Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
ocell M 8293 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2008)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb ocell Freqüència total:  8293 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

suplici, que recomençava l'endemà. "Quin joc més fastigós!", judicava l'ocell. "Valdria més que una adequada cirrosi et malmetés l'entranya d'un
fins a desembocar al Jònic, naixien les Sirenes, amb ales i cossos d'ocells i amb rostres i pits bonics, túrgids, de dona. Al principi, doncs, nimfes
bones oportunitats de calma i de peix." Les Harpies i la diligent Iris Ocells de presa amb cap de dona, les cares de les Harpies són pàl·lides de fam.
un cervatell, una cabrella o un petit de daina. Li agrada el corb, ocell profètic. El jacint és la seva flor, el llorer el seu arbre, i tots dos
a la influència de la calma de l'hora i del seu brevíssim encant. Ocells La feina enllestida al primer foscant, el pescador Arístocles, de nou en
solia, a instruir el noiet, avui sobre els costums i les llegendes dels ocells, quan a mitja dotzena de paraules l'interrompo amb imperi. "No veus",
i el feliç matrimoni emmudia per destriar, entre els primers cants dels ocells just desvetllats, els avisos plens de seny d'una rara oreneta. Hals
vedrunes espargides, xafogor que m'emmalaltiria. Clam, sense cants d'ocells, de les velles oliveres cremades." Menelau "Em sembla que aquest bon
de reproduir la perfectíssima estructura òssia i muscular de les dels ocells i els seus moviments, d'una complexitat que no ets prou madur per
mai la vida. Vagi on vagi, en tots els indrets hi haurà arbres, camps, ocells, un riu amable. I m'acompanyarà almenys, fins que uns dits piadosos em
però em busca, presa en les fal·làcies de la imaginació, envescat ocell, pels tortuosos camins de l'enyorança de la joventut esvanida, on li és
en la seva ànima. Els somnis de Mila s'anaren retirant, com ocells esglaiats que fugissin de l'hivern i del fred. Mila del Santo, a poc a
a la qual arribaven les branques de les acàcies i el clar xiuxiueig dels ocells del pati. Parlaren de coses passades, parlaren de somnis, ressuscitaren
dirigir la mirada vers allí. El seu cor tremolava dins el seu pit com un ocell esverat. Ell ja no hi era, no hi havia ningú; però Mila sentia encara la
que la professora els havia demanat per al col·legi, car el cant de l'ocell alegrava, segons ella, la classe. Es comprà una gàbia nova, hi ficaren
alegrava, segons ella, la classe. Es comprà una gàbia nova, hi ficaren l'ocell i la varen penjar en un clau prop del balcó. "Estàvem en això —continuà
part en la nostra alegria. Ella no apartava els ulls de la gàbia on l'ocell es movia d'una banda a l'altra, donant cop d'ala aquí i allà, mossegant
poc a poc va anar acostant-se al balcó, i quan hi hagué arribat amollà l'ocell. Sembla que la vegi dreta vora el balcó, mirant com l'ocell es perdia
amollà l'ocell. Sembla que la vegi dreta vora el balcó, mirant com l'ocell es perdia rabent per damunt de les teulades. Pels llavis li passava un
això, totes sabíem que si la masovera hagués portat per tercera vegada un ocell, Mila l'hauria tornat a amollar." "Déu l'havia feta així." IX Nit
creuà la ment d'ell, i la seva felicitat tremolà en la seva ànima com un ocell esverat. Guardà silenci una llarga estona, i a la fi digué (en la seva
treus ara? De què viuries? —Déu no desempara mai els qui fien en Ell. Els ocellets del camp no sembren, ni seguen, ni arrepleguen en graners, i Déu del cel
sentencià: —Us dic que no heu de desesperar: el dia menys pensat l'ocell aixeca el vol. Quan el vaig veure amb ella vaig dir-ho de seguida:
rostre llarg, aplanat pels costats. Els seus ulls eren petits, rodons, d'ocell de presa, i parlava amb un lleu quequeig: en el seu conjunt oferia
a escapar-nos de la terrible crueltat de la vida, un aleteig desesperat d'ocells presoners. La veritat és que els àngels no passen per a nosaltres d'ésser
la posta del sol, admirar els arbres, embadalir-se amb el cant dels ocells. Això, naturalment, no podia durar tota la vida, i hi havia ja qui havia
el seu amor. Allí, entre perfums de flors, dolces brises i cants d'ocells, els esperava la felicitat. Parlava també de la llum de la lluna, de
el pit; les escenes disperses del malson travessen la seva ànima com ocells solitaris en un cel de tempestat sobre una terra àrida i deserta. Allà en
a penes de vint metres en quadre, i el lloc era solitari: sense arbres ni ocells, quasi sense records. Només algunes flors seques es podrien en un vas
obligada a asseure's a la vora del llit. La tarda és clara; sonen cants d'ocells pels ràfecs, i una llum transparent penetra del cel blau per la finestra.
