DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
obscur A 2676 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb obscur Freqüència total:  2676 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

disputes conjugals i també d'endreçar una mica, en una munió de cervells obscurs i vanitosos, atapeïts de noses i d'espesses teranyines de mil·lenàries
nècies tàvegues de l'expressió. Amb el mot que entenguis, sàpigues que l'obscur teixit ens fa invisibles, tant com el casc, kynée, d'Hades
Ara la tribu estava assentada des de feia anys, fixada sòlidament en obscurs habitacles al peu dels tossals. Celebraven llurs festes, s'alegraven en
divinitat, en què la víctima era sempre l'home, nu i abandonat a les obscures forces del mal sobre la terra, i enlloc la Naturalesa no havia desplegat
sobre les serres. La tramuntana es desfermà per damunt de les comes obscures; doblegà les branques dels vells olivers que gemegaren dolorosament; va
sense pietat amb les últimes verdors del pla; després es perdé en el mar obscur. La tramuntana va portar amb ella els primers freds i portà noves
i s'allunyà tot perdent-se amb sorda i profunda remor sobre el garroferar obscur. Darrera de Mila les portes del balcó s'obriren com forçades per una mà
minso soroll d'una porta entreobrint-se arribà a oïda seva. A baix, en l'obscur marc d'aquella porta entreveié confusament la figura de tia Càndia que
de penetrar en el misteri de la seva ansietat, llegir-hi aquell missatge obscur que semblava comunicar a la seva ànima, i que ella no arribava —¿no
eixamplat i aplanat, i per la part baixa, fins al llavi, li sortien dues obscures filades de cotó fluix, amarades de sang ja assecada, que li havien
també?" I es sentí estenallat entre l'angoixa d'aquesta reflexió i l'obscur terror de la brutal presència de la mort. "Ell es presentarà així,
sap si la seva desesperació. Allí, en una taverna amagada al fons d'un obscur carreró hi havia ella. Qui era ella? Ell no ho sabia pas, ni li
i banda, els arbres gegants alçaven llurs branques nues devers el cel obscur. Molt a prop d'ell una dona travessa de sobte el cercle d'un fanal. Tino
Tino Costa es tragué la pellissa, la llençà a una vora, en un recó d'un obscur portal i continuà caminant. "Estem sols", es repetí. Sentia un desig
tem Déu." Caminava en la nit, caminava; passava davant els portals obscurs, passava i tornava a passar pels mateixos carrers. "Quan ets lluny
I quedà pensarosa. El vell callà; reflexionà un moment el misteri de l'obscura atracció que aquestes vides turmentades exerceixen en quasi totes les
en el seu son, en el qual de tant en tant es desenrotllaven malsons obscurs. Així transcorria l'existència. I els homes naixien i morien. V /Sí,
desesperança, no pogué resistir —tampoc ara— aquella darrera crida. Un obscur pressentiment li anunciava, en efecte, que aquesta era l'última vegada
una energia portentosa l'empenyia endavant un cop més: aquella força obscura que el menà sempre en les seves decisions, semblava menar-lo també
el rostre de la mare inclinat sobre el seu; cada cop que emergia del món obscur de les seves febres, la trobava allí, al seu costat, inclinada damunt
esculpirà l'estàtua de la seva vida, donarà realitat a aquella obscura crida que l'agita cada vegada més freqüentment, aquesta ardent
El sol del ponent daurava els camps; els pins aixecaven llurs copes obscures sobre la carena contra el cel maragdí d'una viva i dolça claredat; cap a
no podia rebutjar del seu si una estranya inquietud pensant en ella; un obscur pressentiment semblava advertir-lo que no la veuria mai més, i també Mila
dels propis pensaments. Després es quedà sol, indefens, a mercè de les obscures forces de la nit. En el silenci, fet més profund, de l'alta nit, Tino
