×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb obsequiar |
Freqüència total: 667 |
CTILC1 |
a l'hereu de Candaina. Perquè, qui podia competir amb ell, tractant-se d' | obsequiar | la Mila i quan el prometatge encara no estava formalitzat? La gent saludà | Tino Costa disposà la petita taula: preparà les pastes i el vi amb què | obsequiar | el seu vell amic. Maria Àgueda tornà a fora. Ell s'assegué, encengué un | amb la seva jove mestressa, davant dels seus companys; veure-la | obsequiada | i festejada pels amos, i ballar, després, als seus ulls, amb el seu | no acostuma a mirar-nos amb massa bons ulls. De vegades, més aviat ens | obsequien | amb una ostentosa displicència. ¿Potser perquè és l'única manera que | matí he anat al Noguer i a Rosquelles. En aquesta darrera masia m'han | obsequiat | —oh emoció de captaire!— amb un bon tros de pa bru, pa de farina | que d'allò que veia d'allò que imaginava. Dinaven amb el pare, que solia | obsequiar | -los amb llaminadures, i amb gran sorpresa i satisfacció de Jeroni, aquell | i el pas dels Reis Màgics entre les celestes constel·lacions, hem estat | obsequiats | amb galls dindis, tortells i vi de Samos. Els nostres cuiners, més | de vegades és molt problemàtic. El vi de la boda amb el qual ha estat | obsequiat | el nostre capità podia haver tingut conseqüències bastant tristes. Però | ¿Què li passa a sa tia? Ella i Na Remei es miraren. Eren enemigues, però s' | obsequiaren | amb un somriure. Na Remei tenia els ulls humits. La baronessa, encara | ja que és corrent que les persones d'escassa posició siguin les que | obsequien | els poderosos. L'avarícia de Dona Obdúlia podria, doncs, explicar certes | divertir-te. No sigues beneit. Es dia des benefici, com a paisà, l'has d' | obsequiar | amb un ramell de flors. Vivint a Barcelona, ho pots fer, i així puges a | et recordes que estem a diumenge i en Pepe vindrà a dinar. Caldrà | obsequiar | -lo amb algun extraordinari. Si és que a tu tant se te'n dóna quedar bé | Què crides, tu, llaminera? Ah, també porto musclos per l'arròs. Hem d' | obsequiar | -lo una mica a en Pepe. Ah, nois, acabo de topar-m'hi amb en | noies fresques i fofes, de qualitat de llegum amanida, que es deixaven | obsequiar | pels dits que se'ls posaven a la vora. Al costat de Teodora Macaia, hi | poema Pere March s'adreça a un "mout aut senyor" al qual vol | obsequiar | amb "un acabat arnès, del cap als pes complit", fet "a la | —em sembla que sí—, i que el meu pare, contra el seu costum, em va | obsequiar | tant com vaig voler. Sempre procurava posar-hi una certa mesura, com si | tant com vaig voler. Sempre procurava posar-hi una certa mesura, com si | obsequiar | -nos massa li semblés una cosa mal feta, que ens pogués aviciar. Aquell | irritat. —Sóc tan pobra —va fer ella—, que ni solament els he poguts | obsequiar | amb una copa. Evidentment, li agradava de parlar de la seva pobresa. No | partit. —Som nosaltres —vaig dir—, sóc jo —vaig rectificar—, qui vull | obsequiar | vostè. Se m'havia ocorregut una idea feliç per a parlar a soles amb ella. | no haver-hi anat jo i tot, jo que pagava, de no haver tingut la idea d' | obsequiar | -la al mateix bar. La Lluna era allí a dues passes, a la plaça de | al balcó tot fent sonar les porres. Els de la casa surten al carrer i ens | obsequien | amb vi i tabac. La confraternització entre els dimonis i els espectadors | fan batre les porres, Sant Pau reparteix cops de creu i Sant Antoni | obsequia | les xiquetes amb mandarines. Arriba el moment més solemnial de tot el | tot de sobte, colors, expressió y accent.