Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

a l'hereu de Candaina. Perquè, qui podia competir amb ell, tractant-se d'	obsequiar	la Mila i quan el prometatge encara no estava formalitzat? La gent saludà
Tino Costa disposà la petita taula: preparà les pastes i el vi amb què	obsequiar	el seu vell amic. Maria Àgueda tornà a fora. Ell s'assegué, encengué un
amb la seva jove mestressa, davant dels seus companys; veure-la	obsequiada	i festejada pels amos, i ballar, després, als seus ulls, amb el seu
no acostuma a mirar-nos amb massa bons ulls. De vegades, més aviat ens	obsequien	amb una ostentosa displicència. ¿Potser perquè és l'única manera que
matí he anat al Noguer i a Rosquelles. En aquesta darrera masia m'han	obsequiat	—oh emoció de captaire!— amb un bon tros de pa bru, pa de farina
que d'allò que veia d'allò que imaginava. Dinaven amb el pare, que solia	obsequiar	-los amb llaminadures, i amb gran sorpresa i satisfacció de Jeroni, aquell
i el pas dels Reis Màgics entre les celestes constel·lacions, hem estat	obsequiats	amb galls dindis, tortells i vi de Samos. Els nostres cuiners, més
de vegades és molt problemàtic. El vi de la boda amb el qual ha estat	obsequiat	el nostre capità podia haver tingut conseqüències bastant tristes. Però
¿Què li passa a sa tia? Ella i Na Remei es miraren. Eren enemigues, però s'	obsequiaren	amb un somriure. Na Remei tenia els ulls humits. La baronessa, encara
ja que és corrent que les persones d'escassa posició siguin les que	obsequien	els poderosos. L'avarícia de Dona Obdúlia podria, doncs, explicar certes
divertir-te. No sigues beneit. Es dia des benefici, com a paisà, l'has d'	obsequiar	amb un ramell de flors. Vivint a Barcelona, ho pots fer, i així puges a
et recordes que estem a diumenge i en Pepe vindrà a dinar. Caldrà	obsequiar	-lo amb algun extraordinari. Si és que a tu tant se te'n dóna quedar bé
Què crides, tu, llaminera? Ah, també porto musclos per l'arròs. Hem d'	obsequiar	-lo una mica a en Pepe. Ah, nois, acabo de topar-m'hi amb en
noies fresques i fofes, de qualitat de llegum amanida, que es deixaven	obsequiar	pels dits que se'ls posaven a la vora. Al costat de Teodora Macaia, hi
poema Pere March s'adreça a un "mout aut senyor" al qual vol	obsequiar	amb "un acabat arnès, del cap als pes complit", fet "a la
—em sembla que sí—, i que el meu pare, contra el seu costum, em va	obsequiar	tant com vaig voler. Sempre procurava posar-hi una certa mesura, com si
tant com vaig voler. Sempre procurava posar-hi una certa mesura, com si	obsequiar	-nos massa li semblés una cosa mal feta, que ens pogués aviciar. Aquell
irritat. —Sóc tan pobra —va fer ella—, que ni solament els he poguts	obsequiar	amb una copa. Evidentment, li agradava de parlar de la seva pobresa. No
partit. —Som nosaltres —vaig dir—, sóc jo —vaig rectificar—, qui vull	obsequiar	vostè. Se m'havia ocorregut una idea feliç per a parlar a soles amb ella.
no haver-hi anat jo i tot, jo que pagava, de no haver tingut la idea d'	obsequiar	-la al mateix bar. La Lluna era allí a dues passes, a la plaça de
al balcó tot fent sonar les porres. Els de la casa surten al carrer i ens	obsequien	amb vi i tabac. La confraternització entre els dimonis i els espectadors
fan batre les porres, Sant Pau reparteix cops de creu i Sant Antoni	obsequia	les xiquetes amb mandarines. Arriba el moment més solemnial de tot el
tot de sobte, colors, expressió y accent.— Però, vaja, aquí no's tracta d'	obsequiar	al polítich ¿sab? sinó a l'advocat que'ns va guanyar al Suprem un plet
els matà (els quals el "chef" envià a cercar, malgrat la fosca) ens	obsequià	amb un xic de tam-tam i un poc de dansa. Nosaltres sopàrem a
rigué amb les facècies del saxofon, es féu amic amb el trombó de vares, i	obsequià	l'encarregada del vestuari amb un cocktail d'orxata. Però la nit tot just
