Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

costoses, i els seguia el "dimoni gros", sota la disfressa del qual s'	ocultava	el padrí de Mila. Manuel del Santo estava dotat d'una forta veu, i ell
i, sobretot, en l'absència perllongada del fill, que era impossible	ocultar	-li, ho endevinava tot amb aquesta lucidesa dels malalts, els sentits
de la casa, a la seva cambreta, amb el son dels innocents. Una capa l'	oculta	allà al fons, però la capa que la cobreix tremola semblantment a una
avui es desintegra —la cultura moribunda en què vivim— no pot oblidar ni	ocultar	-se la seva condició de "mortal". La coneguda frase de Paul Valéry
incentius i interessos socials. Lògicament, l'intel·lectual tendeix a	ocultar	aquest darrer aspecte, per pur instint de decència. Convenia, de tota
energies morals i materials que el tòpic simplista de la "Decadència"	ocultava	, i que són a l'origen de la represa restauradora del Vuitcents. L'estampa
sexe de la seva depreciació moral. No ho aconsegueix, però, i es limita a	ocultar	-lo. D'aquí que sigui pudorosa, que faci tot el possible per callar el
quan subsisteix d'acord amb les receptes clàssiques del sentiment, no	oculta	ni omet el sexe, sinó que l'accepta i se l'incorpora. No pot pas dir-se
Després del teu silenci estricte, camines decididament. No	ocultaràs	el teu amor; el serviràs honestament i serà la teua
humana i assolir allò que, vist des de fora, aquesta realitat ens	oculta	: la seva essència, la seva ànima o, per dir-ho amb una expressió per a mi
de cap manera la única. La meva intenció era mostrar només tot allò que	oculta	el seny dins la seva humilitat aparent a fi que ningú no pugui creure que
transparents i més clares. Perquè la ironia no és una manera de velar i	ocultar	el que vol dir-se, sinó cabalment una manera de fer-ho més evident, més
amb ella, la ironia de Quevedo és exactament el contrari. Si és cert que	oculta	també una fe, si és veritat que la desesperació de la qual brolla és tan
provisòriament de reveladora, perquè ens palesa la vida enlloc d'	ocultar	-la. Això significa, de primer antuvi, que la ironia té dos altres sentits
anomenar-se particularment crítics. Ara bé, l'adopció de la ironia per a	ocultar	la desesperació permanent, significa l'adopció d'una actitud que podrà
en què es trobava submergida, la que no es proposa altra cosa que	ocultar	-lo. La seva actitud és essencialment negativa, perquè no s'esforça en
cabalment més que cap altra forma de vida. Però aquesta debilitat aparent	oculta	la voluntat més infrangible, perquè l'esperit només és impotent quan vol
plàstiques del surrealisme quedaven així estroncades. Dalí no ha	ocultat	mai, ni ho ha dissimulat, què esdevenia la pintura en els seus pinzells:
'l camí assaborint ja per endevant las delicias que l' esperavan y	ocultant	ho per aixó de tal manera que qualsevol hauría cregut qu' anava á vetllar
á correr de boca en boca l' especie de que "allí 's tractava d'	ocultar	un crim misteriós." Aquella treballadora no era una boja, nó; era una
em tenia. Potser no era sinó odi al catalanisme; però jo no li vaig	ocultar	el meu. De tornada els companys de classe donaven per descomptat el meu
Jo simulava una certa atenció, però seguia llegint, i de vegades no	ocultava	el meu enuig deixant de respondre a les coses que em deia. "Sí" o "no"
durant dies i dies, m'acostava als companys amb veritable humilitat. No	ocultava	les llacunes —amb més aigua que terra— de la meva cultura, i els feia, no
meu amagatall, li vaig dir que mai més no suportaria aquella humiliació d'	ocultar	-me perquè ella pogués rebre els seus amants. —No són els meus amants,
