment. El pagès és un obsés, però —potser preguntarà el lector— és un	obsés	de què? A mi, em sembla que el pagès és un obsés de riquesa, de seguretat,
el lector— és un obsés de què? A mi, em sembla que el pagès és un	obsés	de riquesa, de seguretat, de terra, de possessió, d'interessos. L'única
amb una mitja rialleta—. He, he!" Però el curiós és observar que aquest	obsés	de riquesa i de possessió rares vegades acumula, en la seva persona, una
indesitjables, i pel recurs a ritus antimalèfics per tal d'evitar-los. L'	obsés	—conscient del seu estat— viu en una por contínua de no fer les coses
probable de la Rondalla de rondalles (1768) i	obsès	per una exhumació de llibres catalans clàssics. El trànsit hi fou
Quan tal cosa succeeixi, en lloc de guarir-se, es convertirà en un	obsés	i, com el morfinoman, ja no s'entendrà de raons. Perdrà el món de vista i,
com ells. Et conten llurs històries de captiveri i esdevenen pesats,	obsessos	, egoistes inclús perquè només semblen moure's dins l'univers d'un drama
que 'l distingexen y ab l' ateisme que desgraciadament lo tenía com	obsés	, regonexía la necessitat de una educació social, per lo qual posava lo
alarma, véyam tots en aixó no més que un cas individual; la febre de un	obsés	, que encare que mogut per sugestions de determinats centres colectíus com
enteniment preocupat ab una sola idea, es á dir, parlant á la moderna, un	obsés	, hipnotisat per son propi pensament. A Milano porta una negociació llarga
malalt, romput, venut, vençut, perdut,	obsés	de mi, diré —asprosa fam d'un àvid clam—
sobtadament, de pressa... Ho férem arrauxats més que no assenyats...,	obsessos	darrere del desig, més que no lúcids. És obvi que el greu error que ens
la categoria de llauna solemne. És monotemàtica, monocorda, reiterativa,	obsessa	de si mateixa i contadora constant de tot el que li passa "només a
com el descrit per Flaubert en Madame Bovary, sinó,	obsés	per la gent tarada i els comportaments sexuals patològics, servir-se de
fet. Ara penso que ho hauria d'haver fet. Total, ja era morta... No sóc un	obsés	ni un desviat ni un pervertit ni res d'això sexual. Sóc una persona molt
l'indret que dius?», em pregunten els apòstates, els	obsessos	, aquells qui es coneixen i s'exulten. «Llisament: em
i les confitures, una visita al monestir de Sant Daniel és, per als	obsessos	del pas del temps i de la fugacitat de la vida, una experiència
revista d'un sol número, Algol, perquè era un autèntic	obsés	de tot el que es referia a la tipografia i els gravats. El nom
Vicenç Bonet i Ferrer, i també el pintor Gabino Rey, ja aleshores	obsés	de la llum i l'atmosfera pictòriques, que ho volia resoldre amb la llarga
que intentava atrapar per mitjà de les matèries. Cuixart era un	obsés	d'un simbolisme imaginari que tendia a expressar-se per la via
abans de morir. Com va fer Goya al final de la seva vida, pintant com un	obsés	, amb pinzellades antiacadèmiques a la paret, les pintures negres, o com
la majoria llibres gastats, vells, alguns vellíssims. Era un	obsés	pels llibres. El Toni era un obsés sexual, però el senyor Adrià ho era
vells, alguns vellíssims. Era un obsés pels llibres. El Toni era un	obsés	sexual, però el senyor Adrià ho era pels llibres. Avui, que tocava pols,
el lector amb un clam sorgit de l'entranya mateixa de l'autor, del jo	obsés	, bé que el seu autodidactisme, notablement compensat per una vasta
és una mar de crits que mires de callar. Qui condueix, cec i	obsés	, pels viaranys del ventre? Un boxador suïcida colpeja el sac
—I què més ha fet de mal? —Dir que els nens són uns	obsessos	sexuals, ha fet que no puguem veure que una nena
presoners s'havien convertit a la religió més professada en aquest món:	obsessos	sexuals no practicants. A la nit, se quinyolaven frenèticament contra els
interessats a fer esclatar bones bombes. D'altra banda, eren la mena d'	obsessos	que ell buscava. —L'atemptat d'Orsini —explicava Simonini— no va fallar
tenir tot organitzat. No escoltà ningú sinó el galerista, Joan Darder, un	obsés	del glamour, que atribuïa genèricament als membres de totes les "millors
callada desesperació de viure en un país que destruïa, deia amb un aire	obsés	i concentrat, que destrueix tot allò que he estimat. L'assumpte recurrent
l'havia ensarronat i allò no seria més que una reunió subterrània d'	obsessos	del tennis. D'una perxa, però, penjaven dues peces llargues de roba
pensant quin sentit tindria aquell vell ocell	obsés	, aquell llòbrec, fantasmal, antic i aspre ocell
obsés, aquell llòbrec, fantasmal, antic i aspre ocell	obsés	, quan grallava el seu «mai més». Em recreava en la
en el mateix nombre de minuts i segons. La conversa entre aquest	obsés	i l'amo del bar continua al voltant de temes semblants —horaris,
batec en el record. L'escriure d'un grafòman	obsés	, subjecte al pensament lliure per despensar-ho tot i
d'Ariel Sharon». Sí, perquè Miquel Ferreres —tan grandíssim dibuixant com	obsés	antiisraelià— em va voler castigar diverses vegades caricaturitzant-me en