sensible. El corsecava una tos penosa... —Havia volgut el meu pare, per	obsequiar	-los passar la tarda a les arbredes de la Pietat. Chopin no pogué anar-hi.
en comissió oficial. Foren rebuts amb pompa. Sigueren magníficament	obsequiats	. Don Francisco de Madrazo, sogre de Fortuny, pintor de càmara i gran
bullangues que ara nosaltres descrivim i que hem interromput per tal d'	obsequiar	els nostres lectors amb els discurs que el pensador català fingeix. "I
i de fer els talls dels mossos a la cuina, ni tampoc li faltà temps d'	obsequiar	el foraster amb qui tingué mil converses interessants sobre els passats
a la llar hi ha gresca diària al voltant del tió generós que enguany vol	obsequiar	-nos com mai. Val a dir que només mirar-lo valia tant com posar-li
XIII de França i els nostres religiosos, plens de caritat i cortesia,	obsequiaren	llurs germans de França i Itàlia amb bones lliures de la pasta
li podia pas dir: "Ves-te'n, que tinc d'estudiar." El vaig voler	obsequiar	i el senyor Alfons va trobar les conseqüències i no va admetre excuses.
en tant la cullera per escurar una cuixa de pollastre o pelar una oliva,	obsequiant	el Tetis amb els ossos o enganyant-lo amb els pinyols dels
. Ell, però, no es torbà gota. La visita l'havia posat content. Per tal d'	obsequiar	el visitant, forfollà entre els rengles malgirbats de llibres dels
de New-York i jo. Cap de nosaltres no sap el nom del secretari que ens	obsequia	. Només sabem que li diuen el "Paragüitas". Entrem als terrenys
corris, que prendrem mal —li dic en veure'l tan engrescat. El Catxurro,	obsequiant	-me abans amb un somrís de suficiència, ha provat de respondre'm que no
amic, no em facis posar malament l'excel·lent sopar amb què has volgut	obsequiar	-me. S'acosta el xampany i no lliga amb les filosofies. —Mai no sobra a l'
Antoni prometé ésser de la colla la nit de l'excursió. Gentil com era,	obsequià	les senyores amb vins i fruites. Els amics n'estaven meravellats. Vilaret
en menys d'un quart a Reus on havien encarregat un íntim ressopó per	obsequiar	les amigues. Tot això ho havia imaginat Vilaret per si fallava la
pel mateix criat, el qual gosant-me mirar ja cara a cara i després d'	obsequiar	-me amb un complimentós rendiment, m'acompanyà fins al foyer; la
cada vegada que la del Páramo passava dansant per aquell indret m'	obsequiava	amb una mirada fibladora, acompanyada d'un somrís angelical. Pobre
figaroniana, jo, en canvi, després de pagar-lo amb escreix, l'	obsequiava	cada cop que ens vèiem amb una exquisida breva espanyola de ral, gest que
majestuosament al vol totes les parelles, ostentació que li plaïa per	obsequiar	la venerable companyia amb l'esclat de la seva opulència i alhora per
sumanta. Finalment, Haie va posar altra vegada dret Himmelstoss i volgué	obsequiar	-lo, com a fi de festa, amb una representació íntima. Semblava que anava a
Maurice Ravel. Quan el gran compositor vingué a Barcelona, l'Orfeó l'	obsequià	amb un gran concert. Vinyas l'acompanyà a la llotja presidencial. Se li
l'ajudessin. El nostre santet no en prescindeix pas. S'atrau els moixons	obsequiant	-los amb llavors que recull de la nostra horta, amb engrunes de pa que li
vingut ací perquè tots quatre sou bons companys i en Quimet vos ha volgut	obsequiar	, però l'objecte principal ha estat perquè jo t'he volgut obsequiar a tu
volgut obsequiar, però l'objecte principal ha estat perquè jo t'he volgut	obsequiar	a tu —digué encarant-se a Victorià. —A mi? —féu aquest, enrojolant-
davallaven el camí saludant-la amb les mans.— Poc que està bé! Jo els he	obsequiat	amb molt i molt de gust, i això és massa! Em sap molt de greu! Quan els
el risc de passar per poc delicat. L'oncle del Quimet era home que sabia	obsequiar	els amics sense fatxenderies ni exhibicions sobreres. Era tan franc i

Pàgina 1 (de 14)

50 següents