Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

La donzella oficial s'endormiscava, i les aigües no s'enfurien, i res no	ocorria	en la llarga calma d'un matí clar, sense cap boira, i el cos s'anava a poc
a l'encalç dels seus treballs, però no per això l'he d'ofendre, com	ocorreria	, amb probables conseqüències greus, si em refusava a atendre, fins on
i li pregà que la perdonés i li donés ajut. —Ell —digué—, si no hagués	ocorregut	aquella desgràcia, s'hauria casat amb mi. M'ho tenia promès: m'ho jurà
no fos aquest el motiu, el fet cert és que a Randa, aquella nit, se li va	ocórrer	una de les bromes més estúpides que mai li haguessin gastat. Començà per
en ell per sempre lligada al record d'aquelles brutalitats. El fet li va	ocórrer	amb Joan de Maro, un segon Randa, tan pervers com aquell, però d'instints
i ja aleshores, una mica esverat davant aquelles escenes, se li havia	ocorregut	de pensar si Tino Costa no estaria realment foll, com es deia per Santa
: així pogué, si més no, morir en pau, si en pau morí. El fet va	ocórrer	trobant-se Tino Costa fora. Ara Màrius havia passat al món dels seus
sentí aterrida de les conseqüències que el fet podia tenir. —Com se t'ha	ocorregut	aquesta idea, Mila? Això són temptacions del dimoni. I el teu pare? I la
de bell nou i es separaren amics. També a casa del vell professor havien	ocorregut	novetats. Aquests dies l'ancià tenia a casa la seva filla, que amb la
un lleu tremolor en els braços i, mentre vogava, no deixava d'enraonar.	Ocorria	molt sovint, com ara, que li agafessin els rems. Ell ho agraïa; s'asseia
renyir per sempre, tan gran va ésser el disgust que li causà. La cosa va	ocórrer	com segueix: Al costat de la masia, no lluny del lloc on ells s'asseien,
figuera, ja mig corcada. Un dia, al Boni, mirant aquell arbre, se li va	ocórrer	una idea diabòlica. "Ja voràs —es digué—, li farem passar un mal rato."
se'l veia furiós, desesperat, com boig, i no li podíeu quasi parlar. Això	ocorria	, però, molt comptades vegades, i sempre per indisposició o absència de sa
del mar, on sopàvem. Aquell any, per donar més color a la festa, es va	ocórrer	a les autoritats d'organitzar una cursa a base dels coixos del poble;
força les mandíbules, les immobilitzà, impedint que s'obrís la boca, com	ocorre	sempre amb els penjats, i quedà així amb la pipa a la boca. Un pagès,
la seva pipa, meditava ja allò que a la fi havia de portar a cap.	Ocorria	només que llavors, allà a la masia, tenia una cosa que el retenia, una
L'actual dona d'ell era a la casa; estava enamorada del Valent, que, com	ocorre	sempre, l'explotava. La cosa entrava també en l'ofici, i potser deixà
altre de qui havien sentit dir i de la mort que li varen donar. El fet va	ocórrer	a Tortosa, i molts encara el recordaven. Era un noi de vint anys, el qual
cap, amb perill de fer-lo encara més "tonto" que no era; això li va	ocórrer	en una ocasió. Un dia, en efecte, van encertar-lo al pols, i caigué tan
pas fiar. N'hi podia haver alguns que haguessin fet "safrà", com havia	ocorregut	més d'una vegada; aquests, com és natural, eren els més perillosos, eren
camí girava cap a l'esquerra, i es passava el pont sobre el desguàs, va	ocórrer	l'accident. Un xic més avall del pont, una regadora vessava al desguàs el
d'arribar, el descobrí dintre el panissar, i ni un moment no se li havia	ocorregut	de pensar que pogués ésser ell el qui regués en aquelles hores. Jaume
inútilment. De sobte, es recordà del mocador. No se li havia	ocorregut	, i experimentà una viva alegria. Se'l tragué de la faixa,
a sortir d'aquella casa. Feia tres mesos escassos que s'havien casat quan	ocorregué	el fet. Miquel de Sisons fou enterrat; la gent desfilaren i Càndida restà
¿No podríem fer una aliança tu i jo? Quer· Quines coses se t'	ocorren	, amic meu! Ets una barreja d'ingenuïtat i malícia. Pel que veig, Jahvè ha
