×
 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb ocellada |
Freqüència total: 108 |
CTILC1 |
| , de l'agost, prenia la fresca an el meu balcó, i allí, al mig d'aquella | ocellada | , hi va entrar una noia morena, com si caigués un raig de lluna. Arribar | | arrels, els arbres són un tremolor, del gran desig de saba nova. I a l' | ocellada | , quina remor! Tothom parla i ningú no escolta. "—I doncs? Què fem? Què | | i a la festa, i el gall tan fatxendós i virolat de plomes, i el cant de l' | ocellada | en el cel blau i entre les fulles. Viure! En seguit tracte i conversa amb | | hi han reprès el teixir de llançadora i el xisclar esbojarrat. Canta l' | ocellada | en el brancatge i la bardissa. Si algun company ha mort d'un cop de | | un arbret. Nosaltres escoltàvem bocabadats, gaudint una visió de camps i | aucellades | en el deix de cada paraula. Arbret, vesc... Això mancava no més? Jo tenia | | cors oprimits, contemplant amb ulls cobejosos aquella gloriosa marxa de l' | ocellada | . Ah! de tota aquella immensa ruixada de moixons ¿no en cauria una | | barraca de parador d'esteles? Ah, que seria trist un cel eternament sense | ocellada | ! Jo aleshores no podia contemplar-lo sense sofrir un surt d'angoixa. No | | Al fons, el camí del cementiri, ofegat de pols, de xiprers i cants d' | ocellada | i, dominant-ho tot, el Turó del Mal Temps, gris, nu de vegetació, d'un | | i vol, fent la impressió d'una florida que es convertís màgicament en | aucellada | . Volaven, fugien cala enfora, enllà, enllà... ¡Qui pogués seguir-les! ¡Qui | | la marinada feia remoure tota mena de fullatges. Era un aleteig joiós, d' | ocellada | novella que s'estenia pel Campot i enllà del bosc. Ací els encaboriaments | | El glacis, convertit en un jardí, atreu la seva mirada melangiosa. L' | ocellada | canta dins el fullatge dels tells ufanosos i dels daurats castanyers. | | i lluminosa s'alça el roure tot triunfant i crida a gran festa tota l' | ocellada | perquè cantin les seves glòries i la seva força. Hi ha qui diu que el | | sentiu la companyia de remors amagades de degotalls i passades de l' | ocellada | . A cada giragonça del corriol se us apareix Poblet com una brasa d'or, | | i solemne mutació de llums i celatges, la rosor de l'alba amb música d' | ocellada | ..., i vet-aquí que d'ençà d'aquell moment commovedor i quasi fatal en que | | de les pregones virtuts de l'ésser una munió de variadíssims anhels | ocellada | que li omplia l'ànima de cants dolcíssims. I quan venia la nit i eixia | | Les fulles quietes i callades esperaven els cants incipients de l' | ocellada | . Damunt de cada pagesia, el primer fum del dia de la llar fumada, formava | | les sentors li reviscolaven les entranyes i els cants incipients de l' | ocellada | li despertaven emocions infantívoles embolcallades per les boires de | | bat a bat, cridà dolçament, amb veu angoixosa:— Marxeu, petits, marxeu! L' | ocellada | s'alçà compacta com un torb, embocà la finestra, aombrant-la un moment, i | | Un dia clar... La verdor de l'horta... un cel blau... un bell cantar de l' | ocellada | en l'espessor, i uns braços que l'estrenyien amorosament contra la | | format les floretes silvestres, i s'havien anat enfortint les veus de l' | ocellada | , de nit i de dia, sota el sol i la celístia mentre jo, pobre de mi, | | l'hort del Bon Jardiner de què parla l'Evangeli i perquè el cant de l' | ocellada | acompanyi la missa de la matinada de Pasqua". Una bella tanca de ferro | | grup de muntanyes escarpades, clivellades de grutes, lloc preferit de l' | ocellada | i també, en segles passats, de fervents anacoretes. Els àrabs en ocupar | | du a tot lo brancatge la vida. Fa uns dies esplèndids, solejats, que l' | ocellada | choreja gojosa i rispera. Es maig arribat i no cal dir altre. La | | va esmortint lo celesteig de les estreles