blancs nuvolets que voguen pels cels del matí, i més alegre que aquell ocellet que un dia veié volar rabent per damunt les teulades, després que ella
criden; però ella ja no els sent; ella sent només el cant alegre dels ocells pels ràfecs, com cants d'un més enllà, com cors d'àngels que la
de dissabte, amb joia d'infants pels carrers. Es sent l'alegre cant dels ocells, i més tard, el toc de les campanes vesprals que s'espargeix per l'aire
merlot tímidament al fons dels boscos. És un delicat preludi: la llum, l'ocell, els núvols; un primer assaig del "temps clar" (com deien els
de cel blau encerclada de núvols blancs i grisos, vam sentir un cant d'ocell que no havíem sentit mai: unes notes breus de xilofon, seguides d'una
no sentíem sinó el vent suau, un flauteig espaiat de tòtil, un refilar d'ocell. 19 març. Boira baixa a muntanya. Davant de casa, una
tres dies estàvem a diversos graus sota zero. Se senten refilar molts ocells. Una cadernera cantava, a primera hora de la tarda, en un vell cirerer,
i blanc, canta una mallerenga. És una nevada primaveral. Sembla que els ocells coneguin que, fosa la darrera túnica freda, veuran el cos tendre de la
agrisat, tènue. Passant pels conreus he sentit el primer grill, mentre un ocell, no sé quin, refilava delicadament en un llorer obscur, davant mateix de
núvols dolços, grisos. Arribaven veus del poble, sobretot veus d'infants. Ocells de bardissa refilaven pels sots i adés un merlot s'hi afegia amb el seu
una taca a les branques altes d'un castanyer i pensava: "Potser és l'ocell?". En aquell moment ha volat. Després ha tornat a cantar i hem vist un
Gairebé podria escriure un petit assaig sobre la vida dels cucuts. Aquest ocell, que té fama de misteriós i gairebé d'invisible —/a wandering
que visc aquest somni! Però tota aquesta pau, aquesta dolçor de flors, d'ocells, de silenci, és un vel il·lusori de primer terme, un vel de maia
del Serrat de Cerdans i del Mataró, l'ermita grisa, arraulida com un ocell feréstec. En tornar, posta d'or darrera unes muntanyes roges com un
de Lawrence. A contrallum el sol dibuixava amb or la silueta dels ocells amatents; s'agrupaven, esbategaven un instant, el perdigot allargava el
brillava davant la finestra: s'ha esvaït el món dels arbres, dels ocells i dels núvols: només la gran tenebra enllà del vidre. He sentit com una
s'enfila pels espadats color de viola. Vent, vent tot el dia. Arbres i ocells agitats. El tamariu del pati és una flama lleugerament més pàl·lida que
Però, mal amagat entre falgueres i uns brancs de moixera, els esquerps ocells em veuen i fugen de seguida. Acabo de llegir /Noeud de vipères\;
Sol càlid, teranyines lleus al cel, castanyers nus i lluents, amb algun ocell que s'hi atura i canta. El fum surt, lent i blau, de les casetes grises.
grisors, i els boscos són com extasiats, amb estranyes refiladisses d'ocells, delicioses fioriture. Tornant, m'adono que vora casa ja brota un

  Pàgina 1 (de 166) 50 següents »