Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

àdhuc podria dir-se que en els seus impulsos a vegades fins passava de l'	obstinació	. Li indicaven el risc, però ella s'entestava en el seu propòsit. Si algú,
tancades i incomprensives, amb llurs odis, llurs creences, plenes d'	obstinació	i de ferocitat. Eren els temps de la pàtria potestat i de l'autoritat
en llunyania, i, tot caminant, la cançó li muntava als llavis en la cega	obstinació	que la menava: —Si em pega, com si no em pega, jo a la plaça
l'esperit de la seva filla topa amb l'obstacle irreductible: amb aquella	obstinació	, afincada a la seva ànima com una roca a la mar. I ell torna a mirar-la
més dolorós. Viu en un continu estat d'irritació, de profund disgust. L'	obstinació	d'ella l'exaspera, però ell l'hi imposa el seu càstig, i el càstig que li
canviarà o no sortirà d'aquí", cada dia més cec. Ella la veia aquesta	obstinació	. Mila ja no s'inquieta ni per ell; ara té traçat el seu camí amb una tan
la desgraciada. Es sentia penedit d'haver-se entestat a veure-la i de l'	obstinació	que posà en aconseguir-ho, conegut l'estat en què es trobava. ¿Quina
mossèn Paulí i un dels mossos. Però Jeroni no es resisteix. Només, amb	obstinació	, obliga a mossèn Paulí i al mosso a traginar feixos de paperassa. De
d'una irregularitat moral. S'adonà de la tirania del pensament fix amb	obstinació	en un sol ésser: en aquell Pere Gifreda que omplia d'encís una hora o
en què s'escau el seient on Pere s'està una mica ajupit, llegint amb	obstinació	el programa, del qual no tomba pas el full. I ella s'estremeix com d'un
un moment en que ja tots perderen lo seny, ningú obrava per rahó; una	obstinació	instintiva, exaltada per la resistencia, com la del irat que 's bat
a moments insostenibles, no arribaven a comprendre la indomable	obstinació	del seu pare. Feia pocs dies que es preguntaven si, aprofitant
ser i de convertir-la a la vostra semblança. Tant com us enervava la meva	obstinació	em feia somriure la vostra impaciència. Més tard no vaig poder somriure.
culpa, torbament, desesper, vergonya, còlera, odi,	obstinació	, hipocresia. Adam, amb balbuceigs, va contestar-li: "T'he
En què pensa? —vaig preguntar-li. —Si fos possible d'escapar! —murmurà amb	obstinació	. —I anar on? La mà de Déu és pertot. No hi ha salvació. Li sap
eren i no eren dones. Per això s'han tornat mules, per això tenen tanta	obstinació	i tiren guitzes. ¿Què hi diu la teva senyoria, patró? —Que el teu cervell
i que traslladin aquestes ànimes a Grècia. Si combatre amb tanta	obstinació	és felicitat, jo sóc feliç. No sé si, com tu dius, he tallat la meva
arcàngel revoltat. Perquè aquesta dansa de Zorbàs era tota desafiament,	obstinació	i revolta. Com si cridés: "Què em pots fer, Omnipotent? No em pots fer
amb un buldog ha actuat durant moltes generacions sobre la valentia i l'	obstinació	dels gànguils; i un encreuament amb un gànguil donà a tota la família de
la seva novitat (perquè altres homes han pensat així), com per causa de l'	obstinació	amb què ell la mantenía. Aquesta opinió, en la seva forma general, era la
l'aferma més que mai. Lo que hi ha, és que en aqueix home, ha mort la	obstinació	, el va empenyent (com en els infants), de volguer que tot vagi segons son
ésser de la vostra opinió", o bé: "aquesta fou en altre temps la meva	obstinació	com és ara la vostra; però... hi ha tres coses, afegeix, a
prop de Bayona, es perllongà sis anys. Fins el 1617, amb una	obstinació	quotidiana i incansable, els dos amics revisaren minuciosament, en
com devia sentir-s'hi el mateix Kleist. Però Kleist, amb aquella	obstinació	que caracteritza els romàntics alemanys, perseguirà aquest desenllaç
el rocam de l'escullera barra el pas a les gents; de manera que només l'	obstinació	i gosadia poden situar-vos en camí de descobrir-lo i d'admirar la seva