i ompli de desficis a tota l' | ocellada | que ja vol fugir de nius i ajocs esbargint-se a cercar la menjussa | | de focs follets, caravanes de somnis i d'imatges, ratxes en fuga d' | ocellades | ignotes —tot un món de fantasies acolorides, tota una selva d'ardències | | un poco la frente del burro? La dona riu, i és com si una | ocellada | , enfollida, arrenqués el vol. —Ande, hijo, ande. I mentre | | és passada dins un castell o una gran maisó, mes que no pas el cant de l' | ocellada | , és la veu del guaita qui dóna el neguit de l'hora. Canta el | | es veuen lluir les flors primeres i és proper el retorn de l' | ocellada | . El Toixó Mólts són els qui han sentit a dir el nom d'aquesta bestia, | | d'amorosia. Ella funda i manté al cel danses d'astres, pels aires vols d' | ocellada | , pels prats ramats de bous, raberes d'ovelles per les muntanyes i colles | | i la foresta s'omple d'alegria en sentir el cant de l' | ocellada | . Aquests versos van ésser escrits fa uns cinc-cents anys. Aliments i | | que esvaeix, de per allà on s'afica, els mirífics esbarts de l' | aucellada | folklòrica. Quantes coses, quantes anècdotes! Un ha hagut d'escriure | | la nostra atenció: el brancatge bressat per l'oratjol, el cant de l' | ocellada | , les diverses llums que es filtren entre el fullam, la molsa humil que | | es daven les mans en les esparses èpiques. Allò era matinal cantúria d' | aucellada | dins d'una selva verge. La música d'aquella època era el cant popular per | | i furta el gra, migrant-lo en els clofolls. Prou te coneix el bec de l' | ocellada | , que fa rebuig del bri, que tu has tastat. La fam, | | Sap dir les coses sempre harmonioses com l' | ocellada | quan surt el sol. Ritme de dansa flor d'esperança | | discreta, la seva envergadura robusta, el seu brancatge espès i per a l' | ocellada | acollidor. Li plauen les obagues i els terrenys pobres de calç; no | | naturalesa, tenint sols per testimoni al cel, rodejats del cant de la | aucellada | , ple de joya 'l cor, volente fer sentir tot lo que fins allavoras havia | | la multitut de cantors qui s'es feta incomptable com els esbarts de l' | aucellada | novella, un no sé què de frescal, solixent y encoratjador fins entre les | | clavells perfuman l'ayre, y s'endauran las ginesteras en los marges, y l' | aucellada | picaroleja al despertar y al colgarse'l sol, y'l cor del catalá ve | | tritllegen les campanes; les veus resten, adorants i fervoroses i l' | ocellada | omple de càntics l'espai mirífic. Després, la imatge de Jesús-Infant, és | | que la sega ja és finida. El repòs del verd fullam a l' | ocellada | convida. Les garbes dormen al camp, garbes seques | | óssos i llops han fugit del canó i l'orfe trist se n'anà amb l' | ocellada | . Jesús en Creu! com ta imatge adorada, és foradat ton | | alada la gran revolta havía armada: en un moment, a l' | ocellada | , els caganius, havíen portat esverament. Que, en sa presó | | d'un segador hi cau sobtada, ¿no heu vist, llavors, com l' | ocellada | esfereïda vola, ficant-se al bosc ombriu? Perdut l'esment pel | | el braguer? Els ulls de l'òliba espantada sovint encisen l' | ocellada | ; l'ull de la serp les oques fa caure en tremolor: | | romaguers espolsa vora els bassols gelats, així els mussols i l' | ocellada | que dins el niu ha desvetllada, amb un brogit com | | brancam d'una figuera; i al bestiar de la ribera, a l' | ocellada | falaguera, hauría fet més por un jonc tremoladís. Era, la | | callen. Oh ramells de sol flairós que els becs aflamen! | Ocellada | consirosa que travessa cels i valls! Punxegudes | | plomen la tarda. Els teulats degoten cants! Com hi vola l' | ocellada | estenent les ales lleus i espolsant-se l'or de | | translúcid vas ideal. Abans no et caigui la fulla que era de l' | ocellada | cèntric hostal, damunt la cendra del bosc austera |
|