I replicava l'altre, prenent un pols de rapè: —Monsenyor, no se m'	ocorre	cap inconvenient. Alguna senyora indígena, en els tes quasi litúrgics del
aquestes persones es troben tan desproveïdes d'alè vital, ¿com se'ns ha	ocorregut	compondre amb elles una novel·la? No hem volgut fer precisament una
¡no vagi tota sola pels carrers estrets! Quant als salons... Però se'ns	ocorre	que aquest capítol sembla un inventari. Demanam perdó al lector. En
per insinuacions capcioses, plenes de gràcia i de naturalitat, com sol	ocórrer	als qui saben que no poden esser desdenyats. Proust parla en alguna banda
del llit, remugava: —Aquest Jacob sempre ha estat una bèstia. A qui se li	ocorre	anar a morir-se a una casa així... Naturalment, n'estic contenta. Fort. A
qual era verament perillosa. El que amargava la vida a l'escriptora, com	ocorre	quasi sempre, no eren els enemics, que no la llegien, sinó els devots i
amb mi. Vols dir-me alguna cosa després de la meva confessió? No te s'	ocorre	dir-me res? Víctor. M'has fet molt de mal, Ernestina, amb les
mena! Fem-nos il·lusions! Me les ha regalades la mamà. A tu no se t'	ocorre	mai regalar-me res. Víctor. [(Molt baix, talment com si ho
però a una realitat concreta amb forma i amb figura. Podria àdhuc	ocórrer	que aquesta figura no fos bella o que aquesta forma fos inacceptable. El
amb la divinitat temible. L'home torna a trobar-se amb Déu. El que li	ocorre	és que ja no ho fa amb la ingenuïtat del medieval: no pot relligar-se amb
els impedeix de caure en la decoració, cosa que no	ocorre	amb els fauves, insensibles a d'altres crides més profundes,
i el seu adversari esdevingué ben aviat una lluita cos a cos, com solia	ocórrer	en les conteses a peu, i hagueren de prescindir de llances, espases i
primitiva i en neutralitzi la virtut dinàmica, en la caça llunyana	ocorre	al revés: la conjunció és deficient i l'únic mitjà de posar remei a la
de l'altra—; per què, sobretot, tenint en compte aquesta divisió,	ocorre	de vegades que l'animal menys "important" ocupa la posició principal,
ésser el mateix —fórmula que esdevindria de seguida falsa si a algú se li	ocorregués	de precisar casos d'espècie—; després, i sobretot, perquè l'estructura de
les varietats més inestables es troben entre els pobles més primitius.	Ocorre	exactament el contrari. Car són sobretot els indígenes freqüentment
a les illes Lleialtat, i a Ulawa i Malaita, a l'arxipèlag de les Salomon.	Ocorre	de vegades a Lifu que un home indiqui abans de morir l'animal —ocell o
simbòlicament si ja està altrament assegurada, com pot també	ocórrer	en absència dels dos procediments: "Si... en un poble trobem l'exogàmia
varietats es divideixen per parelles entre les meitats. El mateix	ocorre	amb les varietats de tortuga. El cangur gris és wuturu, el roig yanguru,
entre termes establerts com a discontinus. En el cas del sacrifici sovint	ocorre	el contrari: tot i que coses distintes estiguin destinades sovint, d'una
á mitja escala, tothom sorprés s' abalansá á la barana pera veure qué	ocurría	, y tot lo servey eixí al replá arrastrat pe'l meteix crit. Una dona, una
alguns dies m'escapolia de la farmàcia per visitar la casada. Però solia	ocórrer	que no trigava a arribar del camp el seu home i no teníem temps de res,
l'ànima. Avui penso que aquell plor silenciós i llarg em salvà. Se m'	ocorregué	la idea —ho recordo ben bé— que em trobava davant un fet providencial.
de tristesa profundíssima i d'energia desesperada. Aleshores se'm va	ocórrer	que em faria vergonya de posar-me a exercir un treball manual a
de cridar, però joiós de la possibilitat que ell em sentís. I havent-se'm	ocorregut	que tal vegada escoltava, vaig cridar més: —Vull veure el meu pare! Mai

Pàgina 1 (de 65)

50 següents