pesant rastellera d'esclops, de tant en tant s'exclamava, amb veritable	obstinació	, del que deia en Jepic. Ambdós anaven a fira a Prada de Conflent per
em captivava sobre tota cosa, i sempre hi tornava els esguards amb una	obstinació	persistent, com la nota dominant de l'aspre paisatge. I, mentre sentia
pares intentaren convènce'l que Ramon o Josep eren noms més escaients. L'	obstinació	del padrí es revinclà contra tota mena de raons i el menut es digué
lliçó del que és el caçar els grans animals africans: és a dir, lliçó de	obstinació	, de paciència i d'hores i hores de solitud al bosc. III Vida
hi acostava poc a poc i tornaven a fugir-me. A la fi, amoïnats de la meva	obstinació	, que els feia estar sempre en guàrdia, trencaren en angle vers la dreta,
catàstrofe. L'animal hi veia molt bé de nit però malgrat la seva còlera i	obstinació	, no gosava a descobrir-se i esperava una imprudència o un defalliment de
i deixar-los cridar és la solució normal de llur atac. Si enutjat per l'	obstinació	, un home es tomba de cara a ells, i fa geste d'escometre'ls, giren cua d'
allunyar-se, amb alguns ferits, que així pagaren la pena que, per llur	obstinació	, mereixeren. A les planes herboses, on per faltar-hi el redós dels arbres
se'ns aparegué com a absoluta. Era qüestió de cames, de resistència i d'	obstinació	. Correguérem mig quilòmetre més, per un bosc cremat, d'arbres mitjans i
gran poder, ni la ira, ni l'abrivada de la joventut, ni la temeritat i l'	obstinació	dels homes, la qual sovint esgota la paciència àdhuc dels cors més
suavíssim de les intimitats. Innocenci perseguia les mans d'ella amb	obstinació	; diguem amb la perfídia amb què un esparver persegueix les aloses. I les
elevació i grandesa d'ànim, i és que en ella neix molt fàcilment una	obstinació	i un daler exagerat d'ésser el primer. Talment com llegim en Plató que
de tots excel·leixen, ha d'ésser, doncs, tranquil·la i sense gens d'	obstinació	, i que la gràcia l'animi; i que el qui parli no exclogui els altres com
el que tant desitjava que revelessin. Però davant de la que ells creien	obstinació	dels cristians, Erbok es donà per vençut i hagué de comunicar a l'arraix
prestigi teatral s'havia format a còpia de fracassos. I és que la seva	obstinació	, fruit naturalment del seu amor i de la consciència amb què exercia el
el cap, ni dir-li res, menys encara allò que sents com una malaltissa	obstinació	que et trasbalsa. Clàudia, si et plau, vine a seure, implores amb veu
a creure'm. ¡Com t'ha agraït sempre el meu esperit aqueixa femenina	obstinació	! No em cal avergonyir-me d'haver-te mentit; és l'únic cas pel qual tu
molt bé. L'emblanquinament del front tal vegada endureix el cervell en l'	obstinació	. Sigui com sigui, amb el blanc d'Espanya que la paret m'havia deixat al
amb el blanc d'Espanya que la paret m'havia deixat al front, la meva	obstinació	fou ben ferrissa. Vaig reflexionar per algun temps per respondre en
de Londres i, més tard, decapitat. Ningú no va comprendre, aleshores, l'	obstinació	del Canceller. Sempre passa igual, és clar! Un home tan culte, tan
seva mateixa dona, les seves filles, no podien comprendre com, en la seva	obstinació	, preferia aquella cel·la petita i porca a la bella biblioteca que posseïa
de si i sempre, una violació i una ofensa de l'amor, tant si es resol en l'	obstinació	subsegüent, com en la penitència sincera. Els temors del càstig es poden
de diverses estructures histològiques. Però, fins avui, potser per l'	obstinació	a pensar massa anatòmicament, seguim sense posseir ni la més remota idea
que fem de la seva actitud, que la de suposar-la tancada en una prèvia	obstinació	irreductible respecte de la seva glòria virginal. Actitud, altrament,
de Déu infinitament gran com a vindicador de la justícia trepitjada amb	obstinació	definitiva es troba en tota la Bíblia completant la del Déu infinitament

Pàgina 1 (de 7)

50 següents