home que enmig d'una tempesta en una nit tenebrosa hagués travessat una obscura i ombriva selva poblada de terrors i, acabat de sortir-ne, s'hagués
sense repòs dins el corrent: apartava les branques, els troncs, les obscures masses de rebugada que les aigües llançaven sense parar, defensant-lo a
sobrehumà torna a dreçar-se i a avançar; però noves onades, noves forces obscures es llancen contra ella en un combat ferotge, implacable. Ell la mira a la
camina a poc a poc, temorós i insegur, com un malfactor. S'endinsa per l'obscur passadís, i ho fa de puntetes per no despertar la mare; escolta un moment
l'abatien. Tota la naturalesa semblava alçar-se contra ell com una força obscura i venjadora, sense pietat. En saltar un marge topà de cap contra una
fera —encara podia sentir ressanar la vella cicatriu de la seva ànima—. L'obscur instint dels Randa i dels Joan de Maro, el misteri tremend que tant
D'aquí que els historiadors comencessin a prestar atenció als fets obscurs que constitueixen la trama vertadera de la dinàmica social. De mica en
d'altri: es tracta d'un arravatament irreprimible, nodrit de sòlides i obscures justificacions. Fóra una experiència més que suggestiva la d'establir el
va ser commutada per la de reclusió perpètua. Avui, Déu sap per quines obscures i sospitoses raons, potser subproducte sentimental de la recent
i de les gestacions dels animals. El temps, llavors, era un magma obscur, insondable, de fluència apagada. Ara, per contra, el rellotge ens dóna
grill, mentre un ocell, no sé quin, refilava delicadament en un llorer obscur, davant mateix de la masia ocre. 8 abril. Ha fet un dia
del paisatge. Sentia una mena de simpatia agraïda per aquells microbis obscurs que em retenien entre els llençols. "Poc es pensen —em deia— aquests
Llur clamoreig té un no sé què de planyívol i catastròfic, és una mena d'obscur pànic tranquil. 29 abril. Arribo a Barcelona al matí, amb
poemes inspirats en la Revolució i la guerra, intensos, d'estil una mica obscur, tràgics (de vegades recorden Hölderlin). Ve l'amic mossèn Josep Sanabre
els avets del parc. Fa una nit clara i tranquil·la. Llegeixo Jung, sovint obscur, de vegades d'una penetració extraordinària i d'un humor molt fi.
comprendre\, extraordinàriament profund, però, de vegades, molt obscur, molt difícil. Sota la seva crítica endevineu l'home de penya, que
totalment a les fosques. —Per aquí —diu l'home. El precedeix cap al més obscur de tots, per on avança amb el pas ferm que dóna el costum. Ell el segueix
ells tomben cap al fons, on hi ha una porteta que obre en un vestíbul obscur com una carbonera. —Al... to! —ordena el caporal. Encén una llanterna
tanca de darrera... 9 (10) L'edifici, alt, imponent i de pedra obscura, és totalment a les fosques, però prop de les portes tancades ja
girar simplement el pom de la porta que cedeix i penetra en el vestíbul obscur. Tot el pis ho és, i ell, sense obrir el llum, s'orienta pel passadís,
de la batalla. Així veia jo els qui hi quedaven: supervivents d'un drama obscur, ombres, també ells, del que havien estat. No obstant això, aquells dies
un moment immòbil; la còlera anava muntant-li al cap, muntant-li en obscures onades; respirava amb dificultat; a dintre el pit el cor li copejava amb
d'un corderet acabat d'allunyar del ramat i amarrat al fons del corral obscur. De tant en tant, sortia una dona a la finestra i cridava amb grans
al fons de l'alcova, i mirà el cel. El cel s'obria ample sobre la massa obscura de les cases; semblava més a prop de la terra, i les estrelles semblaven
mateixa hora, al mateix redós d'aigua, quan sentí el reclam de les ones, obscur i precís, i com aquell dia, perseguida pels meus ulls plens de desig, no
pit tatuat. Un entre tants. Un entre tants d'obscura lluita, d'afany constant. Un entre tants. Un entre tants

  Pàgina 1 (de 54) 50 següents »