vaig simular un coratge i una fe que potser no he tingut mai. Li vaig	ocultar	les veritables causes de la meva partença i li vaig parlar, exaltadament,
a algun parisenc amic meu força influent. Jo estava encisat i no vaig	ocultar	-li-ho. M'oferí la seva amistat i jo vaig oferir-li la meva. Em
amb el poeta, doncs! —No, gràcies; nosaltres... vaig murmurar, per	ocultar	l'emoció que em trasbalsava. Mistral, ho vaig veure, s'estranyà del meu
cos se'm contreu, el ventre inicia una lleugera corba, amb la intenció d'	ocultar	allò que no m'és permès de cobrir amb la mà. Em trobo ridícul, pobre
càntics que jo no podia dir ni havia de dir a la meva mare. Jo havia d'	ocultar	-me a ella en la nova forma que m'anava descobrint a mi mateix, havia de
... y no ho vulgui saber lo que demana!... —¡Ah!... També vosté 'm vol	ocultar	lo que sab tot lo vehinat... ¡Oh! Jo sabré qui es aquest home que ha
[Julia, sola. Aviat lo Timbaler.] Julia. ¡Ah! vosaltres m'	ocultéu	tota ma negra desgracia. Ingrats! No heu vist á una filla quan tém
donchs, m' ho preguntabas si tu volgueres saber lo que 'l meu cor	ocultaba	? Timb· ¡Com me retornan, Deu meu, tas amorosas paraulas! ¡Com
és verídic, brutalment real, com la mort del vell Cosme. Gaspar voldria	ocultar	la seva emoció, però no pot. Els fulls de la carta tremolen entre els
amb el meu pare i amb mi, vaig descobrir el gest de la teva mà en	ocultar	una llàgrima. Havies esperat una regalada i lànguida vida de senyora.
La pluja era un bon aliat. Sota el paraigua i embolicat amb la bufanda	ocultava	la seva identitat. La finestra il·luminada semblava una viva acusació de
que el movia fos destruir del tot aquella breu anella de foc que s'	ocultava	sota un gruix de cendra. Alçà els ulls enterbolits... També l'odi era
més joves, li vingué la idea d'atreure novament el seu marit i provar d'	ocultar	l'inconfessable origen... Tornà al mirall amb l'esperança de trobar-hi la
et trobava com un foc en el meu interior, i com més m'esforçava a	ocultar	-lo més em cremava. Ni assegut a la taula de la fàbrica no aconseguia
temor. El pecat havia posat arrels en la seva ànima; aviat no el podria	ocultar	; si ara callava, a l'engany vergonyós hi afegiria un nou ultratge. A
els meus sentiments era cosa de la meva incumbència, si persistien els	ocultaria	igual que un mal secret i repugnant." La carta estava realment
d'Elvira que pujava les escales. Agafà la carta d'una revolada i se la va	ocultar	dins l'escot. Elvira entrà per endreçar a l'armari tot de roba planxada.
de cremar la carta, però es repensà. Fos quina fos la seva decisió,	ocultar	-la a Cosme, no representaria una altra prova de deslleialtat? La recollí
sap on deu guardar-les! La casa és gran. Desconfiada i previsora, les deu	ocultar	en un indret estratègic." Però Cosme sospitava que per tal de mitigar
d'elements accessoris. —Si de mi depenia! —afegí com en un murmuri. —Què?	Ocultar	la veritat? Ignorar els fets? —No ho sé, no ho sé! Per compensar-te
ha d'ésser la justa i suficient per a permetre-li, per dir-ho així,	ocultar	-nos els seus secrets fonamentals. Segons aquest punt de vista,
i en justifiqui els seus camins als homes. Digues primerament —car res no	oculten	als teus ulls ni l'Infern ni l'alta esfera—, digues
des del cimal del teu domini, i al teu davant tots els estels	oculten	llurs caps empetitits! A tu t'hi invoco, però no amb
seguida se n'adonà, i llavors els seus trasbalsos anà	ocultant	amb una externa calma, artífex de l'engany; i ell féu l'estrena
comptes; molt sàviament l'altíssim Arquitecte volgué	ocultar	la resta a l'Home i l'Àngel, no divulgant secrets, perquè els
llurs ànimes. És fora la innocència que, com si fos un vel, anà	ocultant	-los la coneixença de tot mal; són fora de llur entorn

Pàgina 1 (de 30)

50 següents