— Però, vaja, aquí no's tracta d' | obsequiar | al polítich ¿sab? sinó a l'advocat que'ns va guanyar al Suprem un plet | els matà (els quals el "chef" envià a cercar, malgrat la fosca) ens | obsequià | amb un xic de tam-tam i un poc de dansa. Nosaltres sopàrem a | rigué amb les facècies del saxofon, es féu amic amb el trombó de vares, i | obsequià | l'encarregada del vestuari amb un cocktail d'orxata. Però la nit tot just | sensible. El corsecava una tos penosa... —Havia volgut el meu pare, per | obsequiar | -los passar la tarda a les arbredes de la Pietat. Chopin no pogué anar-hi. | en comissió oficial. Foren rebuts amb pompa. Sigueren magníficament | obsequiats | . Don Francisco de Madrazo, sogre de Fortuny, pintor de càmara i gran | bullangues que ara nosaltres descrivim i que hem interromput per tal d' | obsequiar | els nostres lectors amb els discurs que el pensador català fingeix. "I | i de fer els talls dels mossos a la cuina, ni tampoc li faltà temps d' | obsequiar | el foraster amb qui tingué mil converses interessants sobre els passats | a la llar hi ha gresca diària al voltant del tió generós que enguany vol | obsequiar | -nos com mai. Val a dir que només mirar-lo valia tant com posar-li | XIII de França i els nostres religiosos, plens de caritat i cortesia, | obsequiaren | llurs germans de França i Itàlia amb bones lliures de la pasta | li podia pas dir: "Ves-te'n, que tinc d'estudiar." El vaig voler | obsequiar | i el senyor Alfons va trobar les conseqüències i no va admetre excuses. | en tant la cullera per escurar una cuixa de pollastre o pelar una oliva, | obsequiant | el Tetis amb els ossos o enganyant-lo amb els pinyols dels | . Ell, però, no es torbà gota. La visita l'havia posat content. Per tal d' | obsequiar | el visitant, forfollà entre els rengles malgirbats de llibres dels | de New-York i jo. Cap de nosaltres no sap el nom del secretari que ens | obsequia | . Només sabem que li diuen el "Paragüitas". Entrem als terrenys | corris, que prendrem mal —li dic en veure'l tan engrescat. El Catxurro, | obsequiant | -me abans amb un somrís de suficiència, ha provat de respondre'm que no | amic, no em facis posar malament l'excel·lent sopar amb què has volgut | obsequiar | -me. S'acosta el xampany i no lliga amb les filosofies. —Mai no sobra a l' | Antoni prometé ésser de la colla la nit de l'excursió. Gentil com era, | obsequià | les senyores amb vins i fruites. Els amics n'estaven meravellats. Vilaret | en menys d'un quart a Reus on havien encarregat un íntim ressopó per | obsequiar | les amigues. Tot això ho havia imaginat Vilaret per si fallava la | pel mateix criat, el qual gosant-me mirar ja cara a cara i després d' | obsequiar | -me amb un complimentós rendiment, m'acompanyà fins al foyer; la | cada vegada que la del Páramo passava dansant per aquell indret m' | obsequiava | amb una mirada fibladora, acompanyada d'un somrís angelical. Pobre | figaroniana, jo, en canvi, després de pagar-lo amb escreix, l' | obsequiava | cada cop que ens vèiem amb una exquisida breva espanyola de ral, gest que | majestuosament al vol totes les parelles, ostentació que li plaïa per | obsequiar | la venerable companyia amb l'esclat de la seva opulència i alhora per | sumanta. Finalment, Haie va posar altra vegada dret Himmelstoss i volgué | obsequiar | -lo, com a fi de festa, amb una representació íntima. Semblava que anava a | Maurice Ravel. Quan el gran compositor vingué a Barcelona, l'Orfeó l' | obsequià | amb un gran concert. Vinyas l'acompanyà a la llotja presidencial. Se li | l'ajudessin. El nostre santet no en prescindeix pas. S'atrau els moixons | obsequiant | -los amb llavors que recull de la nostra horta, amb engrunes de pa que li | vingut ací perquè tots quatre sou bons companys i en Quimet vos ha volgut | obsequiar | , però l'objecte principal ha estat perquè jo t'he volgut obsequiar a tu | volgut obsequiar, però l'objecte principal ha estat perquè jo t'he volgut | obsequiar | a tu —digué encarant-se a Victorià. —A mi? —féu aquest, enrojolant- | davallaven el camí saludant-la amb les mans.— Poc que està bé! Jo els he | obsequiat | amb molt i molt de gust, i això és massa! Em sap molt de greu! Quan els | el risc de passar per poc delicat. L'oncle del Quimet era home que sabia | obsequiar | els amics sense fatxenderies ni exhibicions sobreres. Era tan franc i |
|